dissabte, 24 de setembre de 2011


Màxima de 28ºC i mínima de 17ºC. Tot continua de la mateixa manera. Potser alguna nuvolada feble ... però sense soltar aigua. Tenim un dia apretat  amb ganes. Matinem per complir amb obligacions laborals i més tard fem d'autobusman per carregar atletes al vehicle. La Milla d'Almacelles ens espera (2a a nivell de ranking de més transcendència del calendari català de Milles amb un pressupost de 8.500 euros), on una representació del Club haviem de fer acte de presència. La veritat es que hem disfrutat com a nens. Un ambient impressionant, bona organització i un cartell d'atletes d'èlit d'un extraordinari nivell. Allí teniem al Mister i la Maria amb un bon feix de dorsals  per ser repartits i evitar cues. Curses emotives dels disminuïts, els més petitons i poc a poc entrant a les categories  més grans. Tenim a la Laia Soler en segona posició en una cursa plena de coratge i valentia. La Júlia Rius prova el regust de la distàcia millera i aparca per uns moments les gambades de velocista. La Júlia Roca ens deixa meravellats de la força i entrega fent la 1a posició. Mèndez  benjamí va arrasar literalment i no va tenir rival a batre a la seva cursa. Va treure una bona marca de 5'18''  i victòria total.  La Marce 2ona darrera de l'Angelina Miró a la cursa de fèmines veteranes. Ferran debutava a la distància i 3a plaça en  categoria popular absoluta. Aquest maquinot a base d'entrega, lluita i classe va posar el seny d'un veritable pro per matxacar al seu rival i agafar  plaça al podium. I tocava el torn pels veterans, aquesta vegada erem Trepa i un servidor. L'amic el tenim fortíssim, com mai a la vida ho ha estat. D'aqui 7 dies té el Campionat d'Espanya dels 10.000 juntament amb Robert i la sang ja bull per les venes. Estava convençut que ens sorprendria i de quina manera! Vam sortir a veure-les vindre. Ràpidament es forma un grup encapçalat per un parell de triatletes (Àlex inclós) que van tirant del paquet per posar a cadascú al seu lloc. El ritme és frenètic i tinc dubtes de poder seguir amb ells. Ens deixem anar i ens quedem sols entre mig de ningú. Alex el veig als tombs i a l'hora de creuar-nos en diferent sentit. És un "jefe" i ja porta el "mando". Passada la meitat de la cursa decideix fer un canvi i els posa un darrera dels altres. El "palo" trenca el paquet i en un vist i no vist  es troba amb la recta d'arribada de 200 mtrs costa avall. Allí deixar anar tot el que té ... la resta sorpresos miren de no perdre roda. I finalment amb un cop de pit al més pur estil velocista guanya la cursa. Que animal! La cursa que tothom somia queda feta realitat. Jo encara baixava i mirant de poder passar a un dels despenjats soltem cames a tot allò que teniem. 5'38'' a 30'' del terrible Trepa. Eufòrics pel paper del col.lectiu presenciem les curses dels èlit. Lamdassem, Abdelaziz i Ilias Fifa (tots tres marroquins d'origen), encapçalen la cursa amb un supersònic 4'26''. També les noies ens deixen meravellats de l'agilitat de la gambada. Eva Àrias, Miriam Ortiz i Jacqueline Martin, és el podium d'una Milla de grandissim nivell amb un temps de 5'10'', 5'13'' i 5'16'' respectivament. Entrega de trofeus i ràpid al cotxe que al poble ens espera una altra. Per fí tenim la Trifesta. Aquesta mena de triatló que l'amic Pantani ens prepara per posar fí a la temporada i que enguany ho hem fet a l'inversa. Donem la benvinguda a la nova, amb tots els compis possibles, malgrat la baixa d'algun d'ells per altres afers domèstics. Encetem la festa amb una supercompetició  pels cracks. La trikids posa el tret de sortida. aquelles bicis de mil colors i aquelles curses de còrrer són la tònica dominant del moment. Quina il.lusió penjar-se la medalla d'un coll farcit d'alegria!!! I ara els Diesel...IV Trifesta; una estoneta pel riu, una altra amb la MTB i la resta d'energia pel Run. Ñoño, Xavvv, Cases, Pantani, Pollo, els Pau, Gemma (novetat, tenim una fèmina), Roger, Trepa, Ferran, Pitoi i jo mateix. Disfrutant de l'entorn flamant del Riu. Un escenari de 5 estrelles molt aprofitable per la pràctica d'esdeveniments d'aquest tipus. No val parar! Dutxa i avituallament a la "Seu" dels projectes esportius més heavys de la secta. És precisament entre sardina i sardina on suten càbales i propers objectius. Tenim la grupetta en forma, sana, pinxa i valenta. Ah! i la base al darrera bufant el clatell per si de cas!!! Aquest cop el reportatge fotogràfic no ha estat possible. La manca de corresponsals no ha permés el  cobriment de la noticia i això que la crisi no ens afecta dins el pressupost de l'organització!!! Mirarem de trobar alguna instantània i mirar de posar-la.