diumenge, 30 de setembre del 2012

Màxima de 22ºC i mínima de 12ºC. Matinem de valent per tractar-se d'un Diumenge. El sol és esplèndid, bufa una mica de Cerç i les pluges han marxat de cop y volta.  Uns 30 ltrs/m2 en total ha estat la quantitat absorbida per aquest terreny ressec i necessitat. Aixecar-se d'hora no era per cap obligació ... però si per ser un motiu prou significatiu per fer l'esforç. Tenim convocatòria de Runners dirigida per Ferran. El Felip ens visita i cal mimar-lo i ensenyar-li voltants agradables. Per part meva; 16,57 kms totals en 1h19'31'' a ritme de 4'48''/km per aquest escenari màgic que ens ofereix els voltants de l'Ebre. Un matí immillorable respecte la "meteo". La bona companyia també ajuda, de fet ... semble que t'empenyin i tot! Però no acaba aquí la jornada de Diumenge. Tenim a Trepa i Xavi Mèndez participant a la Triatló del Maresme. El primer en format Iron i el Xavi fent el sector de natació  per relleus. Cal esmentar que aquest darrer, surt d'una intervenció de genoll. I com qui no vol la cosa ... ja el tenim de nou al rovell de l'ou. Enhorabona Xavi! El Sr. Trepa ha liquidat la distància total en 10h i 40' aprox.  baixant la seva anterior marca de l'Ampolla i millorant registre. És cert que ha patit l'indescriptible. La natació presentava una Mar una mica inquieta. El tema bici la obligat a fer un parell de parades urgents i la marató la claudicat novament per posar-lo al lloc on el cos podia estar. Les seves paraules textuals: "se ma acabat la pila pavo i feina rai per no aturar-me ni un instant" Més que piles ... acumuladors Àlex! Una altra més a la butxaca. Un Finisher per Lothar (i l'Emma i la Cristina i per tots nosaltres, és clar). I un rampell d'inquietud per tornar-hi a una altra. No dubteu d'ell ... d'aquí no gaire tornarà amb els timbals de guerra. Per enèsima vegada: Enhorabona paio!!!
El Pro

El Pirata del Carib
El rei del Mambo
FINISHER de nou! 8 Ironmans a la butxaca amb 41 tacos i un bon grapat de canes. Avui alguna que altra més!!!

dissabte, 29 de setembre del 2012

Ja tocava! Màxima de 16ºC i mínima de 13ºC. La matinada rebia els brots de pluja esperada. Com una mena de somni que mai es complia. Portavem molts i molts dies sense aigua com calia. Tot era ressec, mig cremat, patètic i entrant en un estat d'urgència descontrolada. Aquest matí la verdor rebia l'avituallament en forma d'aigua del cel. La terra oferia el color de mullat perdut pel desert de l'oblit. Les matollades respiren davall un cel plujós i desconegut. Quin goig  recuperar natura. Un dissabte dels avorrits on mirar darrera la finestra és l'argument del dia. Val la pena? I tant ... Aquest cop no tenim activitat física per desplegar. Optem per fer el GOS. Mirar TV, voltar per Internet i llegir alguna coseta interessant mentre's la música de la pluja ens acompanya celestialment. La trucada per Trepa i Xavi era obligada i desitjar sort per demà. I també felicitar als dos Crossfitmens de Pollo i Gemma que han participat a una mena de cursa de corre per tot allò on ningú ho faria. Pujar escales, cordes, troncs i altres cafrades per Barcelona ia acabar a l'Olímpic. 27 ltrs/m2 a les 20:00h i això continua! El video dels Boyce Avenue, la banda de versions americana, originaria de Sarasota de Florida dels germans Manzano amb una versió d'U2 i amb la veu de Kina Grannis.

Carrers negats d'aigua!

Sam; ni ho sabia el que era la terra mullada!


divendres, 28 de setembre del 2012

Màxima de 21ºC i mínima de 16ºC. Un dia de cel enteranyinat per les nuvolades diverses amenaçant aigua. El vent és feble i la precipitació amb prou feines pot sumar un parell de l/m2. El pols continua per tot arreu i la pluja ens fa un "quiebro" al més pur estil de Messi. Retornem a l'activitat física després de dos dies fent el gos. Aquell massatge del Marc ens ha tornat a la gloria i avui ens hem provat una mica. Antonio tenia les instruccions precises per portar-les a les cames. Un rodatge d'una hora sense anar-nos de la parra. Però avui estavem espitosos i amb aquella ansia de comprovar com anem. 12,84 kms en 1h a 4'40''/km. La millora és notable en la zona gluti, tot i tenir una petita molèstia més que assumible.  Uns estiraments amb la grupetta i petant xerrada i cap a la dutxa. Remarcar la moguda de l'amic Trepa d'aquest cap de setmana. El seu 8è Triatló en format Ironman està al caure. Calella és l'escenari del seu nou repte. Una fita a tenir present, ja que el situa ,sense cap mena de dubte, com a un dels esportistes més "besties" de les nostres Comarques. El seu Neopre, la seva Cervélo i les seves Asics són apunt per sortir de passeig sota unes condicions meteorològiques no massa ... favorables. El gruix d'entrenament també el porta dins la motxilla del treball. Enguany ha pencat una mica més. Un bon grapat d'hores dedicades a la pràctica d'aquest esport increïble han estat invertides sota el seu fanatisme únic. Solament desitjar-li tota la sort per ell. Sincerament; la persona que conec que millor canalitza; l'esforç, l'agonia i les prestacions cap un mateix sentit. Enhorabona per ensenyar-nos aquest slogan positiu, valent i ambiciós. 

No hi han dubtes Lothar!

dijous, 27 de setembre del 2012

Màxima de 22ºC i mínima de 9ºC. La cosa canvia i de quina manera. Mitja volta i tornar cap a casa a buscar més roba després de sortir pinxos pel carrer aquest matí. La baixada de temperatura és increïblement real. Tenim el dia trist amb nuvolades i un sol tímid indecís a deixar-se veure. Poc vent, gens o res i pluges ni en pintura. Una jornada liats de feina i amb canvis a darrera hora. És cert que el massatge d'ahir ens deixa molt tocats i mirant-ho bé optarem per descansar de nou i fer content al fisio.  Avui un video de Maná amb el tema Bendita tu luz i com a gregari; la veu del Juan Luís Guerra posant el ritme pop-llatí a la banda mexicana.

dimecres, 26 de setembre del 2012


Màxima de 21ºC i mínima de 15ºC. El canvi ha arribat de cop. La temperatura ha experimentat una baixada important en un dia de diverses tonalitats. A primeres hores les nuvolades amenaçaven aigua, tot i no fer res de res. A partir del migdia tot anava aclarint-se. El sol entrava de nou on el Cerç bufava sense força. Hem sentit que les primeres enfarinadetes ja feien acte de presència per diferents indrets del Pirineu. Possiblement l'estiu va cremant el darrer "cartutxo"! Tenim un dia sense activitat física. Passem pel "fisio" per mirar de comprovar els nivells i retocar la xapa. Aquestes contractures irreversibles no hi ha manera de fulmina-les i calia posar remei. Així que l'amic Marc s'encarregat de torturar-nos una bona estona per deixar anar més d'un gemec descontrolat. Blandina total i  tous cap a casa un dia més.

dimarts, 25 de setembre del 2012

Nascut per viure on li toca!
Màxima de 27ºC i mínima de 15ºC. Tenim Cerç de component feble i sol amb poca empenta. A partir de la tarda entra la Garbinada suau per donar una mica de xafogor i jugar amb un termòmetre mig clavat dins un paràmetre. Ens toca entrenament a Ascó. La grupetta és nombrosa, ja que em arrencat 12 corredors en total per disfrutar amb el nou itinerari. Un circuit de puja-baixa amb molts pocs metres de planada. Tot per la banda dreta de l'Ebre seguint el camí de sirga direcció Mòra. Ràpidament el grup ha quedat fragmentat. Molts ritmes contrastats obligaven a comprar entrades per pujar a un bus diferent . Tenim els maratonians a tot gas i els altres mirem de buscar certa comoditat. 1h 4'27'' en total per fer els 12 kms justets a ritme de 5'22''/km. Sort de la Júlia, que avui m'ha fet de companya de fatigues i així repartir esforç. Uns estiraments i dutxa merescuda. 

dilluns, 24 de setembre del 2012

Tri-FESSSSSTAAAAA! (passeu pel sempre patint i veure la seqüència sencera)
Màxima de 29ºC i mínima de 20ºC. Tenim l'estabilitat pegada al clatell i sense canvis significatius. Potser el Cerç ha estat una mica més protagonista, tot i donar el relleu a la Garbinada al tard. Sol per donar i vendre amb temperatures agradables. Encetem setmana i ho fem escoltant les sensacions dels compis amb aquell regust de la Trifesta. Per una banda, l'amic Trepa li toca un Iron dels bons el proper Diumenge. Una distinció a part, per tractar-se d'una modalitat molt heavy. Carregat d'entrenaments i kms i kms a les potes lluitarà per l'emblemàtic Sub-10. Una empresa difícil i exigent poder completar la distància per davall o apropar-se a les 10 hores. Sort per Àlex! També Robert i Ferran que van llimant soles a falta de 8 setmanes per la Marató de València. Objectiu: Sub-3, una altra fita important i de molta feina. Per part meva, en tocava tennis. Un partit del quadre final de l'Open Social de Flix. Un  encontre agònic fins l'indomable davant una bestia de paio. 6-4, 1-6 i 6-0 amb victòria final. Marxem tous cap a casa i mirar de recuperar l'ànima el més aviat possible. Demà ens toca Antonio i tornarem a soltar gambades atlètiques. Avui un video d'un acústic entre Oasis i Coldplay amb el tema Yellow.  I per ambientar la foto de dalt un altre: Talking Heads, els USA dels 1974-1991 amb el tema de Road To Nowhere.

diumenge, 23 de setembre del 2012

Màxima de 28ºC i mínima de 20ºC. El vent de component Garbí va picant amb protagonisme. El sol és present i els núvols prims corren per un cel guarnit de irregularitats. A partir de la tarda la Garbinada s'accelera i la bufada és important. La temperatura continua sent agradable i el cansament al mateix nivell. La Trifesta va finalitzar a primeres hores de la matinada. Castellons és un paradís de converses disteses davant un plat farcit de menjar. La pèrdua de calories calia recuperar-la fos com fos ... i segur que vam complir amb l'objectiu. El mestre, el creador de la Trifesta ens va obsequiar amb l'especialitat de la casa. L'art portat al plat juntament amb una Elena servicial a més no poder. Quin parell! Així que la retirada fou tard. Deixant enrere amb la polseguera aquell escenari tradicional i referent de germanor. Pel que fa el dia ... Tot ha estat una mica regirat. Hi havia un possible pla i s'esfumat en uns instants. Ens prenem el dia amb total calma i mirar de descansar que els horaris dels darrers dies han estat de veritable ultra. Actualitzar un bloc mentre's aquests del Barça de bàsquet em treuen de punt. I sentir el regust d'una nova edició de la nostra festa guardada dins el calaix més proper. El video d'avui pels cracks dels participants, pels assistents que feu possible l'acte  i per les joves promeses. The Cure amb Friday I'm In Love obsequiada per la veu del Robert Smith.

dissabte, 22 de setembre del 2012





Hola amics! Ja portem uns anys que l'amic Pantani ens convoca al Passeig de l'Ebre per dur a terme una mena de festa esportiva lúdica gastronòmica. Una mena d'homenatge per dir adeu a una temporada acabada i rebre amb els braços oberts una de nova. Aquesta peculiar triatló no és cap prova merament competitiva. Aquí cadascú surt com creu i l'acaba com pot. L'excusa és aglutinar a un grup d'amics i fanàtics per fer anar les tres disciplines del món de la Triatló. Per un altre cantó els més menuts. Els fills del col.lectiu de la secta, que també van rebent les dosi de vena esportiva. Un acte emotiu, significatiu i ple d'emocions. Els anys van sumant, les edicions Tri-festa van afegint-se i l'esperit triatlètic queda intacte un any darrera un altre. BONA TRIFESTA per tothom!!!

Ja tenim la 1ª foto de laTriFesta!!! 
Màxima de 27ºC i mínima de 18ºC. El matí arrenca a cop de TriFesta. El sol va mostrant la tònica del dia. El cel és clar i la temperatura excel.lent. Tot apunta bé, millor impossible  i més; si a les 9:00 h erem sentats per fer l'esmorzar de rigor. Pantani ho té lligat. Les boies ja son dins el riu i els camins marcats per evitar possibles ensurts i fer cap als Montrodons estan llestos. Amb prou feines hi ha temps per pair un dinar lleuger. A les 16h, amb una puntualitat britànica, ja erem dins l'aigua. Tots els participants de la Trifesta 2012 ja respiren caliu triatlètic. Cases, Gerard, Trepa, Pau, Ferran, Xavvv, Pantani, Pitoi, Pollo i el menda. Un Riu brut d'algues amazòniques que s'enganxaven per tot arreu. La sortida és ràpida, tothom mirant de posicionar-se per guanyar comoditat a la braçada. Tothom, tothom ... menys Trepa i jo! Enguany ens posem colze a colze per compartir fins i tot frecs a frecs. Soc bastant "torpe" a nivell visual dins el Riu i segurament Trepa ho ha pogut comprovar en primera persona. Sortim davant en un espring de patí de col.legi, m'acomiado d'ell i fins l'arribava. Ja no el vaig tornar a veure d'aprop! Temps per la transició  de la bici. Ens ho prenem amb molta calma i sortim en bloc amb un bon gruix de cracks. Avui ritme de Verano Azul, no hi han cames per molta més gresca i mirem de posar seny per no retirar-nos abans d'hora. L'itinerari de bici és durillo. Aquelles rampes dels Arenços van dient la seva i que dir de la pujada de Fecsa. Temps pel Run. Les potes son rígides com a pals d'escombra. Mirarem d'anar complint i portar a bon port la nau. Unes 2h 10' de feina per complertar els 3 sectors. Uns 350 mtrs de natació, 23,20 kms de MTB i uns 5,30 kms de Run. La feina era feta. Les rialles i els bons moments dins el disc dur i l'enhorabona a tots per evitar incidents indesitjables. Tot seguit el torn pels menuts. Aquests que s'encarreguen de xupar  un munt de vegades les curses dels pares al costat la mare o la tieta. Avui tenen l' oportunitat de fer de triatletes. Posar-se en marxa amb les seves manquejades bicicletes de colors i soltar gambades sense control a cop de cor. Però no acaba l'activitat sense treure el cap pel territori dels Castellons. La Sardinada i altres ens espera com va sent una costum. Petar xerrada entonats per aigües del Carme sota la nit fosca i agradable. Aquí el temps no corre. La germanor és el plat del sopar regat per l'amistat d'aquest col.lectiu sincer, humà i fantàstic. El mal de potes és constant, els ulls van reclamant llençols i el marcador del compte enrere està en marxa. L'any vinent tornem. Prohibit fallar. Salut per tots i totes!

divendres, 21 de setembre del 2012

Els tres tenors!
Màxima de 27ºC i mínima de 19ºC. Tenim sol, tot i tenir certs dubtes a ensenyar clenxa a primeres hores i una Garbinada amb força. El cel presenta nuvolades poc nocives i la temperatura; una veritable joia. Tornem a entrenaments del Mister per un estadi amb un bon grapat de baixes. Tenim el personal fent campana per diferents motius i ens veiem una mica solitaris davant els kms del rodatge. Avui la feina era simple. No tenim ritmes ràpids ni sèries atòmiques. Un Run trencacames per Valletes i rodalies a l'estadi. 11,45 kms de feina en 1h1'' a ritme de 5'15''/km. Aquesta vegada estem madurs (així ho ha expressat Ginés) de potes i notem cansament acumulat. No anem alts de cardio, però pesats de tot arreu. La feina feta i els estiraments a la butxaca. Demà tenim Tri-festa, a partir de les 16h pel Passeig de l'Ebre. Quin festival!!!

dijous, 20 de setembre del 2012

Màxima de 25ºC i mínima de 14ºC. La frescor de bon matí abundava per la zona. El cel era ple de dubtes, però finalment el sol guanyava terreny. La Garbinada tenia més intensitat i la temperatura no era d'extrema calor ni molt menys. Ens posem en marxa de nou i mirar de no perdonar cap entrenament amb el Mister. Ens toca un escalfament exigent de 23'12'' per terreny trencacames a ritme de 5'9''/km per fer uns 4,50 kms. A continuació un treball de sèries amb la grupetta. Un bon paquet de companys que ens permet agilitzar el negoci de la forma més lleu. 10x400 mtrs (terra) amb una recuperació de 60''.  Uns ritmes força controlats amb la finalitat de gestionar el treball per no caure a la misèria. Arranquem amb coneixement i anem baixant registre; aquesta és la progressió de ritmes: 91'', 87'', 88'', 86'', 87'', 84'', 84'', 83'', 83'' i 78''. Un retorn a la calma per la gespa i uns estiraments necessaris. Poc a poc anem retrobant sensacions oblidades. No estem per tirar coets, però anem canviant de marxes i sense gripar motor. Avui una foto fent saber que la Trifesta és a les portes.

dimecres, 19 de setembre del 2012

Màxima de 28ºC i mínima de19ºC. Gairebé sembla un monòleg poder dir un parell de coses respecte la "meteo". No hi han canvis, no apareixen novetats, res destaca per amunt de tot ... Tot continua igual! Encara perduren els capítols de caloreta amb una mica de vent de component feble. El sol acompanya la jornada, tot i tenir menys força. Avui aprofitem per donar descans al cos. Potser ens ho prenem com una recuperació, ja que les contractures segueixen dient la seva. Una tarda de peladors d'ametlles per Valletes i poca cosa més. Demà ens toca ball amb Cánovas i mirarem d'anar el més sencer possible que ja sabem com les gasta. Avui un video d'aquells "artifos" que la tecnologia pot oferir. L'Adele i los Vazquez Sounds.

dimarts, 18 de setembre del 2012

Màxima de 29ºC i mínima de 19ºC. El pronòstic de pluges no ha estat possible. La Garbinada no ens ha portat nuvolades d'aigua i la calor continua pel terme riberenc. EL terreny està fatal per la sequera i les rostides als arbres comença a ser un fet. Tornem a treure les potes de passeig. Després de 3 dies de descans dominical sense fer res de profit, fem cap a l'estadi. Toca entrenar de nou amb la grupetta. Aquesta vegada una mica diversificada per grups tenint en compte les competicions a curt termini d'alguns atletes. Així que els compis de Benissanet, Robert i el menda ens posem en marxa per territori de Valletes. Un rodatge sense perdre temps i per feina per posar les marxes llargues i acabar els darrers 5 minuts a velocitats de galgos. 11,77 kms totals en 1h 0' 23'' a ritme de 5'8''/km i 156 ppm de mitja. Un bon entrenament amb bona colleta i tornant a coincidir amb Robert que gairebé se'ns oblida l'esbufec d'un i l'altre. Un cop més ... video a la vista. Els Lax'n Busto amb el tema: Tu ets la llum. Bona lletra dirigida pel mestre Pemi Fortuny d'aquest grup musical de pop-rock català del Vendrell.

dilluns, 17 de setembre del 2012

Màxima de 29ºC i mínima de 18ºC. Aquest ha estat el panorama d'un dilluns amb una mandra supersònica a l'hora de sortir del llit sense precedents. Més estabilitat, no hi han canvis, més del mateix ... tot i que diuen (amb veu baixa) que pot produir-se un petit canvi. Aigua? Ja ni en somnis és factible trobar-se tal cosa. Dia de sol, una mica de Garbinada i temperatura agradable tirant a calor. Després d'una setmana de "OFF" laboral, tornem a costura. Enrere han quedat les ametlles dins al sac i els arbres pelats. Fer de pagès a ritme guay, sense preses ni acceleracions. Hem pogut acabar aquell projecte que feia temps era present i mai veia la llum amb claror. Així que empeltats per un ritme "alarmant" de bona vida ... avui tampoc fotem un brot. Ens desmarquem de run's i altres. Estem cansats o empatxats o a saber. Possiblement les fartrullades dels darrers dies i el Diumenge de platja. Esperem enxufar maquinària i demà contem alguna cosa més interessant. Avui un video dels Housemartins amb la cançó: We're not deep. Aquesta banda anglesa fundada a l'any 1983 destacava per les seves veus creant ritmes de pop amb solvència i creativitat.

diumenge, 16 de setembre del 2012

Ens anem de platja!
Tots tirats i derrotats.

Tartà per sorra.

Les maraques eren de postres

Felip, ha estat l'únic en competir aquest Diumenge. Ets un crack!
Màxima de 30ºC i mínima de 16ºC. Estabilitat continuada i sense descans. La Garbinada s'encarrega de dirigir els núvols prims pel cel blau radiant. Un temps agradable que permet fer tot allò relacionat amb l'estiu pur. Portem dues setmanes de canya per un tubo sota les ordres del Mister. Ja vam avisar que venia fort i això es nota per tot arreu. Així que veien que la recarrega de bateries era una necessitat anunciada i requerida ... decidim fer una convocatòria d'atletes. Avui no era, precisament, per trotar i fer sèries. Decidim passar el dia per la platja fent el gos. Conviure amb aquest personal com s'escolta el so de l'aigua entrant a la costa. Tertúlies més que distretes  davant una paella i un bon vi blanquet capaç de sobreposar-se a les contractures. Hores i més hores tombats per la sorra prenent el sol dèbil. Aquí no hi ha desgast. Les pulsacions marquen la tònica d'un descans, lluny dels topes de rendiment. Ningú portava dorsal, com aquelles grans families, on tothom té cabuda i podia dir la seva. El meu primer dia de platja de l'estiu s'ha fet esperar, però increïblement ha valgut la pena.

dissabte, 15 de setembre del 2012

Ferran! Ja porto dues de seguides...
Màxima de 32ºC i mínima de 16ºC. Un setembre pacífic ens mostra estabilitat climàtica. El matí és desperta amb un sol radiant, d'aquells benignes de fogonades, pot aguantar-se i disfrutar del bon dia. El Cerç no té massa força i ha estat a partir del tard quan la Garbinada entra en escena. Una jornada enfeinats per Valletes, portem un bon grapat d'hores invertides ... i per fi es veu la llum. Notem certa millora de contractures com a conseqüència del treball del Mister. Aquest cop ens ha agafat massa tendres o possiblement estovats de tanta aigua i cos en remull dins la piscina. Avui descans i a la nit recuperem calories aprofitant la coincidència dels cracks que tinc fora el poble. Encetem temporada a l'igual que les fartrullades.

divendres, 14 de setembre del 2012

Màxima de 29ºC i mínima de 16ºC. La frescor de bon matí era a peus del carrer. El Cerç sacsejava amb coneixement i la sensació tèrmica era una altra.  Tenim sol durant tot el dia i a partir de la tarda el vent fa un descans. Estem liats fins al coll per Valletes amb feines pendents i acumulatives. Amb prou feines temps per passar per casa i fer la bossa per anar a entrenar. Tornem al Barranc de la Peixera, un indret força abandonat darrerament. Antonio ha entrat amb força. El tenim atent i amb ganes de finiquitar-nos fins el darrer sospir. Allí la grupetta atenta amb una convidada de luxe: La Venus Williams pel mateix Barranc asconenc. Deu ni do amb la pinta de Trepa! Un exercici distribuit en blocs donant tombs pel Barranc en el Circuit curt. 5 voltes, 4, 3, 2 i 1 amb una recuperació de 2'. 13,89 kms totals amb 149 ppm de mitja en 1h 16'7''. Ritmes dels blocs: 
 - a 5'34''/km amb 142 ppm de mitja 4,49 kms.
 - a 5'5''/km amb 152 ppm de mitja 3,58 kms.
 - a 4'37''/km amb 161ppm de mitja 2,70 kms.
 - a 4'28''/km amb 166 ppm de mitja 1,79 kms.
 - a 4'13''/km amb 166 ppm de mitja 0,90 kms.
Ens trobem fatalissims de la vida durant la primera part de l'entrenament. Anem molt contracturats de la cama esquerra i la feina es nostra per mirar de buscar agilitat. A mida que posavem marxes, el tema ha canviat i força. Ens trobem molt millor i mirem de complir treball, tot i no fer-ho al 100 % per evitar recaigudes indesitjables. A la nit ens marquem un sopar atlètic. Celebrem el final de l'estiu i els resultats de la darrera Milla. No ha estat pel meu paper precisament, però si per aquests cracks i bons amics especialistes en  crear bons moments.
Paraula que tenia semblança a les pintes del col·lega.

dijous, 13 de setembre del 2012

Màxima de 27ºC i mínima de 17ºC. El Cerç està present, no presenta una intensitat huracanada ... però ho canvia tot. Les temperatures són agradables amb un sol de vigilant, no tenim xafogor i la fresqueta regna fora les hores de sol.  Tornem a les mans de l'Antonio per seguir l'entrenament previst. La grupetta és nombrosa, preparada per suportar una nova palissa atlètica. El menú del dia és el següent:  Un escalfament per mirar de posar marxes i no arrencar amb l'starter. 15'5'' per fer 3,03 kms a ritme de 4'59''/km. Una mica d'estiraments i reorganitzar grups de treball en funció del ritme que volem i podem portar. Avui el company de viatge és l'incombustible Felip. Aquest tros d'atletà veterà i gran persona compartirem rendiments i fatigues. Un exercici de 15 canvis de ritme de 230 mtrs entre 50''- 48'' (ritmes de 3'35''/km-3'40''/km), tot i que els darrers 3, la cosa se'ns anava de les mans i el fanatisme ens ha pogut el subconscient. Teniem una recuperació de 240 mtrs al trote suau. 7 kms de feina en 33'8'' a ritme de 4'44''/km de mitja de total. Bon entrenament en general, malgrat anar tocat de potes. Ens trobem cansats i alts de "cardio", però el bon pilar del company de batalla m'ha agilitzat el negoci. Avui un video dels Aerosmith amb la balada I Don't Want TO Miss A Thing.

dimecres, 12 de setembre del 2012

Màxima de 31ºC i mínima de 19ºC. Potser aquest cop el temps va experimentant un petit canvi. El Cerç va entrant per la Vall de l'Ebre i ens renova l'atmosfera. És cert que la calor continua tot i fer-ho de forma més domable. El matí el passem per Valletes amb les tasques que mai s'acaben. Notem els quadríceps amb certa alegria. La pujada a la Punta l'Home va posar el lactat per totes les direccions possibles. Tenim certa ardor de potes i fatiga acumulada. Per aquest motiu, les opcions de fer alguna cosa es redueixen clarament. Cal evitar impacte i mirar de posar en marxa la Bianchi. Avui tot sol, ha estat impossible coincidir amb algun ciclista, així que ens armem de paciència i directes a l'asfalt. Per primer cop hem pujat a la Fatarella per les Modorres amb la bicicleta de carretera. Les primeres rampes són tremendes amb un 14%, tot i tenir els meus dubtes (jo diria que fan una mica més). El Port és força duret, probablement el més dur de la zona. És cert que tenim algun que altre descans entre rampes, però els 12 kms per aquest asfalt no deixen indiferent a ningú. La part positiva, ha estat el Cerç que ens ajudat una mica. Un cop arribem dalt del Port, decidim baixar per Camposines i tornar fins Ascó per encarar direcció el poble. A partir de la cruïlla amb les Camposines ha estat quan més hem patit. L'aire a la contra ens fulmina i la feina era meva per anar recte damunt la bici. 45,02 kms en total per fer 2h justetes. Una sortida diferent i mirant de reparar el món per allò de fer kms tot sol. Avui un parell de videos de Corrs; What Can I Do i un acústic amb el Hideaway.

dimarts, 11 de setembre del 2012



Màxima de 34ºC i mínima de 19ºC. No tenim gens de vent a primers hores. El sol regnava durant el dia i la calor era intensa. Un matí aprofitat de valent. Decidim posar-nos en marxa a primeres hores. La calor va dient la seva i calia buscar un ingredient creatiu per agafar motivació. Ens anem al "monte" tot sol per fer un run o el que podem (ens hem perdut per senders bruts i hem tirat pel dret). Sortim del Mas de Carranza i mirem de progressar fins l'aproximació del sender que ens puja a la Punta de l'Home. Ha esta impossible i hem agafat la variant del cinturó dels "jabalins". A part de sortir esgarrapat de cap a peus entre matollades i altres, hem patit una calor important. Gairebé 1h de feina mig caminat mig corrent i mig patinant i aterrant. Ha estat diferent, la picor de cames és considerable, però molt reconfortable visualitzar el poble dalt dels 400 mtrs i pico d'aquest tossal. A la tarda ens hem acomiadat de la temporada de piscina. Fem els darrers llargs amb la tristor de veure com l'estiu s'ens acaba. 1100 mtrs totals de crol de forma continuada sense escales mirant de trobar continuitat. Una abraçada per la Sandra i la Claudia que han estat els àngels de la guarda d'aquest paradís aquàtic i que ens han fet passar molt bones tardes amb la seva presència.

dilluns, 10 de setembre del 2012

Fins i tot una pastera pot servir de jacuzzi.
Màxima de 30ºC i mínima de 20ºC. Estabilitat per donar i vendre. Tenim sol, bon temps i temperatures més que agradables. La Garbinada va bufant de forma suau i la xafogor continua fent de les seves. Un matí per Valletes mirant de perfilar aquells projectes que mai trobés lloc per posar-te. La calor apreta i de valent, on una ombra és sol.licitada de mica en mica. A la tarda ens posem a fer de banyistes. No donem braçades, ja que mirem de posar un descans, després d'una setmana passada amb un bon inici d'entrenaments. 

diumenge, 9 de setembre del 2012

Sandra i la finalista.
Màxima de 31ºC i mínima de 18ºC. Aquelles possibles pluges remotes han estat un somni no complert. És cert que a mitja tarda alguna que altra tronada és deixava sentir. Una negror persistent s'aixecava per damunt serralades del Priorat mirant la costa. Finalment, tot ha estat una falsa alarma. Ens ha quedat un dia esplèndid amb una mica de Garbinada i una xafogor important en alguns moments del dia. El matí la contrada de Valletes ha estat el territori requerit per invertir unes hores a l'estil pagès. La tarda la piscina no ha tingut el protagonisme necessari. La mandra era evident com per posar-nos dins de l'aigua i fer unes milles. Sort del Ferran que ens ha engrescat una mica i ens a obligat, pràcticament, a fer el tomb per tornar a casa. Les sabatilles a punt, el pulsòmetre i a la feina. 10,02 kms totals per fer cap a l'ermita sortint de la Depuradora i pujar per la carretera per girar cua i tornar pel camí de la creueta. Un run en progressió, esbufant a les pujades, suant com a dimonis a les vallades més amagades i disfrutant de la gambada a les baixades. Un ritme de 5'/km a 158 ppm de mitja. Avui posem un video de la Sandra Bages dins del Reto Berlin. Aquell concurs on la Sandra va ser elegida com a reserva pel cetament La Bolsa del Corredor i sembla ser, que en els entrenaments li posen canya a l'assumpte.

dissabte, 8 de setembre del 2012

Avui contarem una història sentida, admirable i una veritable mina d'aprenentatge de lluita i superació. Molts dels aficionats per l'esport, presenten un ADN paral.lel en tendències i gustos per les coses. Un bon grapat els encanta la natura, tot allò que guarda referència amb el paradís que ens ofereix la varietat de paisatges per multitud d'indrets diferents. Els runners respiren harmonia i pau per corriols, senders envoltats de pinars o cingleres salvant tarteres. Molts cops, ho fem amb la presència de la nostra mascota. Aquell gos que forma part de la família per la  seva estima amb els animals. En el meu cas, hem sento forçament identificat amb aquest vincle. Primer vaig començar amb un exemplar de Pastor Alemany i després d'unes generacions i sense canviar de raça ... hem trobo amb una autèntica família canina. El Charly, el pare, el veterà, el meu gran gos per tot. Un portent de 50 kgs, que si fos boig ... m'hagés haviat a l'altre barri en qüestió d'uns segons.Va néixer davant meu i durant 9 anys hem compartit un bon nombre de kms entrenant tots plegats. L'altre exemplar és la Jana. Una gossa preciosa, obedient i de bona pasta amb unes mides de top-model. La vaig acollir amb els braços ven oberts un cop el Xavier (un amic) va optar per donar-me-la, ja que ell no podia fer-se càrrec, com requereix aquesta raça. Fruit d'aquest lligam entre aquest parell va venir el Sam. Un menut fosc, esquifit i "milhomens". Un homenatge a  l'especie D.O. dels meus gossos. El Sam va rebre el nom en la memòria del seu avi. És germà de dues femelles més. Encara no ha complert els 9 mesos i ja porte més vida viscuda que qualsevol mortal experimentat en mil batalles. Amb dos mesos, va patir la desgracia de ser atropellat per un Mitsubishi L-200. Jo mateix vaig ser el culpable  d'aquell terrible incident. Encara el vec tombat al terra cridant bocaterrosa amb un aspecte esgarrifós. Trencament de la capseta del fèmur amb un parell d'operacions minucioses i delicades. Van ser molts, els que van aconsellar-me que havia de sacrificar-lo. Ja ho sé que no ho feien per cap motiu destructiu d'alterar-me ... però jo i pocs, molt pocs, vam confiar. Tenia molt clar que mai a la vida el deixaria tirat i menys tenint en compte que jo havia estat el seu agressor. Per si no hi havia prou amb aquest coixet ... Al cap d'uns dies va agafar el "parvo". Una terrible malaltia amb tots els números per anar-te'n de forma fulminant. Però Sam era fort com un roure. Ja ho vaig comprovar com venia a rebrem a l'entrada després de fer més de 100 metres amb una cama trencada. També com era capaç de donar un vot i venir a buscar el seu amo  enganxat per tot arreu de vies amb sèrums dins l'hospital veterinari. Quin grapat de kms vam fer a Lleida amunt i avall, seguint manipulacions veterinàries. Durant els darrers mesos ha estat ell precisament qui m'ha transmet l'empenta de tirar endavant de la manera que fos. Comprovar en viu i en directe com malgrat les adversitats l'instint de superació és a flor de pell. I pensar que nosaltres ens ofeguem amb un got d'aigua? Encara no portem una setmana de recuperació, amb exercicis i altres. I avui, ha estat el primer dia on el Sam, juntament amb els seus pares; ha pogut compartir Run. Després de tants i tants cops que presidia al damunt el cotxe ganyolant per no poder fer-ho amb ells. El tenim descoordinat, amb una certa atrofia de l'articulació, però amb una il-lusió sense límits. Enrere van quedant els dubtes i les pors. I per fí apareix l'esperança i la satisfacció de veure com aquest valent et retornar la confiança que vas depositar. De vegades "Samet"; va bé trobar-te amb un cap quadrat i tossut de collons.  Si tot va bé Sam, me penso que farem molts kms tu i jo!

Màxima de 31ºC i mínima de 17ºC. Tot continua amb el mateix patró. El clima és estable, amb la Garbinada, el sol i unes temperatures més que agradables. El matí el passem per Valletes, malgrat no matinar massa. Tinc una colla de vigilants que me tenen controlat i avui m'han "pillat" que no hi era a primera hora. Encara perdura la recollida d'ametlles i no precisament per la quantitat. La tarda hem posat els peus a la piscina. 1100 mtrs totals amb varietat i unes sèries ràpides de 6x25 mtrs. A continuació un tennis, tot i que no ha estat un encontre per recordar. Bueno! Almenys hem vibrat amb  la Vuelta. Contador, Valverde i "Purito" ens han ofert un recital de valentia i coratge en una de les rondes més atractives dels darrers anys.

divendres, 7 de setembre del 2012

Màxima de 32ºC i mínima de 17ºC. Poc a poc les temperatures altes van recuperant el seu esplendor estival. Aquella treva que hi havia declarada per uns dies va aigualint-se lentament. La calor és sufocant en un dia de sol i cel net com una patena de nuvolades. Tornem a doblar en quan a activitat física. 1100 mtrs de natació totals buscant varietat, sense matxucar massa les potes. Sortir de l'aigua ens anem a buscar els músics del Run. Ferran i el "nen" són a punt per posar gambades a cop de partitura dirigida pel Mister. Avui un escalfament de 3 kms en 15'52'' a ritme de 5'17''/km. Tot seguit i sense renunciar a un treball d'estiraments ... un exercici de canvis de ritme amb costes. 30'2'' en un circuit de dues rampes. Calia fer 15' per un recorregut i 15' per un altre amb un desnivell a cada itinerari. 6,04 kms en total per posar un ritme mig de 4'58''/km i fer anar el pistó a una mitja de 165 ppm. Aquesta vegada ens hem associat amb Ginés amb la finalitat d'anar gestionant la misèria. La primera setmana amb Antonio ja és a la dispensa. Uns primers dies de força canya, tractant-se de l'inici de la temporada. Avui la foto pel Kilian Jornet a 4810 metres dalt del Montblanc, un cop ascendeix dalt del cim després d'entrenar. 

dijous, 6 de setembre del 2012

Màxima de 33ºC i mínima de 19ºC. Una mica més de calor ja es deixa notar. De bon matí el termòmetre  ja no reflexava  les mínimes dels dies anteriors. La Garbinada ens porta una mica de xafogor i l'estiu va allargant-se una mica més. El sol és agraït i les nuvolades reposen per uns moments. Avui decidim doblar activitat. Cal aprofitar les piscines i mirar de fer uns llargs més. 1100 mtrs en total amb treball de tronc superior  amb pull-boy per descongestionar cames. L'aigua és més suportable, no és tant freda ni de bon tros. Sense perdre massa el temps, marxem cap Ascó. Tenim la grupetta esmolant soles amb un Mister impacient per fer-nos patir. Un escalfament de 15'36'' per fer uns 3 kms i directes al treball generós. Un exercici de canvis pel tartà força distret distret. 6 canvis de 300 mtrs recuperant 100 mtrs més al trote suau. Un parell de voltes per recobrar ànima i 6 canvis més de 200 mtrs recuperant 200 mtrs a ritme suau. Els canvis de 300 mtrs a ritme de 3'36''/km i els de 200 mtrs a 3'12''/km. 6,20 kms en total i 30'8'' de marxeta tropical per un tartà desconegut totalment. No hem posat massa marxes de galgos, però tampoc no les tenim com per gripar motors. Els maratonians estan forts com a toros i el nen va sobrat de la vida soltant ales. Enguany el nivell és molt alt, les rebufades són cares d'aspirar i deu ni do com patirem amb aquests animals. Avui un video més dels Rebeldes. Dias de Lluvia és la cançó dels catalans: Carles Segarra, Aureli Morata i Moisés Sorolla que van fundar la banda l'any 1979.

dimecres, 5 de setembre del 2012

Màxima de 31ºC i mínima de 18ºC. Aquest cop no tenim vent a primera hora. El cel està ras completament i el dia promet estabilitat. A partir de mitja tarda és quan la Garbinada torna a entrar de forma feble. Les temperatures continuen sent agradables i de pluges ni en somnis per a nens. Tornem a treure el cap per la piscina. Aquests dies, són els més fidels qui no perdonen i decideixen posar els ous en remull, malgrat la fredor de l'aigua. Cal més que paciència i altres ... per anar suportant els inicis de les primeres braçades. Sort que el greix suma i això és un avantatge que es nota.  La temperatura de l'aigua és lluny a la de fa uns 10 dies i cal anar carregat de moral. 2000 mtrs en total per fer 1000 mtrs de crol a ritme i la resta treball de complements i una mica d'esquena (haurem d'invertir en retrovisors). Aquesta vegada erem 4. I ho dic de debó. Cal afegir que l'amic Pitoi ja torna a fer piscines amb la màxima seriositat possible. Probablement es prepara per la Tri-Festa. Important: Previsió pel 22 de Setembre!!! Avui una més dels Pet Shop Boys amb la cançó: Go West. Un tema dels Village People llançada al mercat a l'any 1979. Va ser a partir del 1993 quan els Pet Shop Boys van crear la versió electrònica, gaudint d'un èxit important.



dimarts, 4 de setembre del 2012


Màxima de 29ºC i mínima de 16ºC. El temps continua en la mateixa dinàmica que els darrers dies. El Cerç s'imposa i va marcant el ritme a seguir. Podem gaudir de temperatures agradables, una mica de frescor a primeres hores i al tard. Ahir ens trobavem certament sotmesos dins aquell mar de nostàlgia per comprovar com la traca final de l'estiu va esclatant a tota velocitat. Avui ja erem per l'estadi amb la grupetta nombrosa d'atletes. Una clara senyal que encetem la temporada d'entrenaments i el retorn d'una entrada a la tardor-hivern. L'Antonio ja ho té tot controlat. Repartir la feina no ha estat difícil i sense adornar-nos massa ... ja erem per les illes esbufant de nou. 10 kms en 48'53'' a ritme de 4'53''/km amb 161 ppm de mitja. Molta feina tenim per mirar d'afinar pistonada i poder compartir rodatges amb els maratonians. La penya està forta i el llistó molt alt. Encaixades de mans, abraçades i sincerament ... ganes pel retorn a la feina.

dilluns, 3 de setembre del 2012

Màxima de 29ºC i mínima de 14ºC. El Cerç no es massa intents, però ens deixa el segell a l'ambient. De bon matí la fresqueta era més que notable. Durant el dia, el termòmetre no s'agosarat massa i ens ha ofert una temperatura agradable. Al tard, un cop el sol amagava ales, tornava a sentir-se frescor. Uns símptomes molt clarificadors i simbòlics que deriven a la fí de la temporada estival. Tornem amb els torns de jornada partida. Demà encetem temporada d'atletisme per l'estadi amb el Mister Antonio Cánovas. I per a postres ... anar a piscina era com fer-ho a destemps. L'aigua era gelada com una mala cosa. Molt útil per poder recuperar cames ciclistes de pacotilla trinxades després de tants kilòmetres. Tenim sort i podem enganyar a Ferran. Volem esquivar impacte i donar descans a un cul castigat per un seient ridícul. 1200 mtrs a ritme i molt recolzats per un pullboy útil i necessari. Avui un video dels Pet Shop Boys amb el tema Always On My Mind. Una cançó americana originalment interpretada per Brenda Lee a l'any 1972. Les versions han estat nombroses i una és aquesta: 

diumenge, 2 de setembre del 2012



Encara tenim el regust de la magnífica jornada d'ahir! 
Màxima de 27ºC i mínima de 13ºC. Tenim el canvi de temps establert. La matinada ha estat fresqueta amb ganes i fins i tot hem recuperat roba per tapar-nos una mica més. El Cerç bufa amb coneixement, tenim sol i el cel net de nuvolades. Ens aixequem mitjanament bé, no hi han sobrecàrregues importants tot i sentir les cames contentes. Decidim posar-nos en marxa a primeres hores del matí. Avui el Sam (el més petit de la family canina), comença la seva particular rehabilitació de la cama operada. Una bona caminata amb irregularitat de terreny i unes sèries de pujar i baixar escales per mirar de coordinar el seu cos llarg descompensat. Així que ja anem tous abans de dinar, per si no hi havia prou. El tema piscina l'evitem com podem. L'aigua és gelada amb ganes i amb prou feines fem una braçada. Ho deixarem per a més tard i soltar cames fent un run a ritme molt suau. Ens trobem cansats, sense massa Fuel, però esperançats per comprovar una notable recuperació de la desfeta d'ahir. 7 kms totals en 40'27'' a ritme de 5'45''/km amb 145 ppm de mitja. Altíssims, però molt coherent després de l'esforç invertit per aquestes carreteres donant pedals.

dissabte, 1 de setembre del 2012

Màxima de 26ºC i mínima de 15ºC. Ja tenim aquest dissabte esperat a punt per disfrutar amb amics i companys de fatigues. La 3a Marxa de Montserrat -Flix ens espera per poder prendre part un any més en aquesta particular jornada ciclista. Sortir d'aquella plaça del Monestir amb el segell del monjo Emili (ja el coneixem i fins i tot, s'enrecorda de nosaltres després de portar 3 edicions) i posar-nos en ruta per fer cap al Remei ... és algo molt i molt especial. Aquest any la logística ha estat complicada, costa molt trobar xofers per sumar-se al peloton i fins darrera hora les coses no eren massa clares. Finalment el "mano" i la Sandra han estat els pilots de les naus on: material, roba, menjar i tot allò relacionat en el benestar ciclista era transportat pel mateix itinerari. El paquet d'aquest any el formen els clàssics de: Pantani, Ramón, Pau, Ferran, Ñoño i un servidor.  També les supporters: Maria José, Tamara i la Laia ens han donat el punt de suport en els moments més compromesos. Enguany un factor duríssim ens ha fet acte de presència. El vent, aquest agent maleït que ens penalitzava de forma violenta deixant-nos més castigats de l'habitual ha estat clau, per poder lluitar colze a colze amb un rellotge que no esperava. Haviem de ser a les 19:30h a la plaça de l'ermita i ho vam fer amb 3 minuts menys! Justet justet, però objectiu complert!!! Així que un cop la banda signada per l'amic Emili era al nostre abast ens decidim a sortir sense perdre temps. Aquest any ens rendim a la memòria del Juanjo Prunera. L'oncle de Ferran i company del món de l'esport flixenc ha estat recordat aquest dia.  A les 10:19h les bieles ja donavem els primers girs contemplant el fantàstic escenari que presenta l'encant de Montserrat. Trobar-te dins aquest caliu amb els amics més íntims i fent allò que disfrutes, no té preu possible. Sense adonar-nos ... ens plantem a Igualada. El mestre Pantani té la memòria dels elefants i no li comporta cap mena d'esforç fer de d'GPS humà. Ens posem a pencar de valent per pujar el Port moderat però sense descans que ens porta a Santa Coloma de Queralt. Uns prats amb el bestià pasturant i uns camps arreglats i productius pam per pam. Els esbufecs van deixant-se anar i les primeres senyals de cansament van posant-se a flor de pell. És a Solivella on Pau decideix posar peu a terra. Porta més d'un any sense xalera esportiva i això és nota.  Vimbodi és a tiro, aquest poble a peus del Port de Vallclara ens espera per dinar. El Restaurant la Clau és el lloc de cada any. La amabilitat dels seus propietaris  i les facilitats plasmades, ens obliguen a repetir any darrera any. No val dormir que anem justets de rellotge. Ens queda el Port més dur i feina rai per pedalar amb la panxa plena i els kms acumulats. A partir de les Crestes de la Llena l' impuls d'energia moral és imprescindible. Vaig tou de quàdriceps amb intents de rampes. Sort del paper de Pau Carranza i Xavi Mataró que s'encarreguen de donar aire fresc per posar-nos al rebufo  necessari  i obligat. Aquest parell han decidit sortir del poble per mirar de trobar-nos pel camí i fer-nos de bons samaritans.  La  resta la posa el Ramon i Ferran que surten a socorrem per poder fer cap a l'ermita al temps esperat. Les forces van justes, però la fita un cop més a la butxaca. Més de 155 kms en unes 7h de feina davant un vent a la contra que ens deixarà madurets uns dies. Donar les gràcies a tots aquells que heu fet possible aquesta aventura i que fins i tot ens munteu aquest reportatge que perdurarà en el record d'aquest col.lectiu ciclista una mica peculiar. Ara cal esperar quan tindrem la primícia en viu i directe de la marxa ciclista. Pantani amb tota la seva tecnologia ha estat capaç de fabricar alguna de molt bona. Properament al Bloc de Sempre Patint!!!