dimarts, 10 de gener del 2012

Màxima de 9ºC i mínima de -1ºC. La boira ens torna a fer la visita. Aquest cop ha decidit escampar i el sol ha estat protagonista un cop més. El Cerç afluixa fins al punt d'aturar-se, un fet que ens portarà a una nit freda. Ja ho hem respirat per aquest Barranc de la Peixera un cop les gambades anaven sumant en forma d'escalfament. El constipat va sortint al carrer. Ens trobem millor que ahir i pitjor que fa un parell de dies. La millora és evident, caldrà apreciar com respira a 1ºC i mirar de rematar virus i bacteris indesitjables. Un dia especial per tornar a recuperar a un dels nostres i poder coincidir novament amb la grupetta. Ens faltava el Ferran, Trepa i Enric ... però el gruix era important. Antonio el tenim motivat i amb ganes de donar-nos guerra. Deixa anar el nombre de repeticions de sèries com aquell que compra "duros" a tres pessetes. Uf, quina feinada per avui! Però com aquell gest d'un per l'altre i a l'inrevés ... tot ha estat portat a bon port. Robert tornava a posar-se el vestit de ball. Una lesió l'ha obligat a desconectar-se un temps per mirar-se l'abast de les seqüeles de la Marató de València i donar oxigen al cos.  Cal recuperar-lo el més aviat possible. Es tracta d'un pilar del grup i l'enganyarem com podrem per disfrutar de nou amb aquest fàrmac de companyerisme i bon afer. No és fàcil enganyar-lo ... però ... ho aconseguim! El tenim recuperat i pinxo.  Espitós i content. I es que això dels bocates del Fornieles ... donent ales fins a un diesel. Ja ja ja.  30'1'' per fer 5,73 kms pel Barranc de la Peixera a ritme de 5'14''/km amb 138 ppm de mitja. Sense respir possible el treball de sèries. 15x225 mtrs (exterior del tartà) amb una recuperació incompleta trotant fins enllaçar la pròxima (75'' de trotar suau). Un treball en progressió en quan a ritmes, partint de 3'58''/km i fer la darrera per davall de 3'/km. 6,93 kms totals en 31'33'' a ritme de 4'33''/km amb 163 ppm de mitja. Avui un parell de fotos de la Milla Nadalenca d'enguany extretes de la web del poble.
Quin tongo, Ferran!