dijous, 28 de febrer del 2013

No et "dixos" el bitllet que aquí no et deixen pujar!

Esperem marca personal ... com a mínim!
Tenim la Llevantada passejant per l'espai del terme. Matí amb fred, plugims a migdia i anant pujant intensitat d'un precipitació certament freda. Estem en aquest temporal on els constipats floreixen sense treva. No val fer-se el valent ... quan et descuides ... els clinex son necessaris! Una jornada de descans total  amb la finalitat d'anar covant per mirar de batre estats de congestió.  Ens deixem caure per l'Estadi per desitjar sort al "nen" que demà se'ns va de marxa per Antequera. Proper dissabte i diumenge el tenim pels Campionats Estatals de Pista Coberta de Juvenils. Els "milqui" l'esperen juntament amb una trentena més d'atletes. Parteix amb la 10a millor marca de la temporada i amb una 4a posició al Campionat de Catalunya del passat cap de setmana. Sense cap mena de dubte, tota una experiència i un orgull. Ja que aquest espitós llarg i irritant personatge, tans sols porta un parell de temporades per tartans voladors. Sort Àlex! I a disfrutar, que a la fi de tot ... és del que és tracta!!! Avui balada de Bon Jovi!

dimecres, 27 de febrer del 2013

Tenim el poble tocat de debò. Un ambient que s'encomana a tots, ja que aquí tothom surt perdent. Aquest nou episodi de la Fàbrica afecta al nostre Municipi. Un Flix que sempre ha tingut un ull mirant el riu i l'altre a la Fàbrica. Com aquella mare que sempre pateix per allò que més s'estima. I ara? Així ens deixes? Després de vetllar i vetllar hores i més hores per tu? És possible? Perquè injust o és; com el riu porta aigua i el poble el veu passar!
Aquestes abdominals impossibles ... quin nivell que té el personal!!!
Tornem amb els episodis de fred i gelades matinals. Els ametllers ni temps per fer maletes veuen com la mostra en forma de flor es separa del seu hàbitat. Tenim boires gebradores i el sol va fent malgrat les baixes temperatures donant pas d'aprop a un Març apunt d'arribar. 

diumenge, 24 de febrer del 2013


Una altra setmana d'aquelles amb certs canvis climàtics. Tenim varietat climatologia amb uns indicis de bon temps durant els primers dies i fred i neu els darrers. Alguna petita enfarinadeta ens deixa veritables postals pel terme. Les Serralades veïnes son plenes de neu i el fred es deixa sentir de forma evident. Anem pel bon camí en quan a lesió. Com a mínim així ho volem creure. No tenim tant dolor i poc a poc sembla que les irregularitats son diferents anant  a la baixa. 2 dies de run i un de natació. Poca cosa, però sense perdre el fil i posant ritmes més ràpids al tema gambades. El cap de setmana ha estat distret. El nen el teniem pel Campionat de Catalunya de Pista Coberta per disputar els 1500 mtrs i ha estat el 4art classificat. Un temps de 4'7,47'', la seva millor marca personal i confirmant la seva progressió. Victòria pel màquina del Mateo De Dalmases mb 4'01,44'' seguit de Carlos Roguera amb 4'03,48'' i Jabir Makhfaoui 4'05,51''. La setmana vinent cap a Antequera per disputar els Campionats d'Espanya. Tota una experiència pel nostre jove atleta que ja va començant a palpar diferents indrets de la Península  amb les seves voladores de claus. I també vam aprofitar per viure en directe el caliu de les curses de muntanya. Miravet va ser el lloc. Aquest meravellós poble vigilant de l'Ebre organitzava la seva propia cursa. El Monty i la seva dona els teniem d'amfitrions. No es tractava de fer-la corrent.  Aquí el que veritablement importava era col.laborar amb l'organització de 5 estrelles que tenen. Així que dalt un tossal a fer de punt de control i disfrutar dels cracks envoltat de les vistes més apassionants de la Ribera d'Ebre. Enhorabona per tot aquest col.lectiu de veïns de Miravet per aquesta memorable cursa!

divendres, 22 de febrer del 2013




Ha costat, però finalment s'ha fet via! El Port de la Bonaigua queda obert després d'un més totalment colgat de neu. Ara toca esperar si aquest nou front del cap de setmana tornar a fer de les seves. Les "fotos" són tremendes. Ara costa creure qui té ganes de creuar amb cotxe aquestes façanes de 4 metre d'alçada!!!













dimarts, 19 de febrer del 2013

Ja les hem estrenades!

1 km i gràcies; per començar!
Avui un video d'un spot publicitari del Banc de Sabadell. Un excel·lent treball per poder captar l'atenció de l' espectador, gràcies al caliu musical i les imatges expressives d'un veïnat espontani. El "lema"; "Som Sabadell" va rendir un càlid homenatge a la població que el va veure nàixer al centenari Banc. 130 anys i alguns mesos més. La Orquestra Simfònica del Vallès, acompanyada pels Cors Lieder, Amics de l'Òpera i la Coral Belles Arts posaven la nota a una tarda tranquil-la al mig de la plaça.

diumenge, 17 de febrer del 2013

Un 10 de Novembre del 2011... vam poder gaudir del video de la cançó: Passejant per Barcelona; composada pel Ramir en aquest mateix espai. Ara el "paio" es curra un videoclip força original i molt currat. Aquest passat divendres ens el va presentar al poble davant un bon grapat de flixancos . Enhorabona Ramir per aquesta passejada per Barcelona tant original com genial!!!



Tanquem una setmana d'aquelles que podriem definir com d'arrencada. 4 dies de run sense forçar ritmes, amb 3 jornades de no més de 6 kms i un de 10,3 kms a ritme més pinxo. 2 ratets per piscina complementant exercicis de cames i uns llargs sense buscar velocitats ni experiències anaeròbiques. I això si ... ens posem a fer estiraments com un boig. Aquesta vegada; pel meu bé, ja que tinc Guardia Civils per tot arreu que me controlen si vaig complint amb aquests exercicis complementaris. Pel que fa l'actualitat del món de la "compe" haurem d'anar per pams. Tenim la Mitja Marató de Barcelona amb els germans Gine's i Joan Roca com a representants de la grupetta. Com no podia ser d'una altra manera ... complint amb el paper programat i fins i tot el Josema es marca un gran temps. I ojo! que també tenim a la parella de cracks dels meus supercompis la Laia i el Ramón. Aquest parell s'han posat el dorsal al pit i s'han cascat 21 kms pels carrers de Barcelona a bon ritme. Quin orgull tenir amics d'aquesta pasta! Menció especial per la Laia amb el permís del Ramón. Una valenta de cap a peus que entra dins el reduït  grup de fèmines flixanques que s'atreveixen a la mitja distància d'una Marató. Enhorabona a tots!!!


dissabte, 16 de febrer del 2013

Ni llebre ni conill d'índies ...
Portem massa dies sense poder compartir gambades amb la grupetta. Aquest parèntesi de molèsties on les lesions requereixen tacte i caliu de benestar, ens posen pals a les rodes a l'hora de respirar caliu atlètic amb tots plegats. És cert que no perdem el contacte i ens deixem caure per aquelles instal-lacions  per saluda'ls i fer-lis saber que estem vius. Que mirem d'anar posant fil a l'agulla amb aquella ànsia esbojarrada sense control. No ens podem aguantar, se'ns fa tot un Port d'Especial sortejar aquestes dificultats i entendre que de moment ... ens hauran d'esperar. Però com deia aquell savi de cabells blancs: "al mal tiempo buena cara". I sincerament: És una bona tàctica! No és cap tragèdia poder veure els "toros" des des la banda... I avui no ha estat cap excepció! El meu estimat i amic el "nen" tenia un control per mirar de buscar la mínima que el permet poder participar als Campionats Estatals. Ja porta un bon grapat de dies darrera d'aquesta magnitud  4'14'' per complertar els 1.500 mtrs és la marca requerida per la Federació.  Enguany l'Àlex ha deixat la categoria Cadet i passa a la de Juvenil. Un eslavó potent i considerable, ja que aquí els "noiets" volen de veritat.  Sincerament, la fita no era fàcil. Amb tant sols dos temporades amb llicencia atlètica, aquest espitós hiperactiu engoleix kms i més kms sota la mirada del jefe Antonio.  Així que calia matinar i de valent. Portem massa dies sense poder estar aprop i fer-li costat. Aquella presència que tants cops estic trobant a faltar i més en aquests temps d'inactivitat runner. És conegut per tots els que compartim vestidor que la majoria de vegades som com el gat i el gos. Però ... que lluny d'arribar la sang al riu! Avui matinem, ens traiem la son de les orelles, compartim viatge i petem la xerrada com en els vells temps. Estava segur, convençut, ho tenia clar ... "Antonio, el niño la liado". Primer de la sèrie com un veritable mestre. Tant si val si tenim gent de nivell com si soc un "nen" ... Aquí tothom a ratlla i a disfrutar! 4'11,53 (oficiós) ; objectiu complert!
Enhorabona per Antonio, que també ha gaudit d'un bon registre del Joan Marc; el  seu benjamí de la secta amb un excel.lent registre en les 2000 mtrs. El matí ha estat genial sota aquell sol que posava color a la jornada atlètica. Avui l'abraçada ha estat sentida. Deixem enrere aquell neguit per la lluita contra la marca. És cert que no puc compartir gambades al teu costat a ritmes extraterrestres ... però avui probablement volava. Si si Àlex, avui l'Albi no tocava al terra. Val molt la pena treure's lleganyes conduint a cop de badall. No importa el cansament, ni els canvis de plans de darrera hora ... Ja  saps que sempre val molt la pena   compartir moments tots plegats. I si per postres ... tenim la mínima ... no té preu! Enhorabona ganxet!!!

Val molt la pena vetllar per tu!

dimecres, 13 de febrer del 2013

Barefoot Running?

Molts dels aficionats del món runner ja porten dies, mesos i algun que altre any, sentint veus d'això del Barefoot. Una mena de moda, que poc a poc es va expandint entre els runners que cada cop defensen la tendència a corre amb sabatilles minimalistes. De fet, alguns, o fan sense ... completament descalços. La finalitat de tot plegat; és simular una petjada el més natural possible. Imitar la sensació de fer-ho sense calçat. La tècnica correcta del Barefoot consisteix en fer anar el terç anterior del peu a l'hora d'impactar amb el terra. És a dir; com si ho féssim sense sabatilles, en lloc de deixar anar primer el taló com ho fem habitualment calçats. D'aquesta manera el moviment del peu és més natural i harmònic, gràcies a que  els recolzaments de la part davantera del peu  són més suaus i flexibles. Diuen: que aquest format d'entendre el runner és molt més saludable pels peus. Que s'enforteix la musculatura del conjunt i que redueix de forma considerable, el risc de sofrir lesions a les: cames, cadera i esquena al mantenir-se una postura molt més natural. És com si s'aplique's una mena de treball que fa despertar fibres oblidades per l'evolució humana en els temps actuals. Cada cop hi han més models d'aquestes eines de devorar kilòmetres per les botigues. New Balance, Merrell, Newton, Saucony ... són algunes de les multinacionals que s'afegeixen a l'oferta d'aquest producte. Unes sabatilles sense amortiguació on pràcticament no tenen desnivell entre taló i antepeu. Amb un pes ridícul i amb una varietat convencent per poder fer ús a diverses superfícies de ferm. Val a dir que aquesta nova tendència té el seu propi manual d'instruccions. Cal fer-ho poc a poc. No passar d'un dia per l'altre, com aquell que estrena sabatilles noves. Hem d'anar acostumant poc a poc a la nova petjada. Amb distàncies més curtes i per terreny més agraït. D'aquesta manera incrementant paulatinament la distància i el ritme. Però cal anar amb compte! També porta una llarga llista d'efectes secundaris. No tothom podrà acceptar aquest calçat mínim. Així que poquet a poquet i bona lletra que ja no som ni de bon tros ... els indios que erem! Aquí uns exercicis per escalfar neumàtics!  


dilluns, 11 de febrer del 2013

L'Ebre de les comportes obertes i actual!


Un altre video dels Aerosmith amb una de les seves millors balades. I don't want to miss a thing gravada per a la banda sonora de la pel·licula Armageddon l'any 1998.

diumenge, 10 de febrer del 2013

Un diumenge de sol amb un matí esplèndid 
Tenim una climatologia variable en quant a temperatures. Una setmana d'aquelles on les veiem de tots els colors. Tenim sol, bona temperatura, fred amb gelades, fort vent i lleugera pluja. La neu va caient al Pirineu com feia anys no ho feia. I les previsions pels propers dies ... pinten similars als anteriors. Una setmana més, d'aquelles on el neguit aglutinat per romandre quiets, és pràcticament difícil de pair. Els treballs de fisioteràpia van funcionant lentament. Massa i tot, si ens trobem davant un "bicho" inquiet i ansiós per   recobrar la normalitat física a velocitats de vertigen. Els companys de grupetta els tenim al peu del canó. Amb els seus entrenaments, objectius i metes. Amb aquella Marató de Barcelona que els espera amb els braços oberts d'aquí unes setmanetes. I sense cap mena de dubte les ganes d'incorporar-nos en ells; són altament desbordants!!! Aquests glutis ens la tenen jurada i prometem guerra per aniquilar batalla i sortir més motivats. Tanquem setmana amb un dia de natació i un altre de run. Tornem a la gambada després de 31dies sense fer-ho. És evident que el rovell ha dit la seva, però content de tornar a reprendre el trotar fondon oblidat. Aquest cap de setmana poques noticies dels "compis" de mil batalles. El nen és queda a unes dècimes de la mínima dels 1500 mtrs pel Campionat d'Espanya de Pista Coberta  i caldrà esperar a la repesca. De totes maneres un 4'14,61''; un ritme de locos (a 2'49''/km) i força exigent pels mortals. I l'amic Trepa el tenim en plena faràndula amb això dels Carnavals. Li tocava participar a la Duatló de Sant Llorenç de Mongai i ni tant sols els jutges l'han permés sortir. No ha estat precisament la indumentària, però si amb les rodes i acoples del manillar. Massa Ironmens ens el deixen alterat a l'hora de les reglamentacions! Avui un video dels Aerosmith amb el tema; Jaded.

diumenge, 3 de febrer del 2013

Expedició per Bot
Mestre i Figura!



Com m'agrada!

El Gener s'acaba i dona la benvinguda a un Febrer indecís.Tenim una varietat climatològica total, durant aquesta setmana. Capitols de fred amb gelades matinals, dies d'estabilitat amb temperatures més que agradables i temporal de fred amb aquell Cerç que dona una tremolor al cos inevitable. Una miqueta de pluja, tot i ser poca cosa, vista i no vista. Els camps del terme van oferint aquell color màgic de la mà dels ametllers. La flor va deixant-se veure. És la llargueta qui comença i poc poc van seguint les comuns, ferrandie, motlla i altres.  Set dies de vacances aprofitades per mirar de donar estropada per Valletes amb diverses feines endarrerides. L'espona o el marge, construcció a la vella "usanza" necessitava l'acabament del mestre Domenech. Encetem treball amb el fisio, per mirar d'anar corregint les dolències de la zona glutis.  No ens descuidem de passar per piscina. 3 cops més per anar sumant braçades amb poca càrrega però intenses. Visita obligada a Bot. La cursa de Festes Majors on part de la grupetta del Club ofereix un excel-lent rendiment. I que dir de l'altra part dels Canovenses que teniem per Granollers. La mitja els esperava per mirar de posa'ls a prova dins aquesta prestigiosa cursa del calendari estatal de destacades  Mitjes.