divendres, 25 de novembre del 2011

Un gran equip
"Màxima d'11ºC i mínima de 7ºC. Possiblement el canvi va notant-se ... quan s'aixeca una mica de vent; la sensació de fred és més gran. No per tenir temperatures extremadament fredes, però tot suma. Avui la boira no ens ha premés veure el sol durant tot el dia. Aquell ingredient característic de les nostres terres ha fet de frontera i ens ha deixat la humitat com a company de viatge. Tot el dia ocupat per allí per allà. Ara això i després allò. És divendres, es nota. Però finalment ens sortim prou bé i fins i tot anem a entrenar. Tenim la totalitat de la grupetta pendents per posar-se en marxa. Robert, Trepa, Ferran i Camil viatgen demà a València per còrrer la Marató del diumenge. Júlia, Joan, Laia, el nen  i algun cadell més preparats per la Jean Bouin a Barcelona. El triatleta li toca currar i la resta ... tot un món de irregularitats que no venen a cuento. Així que directes a la feina i donar marxa al cos que ho necessita. 12,20 kms totals en un treball fragmentat per etapes. El temps total d' 1h i 16'' a ritme mig de 4'57''/km amb 152 ppm de mitja. 7,10 kms pel Barranc de la Peixera en format d'escalfament i anar en progressió per compatibilitzar un ritme mig de 5'6''/km. Uns 5' de retorn a la calma per l'exterior del tartà i procedir al canvi que determinava el company Xavi. 9'39'' de ritme de 4'8''/km i fer 2,34 kms. 9'25'' de retorn a la calma i llestos. Bon entrenament i un privilegi ser guiat per l'experimentat Xavi. Ens notem en fase d' evolució. No perdonem entrenaments i compartim bocata matiner per evitar ingerir una "barbarie" de calories prescindibles. Però si alguna imatge ha protagonitzat l' essència de la jornada ... ha estat les abraçades i encaixades de mans amb els maratonians. Desitjar: sort,  "xalera" sincera i sana. Tenen objectius exigents i coherents al mateix temps. La feina la tenen feta. L' engranatge llueix el seu màxim esplendor com aquella màquina abans de ser estrenada. Ara cal fer la resta  i viure-ho tots plegats en format d'orgull. I per si no hi ha prou ... L'hora de deixar a l'Àlex a casa. El "nen", aquest marrec; tendre, hiperactiu, carregat d'energia inacabable, fanàtic, calculador i sobre tot carinyós. L'atleta que més kms he compartit amb ell (amb el permís de Ferran), durant els darrers mesos. Sempre xarrant pels colzes i fent les seves paradetes per expulsar el que sigui i trencar amb la rutina. Cal anar preparat amb dosi de paciència, però puc assegurar que val molt la pena. Encara tinc els pels de punta amb aquella abraçada que m'ha donat dins un Panda fidel a oferir-li el lloc de copilot per desplaçar-nos a entrenar. Una mirada de tensió, d'excitació i ansietat per fer un bon paper a la Jean Bouin. Ho porta molt de temps aquest nom i cognom entre cella i cella. Quin moment nen! Estic segur que faràs bon paper, no ho dubtis. Disfruta la cursa i m'ho expliques. Mai oblidaré aquest gest carinyós  d'un jove de 14 anys amb tanta sinceritat i naturalesa. Sincerament... un crack!!!

4 comentaris:

Ferran Rosich ha dit...

gracies per tot Albi, per mi tambe ha estat un orgull comparti totes aquestes experiencies. I la veritat es que tens rao , quin gran equip i quines grans persones . Fa goix entrenar amb gent com vosaltres. Esta Marato va per vosaltres

Àlex ha dit...

ets tot un crack albi! ja u sas de sobres que si jo acabo fent un bon paper sira pels km i km's que fem cada dia en tu encara sense tenir ni una mica de ganes un per l'latre anem fen i que de la tecnica? una cosa que mai la feiem, i ara nos a pillat per ferla un cop o dos per semana. I que els abominals? els gestos de mal, iara ni rastre sincerament sigui com sigui en lo panda en lo citroen en lo audi sempre nem a entrenar junts i aixo mai tu podre agrair pero sas de sobres que fare tot lo posible per estar alli devant merci albi ets ton un crack!

Ferran Rosich ha dit...

Nen haver si ens faras plora a tots , amb aquestes paraules tant romantiques , pero tens rao tot es agraiment per Albi . Que ens fa estar sempre fanatics . Moltes gracies per tot mestre, Algun dia estarem els tres a una linia de sortida de la marato .

Albi ha dit...

Solament falta ... que avui me toqueu la fibra! Menos mariconades i a triunfar. Una abraçada bichos!