diumenge, 14 de febrer de 2010

Cross d'Ascó (I al Barranc de la Peixera)!!!



Una nit per la plaça de l'esglesia amb la gent gaudint de la festa del Carnestoltes. Feia fred i a la mínima de canvi ens posavem tots agrupats a l'igual que un ramat d'ovelles. Aprofitem per fer un parell de Cacaolats i a una hora prudencial marxem a dormir. Creuat per unes molèsties, encara no tenia clar si pendre part en el Cross d'Ascó. Però tenia clar que faria cap per veure els compis de l'atletisme. Així que fem la bossa i sortim canviats de casa. Escalfament amb Robert d'1,36 kms a ritme de 5'27''/km amb 147 ppm de mitja. Maniàtic de mena, veig que vaig força alt. Ja ho tenim clar ... sortirem a disfrutar i donar-ho tot. Aquest Barranc el coneixem pam per pam i cal com a mínim, gaudir del matí. Un matí amb sol fins a les 11:00h, una màxima de 7ºC i una mínima de -4ºC. 1a cursa pels Veterans +35, +45 i juvenils. 5,5 kms (5 voltes i una mena de bucle per sumar la distància homologada). Representació de luxe per part del club; Joan, José, Robert, Mohamed, Solo i un servidor. Sortida amb cert control per part de l'Antonio Ramos (CN Ploms), un atleta veterà del Sabadell i jo al darrera "xupant" roda. Primera volta tot igualat, el Robert el vec prou bé i desitjava que s'enganxés al paquet. La segona volta, un canvi de ritme pel de Reus deixa fora de combat al Sabadallenc. Intentem no perdre el fil i ens posem a la seva alçada. Anem amb comoditat i decidim posar "madureta" la cosa. Posem ritme a les costes i ens deixem portar pel soroll que despren a l'hora de respirar. Massa fort Albi! per tenir present que encara ens queden un parell de kms. Aixequem peu i li donem l'alternativa a Ramos. L' última volta ens sorpren amb un nou canvi de ritme. Cal apretar els dents i tornar a recuperar la seva ombra. Falten 500 mtrs i fem el canvi final, sense mirar al darrera fins al gir dels darrers 150 mtrs. La feina estava feta, victòria amb dedicatòria per Fortunyo i per tots els que heu cridat amb veus de recolzament, fent-me sentir com al nen de casa. 20'58'' a ritme mig de 3'48''/km amb 181 ppm de mitja i 187 ppm de màxima. La resta de la jornada, ha estat distreta. Les curses dels més petits posavem la nota de color i els absoluts l'espectacularitat de les gambades amples i llargues. Faltava una mica més de gent (pel meu gust), però el calendari runner és tant i tant complert que resulta difícil aglutinar una bona massa. De totes formes "xapó" pels companys. Mostrant el futur del club amb curses guapes i mostrant arguments de veritables cracks. Agraïment per Cánovas, junta i Robert, per convertir aquest Cross en un veritable model per tothom. L'any vinent més i millor. Demà posarem les classificacions, que amb la nombrosa participació dels marroquins ... amb prou feines podia tenir idea de qui eren.  

5 comentaris:

Xavvvv ha dit...

molt be maquina , despres plores que tens malt de no se que.

ENORABONA CATACRACK!!!!!!!

joan ha dit...

SORT k ja ho vaig deixar escrit per aquí k tantes lamentacions me sonaven a tàctica per arrasar !!!! TE CONEC BANDIDO ! ENHORABONA minipimer !

Robert ha dit...

txeiks, va donar espectacle, va fer una cursa de cara a la galeria, va ser lo protagonista del cros, ho va bordar, li va sortir tot rodó (dins i fora el circuit)... gràcies per fer lluit lo cros d'ascó amic!!

Txinot ha dit...

Robert, explica una mica més això que li va sortir tot rodó a fora del circuit, home! jejejejeje!!!

Albi ha dit...

Que mamons que sou! De totes formes, ja us podeu posar al cap que soc dels menys plorons de tots. Encara no he sentit a ningú dient: avui vaig a reventar-ho tot!!! L'enhorabona pel paper a la cursa el destinem a una demostració de neutralitzar cabòries i posar-nos a competir per disfrutar. Pel que fà al fet de lluir lo cross d'Ascó ... crec que aquesta cursa parla per sí sola. Un grup de gent, involucrada amb el club, es posa a treballar com a locos per portar l'èlit per aquest Barranc de la Peixera. Val a dir que aquest circuit a vist xafar un gran nombre de fondistes reconeguts a nivell internacional. Una prova de màxima qualitat a nivell d'esportistes dins la Ribera d'Ebre. És cert que cal millorar el tema de participació (en quan a quantitat, és clar!), però el calendari de la Federació, juntament amb les mitjes maratons, curses de muntanya i altres esdeveniments, ens porten a un camí dificil de batre. De totes formes, la imatge del matí, és per les cares de fred de la canalla aguantant les evolucions del mano, l'amic o el pare. Aquells crits d'ànim per qualssevol racó del Barranc i demostrant que era part de la seva gent. Aquest va ser l'únic espectacle. Possiblement una de les més grans aportacions que m'ha oferit el Running.