dissabte, 3 de setembre de 2011

Màxima de 29ºC i mínima de 18ºC. Ens aixequem pronte, molt pronte, massa. De fet és de nit i encara queda  una bona estona per tenir llum solar. Avui invertim la jornada a la II Marxa Ciclista Montserrat-Flix. Aquella mena d'activitat que vam poder muntar l'any passat per coincidir amb la Novena  de la Mare de Déu Verge del Remei. La grupetta de sonats amb aquell monotemàtic tema d'esport que sempre deixar anar en qualsevol conversa, ens convocàvem de nou. Ens falta gent. Tenim personal amb dificultats pel tema feina. Altres per diferents afers. I un bon grapat no veuen gens clar la "meteo" com per donar pedals més de 160 kms. Aquesta vegada feina rai per coordinar la logística del desplaçament. No trobem xofers i a última hora les Laie's s'afegeixen al servei per poder continuar amb la festa. Merci tremendes i gràcies per no llençar el GPS pel Port del Bruc, ja ja ja. Sense elles ... no hagués estat possible!
Les 9:30h i sóm al parking a peus de l'Abadia. Temps per enfundar-se dins els mallots i culotts i anar posant les bicis al terra i preparades per portar-les a l'ermita del Remei. Visita fins la Plaça i moment de les fotos de rigor. Ho tenim tot controlat i trobar el Monjo de guardia ha estat fàcil. Enguany una mena de franja amb els colors de la catalana són signats amb el segell del Monestir per rendir homenatge a l'amic Ramón Descarrega. Malgrat les baixes dels companys, el col·lectiu no perd calitat. Tenim el Ferran; fort com un toro i nou fixatge, el Pau; finet i posant dosi de joventut i els veterans dels Ramon i Pantani donant consistència a l'estofat que ens espera i encarregats amb responsabilitat de portar-me a port. Les 10:07h i les bieles ja fan voltes. Aquelles muntanyes caracterísitiques i peculiars del paisatge català van observant els flixancos al seu passar. Les Laie's donant aquell soport incondicional per no fer tromtollar el ciclista en forma d'avituallament. I acomiadem aquest indret amb un fins l'any vinent i salut per tothom. Baixem el Port del Bruc, ens posem a Igualada i ens colem de carreteres fent un extra per pujar a Sta Coloma de Queralt. La orientació de Pantani entra en funcionament i ens treu d'un veritable problema preguntant als de Valls per on anar fins Montblanc.  Una mossada i un beure ràpid i directes cap a Montblanc per posar-nos direcció a l'Espluga i fer cap a Vimbodí. Ens espera un bon dinar i cal recuperar forçes. No val dormir-se, el company Jordi Martos ens té avisats de l'hora que cal ser a la plaça de l'ermita i el temps no perdona. Vallclara i Vilanova de Prades on la familia Castellvi-Segarra ens espera. Sisco s'afegeix a la banda i compartim pedalades amb el seu diàleg que tant i tant enriquidor trobo. Les crestes de la Llena, ja no són obstacle, on més tard Gerard i Trepa ens rebem. La Granadella és el lloc de recomposar el "peloton". Tenim els cracks frescos com a roses i jo amb un mal de potes de locos. Unes freges en forma de massatge d'Anna i Trepa i "pa bajo". Gairebé costa avall fins destí. Valentino ens posa els pels de punta però tot queda en un ensurt. Pantani va portant-me al seu darrera. No tenim el forn per bollos i cal xupar roda (i per a postres va tirant fotos) . Ramonet (un superclase  i organitzant la revetlla de la millor de les maneres) s'encarrega de la resta i ens tornem a regrupar abans de pujar. Darrera rampa i esforç final. La franja espera i la bandera portada per Jordi cofoia pel moment queda mudada per aquest signe a la memòria del seu familiar. L'any vient tornem i si pot ser amb més ciclicstes. 162 kms en 6h 30' a ritme mig de 24,4 kms/h amb 126 ppm de mitja i 176 ppm de màxima. Les potes contentes i un mal de cul de mil coll...'s. Gràcies a tots per aquest dia magnífic i una abraçada a les Laie's per donar-nos aquest caprici. El reportatge de la professional de la materia en format foto és de la Laia Poblado.

6 comentaris:

joan ha dit...

esa crònicaaaaaaaaaaaaaaaaa !!!!!!!!!

Laia ha dit...

Ueeeeeee!!!!!!!! :) Quina colla de cracks!

Ferran Rosich ha dit...

Albi , el dia va ser increible per tot , el paisatge , la compañia , el temps . tot genial. I em trec el barret davant la teu super força de voluntat , ets un crack paio.
Fins l'any vinent

joan ha dit...

nomès un "pero" a la jornada...el mateix de sempre ! es una reflexió en veu alta; pero amb la quantitat de "ciclistes" k hi ha a la vila es increible k només fossim 5 a la linea de sortida ! a vore si l'any vinent enganyem a mes gent !

Albi ha dit...

Per a cracks les xofers! Aquest suport logístic i necessari és l'ànima de la Marxa Ciclista. Aquí Ferran, tot està inventat. El mèrit de fer tot això és el caliu de tots plegats que pot generar un col.lectiu humà. Tenir motivació i ganes per posar-te a donar: pedalades, braçades o gambades és el fruit d'una germanor recíproca. Tinc bici per culpa vostra. Un bon grapat de dorsals de curses, per culpa vostra. I unes cames contentes ... per culpa vostra, ja ja ja! Un plaer passar un dissabte de Setembre amb tots vosaltres. Estic d'acord amb el mestre de Pantani. Falta més participació de ciclistes del poble. Aquí no hi han excuses ... No val dir que no esteu preparats i menys a ciclistes que durant la setmana van treien les màquines de passeig en algun momentet. Espavil que vaig trobar a faltar a gent!!!

Anònim ha dit...

ÑOÑO jo quan sire gran ja vindre, enhorabona