diumenge, 21 d’octubre de 2012

Màxima de 21ºC i mínima de 14ºC. Estem fent la competència als del Nord. Cada dia un raig de pluja, en un ambient purament humit i sense treva. La matinada ja alertava de les primers gotes disperses pel carrer. Un no parar, amb continuïtat i sense fer mal. Uns 20 ltrs/m2 en un festival de tonalitats d'un cel indecís. Ara sol, estones de pluja i altres pigmentacions grisoses de nuvolades amb presa. Tornem a matinar. La doctrina no perdona. Ens anem a Mollerussa per pendre part de la cursa on més cops he participat. Tenim a Trepa per disputar la Mitja Marató, tot un clàssic dins el seu "particular" calendari. El nen ansiós de millorar el tercer lloc del calaix de l'any passat a la cursa dels 8,24 kms. I com no podia ser d'una altra manera ... jo miraria de seguir-lo tot i fer-ho, des de molt lluny i a distància d'indios. També el "benjamí" de la colla i del Club, el Joan Marc. Aquest atleta rosset i valent de 13 anys ha corregut com un autèntic veterà. Les ha passat canutes, però s'ha refet i encara ma fotut un "palo" que m'ha destrossat al mateix tomb de Meta. Molt bé artista, un orgull veure't al meu costat i treure'm de punt! També menció especial per la Sandra. La "futbolista" que ha mirat d'arribar com podia a Meta després d'una cursa purament agònica. Però també la felicitarem per patir més que ningú. Quin caracter! L'incombustible Trepa ha sortit amb un guió una mica mulla't i passat per aigua. Volia complir amb un treball establert que tenia al cap i ... per enèsima vegada ... apareix un canvi de papers a l'últim moment. És un crack! 1h 29' aprox. caminat i tot i fent de llebre als del ritme de 4'20''/km al tram final. Gení i figura!!! El nen mig creuat per tenir l'asfalt mullat. Les 3 rampetes de les variants de la carretera i el vent a la contra a partir del bucle ... el situen a 3'36''/km de ritme. Una 4a posició i llestos. Però emprenyat com una mona. Per part meva, tot dins la total i absoluta lògica. Decidim posar a prova el treball que anem generant durant les darreres setmanes. Treure conclusions d'on estem i que falta. Ens notem bé en terreny ràpid. Els primers 3 kms el ritme era de 3'45''/km, però ha estat a partir d'aquest moment que aquella no era la realitat de l'event. No tenim suficient gasolina per portar velocitat a la llarga distància. És cert que no ens costa massa anar ràpids, però se'ns acaba el suc ràpid! 34'11'' a ritme de 4'9''/km a tot el que podiem donar, com així ho reflexa el Garmin. 179 ppm de mitja i una punta de 186 ppm!!! De totes maneres força content per poder treure crítica constructiva i mirar d'anar posant remei a l'assumpte. En aquests moments una bossa de gel descansa sobre la cama esquerra. No per cap sobrecàrrega ni lesió indirecta a nivell muscular. El meu estimat "nen" m'ha obsequiat amb un cop d'ampolla de ví a tota la tíbia abans de començar la prova en un d'aquells moviments ultrasònics que té mentre passejava la bossa del corredor.  De totes maneres no és excusa, ni ens enterem de dolor durant la cursa. La història ha estat al baixar del cotxe...Com m'estima el Fill de sa mare!!!