diumenge, 5 de maig del 2013

Cada cop la professionalitat en el món de l'esport és més extensa. El ciclisme, una mena de modalitat gairebé de laboratori, ens mostra la realitat dia a dia. No tant sols per les reiterades sacsejades de dopatge dels darrers anys. També l'altra part del treball de base, forma part d'aquest formulari de l'èxit. Ja són un bon grapat els equips UCI Pro Tour que dipositen esforços dels que possiblement seran integrants de les seves formacions. El Lotto Betisol és un exemple. Aquest equip Belga amb molta "solera" dins el paquet ciclista ens ho mostra amb un equip filial. Un col-lectiu de ciclistes joves gairebé tots australians son els que s'encarreguen de lluir aquesta marca. El Bianchi Lotto Arbitrage és una mena de trampolí, que competeix en events de segon nivell per la part d'Austràlia, Sud-Àfrica i Sud-Amèrica. Com si es tractés d'un exercici esglaonat en certa mesura per poder culminar el somni dels més capacitats. Cada cop és més difícil trobar-se en mig d'un "peloton" UCI. L'alt nivell del ciclisme actual s'encarrega de posar fronteres certament impossibles pels mes novells. Sense cap mena de dubte ... una excel-lent pràctica  per agilitzar desde el treball de formació ... la progressió més adequada dels futurs ciclistes.

dijous, 2 de maig del 2013


Bona vista del Balcó Ximet!
Visita a Mòra per fer una miqueta d'iniciació i ... enredada del 15 amb aquest parell de montañeros!!! Prometem que la intenció era lluny de la realitat que ens esperava. El planning inicial era: uns minuts de run suau pel cami de les sènies i una soltada de cames amb la bici per carreteres de pau i tranquil·litat. Però res de res. Tirada de 16 kms pel Monte fins un Balco anomenat Ximet. Aquest no lluïa ni geranis ni ens esperava cap padrina per donar-nos de beure. Aquí tot era pujar a 4 grapes i esbufant com un toro. La picor a les cames cada cop era més intensa. Els malabarismes estaven a l'ordre del dia per sortejar les pedres al mig del sender vertiginós. I es que val a dir ... que no som massa hàbils en aquest terreny de cabres. Francament m'agradat  el recorregut, l'experiència i la companyia. Però prometo pel Song Goku; que gairebé me maten aquests Miravetistes.
Quins elements!