dijous, 27 de juny del 2013
dimarts, 25 de juny del 2013
Portem una temporadeta un tant peculiar. L'estiu sembla que no arriba del tot. La frescor a primera hora del matí es fa notar i un cop marxa el sol; la Garbinada va entrant avisant a un termòmetre confús. L'activitat física la portem d'aquella manera. Fer de pica-pedrer ens deixa malmetuts per tot arreu. És una mena de Crossfit a la rústica. Pedra amunt, pedra avall ...per moure més de 1800 kgs amb la intenció de donar-lis linealitat. Anem fent kms run amb el format "minimalista". Sessions sense sobrepassar els 30' ja que després passa el que passa! I es que costa el seu adaptar el cos a l'impacte a "pel" puntejant com si es tractés d'un veritable ballador de sardanes. Continuem amb aquell treball d' abdominals i un pupurri d'exercicis d'elasticitat amb la finalitat de guanyar la partida al tema glutis. Tot molt a l'antiga, com si fos la pretemporada d'un Homo Sapiens... I es que aquells paios ... mai es lesionaven. A veure si tenim la mateixa fortuna que els de les cavernes!!!
El video d'avui pel Smiths amb el tema: There Is A Light That Never Goes Out. Una cançó feta a l'any 1986 que no va veure la llum com a senzill fins el 1992. Un bon grapat de versions van ser plasmades per un bon grapat de bandes de tot arreu. Fins i tot els Duncan Dhu es van atrevir.
dissabte, 22 de juny del 2013
dijous, 20 de juny del 2013
dimarts, 18 de juny del 2013
Segurament anem sentint allò que enguany no tindrem estiu ... Veient la Tv mig empapats d'aigua per una pluja turmentosa amb aquelles imatges d'un "Piri" ben xop; ens traslladen a les primaveres de fa 25 anys o més. Fins i tot la boirina passada la tarda, freqüentava per la Serralada de la Fatarella sota la mirada atenta d'uns ametllers i aulivers confosos del tot. Que sorprenent és la mateixa meteorologia per tots nosaltres!!! Però poder no tant per la pròpia història o era climàtica. I tranquils ... que d'estiu i mosca negra en tindrem per donar i vendre. Posem música de fons de la mà de The Corrs & Bono amb una versió del When The Stars Go Blue.
dimecres, 12 de juny del 2013
dimarts, 11 de juny del 2013
diumenge, 9 de juny del 2013
Tanquem setmana primaveral de les d'abans. La "meteo" ha dit la seva, oferint totes les cares possibles. Sol, pluja de la mà de les tempestes, vent i frescor en hores matinals. Tot un popurri de fenomens característics de l'estació més boja del calendari. Vam mirar d'arrancar amb uns minuts dedicats al run i compaginar aquells exercicis pre-escrits per poder subsanar lesions. De moment no matxucant massa. Necessitem adaptació a l'activitat oblidada i mirar d'anant disfrutant gambada a gambada.
Però menció especial per a l'amic Pantani. Avui prenia part de la mateixa Milà- Sant Remo ciclista de 300 kms aproximadament. És pràctica habitual d'aquest flixanco; encadenar cada any una d'aquestes clàssiques "travesses" ciclistes. Enguany ha provat amb la més llarga i com no podia ser d'una altra manera ... donant tot i més per complir amb el seu objectiu.
Avui un parell de videos interessants. Passenger ens porta el seu tema; Let Her Go amb la veu del Anders Fridén. La banda Sueca no deixa indiferent a ningú davant els amants del gènere metall alternatiu. I l'altre video pels The Lumineers amb la cançó franquícia: Ho Hey. aquests xicots de Colorado posant so al folk rock refinat amb un violoncel de fons magnífic.
Però menció especial per a l'amic Pantani. Avui prenia part de la mateixa Milà- Sant Remo ciclista de 300 kms aproximadament. És pràctica habitual d'aquest flixanco; encadenar cada any una d'aquestes clàssiques "travesses" ciclistes. Enguany ha provat amb la més llarga i com no podia ser d'una altra manera ... donant tot i més per complir amb el seu objectiu.
Avui un parell de videos interessants. Passenger ens porta el seu tema; Let Her Go amb la veu del Anders Fridén. La banda Sueca no deixa indiferent a ningú davant els amants del gènere metall alternatiu. I l'altre video pels The Lumineers amb la cançó franquícia: Ho Hey. aquests xicots de Colorado posant so al folk rock refinat amb un violoncel de fons magnífic.
dimarts, 4 de juny del 2013
Tornem a mirar de no fallar massa i donar continuïtat al negoci. Aquest cop anem amb el nen, que arrossega un període de transició amb això de les plantilles. Ens anem a fer alguna coseta diferent. No carregar massa amb ritmes, ni quilometrades i fer algo més distret. De totes maneres anar amb ell ... ja és un plus! Deixem el cotxe pel planer que divisa la Punta l'Home. Arranquem trotant i ens posem a caminar a bon ritme un cop allò demanava més presència d'oxigen. No cal entrar en terreny que no toca i pujar malmetut arrossegant-me com una serp darrera del galget no era la millor opció. Les vistes són boniques amb ganes, el sender és brut, massa. Tant, que fins i tot, ens hem perdut baixant per terreny impracticable on feia anys ningú xafava. Les cames picaven de veritat. La calor era una realitat. I els esbarzers aprofitaven l' avinentesa per decorar unes cuixes brunes. Calia anar amb peus de plom i mirar per on xafàvem. Tant de debò ... que fins i tot ens hem trobat aquestes reminiscències vèliques d'alt perill camuflades en mig de la malesa.
diumenge, 2 de juny del 2013
Fins i tot buscavem un bolígraf, un full i mirar de fer bona lletra. Massa temps distant, allunyat de l'activitat física i pràcticament teniem oblida't del tot. Aquest bloc, l'espai on abans de posar-me dins el llit, deixava anar com havia anat la jornada. Un conjunt de circumstàncies ens ha obligat a seguir una linea. Un paràmetre marcat per un servidor, amb la finalitat de fer punta a un llapis en altres afers que teniem en el desert de l'oblit. Voliem aprofitar el fet d'invertir treball per una banda per poder fer repòs per una altra. Aquesta maleïda molèstia, lesió o impediment és altament culpable. Aquests glutis que han estat palpats per fisioterapeutes, professionals de la materia i que encara ens recorden que són allí després d'uns minutsd de run. Una mena de contractura que d'una forma o una altra; ens impossibilita; fer, disfrutar o somniar com voldriem anar. Hem mirat de donar respir al cos. No em corregut; però hem fet de paleta. No em anat massa en bici; però em pintat. No em nadat gens; però em fet de pagès. Sort dels cracks i magnífics companys que me vigilen sense descans. Ells a cop de reiteració profunda t'obliguen a posar-te les piles. A posar velocitat al que vaig fent per no allargar massa el període de descans. Amb prou feines tenim el formigó sec que ja ens convoquen per runejar. Així que retornem amb la intenció d'anar fent poc a poc. De mirar de corregir errors del passat que ens portavem a certs "andurrials" lesius. Encetem programa, posem marxa al rovell i mirem de calçar-nos amb aquelles Asics enyorades. 30' de trote suau per territori de seves. Ens trobem pesats, desfasats, no tenim rellotge ni vigilant que ens controlo. Tot un manuscrit ens acompanya amb un cocket de recomanacions. Uns estris molt recomanables per mirar de fer petit aquest entrebanc en format de contractura. Cal disfrutar, si es pot dir així, és clar! Estiraments, exercicis d'elasticitat i un bon grapat d' uns exercicis anomenats abdominals. Un video dels R.E.M amb el tema Losing My Religion.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)