dijous, 22 de març de 2012

Màxima de 14ºC i mínima de 6ºC. Un Cerç dèbil s'encarregava de posar ordre al tema humitat. Els carrers gairebé són secs i la terra engoleix a tot drap aigua balsàmica. Ha lluit un sol amb menys força, fent ús d'aquell clàssic ... desprès de la tempesta, ve la calma! Retorn al món del Run. Anem posant ordre i reparant tot allò que podem. Ens tornem a retrobar amb els companys mig abandonats que tenia i compartim kms per aquell Barranc de la Peixera. 12,41 kms totals en 1h1'38'' a ritme de 4'58''/km amb 140 ppm de mitja. Un exercici fragmentat en 3 parts. La primera de 30' a ritme suau de 5'24''/km per terreny trenca-cames de terra tova. Uns 20' de progressió a bon ritme i els darrers 10' a ritme àgil i ràpid per poder mig tocar el tope per l'exterior del tartà. Content del resultat final. Notem comoditat malgrat les contractures que formen part del meu hàbitat de convivència. Hem petat xerrada amb el "nen" i amb Ferran,. Aquest últim dins la recta final per la seva preparació de la Marató de Barcelona. Diumenge l'espera la capital, juntament amb Trepa. Sort per tots dos, nois!
 També aprofitem el moment per donar les gràcies a tots aquells que ens heu fet costat per l'afer de Sam. Aquest preciós cadell Pastor Alemany de 3 mesos fill de Charly i Jana que va patir un atropellament de cotxe el passat divendres. Rotura del cap del fèmur, diverses ferides i trencament de dents. Jo mateix vaig ser el protagonista del lamentable accident. No podia creure el que estava presenciant en aquell instant, un cop el dolor i l'estat del Sam trituraven la meva persona a cop de ràbia, impotència i culpabilitat. Calia entregar-se i fer tot allò que era possible. Sense perdre dècimes de segon i atenent un i un altre diagnòstic de professionals per mirar de reparar tot allò que haviem provocat. Ahir ja era a casa, després de ser operat del fèmur malmetut i posant-nos de cap dins la seva exigent rehabilitació. Els seus ulls reflexen tendresa. No apareix rancor envers al seu "amo", solament vol sentir-se protegit i segur. El deute que tinc amb ell ... farem tot allò i més per pagar-ho. La finalitat d'aquest bloc és poder transmetre a tots aquells coneguts, aficionats i altres ... com un paio normal i corrent va fent esport amb tots els detalls. Teniu un ventall de paràmetres amb pulsacions, temps, ritmes, sèries i sensacions. Anècdotes distretes i oferint detalls de la meva manera de ser. Aquests animalets, han estat noticia un bon grapat de vegades. Ells també són runners, veritables culpables de treure'm a fer kms per comprovar el seu agraïment. Aquest plaer de tenir al Charly, la Jana i en un futur el Sam  corrent per aquest terme ... no té preu. Així que si fem perla més del compte o hem fet campana durant aquests difícils dies ... desitjo ser entés i mai sentir que us tinc oblidats. 

1 comentari:

eva_yam ha dit...

Bon dia Albi!!!

M'alegro que ja estigui a casa el Sam!!

No sabia res d'aquesta accident i com a seguidora del teu blog m'alegro que ho hagis explicat amb detall ja què ells formen part del teu blog i sobretot de la teva vida diària.

Com ja saps, jo sóc gran amant dels gossos i entenc la teva gran preocupació per Sam i el que has tingut de passar.

Solament dir-te que son accidents que ens poden passar a t@ts i què l'important és reaccionar a temps i fer el que convingui per ells i tu ho estàs fent.

També, tal i com has dit, els gossos no tenen aquests sentiments que tenim les persones que molts cops ens juguen males passades (rencor, odi, culpabilitat, llàstima, ..) ells viuen el present i aquest és l'important per ells.

Per tant disfruta d'ell i cuida'l molt i no pensis amb el passat sinó amb el present. (compte amb la teva energia que és molt important no transmetre llàstima ni res d'aq sentiments negatius)

Ahhh i dir-te que si necessites qualsevol pel gosset, ja saps que pots comptar en mi.

Un petonàsssss i a seguir gaudint dels teus gossets que son maquíssims.