dimarts, 21 d’abril del 2015

Portem una temporada marcada per un canvi de tònica. Un conjunt de tot, on trobar aquell equilibri per evitar molèsties entrenant ens ha derivat a un nou format de vida. Ès cert que ens acostumem ràpid a deixar-nos anar i trobar mil excuses per dir allò tant típic....demà, demà, surto segur! Invertir temps en altres matèries que també ens apassiona: investigar, estudiar i posar a la practica metodologies d' entrenament amb la finalitat de recuperar esportivament a un bon amic. I per si no hi ha prou.... Ens apassiona el món de la restauració. Donar formes, crear un estil al teu gust d'allò insignificant, deteriorat o sota mínims. Un fet, que ens ha induït plenament a posar color, llum i vida a les bicicletes. Aquelles eines on els ciclistes d'una altra era mostraven les seves habilitats. Posar a les vies urbanes les obres del Eduardo Bianchi que per algun racó  d'una esgolfa aglutinaven pols i teranyines. L'anterior entrada del bloc ja alertava la cabòria que portàvem. Aquella Bianchi Rekord 748 que vam anar a comprar aprop de Manresa. Una joia de la historia ciclista plena de: rovell, desperfectes i un conjunt d'irregularitat evidents pel llarg del temps. És cert que no ha estat fàcil precisament, un bon grapat de hores i una dosi de passió descomunal ha estat el preu final. Diumenge i de la millor de les maneres... Va culminar-se aquest projecte. La bicicleta celeste va posar-se entre mig de les clàssiques per terres del Penedès. La pedals de clip 2015 ens obria els braços per oferir-nos la millor versió possible de la seva confirmació al nou segle. Una jornada amenitzada amb la millor companyia. Amb els amics, amb aquells que converteixen l'estada, en un veritable èxtasi de disfrutada total a cop de pedal!!! Amb vestimenta de l'època, amb caliu retro tots a la seva manera; ens manifestaven interpretant una gran festa en homenatge a les bicicletes de la historia. Aquelles pistes estretes de granulat irregular que abraçaven les vinyes de la Catalunya més cavista. Raconades festejadores pel seu encant enmig d'un escenari trencador sota un cel blau. Més de 400 ciclistes parlant el mateix idioma. La llengua de les bieles, plats, frens i cadenes dirigides pel Sr. manillar. Quin goig forma part d'aquell "peloton". Quin esvaniment amb majúscules veure com aquesta Bianchi (sense cap mena de dubte; la meva debilitat) atrotinada fa uns mesos passejava per aquells indrets respirant ambient de les curses de la "vieja usanza". Gràcies als companys per ser allí integrats a la festa i acompanyar-me i fer realitat aquest petit projecte. I gràcies amb una menció especial per l'amic Jordi. El culpable de fer complir aquest somni amb les seves mans. El màxim responsable de donar-li la vida a la Bianchi i donar-me el goig de poder compartir-ho pedalant amb ella. Estic en deute Jordi!!!