dimarts, 31 de gener del 2012

Màxima de 13ºC i mínima de -4ºC. De bon matí les nuvolades eren presents per aquest cel de dubtes. També tenim episodi de fred, el termòmetre ho indica i la blancor del parabrises ho reflexa. Durant la tarda, la cosa ha fet un canvi estrany. Una mena de corrents d'aire calent amb temperatures de 10ºC a les 22:00h. Per un altre cantó; els meteomens ens indiquen uns mapes plens d'ambient nòrdic. Tenim un front d'aquells siberians per d'aquí no gaire, on possiblement ho notarem a partir de la tarda de demà. Nosaltres tapats com podem no perdonem entrenament. La grupetta ja la tenim baix el Barranc sota les ordres del Mister. 47'36'' d'exercici distret per fer un total de 10,02 kms a ritme mig de 4'45''/km amb 156 ppm de mitja. Els primers 15' els apliquem per un escalfament a ritme còmode de 5'11''/km. A continuació una mena de canvis de ritme de 320 mtrs per un fals pla favorable recuperant 550 mtrs a ritme de 5'10''/km (una recuperació incompleta, on cada cop costava més engranar la gambada llarga), per compatibilitzar un total de 8 repeticions. Ritmes de 3'35''/km i 3'2''/km. Hem disfrutat de la feina feta. La comoditat ha estat clau i no hem sobrepassat de les 180 ppm de màxima. Tornem a coincidir amb el company Ferran. Que ja tocava d'una vegada! I ens dona feina per d'aquí un parell de setmanes compartir kms dominicals. Avui un video dels Housemartins amb el tema Happy Hour.
  .

dilluns, 30 de gener del 2012

Quin parell!
Màxima de 10ºC i mínima de -4ºC. La traca gèlida  final del Gener, ja és un fet. La fred va fent-se lloc amb regularitat. Els matins són guarnits amb catifes blanques de gebrades. Les nits fosques i amb un cel brillant amb uns fanals estrellats. No tenim massa vent, però l'ambient talla com un ganivet esmolat i famèlic. No val aturar-se pel carrer petant la xerrada. Teniu el constipat al mig de la rifa i pot caure sense jugar-hi massa. Així que el run d'avui ... el minimitzem de la millor de les maneres. Tornem a coincidir amb el "nen" que encara el tenim fet un moc. 30'49'' de trotar suau per l'exterior del tartà. Ritme de 5'8''/km amb 134 ppm de mitja per fer 6 kms. Uns estiraments i comprovar que anem sencers de mecànica un cop calçots i carnaca amb fet d'energia.  
Ahir el vam descobrir ...

diumenge, 29 de gener del 2012

Fem Club!
Màxima de 12ºC i mínima de -2ºC. El Cerç talla tot allò que troba pel davant. El sol enlluerna amb una claror brillant trencant un període de temps hivernal de boires. Les nevades series ja són pel "Piri", benvingudes son, tot i arribar tard.  El matí promet per cordar-se les sabatilles i enfundar-se a l'interior d'una membrana contra el fred. Pollo ens espera i l'entorn de Sebes, Vall de Sant Joan i rodalies; també. Un run de 15,12 kms per terreny dur i trenca-cames. 1h18'56'' a ritme mig de 5'13''/km amb 154 ppm de mitja. Ens trobem cansats, no anem prou bé i l'aire a la contra ens penalitza bastant. No tenim el cos per massa alegries. Aquell tòpic que hi han dies que funcionem i altres no ... és un fet evident. El dia és esplèndid, perfecte i difícil de deixar perdre. El traçat exigent, amb costes de pedra "suelta" i amb cert desnivell. No massa estona per trotar pla. Aquí tot es capgira per uns instants on es ritmes continuats no existeixen fins la progressió final. "Ens trobem de tornada a Ramon pel Mas de la Pitoia. Comentem jugada i enfilem direcció polígon a cop de gambada, tots plegats. Una dutxa a tota velocitat. Encetem temporada de calçotades a l'immillorable escenari possible. El Mas dels Mandangueros posa el tret de sortida al conjunt gastronòmic de la ceba tendra. Omplim dipòsits i acte seguit aquell menjador es transformat en una taula de las Vegas. Partides de cartes, bona companyia i panxa plena.

Las Vegas als Castellons!

dissabte, 28 de gener del 2012

La family canina al complert!
Màxima de 13ºC i mínima de 6ºC. De bon matí ja erem en marxa. Tocava jornada agrícola per Valletes sota un bon clima i un magnífic sol passat el migdia. Teniem una eina no massa saludable per gaudir de relax. Un pic, una pala i una aixada amb la intenció d'anar fent forats. Plantarem en els llocs dels "fallos" els ametllers que falten i algun que altre arbre fruiter. Una bona suada, tot cal dir-ho! La tarda era el moment més esperat de la setmana. El "nen" sortia de casa per provar de soltar cames i mirar d'aniquilar antibiòtics i fàrmacs. Un run per Sebes de 7,03 kms en progressió i acabant a ritme de "compe". Aquesta vegada tenim el "galgo" de Trepa que ja portava una estona amunt i avall  esmolant soles. 31'54'' a ritme de 4'33''/km amb 157 ppm de mitja. El benjamí ha complert el seu paper i ha fet la seva de forma intel.ligent. Ens trobem bé, observem que els ritmes de l'amic Trepa són castigadors i tenim moltíssima feina per bufar-li el clatell. Sense massa temps per descans ... un piloteig de tennis i tous de nou cap a casa. 

divendres, 27 de gener del 2012

Sam (com el iaio)
Màxima de 8ºC i mínima de 2ºC. Aquelles esperades pluges pel sector agrari no han arribat amb prou empenta. Feina rai per recollir 1 ltr/m2 i sent molt i molt esplèndid el pluviòmetre. Això si; el sol no el veiem per enlloc, el dia és humit i la sensació de fred és força gran. Tenim una jornada laboral frenètica i absorbent. No tenim temps per res de res. No podem entrenar i la retirada al sobre sobrepassa la matinada de llarg. Com a mínim li hem trobat nom per aquest "figura" de 41 dies de vida.

dijous, 26 de gener del 2012

Màxima de 13ºC i mínima de -3ºC. Les gelades ja són reincidents, els matins tenen les catifes blanques i la boira és lleu, tot i aparèixer una estona. El sol acompanya i el vent és feble, per no dir insignificant. Fot fred, pot sentir-se amb facilitat, però ja tocava d'una vegada. Les tardes van allargant-se, encara es veu una mica per voltants de les 18:30h. Uf, quin luxe! Entrenaments de nou sota les ordres del Mister. Ens falta molta gent, però tots motivats complint amb la feina. Tenim una horeta de rodatge per anar posant marxes als darrers minuts i acabar en progressió. El company de ball, és Trepa, aquell que tot ho fa ràpid i sempre vol més. Ah Déu meu que ens espera! Baixem al Barranc de la Peixera i justets uns 20' una revinclada al turmell esquerre. Canvi d'escenari i mirarem de posar calma per l'exterior del tartà. Així que mirant de mimar l'articulació mirem de posar escalfor i poder finalitzar entrenament. 12,01 kms en 1h 0'42'' a ritme mig de 5'3''/km amb 143ppm de mitja. Durant el km 6 el ritme ha estat de 5'33''/km i a partir d'aquest moment la progressió ha estat àgil i ràpida. L'amic "solo" s'encarregava de fer-me costat i tots dos hem pogut posar marxes per poder acabar per davall de 3'50''/km sense passar de 175 ppm. Uns estiraments i una mica de dolor per un turmell "tarat" per herència  basquetbolista. Avui un bon article força interessant per tenir-lo present:

Sang, suor i Marató de Muntanya:

El Doctor Vicent Javier Clemente li interessa l'efecte de les curses de muntanya sobre els corredors. Ho ha demostrat a l'estudi sobre la composició de la sang d'un atleta abans i després de córrer, i en les precisions que aporta a aquesta entrevista.
Investigador del Departament d'Activitat Física i Ciències de l'Esport de la Universitat de Castella la Manxa, el doctor Vicente Javier Clemente està ara realitzant una estada de postdoctorat a la Universitat de Porto, en un projecte relacionat amb entrenament esportiu.
Acaba de publicar un interessant article "Modificacions de paràmetres bioquímics després d'una marató de muntanya" a la revista científica Motricitat i ens hem posat en contacte amb ell perquè ens expliqui aquests canvis.
Vicente va analitzar la sang de vuit individus (set homes i una dona) finalistes del I Marató Poble dels Artesans, d'una distància de 42,2 km i un desnivell acumulat de 2147 m, que es va celebrar a Torrejoncillo (Càceres) el 2011. Els resultats de l'estudi mostren en essència que, després d'una marató de muntanya, augmenten la destrucció muscular, l'oxidació de triglicèrids i la concentració sanguínia de lactat.
Vicente no va triar una marató de muntanya per casualitat. En primer lloc, una de les seves línies d'investigació és la resposta orgànica en proves d'ultra-resistència i enquadrava perfectament en aquesta comesa. També és entrenador i entrena a diversos dels subjectes que corrien en aquella prova, un dels quals era Pedro José Hernández, atleta que posteriorment va estar corrent el Mundial a Itàlia.
"Aquesta destrucció muscular no cal entendre-la com" un suïcidi "sinó més aviat com un procés natural d'adaptació en el podria semblar un procés de selecció natural"
Però a més de doctor en Rendiment Esportiu i entrenador, Vicente també és atleta. Porta tota la vida fent atletisme i triatló i el 2011 va començar a córrer alguna prova de muntanya amb Pedro José. Corredor i entrenador participen junts doncs a Vicente li agrada sentir en persona els requeriment d'una prova per després poder fer millor els entrenaments per als seus atletes i li va encantar l'experiència.Posteriorment, en posar-se a revisar la literatura científica sobre maratons de muntanya, no va veure pràcticament res escrit i va pensar que seria un bon començament per obrir aquest camp de recerca.
Una de les dades més significatives del teu estudi va ser l'augment de la creatinkinosa i lactat, que delaten una "destrucció muscular" podries explicar-nos en què consisteix aquest procés de destrucció que sembla poc menys que un suïcidi de baixa intensitat?
Més que un "suïcidi", podríem considerar-lo el primer pas per crear adaptacions en el múscul dels atletes. La creatinkinasa és un enzim que es troba dins de les cèl · lules musculars, dins del múscul, on compleix les seves funcions relacionades amb el metabolisme de nutrients. Si trobem aquest enzim en la sang dels atletes ens ve a indicar que aquest múscul en el qual estava l'enzim s'ha trencat i ha alliberat al torrent sanguini la creatinkinasa. Depenent de la concentració de creatinkinasa que trobem a la sang podem fer-nos una idea de la destrucció muscular que ha provocat.
Aquesta destrucció muscular no cal entendre-la com "un suïcidi" sinó més aviat com un procés natural d'adaptació.Això es podria semblar a un procés de selecció natural: les cèl · lules menys fortes són les que es trenquen i queden les més fortes que el múscul regeneri les cèl · lules trencades, aquestes seran més forts per poder aguantar aquest tipus d'estímuls. Per aquesta raó un subjecte entrenat, per a un mateix esforç sol tenir menors valors de destrucció muscular que un desentrenat.
Sobre el lactat, podem dir que és un metabòlit ("una deixalla") del metabolisme energètic. Ens dóna una idea del nivell de acidosi muscular, que no té res a veure amb la destrucció muscular. La concentració sanguínia de lactat ens permet conèixer la intensitat de l'exercici i el grau de sol · licitació del sistema d'obtenció d'energia anaeròbic. És l'indicador més utilitzat, sobretot en recerca, per determinar d'una manera fiable el llindar anaeròbic individual d'un corredor.
Els valors que vam obtenir després de la marató de muntanya posen de manifest que la intensitat dels corredors va ser lleugerament inferior a la del llindar anaeròbic. Si la intensitat hagués estat superior, no haguessin pogut mantenir la intensitat ja que l'acidosi muscular seria massa alta i impediria una correcta contracció muscular i, a més, desenvolupar durant un llarg període de temps.
Un altre dels resultats clars de la teva investigació és la disminució en la sang de la concentració de triglicèrids. A quina feina s'ha vist obligat l'organisme per disminuir aquesta concentració?
En aquest tipus de proves de resistència, els dipòsits de glucogen corporal solen esgotar-se i el cos necessita seguir consumint energia per poder mantenir la intensitat. Aquesta és la principal raó per la qual la concentració sanguínia de triglicèrids disminuir. A més, com la intensitat dels corredors es va mantenir per sota del llindar anaeròbic, el percentatge de consum de lípids va ser major i per això va poder augmentar també la seva concentració en la sang.
Quan observem les dades obtingudes després de l'anàlisi i la comparació, et va sorprendre algun d'ells o eren més aviat previsibles?
Els valors de creatinkinasa vaig pensar que serien superiors, però el fet que es disputés la major part de la prova per camins, va fer que l'impacte en la musculatura és menor i no es produís tanta destrucció muscular.
"Sòl recomanar gels, que s'assimilen abans, per donar-li al cos carbohidrats que supleixin els que s'estan consumint i així retardar la utilització de greixos com a combustible"
Un altre paràmetre que em va sorprendre va ser el de l'hemoglobina. Estudis anteriors havien vist que en les proves de ultraresistents el cos és capaç de compensar l'hemòlisi (trencament de glòbuls vermells, que són els que contenen l'hemoglobina) per un augment de l'eritropoesi (creació de glòbul vermells). Aquesta hemòlisi pot explicar a causa de la pèrdua de glòbuls vermells per acció mecànica (en cada impacte del peu amb el terra els capil · lars del peu es comprimeixen pot trencar les cèl · lules vermelles que passen per ells, o per simples xocs entre ells, en augmentar la seva velocitat per l'augment de la freqüència cardíaca), per acció tèrmica (augment de la temperatura corporal) o per l'augment de la producció de radicals lliures en aquest tipus de proves que poden danyar la paret del glòbul vermell produint la seva ruptura.
Des del punt de vista de la bioquímica de la sang, en què es diferencien la marató de muntanya de la marató d'asfalt?
Principalment en la destrucció muscular. El simple fet que la superfície de la marató de muntanya sigui més tova fa que aquesta absorbeixi més energia en cada impacte de cada gambada, per tant pateix menys el múscul. També cal destacar que trams de la marató de muntanya es realitzen per zones en les quals has de grimpar o fins i tot escalar per tant, en aquestes zones no es produeix cap tipus d'impacte sobre la musculatura.
També cal destacar un altre factor, la velocitat, ja que en una marató d'asfalt normalment no tens un gran desnivell acumulat ni zones tècniques de superar.
Els resultats que has obtingut, són extrapolables a proves encara més llargues com els ultra trail que superen els 100 quilòmetres? Penses que es produiria una evolució lineal de l'augment de creatinkinosa i lactat i disminució de triglicèrids a mesura que augmentessin els quilòmetres de carrera?
La resposta en proves més llarga és semblant, però no igual.Ja hem fet altres investigacions en diferents proves de ultraresistents i els valors són diferents. Per exemple, després de realitzar una prova de 20 hores en caiac o una prova de 24 hores de carrera per relleus els valors de destrucció muscular duplicar als de la marató de muntanya. També en aquest tipus de proves la concentració de lactat és inferior, estant a prop del llindar aeròbic, no del llindar anaeròbic com en la marató de muntanya. També els valors d'hemoglobina disminueixen encara que en menor percentatge, a causa principalment de l'absència d'impactes en el cas de la prova de caiac.
Pel que fa als triglicèrids si segueixen disminuint a mesura que la prova s'allarga, per això és fonamental una bona estratègia de reposició energètica en aquest tipus de proves, que ens permetin mantenir els valors de glucosa sanguínia en la sang.D'altra banda, intentem proveir l'organisme de glicogen ja que es consumeix més ràpidament que els greixos i ens permet mantenir la intensitat de l'exercici.
Fins a quin punt les limitacions lligades a la presa de mostres han pogut alterar els resultats?
La principal limitació de l'estudi va ser el baix nombre de subjectes. Però a causa de les dificultats tècniques de la recollida de mostres se'ns va fer impossible poder realitzar més proves. Possiblement, si haguéssim analitzat més subjectes els resultats obtinguts hagin estat tots significatius, encara que amb els que publiquem podem fer-nos una clara idea de com respon el cos dels corredors.
Quines lliçons poden treure els atletes d'aquest estudi cara al seu entrenament, preparació o alimentació en una marató de muntanya?
Pel que fa a l'entrenament, podríem destacar l'objectiu de desenvolupar la zona de llindar anaeròbic, que és on estaran competint durant la prova.
Durant la prova recomanaríem la presa de begudes isotòniques i algun aliment sòlid. Sòl recomanar gels, que s'assimilen abans, per donar-li al cos carbohidrats que supleixin els que s'estan consumint a causa del esforç i així retardar la utilització de greixos com a combustible ja que aquestes, encara que alliberen major energia, es triga més temps a realitzar el seu metabolisme .
Has obert un camp d'investigació, en bioquímica, el dels maratons i curses per muntanya Quin serà el teu proper treball relacionat amb l'esport?
Doncs ara mateix estem analitzant la fatiga del sistema nerviós i l'activació cortical, també en marató de muntanya.D'altra banda, hem realitzat una anàlisi bioquímic més complet incloent hormones i altres marcadors per poder veure l'estat de diferents òrgans (ronyons, fetge ...) després d'una prova una mica més llarga i en condicions una mica més extremes (1.700 km recorrent Àfrica amb bicicleta).
Ara mateix estem analitzant la variabilitat de la freqüència cardíaca, per veure l'activació dels sistemes nerviosos simpàtic i parasimpàtic, i el balanç energètic d'una prova realitzada en alta muntanya. Tots aquests estudis pretenen aclarir què és el que realment passa en l'organisme dels atletes en aquest tipus de proves, posant de manifest la gran resistència que té l'organisme i com és capaç d'adaptar i superar les dures condicions que es presenten en aquest tipusde proves de ultraresistents.
Finalment, i més relacionat amb l'àmbit de l'entrenament, estem analitzant un nou sistema de distribucions d'entrenament invers en corredors i nedadors i l'efectivitat dels entrenaments d'alta intensitat. Els resultats ens estan permetent comprovar que és més efectiva una bona distribució de continguts d'entrenament que el realitzar uns alts volums d'entrenament.
Font: Revista Desnivel

dimecres, 25 de gener del 2012

Màxima de 14ºC i mínima de -2ºC. Ja es veia vindre. Aquell vapor que s'enlairava dalt del cel provinent de les xemeneies de refrigeració de la central ho delataven. Uns vidres glaçats del cotxe, una enfarinadeta amb una textura de gel al fullam dels pins, un cel ras i clar ... Però un fred que pelava! El sol a la seva bola continua fent companyia a la segona quinzena del Gener. Avui el Cerç descansa, el termòmetre cau en picat, un cop marxa l'astre i les butxaques són reclamades per unes mans faltades de calor. Un run en progressió suau amb una company magnífic, dels que mai es queixen i que tot ho troba bé. La qüestió es treure'l de passeig, ensumar rastres i moure cua tot cofoi marcant ritme. 11,01 kms per territori de Sebes. 54'39'' a rime mig de 4'58''/km amb 147 ppm de mitja. Trobem comoditat, agilitat i bones sensacions. Ja no anem tan contracturats i comprovem que l'entrenament d'ahir està assimilat. Però no deixarem passar per alt com trobo a faltar al pinxo del "nen". Aquest procés víric de constipat ens l'ha deixat fora de combat. El tenim per casa seva, dopat de fàrmacs amb la finalitat de recuperar-lo el més aviat possible. Segurament amb els pels de punta (per variar, ja ja ja) veient que el transcurs no va al seu ritme. Ell que tenia una il.lusió especial per poder colzajar-se amb els cracks, al campionat de Cross de Catalunya a Mataró durant aquest cap de setmana. No t'enganyaré noi ... però hauràs de tenir paciència. No passa res si ens perdem alguna cursa. Ja els agafaràs. Ho potser dubtes d'allò que dic? Au va ninot, millora't i fes bondat que el teu carril de Sebes el tinc immaculat pel teu retorn. Avui una foto d'aquelles que guardava per un moment motivador, ja ja ja. Quina tarda fent de Michael Phelps. 

dimarts, 24 de gener del 2012

Els ciclistes posant treball per Austràlia.
Màxima de 15ºC i mínima de 3ºC. Unes dades captades (com gairebé sempre) per una estació meteorològica dins el poble. Fem esment de la font, ja que pels marges del riu de dalt, la mínima era inferior, fins al punt de gelar. Així que si! Pel terme, aquest matí, la gelada ha estat un fet.  El dia és agradable lluint  un sol esplèndid. El Cerç era més fresquet de l'habitual però sense massa intensitat. Tornem a entrenaments amb els atletes. Un escalfament per l'exterior del tartà i el Barranc de la Peixera de 20'8'' a ritme de 5'24''/km amb 129 ppm de mitja i un total de 3,73 kms. Exercici de sèries amb 5 repeticions de 882 mtrs (1 volta pel circuit) amb una recuperació de 2'14''. Ritmes en progressió amb aquesta seqüència: 4'1''/km, 3'46''/km, 3'44''/km 3'43''/km i 3'40''/km. La mitja de pulsacions: 157, 161, 165, 166 i 167ppm. Bon treball en general. No entrem a marges de perdre el coneixement, tot i que evitem fer una sisena per precaució. Ens animavem massa, les cames anavem sense control i l'esquinç era present per cada racó fosc del Barranc. La fatiga s'incrementava sèrie darrera sèrie. No estem massa acostumats a fer aquest tipus de distància reincident i això es nota. Com diria aquell savi conegut : "una retirada a tiempo, es una victoria". Au pues! Cap a la dutxa que falta gent.

dilluns, 23 de gener del 2012

Màxima de 16ºC i mínima de 3ºC. Al matí la humitat és important. Els carrers estan negats d'aigua com si d'una fina pluja es tractés. El dia arrenca amb força i el sol ràpidament va absorbint terreny mullat. El Cerç va fent, poca cosa, però hi es present. Un luxe de temps per ser Gener! Tenim un dia trencant horaris constantment. La feina ens col·lapsa l'agenda i pràcticament res ho portem a l'ordre del dia. Com no podia ser d'una altra manera ens veiem obligats a descansar. Zero d'activitat física i aprofitar per anar de convidat al programa radiofònic del Com ha anat. 1er aniversari d'aquest espai on: Trepa, Xavi i Oscar de forma molt més continuada, ens informen de l'actualitat esportiva del poble i voltants. Molt de mèrit treure via radio i de forma totalment desinteressada uns fanàtics de l'esport amb aquest estil tan autèntic. Qui no recorda: L'Hora nou de Pepito Margalef o els Vermuts esportius de Fernando Gómez i l'Albert Guiu. I aquelles veus de comentaristes posant la veu del Hochey de Buron i Fernando. Sense cap mena de dubte ... tot un referent i al mateix temps un element aglutinador per fomentar el nostre caliu esportiu. Per molts anys i enhorabona a tot l'equip de cracks que feu possible l'audiència esportiva flixanca!!!

diumenge, 22 de gener del 2012

Un plaer gambar paral.lel al riu.
Màxima de 17ºC i  mínima de 6ºC. El cel és nítid, sense nuvolades, la visibilitat és magnífica i el Cerç va fent sense passar-se massa. Un run dominical amb la companyia dels: Ferran, Pollo i el "nen". Aquest últim el tenim amb constipera i ressaca post-fogueres de Ribaroja. Així que li permetem descompte de kms i  voluntàriament; decideix girar a mig camí. Ànims Àlex, jo estava fa uns dies en aquest estat ... Itinerari per territori de Sebes fins fer cap a Ribaroja. Creuem el riu pel majestuós pont fent ombra a l'Ebre i agafem carretera de les Modorres per trencar a esquerres al davant les granges. Directes al Pí de Montbrió i senders amunt i avall per possar-nos a la Bassa de les Clotxes i tornar al Polígon. 20,15 kms de terreny trenca-cames amb 10 kms acompanyats del Cerç a la contra. Pistes, asfalt, senders, algun que altre llaurat ... però amb una "meteo" inmillorable. 1h50'22'' a ritme de 5'28''/km amb 152 ppm de mitja. La suada és digna d'un mes de maig amb calor i vent alternant moments.  Notem la picor típica de la maduració a les potes, però contents de tornar a fer una de les llargues.  A la tarda, repetim amb la raqueta. El sol i l'agradable temperatura competien amb la possibilitat d'un peliculon de l'A3. No hi havia color! 1 horeta i mitja de partidet per superfície d'herba artificial i acabar d'adobar el físic. Una setmana completa d'entrenaments. La calitat, els rodatges suaus, llarga distància, diferents superficies i fins i tot hem vist competició ...  Feia molt de temps no sobrepassavem dels 65 kms. És cert que anem contracturats fins les orelles. Que encara continuem amb certa descompensació muscular ( les abdominals podien treballar-se molt més i dedicar una miqueta al tema Gym). I afegir el tema nutricional. Continuem perdent el coneixement davant un plat. Ens perdem dins la cuina regirant armaris i no mirem prim a l'hora de preparar el cos per a un desgast durant un entrenament. Aquesta setmana ens posarem en contacte amb els peixos i mirar de coincidir a la piscina. Avui un parell instantànies matinals.  

dissabte, 21 de gener del 2012

Laia a l'aire
D'un pel Super-Eli!

Les pubilles i el Mister

Gambada del nen lluitant amb el vent.

Les titis amb els preparatius.

Carla fent proves.

Concentració màxima

La cara del "nen" ho diu tot.


3'4'' en un 1000, no es l'esperat ... però davant del vendaval, feina rai per baixar dels 3'5''. Llàstima noi, la propera a volar.



Màxima de 17ºC i mínima de 5ºC. Cerç bufant amb ganes, tot i no tenir boires i lluint sol. De bon matí ens anem a Cambrils. Els controls organitzats per la federació d'atletisme van posant als atletes al lloc on correspon. Bon ambient esportiu amb un gran nombre de canalla aguantant el tipus davant un vent considerable. És cert que els velocistes han aprofitat aquest factor a favor. Molt diferent ha estat pels fondistes, que veient com penalitzava i de quina manera a l'entrar de cara. Cal esmentar el bon paper en general dels integrants del Club d'Atletisme Ribera d'Ebre d'Ascó. Les progressions són importants i el gruix d'atletes cal tenir-lo en compte. L'altra cara de la moneda, pel "nen". El teniem preparat per poder lluitar per la mínima dels Campionats i no ha pogut ser. De totes formes, temps al temps, que els seus registres són molt millors i cal aprendre de tot per poder millorar. Quin món, això de l'atletisme! De totes formes ha valgut la pena fer costat a tots i fer pinya amb ells. A la tarda descans actiu. Un partidet de tennis per no deixar de banda les potes i cap a casa.

divendres, 20 de gener del 2012

Trepa i Sastre?
Màxima de 17ºC i mínima de 0ºC. Concert de núvols de bon matí sense cap mena de transcendència significativa. El sol ha guanyat terreny i el Cerç suau bufava amb poca força. sembla ser que el cap de setmana continuarà amb la mateixa tònica. Avui de boira ... ni veure-la! Entrenament per Ascó amb els compis de batalles. Un bon gruix amb jornada de descans per gestionar maquinària i poder fer marques demà pels controls de Cambrils. Un d'ells el "nen", a més de Marce, Carla i els "minis". Esperem bones sensacions per tots. La resta de mortals directes al Barranc per encetar l'escalfament del dia. 3,90 kms en 21'20'' a ritme de 5'29''/km amb 142 ppm de mitja. Uns estiraments i les sèries d'asfalt. Un exercici piramidal de 3000, 2000 i 1000 mtrs amb una recuperació de 3', tot i fer-ho en menys temps ja que els galgos arribaven abans d'hora. Ritmes de 3'53''/km, 3'49''/km i 3'32''/km respectivament. Un retorn a la calma, que falta feia i dutxa de la bona. Ens trobem prou bé, tot i que la sèrie de 2000 picava bastant els darrers 400 mtrs. El ritme de gambada és prou bo i el tema cardio no entrem a finiquitar-lo per poder mantenir sensacions de disfrutar. Demà cap a Cambrils a fer pinya i mirar de donar suport moral i incondicional als nostres atletes.

dijous, 19 de gener del 2012



Màxima de 10ºC i mínima de -2ºC. Gens de vent, boira espesa i el sol a partir de les 13h sense massa força. Sembla ser que no hi han canvis a curt termini. Continuarem amb la mateixa tònica uns dies més i esperar que decideix el cel. Tornem a entrenaments a Ascó. Avui condicionats per horaris, sense massa temps i sense perdre el temps. Un rodatge en progressió i posant marxes a partir dels 30'. 8,70 kms totals per l'exterior del tartà a ritme mig de 4'40''/km amb 152 ppm de mitja en uns 40'37''. Uns exercicis d'estiraments i la dutxa esperada. Anem amb sobrecàrregues conegudes. No ens condicionen massa com per aturar-nos ... però allí son. Portem certa constància (6 dies seguits) i el constipat a deixat petjada. Mirarem de donar-li algun caprici al cos en forma de descans no tardant massa. Avui un pupurri de fotos made in Australia. Open de tennis amb calor i personatges ... i el Tour Down Under. Quina enveja davant aquesta "meteo".

dimecres, 18 de gener del 2012

Màxima d' 11ºC i mínima de -1ºC. Matinal de boira espesa on el sol trenca a partir del migdia. No tenim vent molest i gaudint de la llum natural durant la tarda. Sortim a soltar cames per donar oxigen, anar assimilant entrenament anterior i no perdre el vincle per desconnectar amb tot el rutinari. Un rodatge suau amb el "nen" per territori de Sebes sota un cel ple d'estels vigilat per una nit molt fosca. 40'7'' en fer 7,38 kms a ritme de 5'26''/km amb 136 ppm de mitja. Uns estiraments, dutxa i sopar abans d'hora que toca Derby. Així que passem a buscar als "galgos" i disfrutar novament de la victòria blaugrana. 

dimarts, 17 de gener del 2012

Màxima de 10ºC i mínima de 2ºC. Respirem una miqueta amb el tema fred. La boira alta continua sense deixar veure el sol. Al tard s'aixeca la Garbinada, tot i fer-ho de forma molt feble. Entrenament per Ascó amb la grupetta. Ens falta Ferran i Sastre; la resta erem tots. Bon treball conjunt amb les "locomotores triatlètiques". Una mena d'escalfament en progressió per començar a repartir l'oli per tot el cos. 6,35 kms pel Barranc de la Peixera en 30'48'' a ritme mig de 4'51''/km amb 149 ppm . Directes a les sèries amb 8x400 mtrs (per l'exterior del tartà) i una recuperació de 75''. Uns ritmes de 3'20''/km i anar baixant en progressió molt lenta fins rebentar-ho tot a la última per posar-nos a 25,1 kms/h (2'55''/km). Val a dir que els Trimens han fet 12 repeticions. Com tenim al personal! Avui he pogut comprovar en viu i directe ... que les prestacions de la colla no són "moco de pavo". Fins i tot Robert que porta una inactivitat important s'aferra al clatell xusclan-te la sang. Per fí acabem medicació de l'antibiòtic. El constipat ha millorat i la tos de caliquenyiste va estovant-se poc a poc. Enhorabona a la grupetta. Entrenaments d'aquest nivell poden curar moltes coses!!! El rastes jugant a bàsquet?

dilluns, 16 de gener del 2012

Màxima de 6ºC i mínima de 0ºC. Potser l'únic canvi remarcable ha estat la pluja fina que ha tret el cap. No massa important, de fet, gairebé inapreciable. Tenim algun episodi de blancor per algun collat dels Ports, però de moment encara no tenen forfaits a la venta. Pantani! Que encara no veuran la llum aquests esquis de sofridor per estrenar... Passem a buscar al nen de nou. Les velles tradicions no poden deixar-se i el plaer de tenir-lo al costat amb les seves olles ... no tenen preu. 34'14'' de rodatge en progressió per fer un total de 7,02 kms per l'exterior del tartà. Un ritme mig de 4'53''/km amb 143 ppm de mitja. Directes a un treball de tècnica de cursa de 21'42'' per la gespa i comptabilitzar 3,04 kms més. No ha estat massa exigent, ja que el jove se'ns queixa d'un genoll per culpa del síndrome planta (hi ha individus que encara creixen...). Uns estiraments i directes a dutxa que el fred no perdona. Avui un video dels Fine Young Cannibals amb el tema de She Drives me Crazy.

diumenge, 15 de gener del 2012

Màxima de 5ºC i mínima de -1ºC. Tot continua igual. Boira alta, poc vent i un fred que pela. A les 15h el sol es decideix a sortir trencant amb tot fins ara. TDP ens porta enganxats amb el Cross de Itálica. Primer la prova de dones amb victòria de la pubilla Linet Masai. Més tard els paios amb un resultat a tenir present. Dos "nens" de l'any 92 primer i segon. Kipsang i Rop davant Kipsiro. Una batalla increïble davant un circuit molt negat d'aigua per la pluja. El deixeble d'Antonio, amb un bon paper, acaba a la sisena posició darrera d'un insultant "peloton" africà. Ja fa molts anys que tinc molt clar; que la "jovenalla" un cop es posés al món del fons ... es berenaria al sector experimentat.  Això de la etapa d'edat a partir dels 28-30-34 el cos aconsegueix els valors aèrobics més adients per la pràctica d'una disciplina de fons ... Res a pelar! Allà on el jove es poso les piles ... res a fer! També en el món del ciclisme, ja van sortint "nens" treient els colors als mítics. 

Quina por! 
A la tarda ens fem tennistes. Un partidet per mirar de posar en marxa les cames i mirar de no deixar de banda la raqueta. Canvi de roba, tapats fins les celles i un run nocturn i molt fosc per Sebes amb Charly. Quin crack! 10,02 kms en 48'36'' a ritme de 4'51''/km amb 150 ppm de mitja. Un run en progressió buscant comoditat i disfrutant de sensacions malgrat els mocs que perdiem pel camí. 1ºC pel Mas de Cigonyes i per davall de zero a la Vall de Sant Joan. Feia molt de temps que aquest tros de gos no el feiem funcionar tanta estona continuada. El tenim en forma, pletòric i guapo amb la seva flamant armilla fluorescent. Quin plaer compartir kms amb aquest tros d'ésser caní i fidel com a ningú.

Dos cregudes i un dropo! 


dissabte, 14 de gener del 2012

Màxima de 6ºC i mínima de 2ºC. Una mica diferent, amb una timidesa especial el sol treia cap entre mig de l'establerta boira alta. No han fet falta les ulleres per protegir-nos els ullals, però ... millorem a poc a poc. El Cerç no bufa massa i el dia continua amb les pinzellades hivernals dels darrers dies. Bon treball del metge ... ens trobem millor i això és d'agrair. Aquesta recepta doping-màgica va fent. No perdem detall, sortirem a trotar per territori de Sebes, tot sol i a unes hores molt poc habituals dins la nostra rutina. 7 kms en 34'52'' a ritme de 4'58''/km amb 143 ppm de mitja. Tenim el cos descansat, no massa atrotinat per mantenir ritme de rodatge i contents de tornar-hi. Massa dies aturat, massa temps sense vàlvula d'escapament, massa estona com estar-se sense fer res de profit. La tarda invertida al sofing fent capotades visualitzant les pelis de l'A3. Per cert, avui, molt dolentes! Demà tenim un plat fort per TDP amb el Cross Internacional de Itàlica. El mister el tenim per Sevilla i segurament no perdrà detall dels seus galgos. Sort per a tots!!! La foto pel Marc, que també ha està fent una gran tasca amb els seus Grizzlies.

divendres, 13 de gener del 2012

Màxima de 4ºC i mínima de 2ºC. Quins dies més grisos! La "meteo" estancada amb aquests capítols de boires altes evitant contacte amb la claror d'un sol oblidat ... El procés de constipera fent el seu curs amb una calma endimoniada que ja voldríem deixar a la història ... Portem tres dies de Zero total. No hi han contractures per enlloc. Ni lactat per poder eliminar. Les ansies per trotar són evidents. Necessàries fins el punt de posar-nos a bullir la sang. Però no cal ser negatius. Són coses que passen i passaran. Demà tornarà a sortir el sol (o la boira) i possiblement ... Tornarem a respirar caliu atlètic. Els mocs, esternuts i gola irritada hauran millorat. Potser és el que volem. Potser haurem de romandre aturats novament. Però el més important és comprovar com encara ... estem bojos per cordar-nos de nou aquestes bambes del meu davant i que no perdem detall ni un moment. Avui un video d'un tema recomanat. No està gens malament artista!

dijous, 12 de gener del 2012

Màxima de 4ºC i mínima de 0ºC. Ja és aquí el fred sense treva. Aquell que no ens deixa ni tant sols un instant de la tarda. Encara pitjor tenir la boira alta de protagonista, on el Cerç va deixant anar recordatoris en forma de tremolors. Ens posem a les mans del metge. Anem malmetuts  de veritat i deixar-nos caure per fer-li la visita no ha estat precisament per una convocatòria d'algun esmorzar. El constipat ens supera, els fàrmacs han de dir la seva i la paciència no la venien a la farmàcia. Un Zero de nou per obligació i sense cap altra alternativa possible.  La veu és trencada com la del Joe Cocker, els ulls surten de la closca com els de l'inspector  Gadget i els mocadors fan hores extres per evitar inundacions. No massa gana (i ja és dir), mal de gola i un mal al cuerpo que no enamora precisament a ningú. Aprofitem per passar pel fisio i d'aquesta forma mirarem de complir amb la ITV. Au pues; tapeus, cuideus i feu bondat que això no avisa. Bona nit i salut per tothom.

dimecres, 11 de gener del 2012

Màxima de 4ºC i mínima de -1ºC. Boira alta i fent de teranyina perfecta per mantenir el sol distant. Aquest és un temps hivernal i les temperatures ho confirmen. Ja abans de posar-nos al llit vam notar com el cos es queixava de l'entrenament. Portem 5 dies seguits de feina sense descans i això es nota. A més el maleït constipat dels trons no ens deixa de banda. Ara mal de gola i mucositats per parar un tren. Un Zero total planificat i obligat. Portem al "nen" a entrenar i enfundats dins un folre observem les evolucions del jove. Au pues, poca cosa més per contar. A covar com els polls i esperar a un endemà millor. Avui una foto de l'artista a la sortida de la Sant Silvestre de Lleida dels 3000 mtrs amb victòria inclosa.   

dimarts, 10 de gener del 2012

Màxima de 9ºC i mínima de -1ºC. La boira ens torna a fer la visita. Aquest cop ha decidit escampar i el sol ha estat protagonista un cop més. El Cerç afluixa fins al punt d'aturar-se, un fet que ens portarà a una nit freda. Ja ho hem respirat per aquest Barranc de la Peixera un cop les gambades anaven sumant en forma d'escalfament. El constipat va sortint al carrer. Ens trobem millor que ahir i pitjor que fa un parell de dies. La millora és evident, caldrà apreciar com respira a 1ºC i mirar de rematar virus i bacteris indesitjables. Un dia especial per tornar a recuperar a un dels nostres i poder coincidir novament amb la grupetta. Ens faltava el Ferran, Trepa i Enric ... però el gruix era important. Antonio el tenim motivat i amb ganes de donar-nos guerra. Deixa anar el nombre de repeticions de sèries com aquell que compra "duros" a tres pessetes. Uf, quina feinada per avui! Però com aquell gest d'un per l'altre i a l'inrevés ... tot ha estat portat a bon port. Robert tornava a posar-se el vestit de ball. Una lesió l'ha obligat a desconectar-se un temps per mirar-se l'abast de les seqüeles de la Marató de València i donar oxigen al cos.  Cal recuperar-lo el més aviat possible. Es tracta d'un pilar del grup i l'enganyarem com podrem per disfrutar de nou amb aquest fàrmac de companyerisme i bon afer. No és fàcil enganyar-lo ... però ... ho aconseguim! El tenim recuperat i pinxo.  Espitós i content. I es que això dels bocates del Fornieles ... donent ales fins a un diesel. Ja ja ja.  30'1'' per fer 5,73 kms pel Barranc de la Peixera a ritme de 5'14''/km amb 138 ppm de mitja. Sense respir possible el treball de sèries. 15x225 mtrs (exterior del tartà) amb una recuperació incompleta trotant fins enllaçar la pròxima (75'' de trotar suau). Un treball en progressió en quan a ritmes, partint de 3'58''/km i fer la darrera per davall de 3'/km. 6,93 kms totals en 31'33'' a ritme de 4'33''/km amb 163 ppm de mitja. Avui un parell de fotos de la Milla Nadalenca d'enguany extretes de la web del poble.
Quin tongo, Ferran!

dilluns, 9 de gener del 2012

Màxima de 14ºC i mínima de 2ºC. Notem un petit canvi en quan temperatures. Tenim sol, Cerç suau i una lluna brillant que s'encarregarà d'acompanyar a una futura gelada. Les pessigolles són considerables per molts dels mortals. Tornen els despertadors a fer la guitza de bon matí. Els ulls empegats buscant un mirall on agafar referències del teu estat. I busques les coses quatre cops .. ja que amb un parell no et surts. Si per a postres arrossegues un procés de constipera important ... cal mentalitzar-se per posar paciència al dia. Malgrat tot no renunciem a soltar cames. El "nen" està amb "mono" i haurem de complir. 31'58'' de rodatge suau per l'exterior del tartà i fer uns 6,01 kms a ritme de 5'19''/km amb 136 ppm de mitja. Passem a un exercici de tècnica de cursa amb varietat d'elements i posem 2,43 kms per gespa en 20'2'' de treball. Uns estiraments a l'aixopluc del vestidor i la dutxa necessària. Avui un video dels Amics de les Arts amb el tema del Jean Luc. Un directe al Palau de la música amb molta marxa!

diumenge, 8 de gener del 2012

Màxima de 14ºC i mínima de 3ºC. Sol de bon matí, núvols prims sense perdre el respecte a l'astre i una mica de Cerç. Ens aixequem d'hora, amb una constipera de Champions. Ja es veia vindre. Aquestes temperatures fora de lloc van fent de les seves. Decidim fer els deures a primera hora, el matí promet i no perdem detall. 14,14 kms totals en progressió suau per fer un total d' 1h 9'32''. Ritme de 4'55''/km amb 157 ppm de mitja. Prou bé de sensacions i cames, després de la Milla. Avui li donem festa al "nen" i sense tenir ningú a la vora ... difícil de barallar-se amb algú. La tarda un doctorat de relax i alguna "peli" de l'A3. També temps per fer la visita a casa el "nen" i recollir el regal dels reis que van deixar a casa seva. Quin detall, noi! I amb vermut i tot. També comentar que l'Ayad Lamdassem va proclamar-se campió del Cross de llarga distància d'Edimburg, ahir dissabte, per davant del Bobby Mark i Atelaw Bekele (actual campió europeu).
I si ahir vam fer esment del col.lectiu atlètic dels Esbufecs ... avui fem reincidència per tenir més detall de la seva essència:
El 19 de setembre de 1996 tot va deixondir. Poder fer realitat somnis i proves mai imaginades. La nostra filosofia esdevé un "rara avis" en aquest món atlètic globalitzat. Ni millors ni pitjors que d'altri, peculiars si més no. Singularitat i gaudir, córrer i viatjar, esport i amistat, compromís i solidaritat... Tants adjectius, tants motius per seguir, tant bonic i màgic, tant cert... La flaira de la canalla envolta tot l'entorn de l'entitat on predomina una mitjana d'edat insultalment baixa , fins i tot la formen nuclis familiars de tres generacions fent el mateix, compartint a l'hora una activitat que ens omple , ens uneix i frisem. Compromesos amb d'altres entitats on donem suport i una mà si convé quan ens reclamen en noves iniciatives a Ponent. Eduquem presència i "savoir-faire" com diuen a les gàl.lies, esportivitat, companyerisme, respecte vers els iguals ... Entrenem per oferir lo millor a les curses i no parlo de resultats, si no d'esportivitat i vida reglada. Una munió de sentiments i finalitats ens porten a celebrar curses úniques o poc arrelades. Córrer d'esquena, si tu ! Ja veus. Fins i tot repressentem Catalunya als mundials de Retrorunning amb l'estelada que no deixem ni per dormir. Fem país i eduquem, incidim i lluitem per la nostra llengua, Estat i condició. Participem en actes independents com organitzar la Marxa de les Torxes. Tot i així som integradors , participem arreu amb alegria i per aquest motiu tenim la fama d'un Club simpàtic i envejable. Allà on anem deixem petjada i així ens ho fan saber i sempre amb la imatge innocent dels més petits, veritable essència dels Esbufecs. Tot plegat porta feina i darrere hi ha un treball mesurat. La imatge és condició i obre cors. Nosaltres els tenim oberts a tothom que s'acosti. No fem d'això futurs campions, fem el que ens agrada i amb les 13 activitats que organitzem fem que d'altres experimentin les mateixes sensacions, els mateixos guanys emotius. Fer esport amb regularitat, bàsic, agrupar-se amb les mateixes afinitats, bonic, compartir amb amics, màgic. Ens veus arreu. Acosta-t'hi i sabràs el que és bo. Com deia el poeta: amb nosaltres mai correràs sol !
Quins cracks!!! I gràcies per venir ...
Fragment extret de la seva web.

dissabte, 7 de gener del 2012

Ja tenim el casc pel  skating!




Quin cohet!
Màxima de 15ºC i mínima de 8ºC. Per moments molts de nosaltres ens trobem capficats que enguany no tenim hivern. Les Festes de Nadal passejant pels carrers sense deixar anar aquell baf al respirar són icones d'aquest fet. El Cerç ens enganya una mica posant més sensació de fred de la real. Però el sol radiant s'encarrega de tenir el termòmetre dalt de tot. De moment no hi han canvis remarcables a curt termini i feina rai per poder aguantar la neu per les pistes s'esqui. Primer dia de rebaixes, no perdem detall i aprofitem la vinantesa per fer la volta entre mig d'aglomeacions disposades a fer fira. A la tarda tenim la Milla Nadalenca Flixanca. Un bon moment per trobar-nos amb el gruix important d'atletes i coneguts. La participació local a nivell dels més joves és pobra. Tota una llàstima tenint en compte una activitat de promoció, incorporant-se en unes dates prou amenes com per participar més gent. Els més petits ens treuen la rialla de patiment. Els mitjans amb aquell ofici atlètic precís i treballat. I els veterans i seniors posant-se a tot allò que dona la maquinària per desxifrar el resultat final. Ens trobem prou bé. L'any passat la tendinopatia del genoll ens va fer la guitza i ens obligava a romandre aturats. Enguany amb un cansament generalitzat però en un estat físic més òptim ens posem el dorsal i sortirem amb els cracks. Bon paper del "nen", Trepa, Ferran, Pau, Pantani, "Solo" i tots els valents en posar-se a velocitats de vertigen per l'Avinguda de Catalunya. Victòria del Luis Miguel Pérez en Seniors i del Sanahuja en veterans. Menció especial per les cracks del Naútic i la collada dels Esbufecs donant color a la Milla. L'any vinent tornem!!!

divendres, 6 de gener del 2012

Màxima de 17ºC i mínima de 9ºC. El vent és calma a mida que avança el dia. El sol continua fent i ens obsequia amb una temperatura més que agradable. L'abast del temporal de vent del dia anterior es notable per qualsevol racó del poble. Fulles i més fulles. Rames d'arbres pel terra esporgades de forma natural. I les "aulives" que quedaven al seu refugi? Totes al terra, sense compassió  i finiquitant la temporada de recollida. De bon matí ja erem entrenant amb l'amic Ferran. 7,01 kms per Sebes amb el Cerç picant de valent a l'anada. 35' justets a ritme de 4'59''/km amb 153 ppm de mitja. 6 exercicis de llargs en progressió de 85 mtrs i uns estiraments testimonials. Ens notem força cansats, no anavem gens còmodes i el feeling no existia per enlloc. Encara els símptomes de contractures son notables i ens adonem de la necessitat d'un bon massatge. Demà tenim la Milla Nadalenca. Ens tornarem a trobar amb els atletes del Club i segur que gaudirem d'una bona Cursa.  Quins reis Emma! Tot i que no tinc massa clar ... si t'has portat prou bé. I jo? Pitjor que tu, segur ...

dijous, 5 de gener del 2012

Màxima de 16ºC i mínima de 9ºC. El Cerç entra amb força escombrant fulles, aixecant pols i arrossegant regals per la majoria de llars. No pot emportar-se cap rialla innocent d'una canalla boja saltant escales per trobar el trofeu dels Nadals dins un terrat o una habitació. És com una mena de traca final que tanca un recull de festivitat nadalenca. Un 2012 flamant, nou, tendre ... esperant fites i nous reptes esportius. Ara falta reunim amb mi mateix per definir cap on anem. Buscarem la motivació adient i atacarem l'objectiu. Portem un bon treball en silenci. Estem guarnits de bones companyies fanàtiques i de nivell. I sentim el pessigolleig per posar-nos fins al fons. Mai havia sentit aquest foc tant d' aprop. Malgrat tot; avui descans o Zero total. Aquest vent, horaris i sense massa temps efectiu ... ens obliguem a romandre aturats. Posem un parell de fotos de la Pujada a la Seu Vella d'aquest passat any, amb aquest posat de patiment difícil de dissimular-lo.

dimecres, 4 de gener del 2012

Màxima de 16ºC i mínima de 5ºC. Més del mateix i pendents del gruix de jaquetes i jerseis. Aquest clima no és massa habitual per estar a Gener i menys tant continuat. Anem tocats de potes a nivell general. La cursa de dissabte, alguna que altra cafrada pel gimnàs i l'entrenament d'ahir sumen.  Descansarem del Run i ens posem a passar quatre boles pel tennis. No apretem gaire, les contractures ens marquen el grau de voluntat per anar a tornar els cops. Haurem de tenir paciència i mirar com despertem demà per reempendre entrenaments previs a la Milla del proper Dissabte. El video dels Red Hot Chili Peppers amb el tema de Californication.

dimarts, 3 de gener del 2012

Màxima de 16ºC i mínima de 6ºC. Un gener amb sol i bon temps. Per a postres, el Cerç perd intensitat i el dia queda tant agradable com magnífic. Tornem a treure el cap per Valletes. Les tasques agrícoles que requereixen més feina les anem tirant endavant. No es pot perdre detall davant la climatologia immillorable. A la tarda l'activitat física comença amb un altre tipus d'estil. Tenim tennis i del bo. L'Emma és el rival a batre. Que si paret, que si partidet, que si ara fa trampes ... Uf, quina manera de fotrem el pel! Més tard entrenament per Ascó amb els cracks. Tenim al: Tonyo, Trepa, Ferran, Sastre, "Solo", el "nen", les vedettes i els més veterans. Antonio ens posa els deures i tothom a la feina. Escalfament en progressió de 6,25 kms pel Barranc de la Peixera a ritme de 4'55''/km amb 150 ppm de mitja. Treball de sèries de 6x400 mtrs amb una recuperació d' 1 minut pel tartà. 1'21'', 1'20'', 1'19'', 1'18'', 1'17'' i 1'15''. Ens surt el treball bastant bordat. La progressió ha estat perfecta i les sensacions han estat les normals. Retorn a la calma de 400 mtrs que ens obliga a deixar de trotar per problemes amb els bessons. El lactat ha dit la seva i el gimnàs d'ahir ens ho recorda. Bon entrenament de calitat on el seny s'encarrega de gestionar-lo de la millor de les maneres. Ja era hora, poder disfrutar d'aquest entrenament amb aquests elements. La foto pertany a la Kayla i la Llum (totes dues filles del Charly i la Jana), desbrossant jardineria. Avui un video amb un tema regat per una gran veu. La Norah Jones amb el Somewhere Over The Rainbow.

dilluns, 2 de gener del 2012

Els culturistes, preparats per la tarea!


Màxima de 16ºC i mínima de 3ºC. Una mica de inestabilitat amb un cel de nuvolades i un Cerç pentinant paisatge. Valletes ens espera, cal anar acabant feina i poder aprofitar aquestes temperatures més que agradables en un mes de Gener. La tarda, fem un canvi de troca i la dediquem a l'activitat física. Passem a buscar al "nen" juntament amb Ferran i el prenem de gimnàs i piscina.  Quin fart de riure. Aquest masai movent màquines i perdut per la jungla del ferro. Cal estar tranquils! Solament ha estat batallant amb exercicis de cames i amb molt i molt poc de pes. Acte seguit ens passem per la piscina i mirar de fer uns llargs. 1000 mtrs al meu registre, tot i fer-ho amb complements i treballant tren posterior. Jacuzzi, més rialles i dutxa. No massa temps per res més. Tenim un tennis pendent i cal complir. Així que 1h 20' de caliu tennístic i tanquem la paradeta per avui.  El video de l'ambient disco dels 80.

diumenge, 1 de gener del 2012

La Trinca
Màxima de 17ºC i mínima de 6ºC. Un poble fantasmagòric a primeres hores del matí ens donava el bon dia. Tenim sol i una temperatura de 9ºC, una mica de Cerç, però sense importància. Tasques d'esporga per Valletes i paint la Cursa d'ahir. Una mica de sobrecàrregues a la cama esquerra, però content. De vegades i com gairebé sempre ens submergim en un món de dubtes, davant de "tiempos revueltos". El que semblava una tasca impossible per tornar a respirar aquelles sensacions oblidades, les recuperem en menys de 40'. Molt lluny veia com baixar a ritmes exigents (al nivell que ens marquem cadascú, és clar), després d'un bon nombre de lesions a tenir en compte. Per bé o malament, sempre he estat un personatge competitiu. Una mena de "sonat" que ho donarà tot en qualsevol circumstància. Solament amb  aquesta fórmula podem sortir de dubtes i mirar on estem i qui som. També el pessimisme juga a la contra quan una recuperació d'una lesió és lenta. Aquelles menjades de bola pensant que no tornaràs on estaves. I moltes, moltíssimes més que ara no venen a cuento. Esbufecs darrera del clatell del nen, el ben estar per compartir gambades amb persones extraordinàries i el sentir-se integrat ... són les claus d'aquest petit objectiu. Radiografies, ressonàncies i mal viures. Aquí tot juga! Cal picar pedra, ser positiu i disfrutar per fí, de l'esforç i la constància. Així que la millor manera d' encetar any ... Run de 7,01 kms per terreny de Sebes amb el "nen" i Ferran. Soltem potes a ritme suau en 36'2'' a ritme de 5'9''/km i 149 ppm de mitja. Anem cansats, tips de canelons, però contents de nou per continuar de la mateixa manera.
Uns estiraments sota la vigilància del mestre.