diumenge, 12 de febrer de 2012

Màxima de 9ºC i mínima de -4ºC. El Cerç puja de intensitat, el sol continua fidel com els darrers dies i el fred talla tot allò que troba pel seu davant. Aquest famós conjunt de pedres ens ha tret entrenaments durant la setmana. L'espona ja està força avançada i veient que del tema braços anem fets figa ... ens aventurem al run dels maratonians. L'amic Ferran té a un tret la Marató de Barcelona. Seguint la seva particular planificació per atacar la marca; avui li toca un bon rodatge. Així que convocatòria matinal amb "el nen" i Ferran tapats de dalt a baix i preparats per assaltar qualsevol banc sense ser reconeguts. Quines pintes! -2ºC pel Polígon i algun parell de graus més baixos per Sebes. Optem per fer cap fins el Pont de Riba-roja per territori de la Reserva. El Cerç pica de cara, però les converses distretes s'encarreguen de neutralitzar el temut vent. La comoditat és present, les sensacions son bones per tots tres, al mateix temps que una volada de cigonyes i cavalls  es posavem en moviment instantani. No era precisament per la nostra presència, ja que el cotxe que s'encarregava de la "teca" acabava d'arribar al seu espai. Anem valents, amb ganes, comprovant que el jove no es ratlla. Decidim allargar el tema i ens anem fins la presa de Riba-roja. Travessem l'Ebre per damunt d'aquest colós de formigó que reté l'aigua i tornem per la carretera fins el pont. Allí tornem a posar-nos dins el mateix itinerari de l'anada per fer cap al cotxe. Tenim el vent a favor. Aquell parell d'atletes els vec finets. Es nota un munt que Ferran el tenim perplex a l'objectiu.  Molt diferent al meu estat, on a partir del km 24-25 les cames picaven i l'abductor esquerre entrava en una dinàmica perillosa. El notem carregat i de vegades oferint una tibantor no massa convincent.  Ens posem la mà darrera la butxaca per buscar les claus del cotxe. Ferran controla els detalls de tots tres i s'adona que alguna cosa no va prou bé. Dos glops d'aigua i decideixo no bombar el que em passa pel cap. He estat a no res de  dir-li que vagi a buscar el vehicle i tornés per salvar-me. No ho veia gens clar, però faltava poc i no voliem trencar la guitarra. Queden 3 ,2, 1 km i uns metres per sumar els 30 km. Feina feta i objectiu complert !  Ens enfundem en una abraçada emotiva i sincera. Estem més que contents i esvanits de sensacions. El primer cop en fer 30 kms sense aturades i en format exclusiu de runner. Una d'aquelles sortides dominicals que mai s'obliden. Llàstima de l'abductor, ja que la resta tot anava perfecte. 30,01 kms en 2h 37'34'' a ritme de 5'14''/km amb 153 ppm de mitja. He rememorat moments d'aquells màgics compartits amb Pantani. Aquella "etapa" de 62 kms d'Ascó a Paüls memorable de fa un bon grapat d'anys. Ell va ser un dels principals culpables de l'estima per aquest esport. També ha sortit la vena competitiva i de patiment de Trepa. Un mestre capaç d'adoctrinar a molts joves i vells per la seva llarga trajectòria en el món de les cafrades. Avui tenia cursa de muntanya per Ginestar i aconsegueix la 20a posició. Pollo també hi era un cop pensava en tot allò que hagés deixat anar veient el meu estat i no aturar-me.  I com no; l'amic Robert, aquest el trobo a faltar. Ell és el referent, l'amant de la tirada llarga de diumenge. Ara aturat per una lesió i menjant-se les ungles mirant de finiquitar el tema. Avui els 30 kms per tu company! També  agrair el parell de locos d'un matí "sucos" i molt aprofitable. Som pinxos a collons, animant una i altra vegada i portant-me fins el punt de partida. Aquesta vena de sentiment??? Quan et poses a fer 30 kms, el cos carbura d'una altra manera i surt tot de dins la rentadora, ja ja ja.


3 comentaris:

Anònim ha dit...

que maquines perfavor jajajaja i amb los anims que et feiem jo i ferran per deixau corre eh?

Robert ha dit...

canimal, ja m'has desvirgat al nen??
a naltros mo'l deixes ni tocar i tu te l'emportes a l'hort com vols... mecagondena!!! jojojjoo
jo encara q no pugui pulir asics, estic content de veure't tant eufòric pels 30km d'avui, ara ja tens la marató a tiro... encara estàs a temps de donar la campanada a barcelona, això sí, si hi vas jo també vinc com sigui, no m'ho voldria perdre per res del mon.
be ferran be!! adoctrinant als beatos en les tirades dominicals... ets un 5 estrelles!!

Albi ha dit...

Ara ho has dit! Ja ja ja. Quina cara fotria si el porto a l'hort! Com ja et vaig dir ... això de la Marató ho vec lluny. Sempre estàs a temps per fer-ne una home! Ara toca "discoteca" i pubs. La marató és de monjos home. Aquí el curt i el ràpid. Motoret de 2 temps i tubarro Metrakit. Quan gripem ens passem al 4 temps. Però amb un intercoler d'aquests de darrera generació que els diesel aquests volen malgrat els anys. Ah Robert ... tu que erets el rei de la finta amb els colzes d'avioneta. No ho dubtos, marató del debut ... ruso al meu costat.