divendres, 29 d’agost del 2014

Avui l'hem vist per tots cantons
Poc a poc la Bianchi va veient la llum de forma més continuada. La sortida de Montserrat fins l'ermita  del Remei en commemoració de la Novena, ens obliga a posar-nos les piles. Anem fent punta al llapis o pica pedra com diria un bon amic. Els quilòmetres van sumant, tot i no ser res de l'altre món. No cal perdre el coneixement i arribar saturats de potes. Ahir matinal amb Ferran per pujar a la Granadella i avui amb Pau per visitar La Fatarella. 75 kms amb 1779 mtrs de desnivell positiu pujant per Modorres, Ascó i les Camposines. 3 pujades i totes diferents, sense massa trànsit, amb calor de la bona i amb una fatiga important a la darrera ascensió. Fins i tot hem disfrutat (si es pot dir així...) de l'esplendor del paisatge. Aquella Vallada de les Modorres que amaga encants edificats amb pedra seca. La pujada d'Ascó ens mostra els camps plens d' ametllers esperant el moment per plegar el seu fruit d'aquí res. I la darrera "costeta" venint de les Camposines que fins i tot entrant la Garbinada ens ajudava a fer el darrer esforç. També val a dir la fantasmagòrica presència dels molins de vent. Els tenim per tot arreu, fins i tot, sembla que tenen llaor i és multipliquen. Un bon entrenament per un magnífic entorn! 

dimecres, 13 d’agost del 2014

L'ncombustible Blanch
Un cop acabat el famós curset de la natació dirigida per l'Enric ... les propostes per participar a diverses activitats o compes eren damunt la taula. La idea era posar continuïtat a l'activitat, poder coincidir en diversos events  aquàtics i al mateix preu;  disfrutar de la grupetta formada pels nedadors riberencs. Avui la  1a convocatòria per fer braçades per l'Ebre. L'escenari era al Riu de Baix (com així anomenem els flixancos) entre l'embarcador i estació de bombament de reg Vingalis. Viure en estat pur tot l'encant d'una aigua impecable. Visualitzar com la Roca el Tormo, els xops i marges del Riu et conviden a ser integre en aquest entorn. Temps suficient per comprovar com es pot veure el fons del riu. Com la presència de silurs no és  prou senyal d'alerta. I es que ... vam veure uns quants i algun d'ells XXL. L'experiència va ser molt enriquidora. El nombrós grup va estar a l'alçada de les circumstàncies i fins i tot el suport logístic; va posar un punt de protecció (gràcies als: Jordi, Enric i Àlex). Els diferents nivells dels nedadors no van ser obstacle per xalar tots plegats. Aquí tothom va al seu ritme, uns pendents dels altres i els altres pendents del company del costat. 4200 mtrs, 4000 mtrs, 2500 mtrs tots vam anar sumant. Ens reagrupem de nou al sortir de l'aigua i  "fins la propera"!!!

Grupetta 

Quin crack l'Iván!

Naufrags?