Enhorabona a tots!

Davant seguidors com valtros ... estem obligats a perdre salut! Val la pena.

Màxima de 31ºC i mínima de 16ºC. Dia de sol amb una mica de vent, tot i que tombat per un sofà poca cosa podem argumentar. Entre celebracions i rondalles després de la desfeta de potes pels Ports, arribavem passades les 4:00 h de la matinada. A la piltra directes i sense necessitat de compatibilitzar ovelles per poder fer nones. Ens aixequem relativament pronte, tenim el cos espitós i el rellotge biològic no perdona. Diaris, veure catifes i afers rutinaris laborals. Tenim els quàdriceps tensats a més no poder i una mena de contractura heavy darrera del genoll. Així que jornada de Tv; amb tennis, ciclisme, futbol i F-1 entre capotades perden noció de la realitat esportiva. En algun moment pensava que l'Iniesta jugava davant el Djokovic o el Cadel Evans  marcava a Italia. Passem llista per comprovar l'estat dels compis. Els tenim prou bé, potser Trepa i el menda una mica més doblegats que la resta ... però motivats per fer-ne una altra.

Ens anem a fer un tomb pels Ports!!!

Chaquet, el menda i Pantani de cap d'expedició, fa uns quants anys  per la mateixa travessa.

Gallina de pell!

Màxima de 29ºC i mínima de 16ºC. Tenim sol, una mica d'aire i una temperatura raonable per gaudir d'una bona jornada. Un matí de preparatius, xerrameca prèvia per escalfar motors i dinar ràpid per no fer massa tard. Ens anem a Fredes, la població més septentrional de la Comunitat Valenciana a 1090 mtrs d'alçada. Aquest indret que es mira de reüll el Monestir de Benifassà dins d'aquesta comarca del "Bajo Maestrazgo". Aquí el temps no passa, tot és pau, calma i tranquil-litat. Potser aquests 50 habitants (aprox.) es veuen conquerits durant aquest mateix dia de Juny (quan la UEC de Tortosa organitza l'event, la primera setmana de lluna plena. Tot i que aquest any no ha estat així per coincidència amb una altra activitat). 750 "montañeros" ubicats dins aquella plaça magnífica a petar, disposats a disfrutar del paratge recorren la Serralada dels Ports de punta a punta. Quin goig trobar-se entre mig d'aquells "toros" de quàdriceps volumètrics sense fí. Aquesta vegada tenim una representació excel-lent  del nostre territori. Amics de fatigues, entrenaments, club i els fidels. Els experimentats del gremi; germans Blanch amb Maria i Josep Antoni. Els F-1: de Sastre i Trepa. El tot terreny de Miko. I els meus dos padrins de cerimònia. Aquells que vaig enredar per responsabilitza'ls que havien de porta'm a bon port. Aquesta Travessa que vaig descobrir de la mà del mestre Pantani. El veritable culpable d'aquesta espurna d'estima que tinc per aquesta Serralada veina. Aquelles raconades com: l'embut, Roques de Benet, Els estrets, el Parrizal, La Foia, Montsagre, Caro, La Fageda Major ... són estampes que perduren en somnis de benestar, caminant al seu darrera esbufant sense descans. Així que a les 18h ens posem en marxa davant una aglomeració de monstres que devoren kms i kms rústics sense pietat. Ja ens perdem i la tenim liada. Els dos germans Blanch i la María es queden enrere i per més que els busquem no els veiem per enlloc. La gent apreta de valent i feina rai per parar-te al mig del sender i fer nosa. Hi ha nervis, tensió. A l'igual que un Ferran que no entén el ritmet de Pancho Villa que portem . Aquestes  velocitats poden produir-li un grapat d'hernies. No està acostumat a gambades estalviadores i el veiem apurat mentalment. Ho sento artista! Robert el tenim programat. Ja m'encarregat de deixar-lo fora de joc durant un parell d'horetes dins el cotxe. Encara porta un "globo" important per culpa de les "curves", un fet que el podrar mantenir en OFF durant una estona. I el Miko? Aquest és un fenomen. S'adapta a qualsevol cosa i sense respirar. Jo intento posar seny. Conec l'itinerari i les conseqüències si no ets capaç de gestionar la  energia com toca. Estic envoltat de Maratonians i per molts ous que posa al negoci ... podria arribar passat Corpus a meta, si decidim anar a la prestació dels Diesel. Caró ens rep per poder fer un mini sopar i no perdre massa temps. Portem 3h i 6' de feina i un parell d'aterrades forçades que ens deixen els turmells tocats. Allí tenim a l'eix de l'expedició que ens espera. El José, aquest malalt de l'atletisme ens cuida com la millor mare del món i no perd detall dels nostres moviments. Gràcias José! Les cames piquen i els rodaments dels turmells els tenim excitats a més no poder. Però; venga nois, va! segona part de la travessa i a pair nutrició a cop de gambada. Robert l'he pogut mig renovar tonteria amb un parell de cerveses. El mantindrà OFF una estona més i així evitar provocacions que me té menjada la moral. El pura sang de Ferran és impossible. Potser està més adaptat al tema, però li bull la sang de la mateixa manera. Aquí cal posar seny, les forçes van justes i el coll de Llinars m'ensenya que haurem d'administrar la misèria. Hem poso al davant i posem ritme d'autòmata fins la baixada final. Els turmells perden propiocepció per fatiga i una mena de punxada darrera del genoll dret ens obliguem a deixar de trotar més del que voldriem. Llàstima nois! Podeu anar més ràpid, però cal portar el moble fins un vuitè i sense ascensor. 7h 21' i esprintant els metres finals a una pubilla pressionada pels vikingos de Flix. Abraçades, rialles, mal de potes i contents. Sastre i Trepa ja són sentats. Un pèl més de 6 horetes en completar la cursa i trinxats amb ganes. Sou unes màquines! També arriben els Blanch i la parella. Admiració total per la María. Quin tros de crack envoltada de machos i sense arrugar-se. I també pel fiera de Montagut. Que gairebé és capaç de posar-se el dorsal dins la feina i fer cap a la Travessa. Dutxa, menjar i companyia inmillorable. La familia Roca i les dones de Robert i Miko ens venen a rebre. Tot un detall més d'una vetllada pel calaix de bons records i moments inolvidables. Baixem marca personal i arribant molt més persona que la darrera vegada. Que més podem escriure? Gràcies per la paciència en llegir la totalitat de la crònica. Gràcies un cop més als: José, els Roca, les parentes dels incombustibles. Gràcies al Miko per compartir tarda-nit i fatiga. I una abraçada sincera, sentida per Robert i Ferran portadors d' una amistat fora de límits i pulsacions, ja ja ja.

Dream Team

Màxima de 27ºC i mínima de 20ºC. Hem tingut sol, núvols prims i calitja de nou sense passar-se en quan a temperatures. Aquest estat és més suportable i mirem de respirar una mica amb tanta calor continuada. Avui entrenament molt suau per  acabar d'afinar engranatges. 30'52'' de carrera continua a ritme molt suau per un Barranc de la Peixera tranquil i amb pocs atletes. Un exercici per anar soltant cames i precalentar una mica per poder seguir amb la rutina d'estiraments. Ritme mig de 6'10''/km amb 122 ppm de mitja i 5,01 kms totals. No tenim sobrecàrregues i donem oxigen al cos per transformar-lo en aliment. Avui una foto de la tarda calmada però amenitzada de bona companyia tendra i jove.

Màxima de 30ºC i mínima de 20ºC. Un temps amb calor intensa, dies d'aquells poc guarnits pel sol camuflat darrera una calitja de nuvolades grisones. Garbinada al peu del canó que va incrementant el seu volum a partir del tard. Tornem a buscar pulsòmetre, rellotge i bambes. Després del descans d'ahir, retornem a la "tarea". Un rodatge suau combinant terreny pla durant la primera meitat i poder fer la segona part baix el Barranc de l Peixera. 10,07 kms totals en 57'59'' a ritme mig de 5'45''/km amb 134 ppm de mitja. Ens ho prenem amb molta calma. Possiblement massa, però les arts del Marc ens deixen tocats de tot arreu i més val anar amb peus de plom. Avui posarem un vídeo distret d'una cursa molt peculiar. La Cooper's Hill Cheese-Rolling and Wake. Un esdeveniment que es celebra anualment al turó de Cooper's Hill a Brockworth, prop de Cheltenham i Gloucester de la regió anglesa de Cotswolds. L'esdeveniment pren el nom del turó on té lloc i de la vila situada en ell. Els competidors es llencen turó avall darrere d'un formatge Double Gloucester, i la primera persona que creua la línia d'arribada guanya el formatge. En teoria, els competidors proven d'atrapar el formatge, però com que aquest és llençat un segon abans i pot arribar a baixar a més de 110 kph (suficient per a colpejar i ferir algun espectador com ja va passar el 1997), quasi mai ho aconsegueixen. És difícil tenir informació precisa, però la tradició te un mínim de 200 anys. S'ha suggerit que l'esdeveniment pot datar dels temps romans o podria haver segut un ritual de curació pagà, però no hi ha cap evidència al respecte. El "Cheese Rollers" és també el nom d'un pub proper a menys d'un kilòmetre a peu del turó. Els competidors solen freqüentar aquest lloc per a encoratjar-se abans de la competició a base d'alcohol o per a discutir les tàctiques, i també després de la prova per a recuperar-se. Haurem de parlar amb Trepa, que això del formatge li mola en quantitat i fer cap al Castell per anar costa avall darrera un Cabrales.

Màxima de 33ºC i mínima de 20ºC. Portem una regularitat meteorològica brutal. Dia a dia el termòmetre ens puja un grau. Les nits cada cop són més càlides i possiblement avui ... la sensació de xafogor ha estat important. Molts  ja seriem dins la piscina mirant de refrigerar-nos una mica i respirar frescor per algun lloc. Una jornada per descansar i assimilar entrenaments. Passem pel "fisio" per poder sentir la manipulació de fibres amunt i avall comprovant com les contractures proliferen. 15 dies sense descans amb 14 de run, mereixen agafar aire. Mare de Déu quin triple del Marcelinho al darrer segon del partit!!! Els primers punts del seu comput i victòria impossible. Avui la foto per ell que s'ha guanyat el sou.

Màxima de 32ºC i mínima de 15ºC. Dia de sol amb un matí tranquil i una Garbinada que agafa força a partir del tard. Tornem a tenir calor, bon temps i una xafogor important. Entrenament per Ascó amb la grupetta nombrosa i motivada. Dirigits per un tècnic més que orgullós tenint un bitllet per l' esdeveniment olímpic d'aquí un parell de mesos amb el seu deixeble Ayad. Un treball de 3 blocs buscant ritmes en progressió mirant de posar velocitats a les potes. Els dos primers els fem pel Barranc de la Peixera amb una distància de 4,37 kms (5 voltes al circuit curt). Primera a ritme de 4'57''/km amb 143 ppm de mitja. Una recuperació de 40'' i fem la segona a un ritme de 4'24''/km amb 163 ppm de mitja. La tercera ens toca fer-la a l'asfalt sobre una distància de 4 kms justos a ritme de 4'16''/km amb 169 ppm de mitja, un cop haviem recuperat 4'. Una jornada de molta calor  i patint de valent quan la Garbinada ens entrava de cara. És cert que no hem aplicat el màxim a la darrera sèrie però poc faltava. Possiblement les  sensacions agòniques de convivència a ritmes ràpids en el treball de calitat llarg, és a hores d'ara, un veritable desconegut. Estiraments, dutxa i kms a la dispensa. Avui la foto per la "surfera" de la Samantha Stosur que ha estat capaç de colar-se a les semis del Roland Garros. Aquesta lluitadora que va haver de batallar contra una malaltia anomenada Lyme com a conseqüència d'una mossegada d'una "caparra". Sis meso terribles tombada al llit i deu fora dels terrenys de joc. Entrena 6 dies a la setmana amb 11 sessions de tennis i 5 de gimnàs. Practica: li encanta la Mountain bike, bussejar i fer surf. Apostem per ella per la victòria final!  

Màxima de 29ºC i mínima de 16ºC. Possiblement el petit canvi que hem experimentat està molt a prop de la seva fi. Tornarem a recuperar temperatures altes i la calor ens posarà a prova el sistema de glàndules sudorípares. El Cerç apareix de nou amb certa intencionalitat de quedar-se. El sol brilla rebutjant núvols prims. I la lluna lluenta ens reflexa la nit plàcida del camí de l'estiu. Tenim rodatge amb la Trinca. Un entrenament suau, tot i apretar una mica en els darrers kilòmetres. Avui l'escenari és riu a dalt. Partim del pont de Riba-roja per anar remuntant el marge esquerre del riui fer cap al Pantà. Creuem l'Ebre  per damunt la pressa i baixem pel marge dret per retornar al punt inicial. 10,41 kms en 54'22'' a ritme de 5'13''/km amb 136 ppm de mitja. Ens trobem una mica agarrotats de potes. Notem lleugera rigidesa a l'hora d'imprimir gambada. Un tret evident tenint en compte la regularitat d'entrenaments. Però a nivell de cardio les coses van verificant-se poc a poc. Portem 7 dies a dieta (hem tret els bocates del Fornieles) i passem als iogurs de 500 grs combinants amb fruita i cereals. Ep! Ara ens duren un parell de dies els super iogurts, ja ja ja. Avui la foto pel Kevin Garnett dins del rovell d'ou d'un play-off NBA. Una jugada que va fer saltar les alarmes sobre el seu estat ... i es casca una sèrie de flexions!!! 2,11 mtrs i 115 kgs de pes amb 36 primaveres. Boig o atleta? Garnett en estat pur.

Màxima de 28ºC i mínima de 18ºC. No recordava la cançó que ens ofereix la pluja un cop cau al terra. Tombats al llit abans de sortir el sol la precipitació anava caient. Uns 7 ltrs/m2 en total i en un mes de Juny. Un element que ens permet regular una mica el termòmetre i respirar tranquils de calorades recents durant la totalitat de la setmana. L'agenda és plena i feina rai per arribar a tot arreu. A les 11:00 h teniem aquesta mena de "cursa" o caminata per Ascó. Un bon grapat de gent del poble de totes les edats i àmbits. També un gruix important d'atletes del Club. 1.890 mtrs totals d'un puja-baixa total, travessant el casc antic de la població. Sortim a tot drap, però ràpidament comprovem que la jovenalla més val deixar-la davant. Victòria pel "nen" i la Júlia que ni tan sols han pogut despentinar-se. Nosaltres fem la nostra cursa, disfrutant i gaudint de la jornada. 7 minuts a ritme de 3'44''/km amb 164 ppm de mitja. A la tarda, busquem un temps per pilotejar una estona fent de tennistes. Una mica més d'una horeta, però sense massa bon feeling. I al tard per decret amb el Sr del bigot entrenament de nou. 10,01 kms per Territori de Sebes en 51'16'' de run en progressió a ritme mig de 5'7''/km amb 147 ppm de mitja. Uns estiraments i dutxa necessària. També aprofitem per comentar que l'Ayad aconsegueix la mínima per les olimpíades dins els 10.000 mtrs. Una salutació per ell i el Mister on Londres els espera.

Màxima de 33ºC i mínima de 18ºC. Cada cop la mínima va pujant. Les nits són càlides i durant el dia la calor queda fixada. Tenim Garbinada, sol i és a partir de la tarda , quan un concert de núvols teranyinosos conquereixen el cel. Ja és aquí el canvi de temps i ara cal esperar si la pluja ens visita. Una jornada de tranquil.litat total. Ja tocava fer sofing i devorar alguna peli de l'A3. Més tard una mena de descans actiu per fer un tomb amb la MTB. Trepa, Robert i la Cube. Possiblement la tenim bastant enfadada per allò de tenir-la a un racó i amb prou feines treure-la de passeig. Un problema mecànic (el fre de disco frenava sense dir-li ningú ...???), ens feia portar una llastra de vehicle. La feina era meva per poder anar pedalant i mirar de no perdre de vista al parell de biker's. De totes maneres: 22,14 kms per territori de Sebes, Pi de Montbrió i terme de Riba-roja. Un ritme de 18,2 kms/h amb 115 ppm de mitja i 1h10'20'' de feina arrossegadora.  El Juny ja ens sacseja, icona d'estiu, sol, aigua i bon temps. Els d'Estrella Damm ja ho tenen tot llest, nou video promocionant producte. 

Sembla que si ... que a Miami fa calor!

Màxima de 33ºC i mínima de 17ºC. Amb molta probabilitat el canvi meteorològic  no trigarà gaire en arribar. Segons els "meteomens" s'apropa un petit canvi, tot i no ser massa espectacular. Avui tot igual; sol, Garbinada i calor. Un dia aprofitat per passar el dia per Valletes aplicant arts de paleta. No deixem de banda els entrenaments regulars de la setmana i mirem de posar compliment al tema. La grupetta és preparada per l'estadi i el Mister impacient per començar a posar marxes al cos. Escalfament de 20'3'' per fer un total de 3,57 kms a ritme de 5'37''/km amb 137 ppm de mitja. Tot seguit un treball de sèries de 9x400 mtrs pel tartà en progressió. 1'35'', 1'31'', 1'29'', 1'27'', 1'27'', 1'28'', 1'20'', 1'17'', 1'16'' amb una mitja de 80'' de recuperació. Poc a poc anem demanant permís a les velocitats. Les primeres tandes hem fet de llebre per les vedettes ( tot i que poca cosa podem fer veient que tenen bon ritme quan volen). Notem comoditat i a mida que cremavem soles ens deixen anar per treure el rovell a les articulacions. No acabem massa malament i contents per comprovar que fins i tot disfrutem.