diumenge, 31 d’octubre del 2010

Castanyada amb inèrcia!

Quin ritme! Aquest cap de setmana llarg (1 dia de més i 1 horeta extra), està donant per a molt. Preparatius, boda i Castanyada. Uns dies amb uns excel.lents moments familiars. Som els anfitrions de la zona i no podem defraudar les obligacions. Així que dediquem la totalitat del temps per "chulejar" del nostre entorn, mostrar les nostres costums i recordar-lis que el nostre Barça és fantàstic. Tot amb una clara referència provocadora per tractar-se de gent resident a Madrid i rodalies. De totes maneres no discutirem cap jugada del CR o del Messi. No entrarem en política, ja que no val la pena ... Solsament rememorar aquests instants amb la finalitat de passar-ho bé. Continuem amb la festa i tornem a trobar-nos entaulats tots plegats. Demà toca carretera i manta. Una jornada perfecta per anar recuperant energia. Posar-nos en dimarts i comprovar que el temps passa i passa afegint dins el disc dur un meravellós esdeveniment. Tenim màxima de 18ºC i mínima de 12ºC, poc vent i de tot una mica en qüestió de sol. El genoll, avui, molt millor! Potser el vinet blanc o el negre. El cava o el xupito ... Però l'articulació malmetuda més suelta i en progressió. Ep! panellets i vi ranci, castanyes i pastetes ... I per aquí sense cremar calories!!!

dissabte, 30 d’octubre del 2010

Marxem de boda!


Au pues! Ja els tenim casats. Una jornada amb un bon recull d' emocions. Avui es casa el "mano", aquell que un dia "x" va decidir abandonar la "megua" (o la nostra) habitació i fotre el camp per compartir amb l'Emma la nova vida. Més de dos anys de convivència, fent una mena de "simulacre" matrimonial. Tot sembla ser que han superat la prova, ja que, precissament, avui han donat un SI davant un testimoni representant de l'esglesia (així ho deia, el capellà i convençut del tot!). Ojo amb montar un número!!! Treiem les etiquetes de tot allò que estrenem, no sigui cosa que durant la lectura del vers, una mena de cartronet ens rasca l'orella. Netejem el cotxe dels Diumenges i el guarnim rotllo "carro" del Rocio. Fotografs, flors, regals i tota la family en conjunt. No falta res, tot és llest. El jefe (mun pare; sembla Montilla) i ma mare ... collons! Està bonota i tot. Jo semblava un xofer d'autobus. Una mica molest amb això de portar una mena d'obstrucció al coll en forma textil (la corbata), però sobrevivint. Tenim màxima de 17ºC i mínima de 9ºC, plujims molt insignificants i el sol ... amb prou feines treu el cap. Bon menjar, rialles i abraçades. Quin goig aglutinar tanta gent directa al teu entorn en un àpat de 5 estrelles. Tot perfecte, correcte i emotiu. El Josep i l'Emma, a partir d'avui jugen una altra lliga. I possiblement, el padrí també (ep! per les obligacions en un futur...). Enhorabona i felicitats per aquest parell!!!

divendres, 29 d’octubre del 2010

Pau, d'estreno!


Quina feinada! Estem liats de dalt a baix. Això dels preparatius de boda pot arribar a degradar a una persona molt més, que fent 80 kms setmanals. Ep, ojo! Jo no soc el "novio", aquesta vegada casarem al "chino" i l'Emma, que per cert ... ja tocava. Tenim màxima de 19ºC i mínima de 6ºC, un cel carregat de dubtes i una Garbinada amenaçant pluja. Tanquem una setmana laboral de moltíssima feina feta. Ens posem en un cap de setmana de cert rebumbori domèstic. Familiars, amics i festa a disbauxa per "lligar" d'una vegada oficial al mano i la cunyadeta. Per part meva, en la mateixa linea. Continuem amb repòs esportiu, tot i que avui sentir més molèsties. Aquest ritme sense descans està cobrant el seu tribut i caldrà fer bondad un cop el Sí més esperat de la dècada. La foto per la nova màquina del Pau. Un quadre Canyon de 5 estrelles amb uns components al detall (com no podia ser d'una altra manera, dins la creativitat del nostre amic). 6,4 kgs; no apta per còrrer el Tour de França!

dijous, 28 d’octubre del 2010

Paciència, la reina de la ciència!

Quant vaig començar aquest bloc, ho feia per plasmar aquells detalls d'entrenaments i jornades esportives. Aquelles sensacions, aquells moments captats amb els companys i amics redactat amb aquell lleguatge d'anar per casa i molt propi. En aquestes linees, podem observar: evolucions, daltabaixos, adaptacions en progressos i convivències amb lesions. Sense cap mena de dubte ... el pitjor dels moments per qualssevol esportista tot i ser amateur. Malgrat tot i a l'igual que aquells entrenaments de qualitat (on de vegades treiem el fetge per no perdre la gambada...), cal treure la paciència i amb aquella dosi de patiment anar passant etapes per arribar a la fí amb èxit. Pitoi, gran amic i referent particular, va ensenyar-me el camí de la part positiva de tot allò maleït. Potser la seva experiència o potser la seva manera d'entendre les coses tal com venen. Portem uns quants dies sense posar: kms, polsacions i ritmes. Però aquesta vegada conscients del fet, no ens posem cap neguit al cos. El metge va dir: 10 dies de repòs esportiu i 10 dies que ho portarem al peu de la lletra. De ben segur, quan les bambes guarneixin els nostres peus ... els ritmes siran més lents. Les sensacions més desagradables i les polsacions sortiran per la gola. Però, com deia Pitoi ... "de tot s'aprent Albi"; i  aquest cop; també tenia raó!!! Màxima de 21ºC i mínima de 3ºC, una mica de dubte al matí per fer la ullada el sol, però dia esplèndid novament. La foto d'avui pel Victor. Guardiola el té lligat i ben lligat!

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Primera gelada!

Aquest matí feia fred. I de quina manera! La màxima ha estat de 20ºC i la mínima de 0ºC. El sol, abundant i de vent poca cosa. A les 7:30h teniem una capa fineta de gel pels voltants del marge del riu de dalt. La matinada brillant i el cel ras han propiciat aquest daltabaix tèrmic. Solsament calia veure la quantitat de fum que deixaven anar les xemeneis de la C.N.Ascó i la boirina que expulsava el corrent del riu. Una jornada carregada de feina a nivell laboral. La setmana és infatigable i sort que encara romandrem aturats per lesió. Avui primers exercicis de rehabilitació amb el recolzament de gomes. No anem a pitjor, tot i evolucionar lentament. Poc a poc i bona lletra, ja que tot és massa recent com per perdre el cap i sortir a rodar. Tenim "cita" amb el bàsquet del Barça. Aquests visiten territori françès i enfront el Cholet. Un dels escenaris europeus amb més sarau a les grades. Xaranga, ambientazo i disbauxa garantitzades. Ah si patirem!!!

dimarts, 26 d’octubre del 2010

NBA en marxa!

Avui es posa a rodar la lliga nordamericana de bàsquetball més reconeguda mundialment. Aquella mena de campionat particular encarat dins l'excitant espectacle del bàsquet, en el seu estat més pur. Els nostàlgics rememorem aquells jugadors com Jordan, Magic, Bird, Ewing, Drexler, Wilkings, Pippen, Malone, Mullin, Barkley, Robinson, Stockton ... i un bon grapat més. Un joc amb una dualitat formada pel talent i el físic. La creativitat d'aquells jugadors MVP, sense deixar indiferent a ningú. Després d'un bon grapat d'anys passats amb fanatisme ... encara no deixem de banda l'inici del campionat. Tenim els Gasol i al Rudy guanyant posició dins la zona més temible del món. I tot això ... tenint en compte el canvi de joc que s'ha produït durants els últims campionats. El joc físic, poderós i potent: aigualint la poca creativitat existent.  Sort, que encara amb el recolzament de la Playstation, podrem digirir els mites de la meva era. Tenim màxima de 17ºC i mínima de 7ºC, el vent afluixa i de pluja ni rastre. Justament 7 dies sense fotre brot. Portem 6 amb l'esquinç del genoll i l'organisme comença a demanar "canya". Mentre's ... omplint de paciència el subconscient i no tirar-nos de la moto abans d'hora. Demà tornem amb exercicis de rehabilitació i estimulació ... per ganes no sirà!!!

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Un vent que s'ho emporta tot ...

Ja tenim la Cerçada a la vista. Els "meteomens" van anunciar un descens de les temperatures i una arribada d'aquest vent. De moment, el xiuleig, ja el tenim i les temperatures ... encara van aguantant certa regularitat. Màxima de 18ºC i mínima de 9ºC, ratxes de vent a més de 60 km/h i sol durant gran part del dia. Una setmana que encetem amb motivació especial. Aquesta és l'última, on les tardes són més llargues. On el sol ens posa la llum fins les 7:15h aprox. A partir de Diumenge a la matinada; tot canvia. Cal canviar l'hora i endarreir-la 1 hora. Darrers dies d'Octubre, darrers moments per compartir el sol fins bona part d'una tarda de tardor. "Naltros" continuem amb el repós esportiu. Portem 6 dies sense polsòmetres en marxa. 6 dies sense gambades ni pedals. És cert que pràcticament, no hi ha inflamació ... tot i que encara estem a la fase de reparació fibroblàstica ( aquella on els teixits van cicatritzant de forma natural). Aquest matí, un cop posem el primer peu al terra ...El dolor era mínim! A mida que anem passant el dia, la cosa canvia. Les molèsties continuen, tot i poder caminar amb certa normalitat. Ens "armem" de paciència i continuem amb l'espera que tots els rodaments del genoll recobrin la seva posició habitual. Donar les gràcies a tots els que mostreu interés i responsabilitzar-me, que guardeu kms per compartir tots plegats en un run, d'aquí no gaire. Avui foto pels superpantalons de les koreanes de la F-1. 

Un Video dels Guns en l'estada a Barcelona  i fent afició! Quin crack Ashba!

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Ciclocross a Flix!

La penya està a tope! Aquest grapat de fanàtics dels pedals, no tenen prou amb la: MTB, ni tampoc amb la de ciclisme i menys amb la "cabra". Calia provar, i de fet, feia temps ho remenaven ... adquirir la cicla per Ciclocross. Una bici molt semblant a les de carretera (ciclisme), tot i presentar alguna que altra petita variant. La geometria del quadre varia un pelet. Els frens, son de tipus Cantilever, per evitar els problemes amb el fang. I les rodes, com no podia ser d'una altra manera, son més gruixudes i amples. Tot aquest coktel forma una mena de màquina per fer-la anar per aquell terreny impossible i carregar-la al coll per sortejar els obstacles més indesitjables. Aquest matí, els Pau i Pantani ... ja han fet de les seves. Falta donar forma al circuit, tot i tenir-lo en ment i homologat pels cracks del negoci. Ah, i per si de cas! Aquí teniu la resta:
La temporada catalana de ciclocross ja té tot el calendari definit. La Copa Catalana arrencarà el 7 de novembre a Les Franqueses del Vallès i s´ estendrà quasi un parell de mesos fins Mataró el 2 de gener. Per mig s´ hauran disputat vuit curses tot i que encara no estan definides les dates de dues proves. A més la temporada presenta un parell de novetats en el seu aspecte tècnic. Per un costat s´ haurà de fer pre- inscripció a través de www.ciclisme.cat i el cronometratge serà per xip.

Copa Catalana de ciclocross 2010-11




7 de novembre: Les Franqueses del Vallès

14 de novembre: Sant Joan Despí

21 de novembre: Bellpuig

28 de novembre: Lleida

5 de desembre: Tortosa

6 de desembre: Amposta

19 de desembre: Sant Julià de Vilatorta (Campionat de Catalunya)

2 de gener: Mataró





Màxima de 22ºC i mínima de 8ºC, aquesta vegada nuvolades al matí i sol al migdia. Plujims al tard i de vent ni rastre ... Una continuació de les darreres jornades. Fent bondad i amb repòs esportiu, tot i fer un passeig pel monte curtet i sense forçar massa. La foto: pels ciclocrossmens del poble. Convocatòria històrica per tractar-se de la 1a d'aquesta modalitat.

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Milla del Perello.

Tenim una mica de boira, uns nuvols pendents de donar la benvinguda al sol i un airet que talla amb ganes. Màxima de 19ºC i mínima de 8ºC. Un matí amb preparatius d'aquells per a un gran dia. Tenim la totalitat de la family amb el mateix guió i poc a poc ens apropem per deixar-ho tot llest. La tarda invertida per territori de vent i mel. La Milla del Perelló posava l'interés a l'agenda del cap de setmana. Una cursa que haviem de pendre part i on finalment, pel culpa del genoll ... ho presenciarem des d'una altra òptica. Així que marxem amb Mario i "Solo" i directes a fer club. Bon paper dels atletes d'Ascó. Gairebé hem "sucat" a totes les categories. La Laia, fent quarta darrera de nenes més grans i amb un nivell contrastat. L'Àlex de Gandesa fent segon del calaix. Mèndez i "Solo" (els masais), guanyant les seves curses a l'ample. L'Arnau amb un meritòri quart lloc en un canvi de ritme fulminant i buidant-se. La Carla i La Julia, primera i segona respectivament i fent cohesió d'equip. I els veterans dels Gutierrez (Marce i Jose) i Joan Roca, com sempre ... fent de cracks i mostrant a tothom que l'edat no passa per ells i optenim unes brillants posicions. Enhorabona a tots i llàstima de no poder compartir aquests moments amb un dorsal al pit amb vosaltres. Mentre's; el malmetut genoll fent sèries de gel i repós esportiu. El dolor més persistent el tenim al reincorporar-nos un cop sortim de cotxe. La posició de conducció ha de ser terrible per aquest quadre, ja que veiem les "estrelles".

divendres, 22 d’octubre del 2010

Anem de Rally!

Aquells éssers inactius que habiten la terra, no són precissament bona companyia per la resta de mortals, un cop les coses van tortes. Tenir la "pota" minvada de moviment", amb certes molèsties i fins i tot amb un quadre de  dolor ... no ofereixen la millor oferta lúdica, com per fer "coses". És cert, que tot va anant prou bé i que aquest temps de recuperació segueix una bona evolució. Però ... portem tres dies sencers sense soltar cames, sense pujar a la bici i sense fer-ni alguna d'aquelles que posem la maquinària de fulminar les calories en marxa. Un fet, evident, com per pujar per parets sense necessitat de cordades. Tenim màxima de 21ºC i mínima de 8ºC, una boira al més pur estil Britain i un sol a partir de migmatí encantador. Que podem veure, estant asseguts i amb la cama estirada? Avui, el Rally Catalunya passa molt a prop de casa. Un moment perfecte per copçar en directe les filigranes dels Loeb, Ogier, Solberg, Sordo ... i altres per aquest territori d'auliveres i espones. Home! Flipant   i amb cares de incredulitat raonant com poden anar a velocitats impossibles per aquest traçat. Aquí teniu un recull de fotos i "valtros" mateixos.

dijous, 21 d’octubre del 2010

Haurem de tenir paciència!

Seguint les instruccions del Sr. Buera i portar-les al peu de la lletra ... Ibuprofeno cada 8h, gel i repós esportiu total. Distenció del lligament lateral intern (esquinç de tota la vida) amb un quadre de fort dolor i una important inestabilitat del genoll. És cert, que un cop, dopats i després del gel ... la cosa pinta millor, però... caldrà paciència i bons aliments. Màxima de 20ºC i mínima de 5ºC, poc vent i sol durant tot el dia. Evitem els embenatges funcionals, de moment, tot i tenir dificultats en alguna que altra maniobra rutinària. No deixem de banda fer la visita a la grupetta. Els comentaris són agraïts i divertits per tot aquest enrenou. I es que ... no ens enganyarem ... caure dins un forat!!! Sense perdre temps, ahir a la tarda les màquines netejaven ell lloc de l'incident. Una mena de galeria soterrada d'obra, que travesa la carretera d'un extrem a un altre, amb la funció d'evacuar les aigües pluvials. Tot i que cal anar en compte, ja que encara no ha quedat totalment visible. La foto de la "pota" en qüestió.

dimecres, 20 d’octubre del 2010

Nova lesió!

Hi ha vegades que més valdria no donar cap pas endavant, ja que tot surt de les pitjors maneres possibles. Aquest cap de setmana teniem inscripcció a la Milla del Perelló. Portem tres setmanes amb el Mister i les coses anaven reconduir-se pel bon camí. Tot fins avui al matí. La terra sen's engull i fem cap dins una canalització d'aigües per pluvials. Aquesta abundància d'herbes seques no ens deixa veure amb claretat els obstacles que ens amaga l'entorn i ... gairebé, fem cap a l'infern. Ja ens veus sota terra a gairebé 1,50 mtrs i revoltillat de dolor en un genoll. Tenim màxima de 20ºC i mínima de 6ºC, sol durant tot el dia i de vent poca cosa. Per obligació ens marquem un ZERO i mirarem l'evolució de la "pota". La foto d'avui pertany a la Linlin Deng en els campionats del món de Gimnàstica artística a Rotterdam.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Acadèmia de delinqüents.

És moment de retocar paràmetres del termostat de les bombes de calor, sistemes de calefacció i altres. Ens anem introduïnt pas a pas al temps del fred. D'aquí 12 dies tenim un canvi d'horari, un fet que condicionarà a perdre el sol més aviat durant la tarda. I sense predre massa temps, "naltros", jugant a la tria més adient per trobar la jaqueta apropiada i aquells mitjons més llargs. Ara és quan creuem un carrer i ens trobem a un valent amb màniga curta. Pujes les escales i ens creuem amb el veí i el seu folre polar amb una bossa de brossa a una mà. Màxima de 18ºC i mínima de 6ºC, el vent afluixa i el sol fantàstic i esplèndid. Jornada d'entrenaments per Ascó. Salutacions a Cánovas i tota la grupetta. Sincerament fa goig aquest gruix de personal tant nombrós i de totes les edats. Escalfament de 20'32'' a ritme mig de 5'42''/km amb 134 ppm de mitja per fer 3,61 kms pel Barranc de la Peixera. Treball de sèries de 6x300 mtrs amb cert desnivell + i pel mateix Circuit de Cross. Mèndez, "Solo" i el menda alternant ritmes (Deu ni do com volen aquests xavalets de 13 i 16 anys). Desgloçament en format de ritme/km: 3'8'', 3'11'', 3'8'', 3'8'', 3'1'' i 2'58'' amb recuperació de 89'' de mitja i trotant suau entre sèries. A partir de la 3a sèrie és quant el cos entra en senyal d'alarma. Deixem la comoditat enrera i passem a treballar a mitjes de 167ppm (força canya, ja que es tracta de tant sols 300 mtrs). Els "nens" han fet les dues últimes sense tocar el terra. 1 kilometret per soltar i retornar tot al lloc i directes amb els estiraments i les abdominals. Al finalitzar l'entrenament els comentaris de tertulia eren evidents. El Mister estava content de veure com la grupetta segueix el seu treball al peu de la lletra. La sang comença a recuperar la velocitat de creuer i aprofito per comentar-li un flash que he tingut un cop corriem les sèries. Antonio! Esto parecia una academia de delincuentes. Això de còrrer a tot drap i sense coneixement com si la policia anés al darrera... La foto d'avui és de la presentació del nou Tour de França. Tindrem alè per mirar-ho?

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Agulletes de les autèntiques!

Ahir vam xalar tots plegats. Per una banda el "musculman" el treiem del Gim i dels seus itineraris més clàssics. Per una altra, la meva personalment, vam tornar a provar la llarga distància. Feia molt de temps que no passavem dels dominis de les 2 hores donant gambades... Com no podia ser d'una altra manera; aquest matí les "agulletes" trucavem a la porta. És cert que no ens impedeix de seguir el ritme del dia, ja que altres vegades... la cosa ha estat traumàtica del tot! Amb una màxima de 17ºC i una mínima de 8ºC encetem la setmana 42 amb bon sol i un Cerç que talla. Optem per soltar cames, i ho fem amb un run alternat. 7,03 kms per terra en 35'5'' a ritme de 5'/km amb 145 ppm de mitja i 168 ppm de màxima. Un treball dividit en dues parts; la 1a d'escalfament amb Cerç a la contra per fer gairebé 19' a ritme de 5'22''/km amb 137 ppm de mitja. La 2a part en progressió i amb el vent a favor; 16'10'' a ritme de 4'37 ppm amb 154 ppm de mitja. Marxem contents cap a casa ,ja que per uns moments pensavem que anavem sobrats. La raó l'ha posat el vent que ens "impulssava" a tota velocitat i no erem prou conscients. Tambe fer esment dels "compis" del terreny; que van desplaçar-se ahir a Mollerussa, per participar a la Mitja i la Cursa dels 7 kms. El Robert Tarragó: 1h19'34'' (19è), Albert Martínez: 1h24'30'' (51è), Xavvv: 1h42'40'' (347è) i el Joan Roca juntament amb Joan Ramón Mur van pendre part de la de 7 kms amb 32'11'' i 38'17'' respectivament. Avui foto pel crack de Bot, que no para de volar i volar darrera any. Aquest atleta del Ploms que no perd detall per fer cap a Flix i participar a les nostres curses ... treu segons i segons any darrera any, confirmant la seva progressió. Enhorabona a tots nois!

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Run amb culturista!

Mínima de 6ºC i màxima de 19ºC, bon sol i Cerç moderat. Millors condicions impossibles i aquesta vegada; no valen excuses barates. Pollo el tenim enganyat. Sembla ser que una setmana intensa de ferros ... l'acabat  fent valorar la meva proposta. Diu que el fet de generar lactat com a conseqüència d'aquest volum de peçes ... li venia de perles una sessió llarga de run. Aquest lactat es transforma en energia i molt aprofitable per una activitat de llarg recorregut. Au pues, a les 10:45h en marxa. Una bona tiradeta de run, que vaig descobrir de la mà de Pantani. Alguna petita variació però passant gairebé pel mateix lloc. Polígon-Mas del Director- Pujada per la Cloratita-Camí paral.lel i pel tossal de la vall de Sant Joan-Les Bermusses-Camí de la Guerra-Baixada fins Riba-roja-Camí de Sebes. 28,30 kms en 2h 46'13'' a ritme mig de 5'52''/km amb 144 ppm de mitja i 169 ppm de màxima. Sensacions de tots el colors. La primera part prou bé. El ritme és molt suau, però exigint a l'aparell muscular com a motiu de l'ascens. Els darrers 8 kms, la cosa ja pintava d'una altra manera. Anem més ràpids i començo a sentir buidor a les potes. Mal de cames per la zona d'abductors i algun petit pessic pel genoll esquerre. Pollo va sobrat de la vida. Fins i tot es desmarca els darrers 3 kms per acabar buidant-se. Haurem d'anar preparant territori i anar montant una altra per posar més runners un diumenge al matí. A la tarda i per evitar un encartronament generalitzat, optem per fer un trekking per la Serra. Aquest cop amb l'amic més pelut que tinc. El Charly, el més fidel i bon jam que mai desperdicia un moment per pujar al Panda i rastrejar qualssevol cosa. Avui fotos de dues espècies de bolets de la zona i un company al punt d'habituallament concertat.

dissabte, 16 d’octubre del 2010

Cerç de nou!

De vegades i tenint tot el temps del món ... encara trobem raons i ens passem per alt tot allò que haviem previst. Un matí per la garriga i rematar petites tasques que hi han pendents. Un bon matí per Valletes amb un temps més que agradable. Després del Zero d'ahir, avui teniem present fer un run amb un treball de fartlek. El Cerç, que si la "peli" d'A3, que ara és massa pronte ... Finalment un partidet de tennis i així salvem els mobles. Tenim màxima de 8ºC i mínima de 19ºC, el Cerç bufa amb més força, tot i no ser cap escàndol. Haurem de montar un run i demà complir amb el negoci. Al tard el Barça- Valencia amb  un 2-1, on abans la junta presenta aquells números de Laporta. De ben segur que la tenim liada. La foto d'avui; l'estat d'aquest ciclista de pista, després de fer cap al terra en la seva prova.

Tarda per Lleida i amb frescor.

La cosa va canviant i deu ni do com es nota... De bon matí una mínima de 8ºC i entrant la tarda uns 20ºC. El vent no és càlid precissament i el capitol de plujes, queda fora de joc. Tanquem la setmana laboral amb un increment de feina. Un motiu que ens obliga a deixar de banda altres afers domèstics. Així que justament, avui, divendres i a última hora cal posar-nos a fer-los. Tarda per Lleida i aprofitada per alguna que altra compra. No convé sortir massa del poble, ja que la "cartera" ho nota. Sense massa temps per res més, ens deixem caure per Ascó a últimes hores. La grupetta, ja està estirant i amb la feina feta a les cames. Mantenim conversa amb Cánovas i preguntem per l'entrenament. Haurem de quadrar agendes, ja que aquest home en tracta com un "marroquí" (ho deia pel volum de treball i els ritmes a seguir, és clar!).La foto pertany a l'explicació del pq. les pilotes duren tant poc als professionals!!!

dijous, 14 d’octubre del 2010

Retorn al barranc de la Peixera!

Tenim una setmana d'aquelles que corre com un dimoni. Un Pont o un dia festiu pel mig originen un revolt a la situació que fins i tot s'agraeix de debó. Demà divendres, les plujes a banda i les temperatures van baixant lentament. Màxima de 20ºC i mínima d'11ºC, poc vent i bon sol. Recobrem la normalitat d'entrenaments per les instal.lacions d'Ascó. La grupetta està present. Porta una estona trotant i ens reincorporem a les seves gambades. Una dotzena d'atletes i de totes les edats. No està gens malament, ja que costa coincidir amb tanta gent entrenant. Un treball complert i dur. Un escalfament de 15' aprox. I un exercici piramidal a ritme en progressió i ràpid format per: 5 voltes, 3 voltes i 1 volta amb una recuperació de 2' (Uns 920 mtrs per volta). Retorn a la calma, sense deixar de banda les fatídiques abdominals. El ritme de les sèries ha estat de 4'20''/km (170 ppm), 4'17''/km (171 ppm) i 3'52''/km (171 ppm). La última tort i tocat. Aquest Mèndez m'ha de matar per aquell Barranc! Tenim bones sensacions i anem recuperant ritmes. La bàscula no enganya i en 3 setmanes de Cànovas ens deixem un parell de quilets. Bon entrenament en general, on el ferm era perfecte per evitar impacte greu (terreny mig tou per les plujes). La primera ciclocross ja és al poble!

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Miners xilens; FINISHER'S!!!

69 dies atrapats dins la terra. Molts i molts metres sota tones de sorra sense llum natural i amb aquella olor símbol inequívoc d'una mena de sepultura ... Dins un maleït paradís terrible on solsament un conducte via sonda els permetia rebre estimuls de l'exterior i els queviures per sobreviure. 33 persones que han estat protagonistes d'una de les noticies més impactants de l'era moderna. Tot un país gaudint del rescat com si es tractes de la fí d'una guerra o la victòria d'un Mundial. Tot un continent vivint minut darrera minut la seqüència dels fets. Tot un  univers pendent del sacrifici inhumà que els essers poden treure a la llum (mai més ben dit) en els pitjors moments. Sense cap mena de dubte; una demostració mundial, de l'equilibri mental i control davant les adversitats més pauperistes. Tots aquells sectaris del món de l'esport on les diverses modalitats ens obliguem a posar part del patiment ... no poden comparar-se amb aquest treball de majúscules produït dins la Mina de Sant José a Xile. Aquest matí, no tenia res més al cap. El Cunit, els de TV1 i fins i tot els de Tele 5 i A3, no els deixava respirar, un cop transmitien l'actualitat. No podia perdre detall dels posats d'aquests "cracks" abrigant-se d'escalfor familiar amb els seus més directes, un cop trets d'aquell malson. Qui no s'emocionat??? Enhorabona, valtros sou uns veritables: Finisher's!
Tenim màxima de 22ºC i mínima de 15ºC, una mica de Cerç que s'encarrega de netejar nuvolades i de pluja res. Uns 55 ltrs/m2 en total durant els dos dies forts de pluja. Entrenament de run amb elements de treball més concrets. 9,11 kms per fer 45' per terreny tou de terra mullada. Primers 4,53 kms a ritme de 5'27''/km amb 142 ppm de mitja. Uns 521 mtrs de canvi de marxa i fer uns 3,10 kms a ritme en progressió.  4'18''/km el 1er (a 173 ppm de mitja), 4'11''/km el 2on (a 176 ppm de mitja) i 4'7''/ el 3er (a 180 ppm de mitja). Retorn a la calma de 5' i llestos. Aquesta vegada, sense problemes a nivell muscular. El canvi de ritme ens ha posat a fer gambades lla argues, tot i trobar molt dur el final. Es nota la falta de "chicha" per soportar ritmes alts en distàncies més exigents. La foto d'avui ;no podia ser per un altre espai més sentit.

dimarts, 12 d’octubre del 2010

La Pilarica, passada per aigua!

Un temps per mirar darrera la finestra com va caient aigua de forma suau i constant. Tot és mullat, tonalitats de verdor per tot arreu. Olor a terra mullada i colors de fangs per un terra xop. De bon matí, sobre les 10:30h un Pau ja era de tornada amb la MTB. Amb prou feines podiem donar amb quí era ... tot i que pocs sonats poden fer dubta el pronòstic. De ben segur, dins el conjunt minoritari de la Comarca en pedalar pel fangeig del terme. Com no podia ser d'una altra manera i a uns quants kilòmetres més lluny del poble ... l'amic Pantani, també s'apuntava a la moda. Les mateixes condicions metereològiques i desafiant a tot aquell que qui està a casa; segur que s'avorreix!
Màxima de 19ºC i mínima de 13ºC, precipitació total entre 22-28 ltrs/m2. Tenim Catalunya xopa fins al coll. Un Pont passat per aigua i una Pilarica amb "xubasquero". Un matí per estirar cames i fer "compes" amb els cargols més velocistes. La tarda regenerativa 100 %. Mirem el Forest Gump i ens posem a fer el gos durant la totalitat de la tarda. Certes sobrecàrregues a la part esquerra del gluti  i part del semitendinós. Trepa diu: que és per culpa d'anar tant poc a poc (respecte el run d'ahir). Molt "sobrao" el paio... ja l'agafarem d'aquí uns mesos i el calibrarem. La foto d'avui, pertany a una de les mil de la jornada de dissabte. El de la vaca, no té desperdici!

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Pont???

Si serveix de consol per tots aquells "currants" que avui tocava anar a treballar... dir que un servidor; també ho feia. Val a dir que la tranquil.litat ha estat absoluta. Poca gent per carreteres, gairebé ningú trucant per telèfon i amb prou feines un tècnic "pringat" com nosaltres instal.lant uns aparells. De totes formes i malgrat poder semblar el contrari; fins i tot ha anat prou bé, treballar avui. Després d'un cap de setmana boig amb sèries per alguna "disco" de la ciutat dels Romans (Tarragona) i malmetuts de blaus per culpa d'alguna "bala" pintoresca del pinball... necessitavem retrobar-nos amb el nostre espai habitual. I es que això d'anar de marxa... sen's fa gran col.lega! Màxima de 22ºC i mínima de 13ºC, dia de nuvols, sol a mitja tarda i gens de vent. Una tarda magnífica per tornar a posar-nos en moviment i cremar gambades pel Monte. Aquest cop amb l'Ironman de Trepa. 18,16 kms per terra (Sebes-Riba-roja i tornada) en 1h 38' 44'' a ritme mig de 5'26''/km amb 143 ppm de mitja i 165 ppm de màxima. Anem millorant el tema cardio, tot i que muscularment a partir del km 14-15 la cosa anava forçant-se. La noticia ha estat, que aquest cop, hem mantingut ritme. Sense curses pel mig i piques d'aquells rotllo "compes". Poc a poc anem afegint coneixement al negoci. La foto d'avui per aquest parell d'australianes que s'emporten medalla d'Or i "Plata" en la prova de ruta dels XIX Jocs de la Commonwealth. Ah! I també una cara cremada pel sol del 15.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Avui; agafem aire!

Després de la tempesta; retorn a la calma. Aquest podia ser el titular de l'apartat metereològic de la jornada. Tot i que de la mateixa manera el podem aprofitar per condicionar el nostre estat físic després d'un dia com el d'ahir. Ens aixequem "tardet".  A les primeres de canvi ... fotem al terra algun estri d'aquells a l'hora de preparar-nos un got de llet. La coordinació no és la més magnífica i l'empanada que portem és de Champions. Ressaca? Sense comentaris... Tenim màxima de 20ºC i mínima de 15ºC, la precipitació ha estat força variable. Alguna font particular ens diu 40 ltrs/m2 i altres uns 30 ltrs/m2. Demà Aleandra, ens treurà de dubtes! Una tarda de "sofing" i més al tard ens posem en marxar per fer una excurssió pel "monte". 2 hores de pateo amunt i avall, acompanyats dels esbufecs de Charly. La pluja a tret els millors colors a les matollades i les aromes del bosc són persistents i protagonistes. Notem cames amb certa càrrega muscular i alguna petita molèstia a la gola. Un cap de setmana amb Zero de Run, Zero de bici i Zero de natació, malgrat no practicar-ho a la plaça de la Font de Tarragona. Sort dels Mario i Jornet, que s'han deixat l'ànima pel Circuit de la Bassa per tancar el calendari de la Copa Tarragona de MTB. La foto pel Monfils, que no hi ha partit que ens deixa bocabadats amb aquest art de flexibilitat que porta a la genètica.

dissabte, 9 d’octubre del 2010

Estem de "despedida"



Ja erem conscients que aquest cap de setmana requeria una certa preparació física i mental. Teniem la "despedida" del "mano". Un event que calia estar a l'alçada del seu entorn de companys de mil batalles. Tot ho tenien planificat, no hi havia cap detall que s'escapés i la gresca estava servida. Convocatòria a les 12:00h per disfrassar-lo d'una mena Michael Jordan a la flixanca. Calia donar imatge de "ridícul" i partir-nos el pit a la seva salut. Volteta de rigor pel poble i cap a Prades. Allí ens convertiriem en autèntics "francotiradors". Tot deu marcat per qualsevol racó del cos i cap a Tarragona. Sopar i unes copes per aquell entorn més aviat per peixos. Deu ni do amb el xàfec dels trons! Retorn cap al poble i directes a la piltra. Tenim màxima de 26ºC i mínima de 16ºC, poc vent i tronadeta entrant a la matinada.  L'activitat física ha canviat de modalitat. Un Paintball de més de dues hores i mitja i unes sèries de caderes amb balls incorporats. Bon entrenament, sí senyor!!!  El de la foto? La víctima del dia. Adeu a la solteria, noi!!!

divendres, 8 d’octubre del 2010

Ambientaso pel Tartà!

La pràctica de l'atletisme no sempre genera, precissament, unes sensacions extraordinàries per aquells amateurs glober's. Aquells exercicis de sèries ultrasòniques a velocitats del llamp més ràpid ... no són aptes per tots els públics. De vegades i quan un sent aquell treball: "die sèrie de quatrosiento i recuperasion de do minuto" (el Mister ho transmet via telèfon, ja que avui no ha pogut venir), sen's posen els pèls de punta. És cert que m'agrada tot allò relacionat amb el mig fondo com distancies de: 800, 1000, ... Però les sèries de "velocistes"??? I per aquestes alçades de la temporada??? Finalment i amb un repartiment de dramatisme hem pogut complir amb l'event i fins i tot arrodonir un bon entrenament. El secret? La grupetta més biodiversicada de l'univers mundial. Atletes de 13 anyets amb 40 kgs de pes, marroquí de 16 primaveres amb pistó capacitat per anar a 220 polsacions, el veterà José, la benjamina Laia i els John Deere de la Comarca (Ñoño, Xavvv i el menda). Quin espectacle! Això sí: tots deixant-se la pell i contents per anar cremant neumàtics tots junts malgrat nivells distants i tècnics.
Màxima de 26ºC i mínima de 16ºC, poc vent (una mica de Garbinada) i cel distret mirant núvols d'aprop. Supercapdesetmana per alguns. Altres toca treballar, tot i tenir una propera setmana més curteta. L'entrenament d'avui ha anat de la següent manera: 3,16 kms d'escalfament en 17'35''/km a ritme mig de 5'34''/km amb 134 ppm de mitja pel Barranc de la Peixera. Els exercicis de les sèries de 400 mtrs amb recuperació de 2' pel tartà. Desglosament en format de ritme per km: 4'2'', 3'45'', 3'45'', 3'42'', 3'35'', 3'35'', 3'32'', 3'27'', 3'27'' i 3' 10''. "Relaxacione" per la gespa i uns estiraments. Vec a la penya bastant al puesto. A Ñoño el tenim creixent i amb una molt bona impressió. És cert que la modalitat de 400 mtrs s'ajusta prou bé al seu rendiment. Xavvv, el tenim en fase d'aglutinar treball. Avui s'ha comportat de forma bestial. Ell no és amic d'aquests ritmes i el paio al peu del canó com un campió. La Laia; no té nom. Feina rai per seguir-la d'aquí uns mesos. El José ens reparteix admiració. Més de 50 anys i dia si, dia també, exercint d'atleta. Soufiane i Mèndez els tenim a una altra lliga. Ritmes prohibitius si no volem caure en un boxes d'urgències. I en el meu cas? Agafant sensacions i fent pinya. Posem més coneixement i invertim en posar motivació conjunta. La foto dels menbres de la tarda per aquell tartà de "pro's".

dijous, 7 d’octubre del 2010

El Sr. dels Anells a BCN!

No podem passar plana, com si res hagués passat. Vint anys d'entrenador de bàsquet són condiment suficient per tenir una gran admiració per aquest tros d'entrenador. El Phil Jackson, actual preparador dels dorats LAKERS. Qui va fer campió, per fí, al mateix Michael Jordan. Personatge capaç de treure el millor suc a jugadors indesitjables com Rodman. Solsament ell, és eficient per doctrinar un conjunt amb tantes estrelles juntes dins un mateix vestidor. També anomenat com a "maestro Zen" un veritable mestre dels jocs de ment. 11 titols com entrenador i 2 com a jugador (d'aquí el mot dels Sr dels anells). Avui el tenim per Barcelona, dirigint al Kobe, Pau, Fisher, Odom, Artest i companyia... Aquell Míster alt com un sant Pau, enfundat dins el seu "traje" petjant elegància per allà on passa. Canós amb ulleres intelectuals i una perilla interessant despertant passions fèmines maduretes. No perd detall en res. Tot ho prepara com el millor maniàtic de l'univers. Sempre està al damunt abans que un pensi que no el veu. Home de poques paraules (entra dins el vestidor uns minuts abans de començar un partit). No cal més, oi? Un mite per la meva persona.
Màxima de 25ºC i mínima de 14ºC, una mica de Cerç i un sol tímid i vergonyós. Tenim entrenament per Ascó amb la grupetta. Aquest cop i després de molt de temps amb ÑoñoAmstrong al costat. Un run pel Barrac de la Peixeta de 10 kms en 54'26'' a ritme mig de 5'27''/km amb 140 ppm de mitja i 156 ppm de màxima. Més que content, ja que no tenim molèsties i això és molt important en aquestes edats!!! Uns progressius de 100 mtrs i directes cap a casa. Avui: LAKERS-BARÇA. Ojito Phil que t'ho posarem difícil...

dimecres, 6 d’octubre del 2010

Un dia de tranki's!

Tornem amb aquests capitols de temperatures distants entre màximes i mínimes. Per aquells que sortim de casa a les 7:00h, la frescor és impotant. 9ºC i sort de les mànigues que van tapant el cos adormit del matí. És a partir de l'evolució del dia; quan les temperatures van escalant i s'aconssegueix una màxima de 27ºC lluint un bon sol i amb prou feines es mou una fulla. Son jornades propicies per anar a perdre calories. Els darrers dies de l'any amb llum natural i bon temps. Malgrat tot, avui optem per donar respir al cos. 3 jornades complertes, es mereixen un Kit-kat. Notem cansament de cames, com si el lactat acumulat no acabés de trobar la sortida. Una tarda aprofitada per fer un tomb per la garriga i fer content al Charly. També el Pau formava part dels excurssionistes que feien tombs i més tombs per mirar de convertir espones i bancals en un circuit de ciclocross. Solsament queda perfilar el tema i fer una mena d'escales i a rodar!  La foto d'avui pertany als Jocs de la Commonwealth, on aquest aixecador de pes ... pot quedar mal parat amb ganes.

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Arriben els Lakers!

Darrerament, ja sembla un tòpic això d'enfrontar-se a un equip NBA. Aquesta lliga particular americana ha obert portes amb la finalitat de vendre el producte. No tant sols a Europa, també té costum de fer-ho per Àsia. Però aquest cop és diferent. Els Lakers de Gasol y Bryant ho fan com a campions de l'NBA. Jugant al Palau Sant Jordi i davant del Barça i actual campió de la lliga Europea. Aquest migdia han aterrat a Barcelona i com podem notar ... l'espectacle és una realitat! Tenim màxima de 26ºC i mínima de 9ºC, poc vent i sol durant la totalitat del dia. Entrenament per Ascó sota la direcció del Mister Cànovas. Un escalfament de 15'4'' a mitja de 135 ppm. Exercici de sèries: 3x1770 mtrs pel Circuit de Cross del Barranc de la Peixera amb recuperació de 3'. Desgloçament: 4'21''/km (160ppm), 4'5''/km (168ppm) i 3'58''/km (173ppm). Retorn a la calma i petant xerrada amb Xavvv (que feia temps que no ho feiem!) i un parell de progressius per marxar cap a casa més tous que a l'inici. Ens trobem millor de l'esperat, i per fí mantenim una progressió a un treball de sèries. La foto d'avui per les Laker Girls; dijous pel Sant Jordi.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Ciclocross?

Ja portem uns dies que anem fent càbales amb una nova modalitat de bici. Trepa ens va posar el dit a la "llaga" deixant anar unes ofertes de bicicletes de ciclocross. Qui no ha vist per la Tv, aquells ciclistes plens de fang fins les celles i amb la màquina al coll pujant una rampa fora de graus. Una mena de bici molt similar a la de carretera amb una mica de variant en quant geometria. Uns frens "cantilever", unes rodes més gruixudes per poder fer el cabra i uns "desarrollos" adients per poder sortejar tot tipus de desnivells. El Pau ja comença a no perdre detall de raconades pel terme per poder montar un circuit.  Ara solsament queda veure a quin garatge dormirà la primera bike-bala-muntanya. Tenim màxima de 24ºC i mínima de 17ºC, sol i fins i tot, nuvolades amb un Cerç cridaner. Un dia enfeinats fins al coll, tot i aprofitar torns inusuals per soltar cames amb la MTB. Aprofitem la programació "operació Bodorrio" i treiem al mano al Monte que l'hem de portar a l'altar fet un atleta.1h51'36'' per fer 31,69 kms a ritme mig de 17 kms/h amb 130 ppm de mitja i 164 ppm de mitja. Itinerari trenca-cames amb pujada per la costa de la guerra i fer cap a Riba-roja per tornar fins al poble visitant el Pí de Montbrió. Avui ha estat la quarta vegada que fem anar la Cube... I puc assegurar que no té res a veure amb la de carretera. Ens costa agafar el ritme, constantment es produeixen canvis i les baixades anem molt "coixos". Un parell de fotos de totes les màquines en qüestió, ja ja ja!!!

diumenge, 3 d’octubre del 2010

Hushovd, brillant Campió Mundial!

Malgrat la inestabilidad dins el món del ciclisme, avui tocava el Campionat del Món de Fons de carretera. Una prova que deriva records i moments amb companys i familiars encastats davant el "calaixó" veient les evolucions dels ciclistes més grans. Recordo com el Sr. Buera deixava anar aquella tesi que feia un cop acabava una cursa de més de 250 kms al menjador de casa seva "Com pot ser, que porten tot el dia pedalant i arriben a disputar-se la victòria final sprintant?". Aquest Noruec anomenat Thor Hushovd és l'actual afortunat en lluir el maillot "arcoiris" durant la propera temporada. Una cursa brillant, on solsament els únics són capaços d'enfundar-se la "maglia" màgica. Tenim màxima de 26ºC i mínima de 17ºC, sol  i algun plujim entrant a la nit. Una jornada invertida en un rodatge de run suau de 10,01 kms per terra en 54'22'' a ritme de 5'26''/km amb 149 ppm de mitja i 163 ppm de màxima. Aquesta vegada deixant de banda la bici per evitar un exercici de llarga duració. Els compis s'han cascat una nova etapa de les guapes! Anem recuperant cames, ja que aquesta setmana la cosa comença a picar. Tenim un deute amb la Bianchi i segur que durant la setmana saldarem el crèdit. Durant la tarda s'han disputat les finals del Torneig Social de Tennis de sub-14 masculins i fèmines seniors. Grans encontres i disputadíssima final de noies. Magnífica tarda per les instal.lacions del Poli i deixant de banda aun Barça que no acaba d'arrencar. La foto: per aquest "maquinon" nòrdic. 

dissabte, 2 d’octubre del 2010

Dissabte de trankis!

Aquesta setmana, ens hem posat les piles i ens hem "cascat" un parell d'entrenaments amb Cànovas. Un fet que no passa per alt, ja que notem la feina i un cansament extra a les cames. Treball de qualitat amb els ritmes ràpids (per davall dels 4'/km), juntament amb els progressius ... Un dissabte amb vocació d'anar recuperant i deixar el run per un altre dia. Tenim una màxima de 25ºC i una mínima de 15ºC, bon sol i un vent de Garbinada. Al tard ens deixem caure per pistes de tennis. Aquest cop amb un peloteig i un partidet. Ens trobem prou bé, tot i notar símptomes de lentitud en segons quins desplaçaments. També destacar la presència de l'amic Trepa a la Triatló de Mitja distància de Canet (Valencia). 4h35'6'' i 56è de la general de 207 participants finisher's. Un bon registre i confirmant la progressió d'Àlex un cop més.  La foto d'avui pel Garcia Lòpez, que deixa fora de combat al poderós Nadal en el torneig d'ATP de Bangkod.

divendres, 1 d’octubre del 2010

I ara la Marga Fullana!

Un cop més, una noticia d'aquestes decepcionants. Ara el torn per la Marga Fullana. Aquesta campiona Mundial de MTB; fa arribar un comunicat argumentant el seu cas de dopatge. Reconeix el fet i afegeix amb paraules textuals: "He cometido la estupidez más grande de mi vida". Ja hi tornem a ser. Està vist que això del carnet biològic i el rigurós control diari no son obstacle suficient per detectar aquest joc de trampa. Jo, al meu entendre ... vec que solsament descobreixen una minoria de tot aquest cercle viciós. Sincerament, penso que hi ha molt poca gent neta i probablement ens sorprendia el % de "naturalistes". Aquells que van a pèl, sense bistecs galàctics, ni transfusions Mike Jagger. Com deia la Vicenteta: Que hi ha alguuuuuu? Tenim màxima de 26ºC i mínima d'11ºC. Bon sol i poc vent. Avui jornada d'un lloc a un altre tot i fer descans d'activitat física. Notem cansament a les cames i certes molèsties a la zona lumbar. Feia molt de temps no comptabilitzavem 3 entrenaments setmanals de run i ... encara no hem acabat la setmana. Caldrà anar poc  poc i seguir els consells dels experts per no despertar lesions indesitjables. La foto pertany a la Marga Fullana, que abans de sortir el comunicat de l'UCI públicament, reconeix l'errada. I el video a la picabaralla de Messina amb Prigioni en mig del partit: Asefa Estudiantes- Real Madrid de la passada jornada.