dimarts, 8 de novembre de 2011

Màxima de 19ºC i mínima d'11ºC. Tenim una bona visibilitat a primera hora del matí. No massa núvols i la claror és més expressiva que els darrers dies. El sol freqüenta durant la totalitat del dia amb un vent feble. Nuvolades a partir del migdia, però de turisme, més aviat de passada. Entrenament per Ascó on la sorpresa ha estat majúscula. 12 atletes de grupetta conjunta i unes quantes unitats més per un altre cantó. Quina passada! Aquesta vegada arribem tard, tots ja voltavem  per aquell barranc de la Peixera amb un Antonio content i dirigint  al mateix temps els seus deixebles. Ens posem en marxa i alternem 15' per aquest espai i la resta per l'exterior del tartà en progressió i acabant a nivell alt. 41'19'' totals i 8,82 kms a ritme mig de 4'41''/km amb 156 ppm de mitja. El primer apartat del barranc invertim 15'3'' a ritme de 5'7''/km amb 146 ppm. El segon per l'estadi amb 26'16'' a ritme de 4'28''/km amb 162 ppm. Xavi amb comoditat, el nen amb la nafra amunt i avall i jo amb més comoditat de l'esperada. Un bon entrenament i compartint xerrameca amb el triatleta. Ja m'ha temptat a una mena de Campus de Triatló per Setmana Santa ... No pinta gens malament i més tenint en compte que ja ho coneix per haver participat aquest any. Avui un video del meu nebot l'Eduard que presenta a un Concurs. És un fenòmeno el xaval. Amb una creativitat i singularitat digna d'un gran professional.

2 comentaris:

Xavi ha dit...

Bon entreno avui company!! m'ha omplit molt tornar a correr al teu costat, tot un plaer!! aixo ja va! i el 2012 ja es aquí... aixi que aixo ja serà un no parar... Sobre lo del campus ja t'aniré "acalentant" ensenyan-te fotos i videos.... jejejej

Salut amic!!

Albi ha dit...

És tot un risc anar al teu costat. Massa temptacions, respirar sensacions agradables i per a postres fent-ho amb bona gent. He viscut la Tri en projectes de companys. Hem presenciat el "meollo" del que comporta una prova des de la barrera i també hem experimentat en viu i directe com se pot sentir una persona quan és triatleta (tot i fer-ho per uns moments). Aquells entrenaments motivants on la sang la sents a la gola. El lactat dels trons fent les seves professons dins el teu cos. El cansament desorbitant i fora de lloc un cop acabar una prova. I tot això val la pena? Doncs sí i molt!!! El Campus que dius l'haurem de tenir present. Gràcies Xavi i fins la propera.