dissabte, 19 de maig del 2012

Màxima de 23ºC i mínima de 13ºC. Ens aixequem per l'empenta d'un despertador fanàtic. Tenim la Clàssica preparada per recorre les rampes més "Tope de Gama"  dels voltants i cal ser puntuals. El cel és inestable i la frescor encara es deixa sentir més, damunt la Bianchi. Tenim un bon paquet de personal. 12 valents preparats per patir a cop de pedal aquelles pistes costa amunt que ara son asfaltades. Per part meva, anirem a cop d'hora. Obligacions ens condicionen no poder cobrir la totalitat de l'itinerari. Tota una llàstima que de ben segur la culminarem d'aquí no gaire. Però no per fer-ho a mitges no podem disfrutar com a nens. 51,01 kms totals en 2h 25' i 14'' a ritme mig de 21,1 km/h amb 119 ppm de mitja. El Coll de l'Ase, Carrers del Barri, El camí de les pedres (aquí primera aterrada al terra per perdre tracció davant el desnivell considerable) i les esperpèntiques rampes d'Ascó per voltants i interior del poble (aquí tornem a trobar-nos el terra i repetir palometa per torpe).  Sincerament ha estat una experiència agradable. Molt distret fer kilòmetres amb aquest format de trenca-cames veient com el dolor de les cames és més important que les desfasades pulsacions. Sentir el pedal d'aprop, mirant de recopilar qualsevol espurnar d'energia, per canalitzar  un esforç i guanyar la batalla al desnivell. Nutrir-se de ciclisme clàssic per poder posar nota davant un Tv quan un: Cancellara, Boonen o Gilbert es barallen amb les irregularitats de l'asfalt. Ciclisme pur i dur. Sort de l'esmorzar a la Florida que ens proporciona la "gasolina" necessària per tornar al poble amb un mal de cul al·lucinat, però amb ganes de tornar a repetir per cobrir la colossa etapa dissenyada per Pantani.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Es de justicia reconeixer que en alguna de les aterrades hi havie algun altre responsable, jajaja!!. Efectivament una experiència memorable per tot un novell comjo, gràcies a l'organitzador de l'event i als que hi ereu . M'ho vaig passar bomba!!!
Pitoi

Anònim ha dit...

Ah!!! i que consto que lo meu de posar peu a terra a la "costa les pedres" va ser mer tal d'emular aquestes heróiques fotos que tens penjades i no per que ja no podia arrosegar els desarrollos de la BH.... (no se si colarà).
Pd: totalment d'acord en quant a lo de la gasolina del Florida, en lo meu cas i per ser exactes 1/2 litre de Pilsen e+10.
Pitoi.

Xavi ha dit...

He disfrutat molt, encantat de compartir amb tots vosaltres una iniciativa diferent, sobretot per l'agradable companyia!! salut amic!!

Albi ha dit...

Si nois! Vam xalar com a nens, malgrat un parell d'aterrades sense permís aeri. Avui per a postres; mal de cul.
Sisco, tranquil que anirem a fer-la sencera tots dos. Si convé tornarem a Florida i a les Pereres, però ja pots estar tranquil que ens la farem nostra.
Xavi, ja tocava coincidir una estoneta i mirar d'analitzar l'actualitat triatlètica, ja ja ja.

joan ha dit...

Sisco, he de reconeixer lo de la costa de les pedres ho vas clavar, semblava tal qual el koppenberg de Flandes ! ;)))