dissabte, 30 d’abril del 2011

Avui portem la Bianchi i l'Argon al Caro!

Fa uns quants anys i en èpoques de motard ... vaig descobrir l'encant d'aquest Port. Amb una Cagiva 125 cc (la primera moto que vaig comprar-me), i amb una tarda de sol i bon temps vam treure el cap per aquest indret de més cota de la provincia. Al llarg dels anys i amb els meus estimats compis, vam acompanyar-los més d'un cop com a logística i suport d'avituallament. Sempre mirant-ho del posat més relaxat i poc sacrificat. Dins un cotxe i fent "conya" per fer-lis treure aquell cop de pedal exigent ple de ràbia. Un cop de tornada i comprovant la satisfacció personal dels cracks per haver coronat aquest "monstre" amb un coeficient del 336 ... esclatava al meu interior aquella gelosia sanota i plena d'admiració. Jo també pujaré algun dia Albi, em deia una i altra vegada. Solsament cal tenir bici i ganes per donar pedals. Una fita difícil ja que feina rai per posar-me al damunt d'un seient de 5cm quadrats i romandre hores i hores fent el mateix. Fa dos anys i mig vaig comprar la Bianchi. Tot per culpa del fanatisme que tinc com espectador fidel al ciclisme i per aglutinar aquesta mena de virus que absorveix la ment dels meus amics per aquest esport. Avui precissament sortia del davant la botiga on la vaig comprar. Aquell establiment on la primera mirada sortint amb la bici el dia de la seva compra, va ser pel Caro. Solsament calia buscar: dia, lloc i hora. Així que un 30 d'abril i amb el mestre Pantani ... he pogut culminar un petit repte que guardava amb impaciència dins el meu interior. Com diria Aurora ... "qui ens ho hauria de dir..." L'ascensió no és fàcil precissament. Cal posar-te i amb ganes. El ferm és bastant lamentable per la zona de l'urbanització direcció a les primeres rampes importants i fins i tot té forats que podia amagar-me al seu interior. Les corves de ferradura singulars i guapes t'ensenyen la progressió de la pujada. Aquelles aromes de verdor on la pau diu la seva. O no! Ja que el "pinxe" de batalla anava sobrat de la vida i pujava xiulant, fent fotos, aixecant roda i discutint-me si portava calçotets! Quin paio i quina figura!!! La carencia de la pedalada era de respecte. Calia controlar forçes i posar seny per no tombar aquets petit somni. Ens queden 4 kms i ja vaig tou amb ganes. La boira, 6ºC de temperatura i mirar per on posem la roda que la podem liar-la. Territori de cabres (més d'una es deixava veure de forma tímida i discreta), antenes al fons i l'últim esforç. Coronem Port a 1442 mtrs, la rialla sorgeix i la satisfacció personal és un fet consumat. Gràcies a Pantani per compartir el moment i fins una altra crack! Dades: 49,73 kms en total en 2h53'3'' a 17,2 kms/h de ritme mig i 145 ppm de mitja. El temps de la pujada (agafant com a punt de referència la senyal de finalització de travessa de Roquetes i arribar fins dalt de la màxima cota): 21,77 kms en 1h57'20'' amb 154 ppm de mitja i un ritme d' uns 11,13 kms/h. El reportatge fotogràfic obra de Pantani per no avorrir-se. El passat Tour de Flandes el té a les cames i de quina manera! "Si può pensare del prossimo, che mi unisco a voi"

Màxima de 22ºC i mínima de 8ºC, sol i vent molest. Una tarda de sofing i Barça,  recuperant piles després del tute del matí.

divendres, 29 d’abril del 2011

Descans; un bon entrenament!

No massa definit estava el darrer matí laboral d'un mes d'Abril a punt de caramel. Màxima de 21ºC i mínima de 12ºC, la Garbinada no ens deixa i el sol encara ha donat la cara. Les tertulies dels bars encara deixen anar comentaris del partit d'abans ahir. La Tv. descansa una mica i deixa l'atenció en el seguiment de la boda real britànica. I mentrestant, la UEFA fent hores extres per mirar com apagar un foc originat per pur art piròman. La jornada laboral s'allarga més del compte i sense massa temps, encara traiem el cap per Valletes i donar una ullada. Aprofitem per no fer res de res i donar oxigen al cos. Esperem treure suc durant el cap de setmana i poder contar alguna de bona. De moment la bici, ja està llesta.

dijous, 28 d’abril del 2011

Avorrint l'esport d'elit!

Després del partit del segle, disputat en el Santiago Bernabeu, encara el tenim al mig d'una pròrroga. La guerra dialèctica que va deixar anar l'entrenador del Madrid per aquella roda de premsa no té rebuig possible. Deixant per terra la història d'una entitat (allò de l'escàndol a l'Stamford Bridge, segons diu..."vergonya de guanyar una Champions, d'aquesta manera"). El privilegi que dona portar el nom d'UNICEF a la samarreta per caure més en gràcia i otorgar un altre tipus de tacte. I més val no entrar en valoracions arbitrals implicant a Villar i companyia. Sense cap mena de dubte; una actitut molt llunyana respecte un club de les dimensions del Madrid! La resposta a nivell d'Europa parla per sí sola. Les declaracions de Wenger (i aquest no és massa amic, precissament dels blaugrana) Ancelotti, Diaris com: L'Equip, La Gazetta dello sport i un bon grapat de tècnics no estan d'acord amb les impressions de "Mou". La UEFA presenta expedient, el Barça denuncia i el Madrid també! Au pues ... per si no hi ha prou en moure la perdiu d'un lloc a un altre i crear més diferència... posem més llenya al foc. Així que amb el tema doping al ciclisme i atletisme i amb una guerra dialèctica en paraules al món del futbol amb una transcendècia maligna ... acabarem avorrint tot allò dels "pro's" i passar de "Mou's", Martes Domíguez, Contadors i els que queden.
Màxima de ´25ºc i mínima de 10ºC, Garbinada, sol i pluja d'1,5 ltrs/m2 que deixa una tronadeta passada la tarda. Així que veient el panorama de la "meteo" i guardant gluti's ... ens anem a Mòra i ens posarem a fer Nat. 3000 mtrs en total amb treball complert de braços i cames. Poc a poc guanyant comoditat, tot i no fer-ho en el ritme. Avui un video en directe dels Cramberries amb el tema: Dreams i a tota marxa.

dimecres, 27 d’abril del 2011

Messi; també marca a les semis!

Després d'aquell desplegament dels 4 partits Barça-Madrid ... ja tant sols queda un. Milers de paraules dins els diaris. Missatges estratègics dels "capo" de la banda. La herba, que si l'àrbitre, acabarà Pepe, marcara el Cristiano o potser el Messi? Queden 90' i tranquils que amb Mourinho a l'equip blanc la batalla no ha acabat! Màxima de 25ºC i mínima d'11ºC, la Garbinada es deixa notar i el sol abunda durant tot el dia. Jornada laboral més pesada de l'habitual. Sense massa motivació per posar-nos en marxa ens obliguem i ens calçem les sabatilles. Un run de 8,27 kms per terrey pla de terra en 45'13'' a ritme mig de 5'28''/km amb 141 ppm de mitja. Tornem a trobar-nos amb el dolor de nou a la zona del gluti i ens obliga a aixecar peu. Tanquem la rutina amb uns estiraments i directes a la dutxa. No deixem de banda el Madrid-Barça i menys la roda de premsa. Segur que algú: plorarà i plorarà i plorarà. Segur que deixarà anar allò de "Misión Impossible".

dimarts, 26 d’abril del 2011

Felicitats "Marce"

Ja tornem a ser! Quina mania ... com si estiguéssim en dilluns. Això de començar setmana laboral en dimarts ... Més val no comentar quina hem fet. Màxima de 25ºC i mínima de 12ºC, no massa vent i un sol de "cine". Enrera els capítols de pluja i temps horrorós per menjar paella a l'ermita i recollir trastos. Concurs de badalls de bon matí i gran part del dia. Sense cap mena de dubte; una simptomatologia molt comú per molts dels usuaris amb una agenda de gresca. Recuperem la calma i ens tornem a possar el rellotge. Les obligacions laborals tornem de nou i aquest cop amb més intensitat. A mida que la tarda avançava treiem el cap per l'estadi. Voliem soltar cames una estona ... però finalment ens entaulem de nou. La Marce fa anys. La nostra veterana il.lustre del club s'emporta un any més. Aquesta mare de dos atletes i dona del José (també correrdor de fons, evidentment). Tot un premi i comprovar en viu el seu estat físic. No tothom pot entrenar al costat d'una campiona estatal! Per molts més "Marce". I per si no hi ha prou hores abans d'un Madrid-Barça ... el Pep estalla! Potser estava fins els ... i ja no podia més. De ben segur que "Mou" ja va preparant la seva. Demà més del mateix!!!

dilluns, 25 d’abril del 2011

La mona ... a Valletes!




Encara sort vam tenir la passada matinada per no acabar xops per bancals farcits de fang. La pluja va respecta la festa i la música va sonar a tot drap davant un públic majoritàriament jove per aquella plaça de l'ermita. Aquest cop les graelles vam deixar-les de banda. Ens fem grans i poca feina volem soportar veient la "meteo" i sortir per potes. Així que sopem a la barra d'un bar trencant totalment amb el tema nutricional (per variar, és clar!). Bocatta, plat de callos i caragols, sense cap mena de dubte ... tota una bomba. Màxima de 21ºC i mínima de 12ºC, poc vent i una míni precipitació a l'hora el dinar de 0,5 ltr/m2. El just i necessari per aigualir els "berberechos" i posar en marxa el plà B. Dinar a Valletes amb la family i seguint els horaris de la "parroquia". Un nutrit grup de components no perden detall d'aquests actes i ... fins no acabar missa ... no toca obrir boca! Aquest cop hem fet de bons xiquets i fins i tot al tard, no perdem detall per fer un Run.  8,12 kms en 43'14'' a ritme mig de 5'19''/km amb 137 ppm de mitja. Un llarg temps amb dedicació pels estiraments i anar treient tensions al maleït gluti. La Mona del 2011, ja és història. Forasters en marxa cap al seu destí i les neveres plenes de "sobres" per acompanyar una taula d'un dia feiner. La imatge emotiva, significativa i plena de sentiment d'aquests dies; pel meu company de feina. L'artista de la foto: el Pau. Tot un detall i sentit homenatge pel oncle. Ets un crack Jordi!!!

diumenge, 24 d’abril del 2011

Els bancals amenaçats per la pluja!

Quin cel! La setmana Santa està plena de irregularitats metereològiques. Els núvols van dient la seva, tot i no fer-ho a l'ample i crear més dubtes al personal. Màxima de 18ºC i mínima de 9ºC, 2,5 ltrs/m2 de precipitació i de vegades sol. Un matí amb un objectiu prioritari: Anar a buscar la mona. I no precissament per cap fillol ni xavalet. Com cada any i seguint la tradició ... la padrina l'havia encomanat de nou. Així que la meva mona no podia ser passada per alt i calia ser puntual com un rellotge. A partir d'aquí temps per a tot. Fem cap a Móra i ens posem a fer natació. 3100 mtrs en total amb treball variat de tronc superior i inferior. Complements per tots dos apartats i bon treball en general. Més d'1h dins a l'aigua i amb un munt de gent per ser diumenge. Uns exercicis d'estiraments i cap a la dutxa. La tarda un sofing de Champions i veure com Nadal guanyava un nou Godó. Més al tard i fanàtic de tennis encara hi ha temps per passar 4 boles durant 1 horeta. Una volta de rigor per veure com tenim l'entorn agrícola després de les plujes i unes fotos per comprovar el seu esplendor. 

dissabte, 23 d’abril del 2011

Omplint neveres per l'ermita amb una rosa al cabàs!

Toca sortir del llit aviat, massa, però les obligacions laborals ens marquen l'agenda. Màxima de 19ºC i mínima d'11ºC, poc vent i un sol a trompicons en un dia amenaçant pluja. Colles de joves, mestresses de la casa, pares ... posant "fato" dins el cabàs pel dia de l'ermita. Paradetes venent roses, rialles a l'hora de fer la triar d'un llibre adequat. Tenim la festivitat de Sant Jordi, que s'afegeix a la Setmana Santa. Al migdia aprofitem per fer un rodatge en progressió aprofitant un terreny ideal i poc dur. Continuem amb la mateixa tònica, amb un cos contracturat per tot arreu i amb cert dolor al famós gluti. 9,01 kms en 43'16'' a ritme mig de 4'48''/km amb 155 ppm de mitja. Primers 4,52 kms a ritme de 5'2''/km i els darrers en progressió a: 4'58'', 4'34'', 4'26'', 4'18'' i 4'12''. A nivell de cardio no anem malament, però reincidim amb la certa preocupació al tema muscular. La tarda dedicada al descans i fent sofing veient el Godó i alguna "peli" de dissabtes. Al tard temps per sentir les Caramelles i respirar la lluentor dels mestres de les canços populars. Són bons aquests paios. Any darrera any i en forma!

divendres, 22 d’abril del 2011

Cursa de les escales (des de la barrera)

Quines casualitats! Encetem les festes i aigua a l'ample... Ahir a la nit ja començava el repertori d'una pluja fina i constant (5 ltrs/m2). Durant la matinada i a prop de les primeres hores del matí la cosa s'ha fet notar. 30 ltrs/m2 durant tot el dia, on a partir de la tarda ha decidit aturar-se. Màxima de 15ºC i mínima d'11ºC. Els armats han decidit suspendre les primeres processons per falta de botes d'aigua. I els participants a la Cursa de les escales ... feina rai per poder esquivar una revinclada. Un cop més l'esperada Cursa esglaonada del poble. Aquest cop i per motius de lesió no podem pendre part. Així que ens situarem en paper d'aficionat i hooligan per animar els cracks i disfrutar del seu esforç. Una bona participació malgrat l'estat del traçat per culpa de l'aigua. Tenim a la: Marce, Jose, Trepa, Robert, els Paus, Àlex Méndez, Solo, Xavvv, Camil, Roger, integrants Calverins, un gruix notable dels Esbufecs, els marroquins "bala", gent del poble, caminadors ... Sense cap mena de dubte; una grupetta sanota! Quina enveja un cop més. Massa risc per posar-nos junts amb ells i recaure de nou. Finalment victòria pel crack de Mohsen seguit de Mustafa, el Roger aferrant-se en busca del Podium i Trepa un meritòri 5è lloc. La resta: tots perfecte! Ningú a pres mal greu i això és el que conta. Un cop palpar en viu l'ambient de la compe no hem trigat gaire en posar-nos les sabatilles. Soltarem cames de forma totalment lleu i comprovar que no anem massa bé. Encara continuen les molèsties i cert doloret. 6,05 kms en 35'49'' a ritme de 5'55''/km amb 126 ppm de mitja. Sense cap mena de dubte ... sort de no haver sortit a la Cursa!!!  

dijous, 21 d’abril del 2011

Els armats escalfant motors!

Tanquem la jornada laboral per posar en marxa 4 dies de festa. Un llarg cap de setmana per gaudir tots plegats de la millor de les maneres. Aquest matí "Vía crucis" pel sector barceloní, després de la derrota davant els de Mourinho. Malgrat tot ... el poble presenta un ambient festiu. Molts forasters i fills del poble residents fora vila ja volten pel Passeig flamant. Els bars van servint a bon ritme i els dels "caballitos" van fent l'Agost prematur a costelles de la canalla. Màxima de 20ºC i mínima de 10ºC. Garbinada durant la totalitat del dia i cel ple de dubtes. Tornem a passar pel garatge i preparem la Bianchi. No tenim la tarda ideal ... però tampoc cal renunciar a no fer res per culpa del vent. 42,33 kms en 1h 53'23'' a ritme de 22,4 kms/h i 120 ppm de mitja per fer cap a Riba-roja i agafar carretera fins Berrús. Aquest cop amb un parell de repeticions; una per agafar ritme (tram més dur amb 34x23) i l'altra per anar pujant amb més energia (34x21). 14'51'' i 13'34'' respectivament per recórrer el port. Tot i no pujar a tot el que teniem (174 ppm de màxima) ... millors sensacions amb més "desarrollo". Possiblement la curta distància de la pujada ens afavoreix més "tralla". Haurem de consultar amb els experts i rebre consell de mestre. El tema glutis el portem millor, sense anar a pitjor i comprovant que amb la bici es pot conviure. La foto d'avui pel ciclista de moda anomenat Philippe Gilbert amb un palmarés del 2.011 terrible. Etapa de la Vuelta Algarve, Montepaschi Eroica,  Etapa Tirreno-Adriàtico, Flecha Brabanzona, Amstel Gold Race i Flecha Valona.

dimecres, 20 d’abril del 2011

Guardiola-Mourinho?

La Garbinada pega de bon matí. Una amenaça d'aigua? Properes hores surtim de dubte. Màxima de 19ºC i mínima de 12ºC, poc sol i cel de nuvolades grises. Ja tenim la recta final per restar hores al rellotge que ens porta al "supercapdesetmana". Avui un Barça-Madrid com a final de Copa. Tothom fanàtic i això que deiem que la competició d'aquest titol era devaluada. Així que amb aquest panorama de festa, lesió pel mig i un cel poc definit ... feina rai per trobar paciència! I pensar que fa dues setmanes erem dins d'un estiuet de Sant Martí! Portem 6 dies sense Run i aquí no hi ha Déu que ens aguanti. La cabra tira al Monte ... Polsòmetre, sabatilles de màxima amortiguació i passant de tot tornem a corre. 30'2'' a ritme suau, molt suau de 5'55''/km amb 127 ppm de mitja per fer 5,07 kms per terreny pla i amb Garbinada inclosa. Uns estiraments de "locos" i directes a soltar cames per Valletes en busca d'un grapat d'espàrrecs. Molt possiblement el darrer de la temporada, ja que estan a la baixa. Soparem aviat i directes al davant del "calaixó". Guardiola-Mourinho cara cara en un partit únic. Avui video de l'Eric.

dimarts, 19 d’abril del 2011

Veient els atletes sense polsòmetre!

Sembla ser que aquest canvi anunciat pels "meteomens" el tenim al damunt. Un dia de poc sol i d'una frescor sentida per culpa de la Garbinada. Màxima de 18ºC i mínima d'11ºC, els núvols competint en un cel gris i sense massa alegria. Ens prenem el dia com un descans d'activitat física. No tenim massa confiança com per posar-nos a fer gambades i menys veient que les molèsties del gluti encara continuen. Una visita pels atletes i viure en directe les seves notables evolucions. Com "caminen"! Van com a locos... exercicis de sèries sense rebuig i a tot gas. Quina enveja màquines!!! Com a dada curiosa remarcar la marca que va fer Geoffrey Mutai a la Marató de Boston amb 2h 3'1'' durant el passat cap de setmana. La millor marca mundial de tots els temps, tot i no tenir oficialitat. Segons el reglament establert:
     Perquè un Marató sigui reconegut com a oficial, entre la sortida i l'arribada no hi pot haver una separació major al 0,96% del recorregut, això és que entre la sortida i l'arribada ha d'haver menys de 21 quilòmetres.

A més, entre el punt d'inici i el final, no pot haver una diferència d'altitud de més del 1x1000, és a dir que no pot haver més d'uns 42 metres de diferència de desnivell entre la sortida i l'arribada. Una regla que no compleix la Marató de Boston. A més d'aquest elements, també va afegir-se el vent a favor i acabar per evidenciar un fet consumat. És cert que el mestre Haile té la millor marca ... però això de fer-ho en menys temps pel Geoffrey ... Quant era jovenet i discutint per un passadis de l'escola feiem una reflexió d'aquelles similars. Potser a l'Àfrica hi ha un paio capaç de recòrrer els 100 mtrs llisos més ràpid que Carl Lewis (davant un lleó). O un aborígen millor nadador que els Phelps! Segur que més d'un Recordman el tenim davall una rajola!!!

dilluns, 18 d’abril del 2011

Si no podem trotar ... rodarem!

Festival a l'hora d'escollir la roba de bon matí. 6ºC a les 7:15h, el sol sortia a bon ritme i de nuvolades res de res. Un dia amb màxima de 20ºC, Cerç amb cert protagonisme i molts mirant el cel pendents de les seves vacances de Setmana Santa. Ja no tenim nuclears malmetudes per terratrèmols. No hi han episodis de crisi. Amb prou feines ens solten el OJO! al volant i una i altra vegada sentim les mateixes paraules: Barça- Madrid, Madrid-Marça. Més d'un s'oblidarà d'encarregar la mona pel fillol amb tant èxtasi futbolístic i feina rai si la parenta vol veure la peli d' A3 dimecres a la nit. Continuem en procés de recuperació. Poder subsanar nova lesió, tot i que la cosa pinta prou bé. Evitem impacte i ens passem al ciclisme de nou. El dolor va passant a molèstia i ens omple d'orgull després d'una bona ratllada durant el passat "finde". Aquest cop anem a donar pedals amb Pau. Feia temps que ho teniem pendent i avui tocava. Direcció Fatarella per baixar per Modorres i fer a Bahia Tucana. Retorn cap al poble i tous amb ganes lluitant davant un vent sense comentari coherent. Massa valent anava, perdent qualsevol respecte a les senyores rampes amb Cerç incorporat. Sort de la "mula" que portava al davant que anava arrossegant-me com una serp. La baixa de les Modorres, pel Valentino Rossi! Un parell de vegades amb el sant al clatell evitant fer cap a les esparragueres de la vora. Sense sol (ja no tocava per aquella raconada) i amb un fred de "locos" baixant a tot drap costa avall. L'armilla ens salva els mugrons, ja que baix al Pont de Riba-roja estava "tieso" amb tanta corrent. Per si no hi ha prou ... Philippe Gilbert Massip soltant "palos"cap al poble i les potes ... sobrevivint com podien. 46 kms amb poc més de 2h 5' amb 124 ppm de mitja i 22 kms/h de ritme. Un bon entrenament per evitar un Zero i fer-me veure que no calia romandre parat. La foto en acció i amb el Cerç dinàmic i fatigant de la jornada. 

diumenge, 17 d’abril del 2011

Grupetta de Diumenge!


Sembla ser que alguna cosa d'aquell forn cuinant ahir a la nit va donar-nos "ales". Durant la passada nit el dolor ha millorat de forma notable. I aquest matí a primera hora la cosa presentava d'una altra manera. El mano ens fa una trucada un cop marxavem a Valletes i a l'últim moment regirem la troca. Una sortida amb bici a hores tardanes. Segurament els: Paus, Ramonet, Trepa, Pollo ja eren feia estona donant pedalades per aquestes carreteres plenes de motards. Màxima de 21ºC i mínima de 7ºC, tenim Cerç i un sol esplèndid. Passades les 11h i direcció Bovera anavem donant voltes a les bieles. El gluti dels trons encara ens alerta, però ens doctrinem a pensar que deixarà de fer-ho passats uns kms. Arribem a Bovera i ens creuem amb els "matiners" de Pollo i Ramonet que s'afegeixen a la ronda i ens acompanyen a pujar a la Granadella. La jornada és distreta, ja que un grup de ciclistes de Lleida pateixen un bon grapat de problemes, que ens obliguen a socórrel's per aquest tram força concorregut. 51,25 kms en 2h11'43'' a ritme de 23,3 kms/h amb 122 ppm de mitja. També ens trobem a Pau Carranza que ens marca el ritme direcció Riba-roja per posar fi a un matí purament ciclista. Finalment salvem els mobles i podem fer una mica d'activitat. El dolor encara continua tot i evitar el tema impacte. Amb la Bianchi suavitzem el negoci i possiblement el treball de natació, dirigit per Pollo, ahir a la tarda, ens portar a una millora.

dissabte, 16 d’abril del 2011

Dia aprofitat!

El matí es presentava indecís, nuvolades, aire i no massa sol. Màxima de 20ºC i mínima d'11ºC, el vent és fa sentir, però res desagradable. Continuem amb cert dolor a la zona del gluti dret, un tret important per tenir clar, que avui no trotarem. Evitem l'impacte una jornada més i ja portem 3. Aprofitem per fer un tomb per terres de l'est d'Aragó. Una visita que feia temps teniem pendent i aprofitem el moment ara que podem desintoxicar-nos dels runs matinals. La tarda no perdem detall i provem dins el medi aquàtic. Treball de tronc superior i de forma molt suau. Res de forçades amb cames i precaució màxima a l'hora de les patadetes de la braça. 1600 mtrs en total i sense dolor remarcable. Sensació d'estar millor dins a l'aigua que de peu. Passem pel Jacuzzi i uns estiraments a la piscina mitjana. No cal perdre detalls. No cal dormir-se. Tenim un Madrid-Barça i un sopar per posar-nos dels nervis amb Mou. Demà més, si l'evolució és positiva. Potser bici ... estar per veure!

divendres, 15 d’abril del 2011

Ens haurem de mentalitzar...

Portavem més de tres mesos amb un treball esglaonat i amb molt de seny. Les lesions no són arguments per deixar indiferent a ningú i menys en el meu cas. L'any passat vam encadenar les millors marques amb les pitjors molèsties. Vam comprovar que l'excés o irregularitats en la metodologia d'entrenament ens passavem un tribut molt car. La lliçó estava damunt la taula; calia estudiar-la i interpretar-la. Enguany retornavem amb la il.lusió d'un nen. Calia fer les coses bé i anar en compte. Les sensacions eren prou bones i  posant en marxa un nou apartat amb la natació (mai ho havia fet en hivern) com a prevenció i tonificació. Les precaucions eren indicis a tenir present i poc a poc veiem com ens posavem al "puesto". Com molt bé sabeu els fanàtics del: run, bike i altres activitats ... sempre anem arrossegant alguna petita molèstia i gairebé mai podem dir que estem al 100 %, durant les temporades de màxim volum. És cert que els glutis famosos, ja van aparèixer més d'un cop per aquest espai. I ara, justament en aquests moments ... ens veiem obligats a posar el fre. El dolor ens crida a la porta i sen's cola de nou. Mig doblegats mig torts ens anem desplaçant com podem. No cal dramatitzar, però la realitat ens obliga a fer un STOP. Mirarem d'evitar impacte i llegint el cos optarem per allò més adient. Ens responsabilitzarem de trobar el millor camí i com diu aquella frase: "Lo mas importante no es llegar primero ... sinó que saber llegar". Màxima de 22ºC i mínima de 9ºC, sol durant el dia i un vent que talla al tard que ens alerta d'un canvi. Una visita pels atletes i compartim unes "palometes" (crispetes pels catalans orientals) amb el Mister petant la xerrada. La foto pels compis peluts i esperant el moment per fer la volteta.

dijous, 14 d’abril del 2011

Aixequem peu!

S'aixeca el vent de la Garbinada i els núvols passen a tota velocitat durant la tarda. La Serra de la Fatarella es conquerida per nuvolades grisenques i l'amenaça de pluja és un fet. De moment cap gota, molt repertori i poc soroll. Tenim màxima de 24ºC i mínima de 8ºC, sol durant la totalitat del dia i un petit canvi a mitja tarda. Portem uns dies amb certes irregularitas al costat dret per la zona del gluti. Ahir a la nit cada cop era més molest i fins i tot els dos llocs. Avui no ha empitjorat, però tampoc hem millorat. Així que ens ho pendrem com a descans i veure que passa. No perdem detall per veure els atletes i viure en directe les seves evolucions. Els joves millorant dia a dia. Els veterans aguantant els tipus i colzejant-se amb la dolça joventut. Trepa i Robert a la sèrie pura i dura pel Barranc. I el Mister dirigint la nau atlètica sense alterar-se. Demà veurem com anem. Això de veure els "toros" des de la "valla" és com a molt difícil i les ànsies poden arribar a ser extremes.

dimecres, 13 d’abril del 2011

Buscant l'ombra

El sol ens acompanya durant la totalitat del dia. Portem uns quants dies amb l'astre vigilant i donant llum fidelment. Màxima de 23ºC i mínima de 9ºC, Garbinada per variar i cap núvol. Jornades inmillorables per posar-se les "bambes" i fer un run. Inflar les rodes de la bici i buscar com l'aire colpeja un rostre suat. Un passeig pels voltants del Meandre i amb un ramer d'herbes a la mà, per engegar la mosca negra a un altre lloc. La temperatura és inmillorable i sense cap mena de dubte... la ideal per entrenar. Tenim un rodatge suau de run amb 48'44'' a ritme mig de 5'18''/km amb 144 ppm de mitja per recórrer els 9,20 kms. Aquest cop amb més desnivell i trencant l'habitualitat dels itineraris típics. Molèsties per la zona dels glutis i sense entendre l'origen i les raons de la dolència. Haurem de passar per piscina i començar a posar ordre al tema muscular. L'impacte no perdona i les sèries van dient la seva. Avui un video actualitzat, amb ritme d'abans, però amb la mateixa espurna que la d'uns anys ... Incombustibles???

dimarts, 12 d’abril del 2011

Ara sí; el Barça a Semis!

Recobrem la normalitat metereològica. Les temperatures estivals de la setmana passada perden força i convivim amb uns paràmetres més evidents. Màxima de 24ºC i mínima de 13ºC, segueix el Cerç i els núvols desapareixen. Un temps més que notable per la pràctica de l'esport. No fa fred, no tenim calorades i el tema vent ... poca cosa tot molest de vegades. Tenim jornada per Ascó i aquest cop de nivell. Robert, Trepa, Mèndez i Xavi esmolant les sabates pel Barranc de la Peixera en forma d'escalfament. 3,82 kms en 20'2'' a ritme de 5'115''/km amb 141 ppm de mitja. Uns estiraments i un treball de sèries de 8x600 mtrs amb una recuperació de 120'' al trote. Tant sols he pogut fer 3. L'alt ritme dels compis no permetia cap mena de comoditat i decidim deixar-ho per falta de "fuel". Possiblement el kilometratge d'ahir ens passa factura i també la falta d'aquest tipus d'exercicis durant la present temporada. No anavem malament de cardio, però no hi havia feeling. El desgloçament del treball: 2'5'', 2'3'' i 2'6''.No val dormir-se i acudir ràpid a casa. Tenim uns quarts de Champions i calia materialitzar la classificació per semis.

dilluns, 11 d’abril del 2011

Plou i fa sol...

Mitja volta i mirem el despertador. Encara queden uns minuts. Sense cap mena de dubte; tot un món en un dilluns al matí. Sembla que tenim pluja o almenys la música que provoca l'aigua al caure al damunt l'aparell de l'aire condicionat, ho indica. Aixequem persianes i veiem un sol pinxo amb un núvol al mig de cel fent la guitza. Precipitació total de 2,5 ltrs/m2. El dia avança i el sol fa fora llagrimals de primavera. Màxima de 25ºC i mínima de 12ºC, tenim Cerç, però sense massa intensitat. Toca el run llarg que hi havia pendent durant el cap de setmana. 22 kms per terreny irregular amb un 85 % de terra. 2h 2'24'' a ritme de 5'34''/km amb 144 ppm de mitja. No anem malament, les sensacions són prou bones, tot i començar a notar "potes" contentes a partir de la darrera 1/2 hora. L'itinerari ha estat del Poligon fins Riba-roja per Sebes. A partir del Pont anem direcció Fatarella per trencar a esquerres i fer cap al Pí de Montbrió. Un sender amunt i buscar la baixada fins la colònia d'anglesos que hi ha a peus de la carretera. Tornem al poble fins al lloc d'origen i acabem soltant cames de nou pel camí direcció Mas del Director. 

diumenge, 10 d’abril del 2011

Els Romans envaeixen el poble!

Ens toca matinar i sortir del "camastro" a les 8:00h. Jornada del Voluntariat de la Reserva per poder tallar els cabells a les "auliveres" més deixades. Cal anar per feina, com si d'una contrarellotge és tractés. El repicar dels tambors i les coreografies es fan esperar. La Trobada d' Armats posarà la nota de color pels carrers del poble. Un matí de calor sota un sol de justicia. Màxima de 25ºC i mínima de 16ºC. Cerçada amb certa intensitat i fins i tot entestadora. Ambient de luxe, propiament al de la Festa Major. Forasters observant el riu des de les flamants façanes. Familiars, amics i coneguts no perden detall de l'exhibició d'aquests romans amb posat seriós. La plaça del Mercat aglutinava un caliu amb pinzellades Ben-hur. Molts dels participants són veritables mestres de l'ofici. Els teniem de tots els colors. Per tots els gustos. De tots els estils. Era impossible no trobar un gest interessant i fins i tot simpàtic. La tarda invertida a la lectura i descans. L'aire ens fot la moral i decidim passar del tema esportiu (avui no estem massa motivats). Al tard un passeig pel "monte" amb els compis peluts i mirar de fer un grapat d'espàrrecs. Aquest cop els compis descansen de competicions. El Ferran participa a la Mitja de Cunit i els xavals del tennis la tornen a liar classificant-se per la Final del Campionat de tennis dels Centres Educatius. La foto del romà; pertany al treball del Pau. La de sota l'ha fet una càmara espavilada tota sola, ja ja ja.

dissabte, 9 d’abril del 2011

Un estiu en primavera

Un matí diferent, lluny de posar-nos en acció per aquell indret clàssic de sempre. Aquesta vegada ho feiem amb una frescor que es deixava sentir. Aquella pau trencada pel cant de "muixons" saltant de pi en pi. No hi han sorolls familiars i reincidents del cada dia. Un escenari ben canviat. Hem passat la nit al "monte", per Valletes amb la finalitat de trencar amb tot. Aquí es respira calma, tranquil.litat i desconexió. Màxima de 33ºC i mínima de 9ºC, sol durant tot el dia i força calor. Avui donem descans al Run. Evitem impacte (4 jornades sense descans) i triem fer costat a la Bianchi. 40,67 kms per carretera direcció Bovera i Riba-roja. 1h 32'40'' a ritme de 26,3 km/h de mitja i a 126 ppm. L'anada amb comoditat i a ritme suau, repassant com cal canviar de marxes. La tornada amb més agilitat i apretant més; la costa avall acompanya! No hi ha lloc per queixes. La cosa no podia anar millor. Llàstima de fer-ho tot sol i sense petar xerrada amb ningú ... però ... valia la pena provar-ho. La tarda el sofing guanya la partida a la natació. Ens trobem cansats i optem per fer "campana". Demà més i del bó. Caldrà ajustar agenda i poder fer tot el que volem. La foto d'avui pertany a la passada nit. Una calor d'estiu i al mes d'Abril!

divendres, 8 d’abril del 2011

Gairebé com l'estiu!

Tanquem la setmana laboral amb la mateixa tònica. Matins fresquets i a mida que avança el dia la calor és lucinant. Màxima de 32ºC i mínima de 7ºC (25ºC de diferència entre elles!!!), sol abundant i a l'ample amb una mica de Garbinada. Segurament molts arribem amb reserva al cap de setmana. Aquelles ansies per deixar una mica de banda horaris amb obligacions ens motiva a encetar un període de "a la nostra". Avui ens aixequem tous de l'entrenament d'ahir. Els glutis carregats amb ganes i rígids de cames per culpa de les seriotes compartides amb els galgos dels maratonians. Cal posar voluntat i no deixar-nos anar. Toca soltar cames més que mai i així poder disfrutar els propens dies amb altres activitats. Run pel Barranc de la Peixera de 10,03 kms en 1h i 17' a ritme de 6'/km amb 137 ppm de mitja. Un ritme lent però molt adient per poder regenerar i recuperar potes. També un bon treball muscular amb poca càrrega per fer-ho pel Barranc. Exercicis d'estiraments i feina feta. Avui un video de la Tracy Chapman que la tenia oblidada!

dijous, 7 d’abril del 2011

Directes a la sèrie!

A les 7:30h el sol era una realitat. Un cel clar i sense nuvolades deixava un camí plàcid pels primers raigs solars. Més tard apareix la boira sense tenir clar d'on sortia. El curs del riu tenia nova companya, malgrat sortir de sobte i a l'instant. El matí avança i la normalitat recobra el seu posat. Sol del potent i fins i tot amb màxima de 27ºC. La mínima de 8ºC; un desequilibri tèrmic de gairebé 20ºC. Avui la premsa esportiva escalfava motors amb això del mes del clàssic. 4 encontres en menys de 30 dies poden determinar allò que els rics cada cop són més potents. Massa diferència entre la resta? I tant, tota una llàstima per l'interés general dels altres i la pròpia competició. Haurem d'aconsellar el fitxatge del Bernie Ecclestone. Tarda d'entrenament i del bó. Ens afegim amb els galgos maratonians, que ens deixen fora de joc amb les seves velocitats galàctiques. Escalfament de 4,11 kms pel Barranc de la Peixera en 21'31'' a ritme de 5'15''/km de mitja i 143 ppm de mitja. Uns estiraments i les sèries ràpides. 20x220mtrs amb recuperació de 84'' de mitja al trote. Ritmes en progressió i entre registres de 3'9''/km i baixant dels 3' per fer la última a 2'40''/km. La darrera sèrie tocat de valent. "Grogi" del tot i malmetut de la tralla d'aquest parell: Trepa i Robert. Un retorn a la calma testimonial i directes a recuperar l'alè perdut. Valletes és el destí triat. Soltem cames i aprofitem per arroplegar uns espàrrecs i recobrar persona. Bon entrenament i bona truita.

dimecres, 6 d’abril del 2011

Un cop més ... calor!

Els matins són fresquets amb ganes 8ºC de temperatura mínima i una màxima de 25ºC durant la tarda (17ºC de diferència, uff ... quin contrast!). El sol és el protagonista del dia i la Garbinada desllibera una mica la xafogor. L'Abril va fent-se pas i marcant el camí d'una Setmana Santa a peus del carrer. El temps passa, corre i  fins i tot "sprinta" de tal manera, que quant te n'adones ... fins i tot perds coses pel camí. Dia de "locos" amunt i avall. No hi ha lloc per descans d'esbarjo. Aquest cop, tot és a contrarellotge i no captem aire fins ben passada la tarda. Necessitat d'estirar cames. Aquets matí certes molèsties per la part del gluti dret un cop posavem el primer peu al terra. Optem per un Run suau de 9,03 kms en 47' a ritme de 5'12''/km amb unes 143 ppm de mitja en un terreny favorable. L'arrancada no ha estat massa àgil. Un mal de "potes" considerable i rígids com a pals d'escombra. A partir de la 1/2 hora la cosa experimentava un canvi i poc a poc anavem engreixant rodaments. La nit invertida per veure un Barça-Shakhtar de Champions i poca cosa més. Avui un video del Rod Stewart molt tendre en concepte musical.

dimarts, 5 d’abril del 2011

Encara arreglem jornada ...

No tots els dies, les coses surten de les millors maneres. De vegades i sense insistir massa, tot encaixa. Altres ens mostren un bon inici i al final ... es regira tot, per acabar transtocar-ho tot definitivament. Planifiques el temps per fer la teva i acabes desperdigat i sense tenir clar com menjar-te el món en uns segons. El sector laboral ens obliga a plegar tard. Impossibilitat de treure el cap per Ascó per entrenar veient les hores tempestives. Així que 3 piles de les AAA dins un frontal i a ensumar nit fosca per entorn de la Reserva de Sebes. Aquest cop alguna ratapinyada trencava la calma d'un run en paral.lel pels canyars vigilant l'individu nocturn. Una nit esplèndida amb 17ºC de temperatura i una mica de Garbinada. Un dia amb una  màxima de 25ºC i mínima de 9ºC, bon sol durant tot el dia i un cel nítid. Un entrenament format per 3 parts. Una carrera en progressió de 7,10 kms amb un temps de 33'15'' a ritme de 4'41''/km  i 151 ppm de mitja. Encadenem un exercici de sèries de 10x162 mtrs a ritme (entre 3'30''/km la més lenta i 3'10''/km la més ràpida). Recuperació al trote durant 70''. I un retorn a la calma d' 1,10 kms a ritme de 6'5''/km amb 140 ppm de mitja i uns estiraments de protocol. Una bona suada i contents de nou per comprovar un bon feeling amb el cos. Muscularment força nets i de cardio no podem demanar res més. La foto pertany a la celebració de la final de l'NCAA. La universitat de Connecticut va desfer-se de la Butler.

dilluns, 4 d’abril del 2011

Esperada verdura!

Molts dels mortals que teniu coneixement de les meves "habilitats" gastronòmiques ... No pel fet de fabricar menjar, precissament! Ens referim a "devorar", mai més ben dit. Sabeu que puc perdre la raó davant una bona taula. La capacitat d'autogestió desapareix completament. I és al cap d'unes hores quan la cosa es complica. Inflats per tot arreu, amb una llengua asprea i creuant dits per no acabar empatxats un cop més. A l'endemà l'entrenament es converteix en un exercici de sobreviure. Esfufecs distorsionats, "flatos" d'elefant i unes sensacions de pingüí inmillorables. És el preu a pagar d'un cap de setmana molt i molt hàbil gastronòmicament! Sort que un bon plat de verdura ens pot corregir l'errada... O com a mínim subsanar-ho una miqueta. Màxima de 23ºC i mínima d'11ºC, una mica de Cerç i bon sol a partir del migdia. Optem per donar un respir a les potes i relaxar-nos una mica. La setmana passada vam passar dels 55 kms de run i 3000 mtrs de natació en 6 jornades. Motiu més que raonable per aprofitar el premi del descans. El video d'avui: un homenatge a la cançó de l'Elvis brotant de la veu dels Pet Shop Boys.

diumenge, 3 d’abril del 2011

Ametllers fent ametlles

Després d'una celebració solen passar aquestes coses. Posem el primer peu al tera molt d'hora. Massa., tractant-se d'un Diumenge. Tenim el cos una mica a contracorrent, un fet que ens deixa una mica alterats. Haviem planificat sortir a trotar amb Pollo i calia complir amb la paraula. Un dia espès i poc definit; màxima de 19ºC i mínima de 14ºC, vent canviant i nuvolades sense aigua. 11,40 kms per territori de Sebes per pujar al plà de l'estel. Total d'1h 0'47'' a ritme de 5'19''/km amb 151 ppm de mitja. Aquelles pujades exigeixen  bufar de valent i al mateix temps la memòria orgànica ens adverteix de l'àpat d'ahir. Aquell cocktel de greix format per: llonganissa, xistorra, corder, botifarra i pastís de tots els colors. Algú que amb insistència patia per acabar la sidra i que no vaig presentar cap tipus de resistència ... Quin cúmul de circunstàncies! El desgloçament de tot plegat ha estat una patimenta amb majúscules i més veient de nou, que el "culturista" ni respirava. Així que un Diumenge amb unes sensacions no massa adients per enfortir la moral i unes potes tocades tocades i més tocades. Una dutxa i directes de nou a una nova "batalla". Tenim calçotada i tarda de germanor. Potser no és el més adient per recuperar organisme... però ... encara no és doping!!! La foto del dia pels dos "pinxets" que gairebé desmonten el Mas dels Mandangueros. Quin parell de cosinets!

dissabte, 2 d’abril del 2011

Finisher's de nou!

Un missatge esperat ens donava la noticia desitjada; Ramonet i Pantani són Finisher's del Tour de Flandes. No coneixem massa els detalls ni les sensacions generals dels protagonistes ... però segur que han patit l'indesitjable. Val a dir que també teniem un convilatà més del poble. L'Arnau, el fill de Pere i Carme, també formava part de la representació flixanca. Així que... "fardant" un cop més per tenir un jove portant el nom del poble per terreny Belga. També Trepa tenia ball per Suheca a una duatló de llarga distància. Un 30è lloc i patint com un dimoni per la cursa final de run.Tenim màxima de 23ºC i mínima d'11ºC, Garbinada amb més protagonisme i sol i del bó durant tot el dia. El matí és invertit per Valletes. Diverses tasques agrícoles i un treking pel Monte per poder collir un bon grapat d'espàrrecs. La tarda tocava natació i calia complir ... Treball complert de cames i braços. Intensifiquem més tacte en allargar braçada i donem més volum de treball a les cames. 3100 mtrs en total amb complements i comprovant més feeling amb l'aigua. Al tard toca festa i de la bona. Celebració del "cumple" de Pau que demà fa 25 anys. Familiars, amics i companys reunits per riure, menjar, beure i sentir com aquest "xaval" creix unit amb tots plegats. Per molts més paio!!! La foto pel crack dels 25, tot i no correspondre el vehicle amb la seva edat, ja ja ja.

divendres, 1 d’abril del 2011

D'aquí unes hores Ramonet i Pantini entren en escena!

Aquest matí rebiem noticies de l'expedició que demà atacarà el Tour de Flandes. Plujims i una mica de vent, tot i que demà la cosa pinta una mica millor. Esperem que la "meteo" no lis compliqui la vida que feina rai per pedalar 260 kms. També comentar que l'altre de la secta el tenim per Sueca per pendre part a una duatló de llarga distància. Trepa necessita la "compe" com un peix l'aigua. Sort per tots tres. Per aquí 25ºC de màxima i 9ºC de mínima, una mica de garbinada i un sol de Champions. Encetem un nou mes d'Abril i gaudint d'aquest ben estar primaveral. Una tarda per descansar i més al tard tornar a posar-nos en marxa per afinar les "potes". Entrenament de run de 8,12 kms de terra i sense massa desnivells. Un exercici en progressió constant amb 37'47'' a ritme de 4'39''/km amb 157 ppm de mitja. Cada cop anem més àgils a ritmes ràpids. Muscularment molt estables i el tema cardio va posant-se al seu lloc. La Garbinada de tornada ens ha fet capficar-nos a la feina. On un ritme per davall de 4'/km ens castigava i penalitzava poc a poc. Estiraments, abdominals i contents cap casa veient millora dia a dia. Avui la foto pel Frank Schleck en el Criterium International. Segons una filtració informativa; aquest va portar una protesi a la zona del pit dins el maillot, per poder gaudir d' una millor aerodinàmica. Finalment va fer-se amb la victòria final i d'aquesta manera queda obert un nou capitol de polèmica.