Portem uns dies amb un "trancazo" de constipat terrible. Congestió nasal per donar i vendre i això no millora de cap de les maneres. Evitem sortir a fer gambades i menys treure la Bianchi per no anar a pitjor. Poques alternatives però no del tot. Sembla ser que els reis ens arriben abans d'hora i ens porten una joguina que ens mantindrà distrets una bona estona. Roller ski estil patinador. Ja fa dies que ens anava pel cap adquirir uns patins d'aquests simulant uns esquis de fons. És cert que estem molt i molt peix en aquesta matèria del patinatge ... però ... ens ho prendrem com una fase d'aprenentatge per millorar l'skating un cop anem a la neu (o dit d'una altra manera; aprendre a lliscar i així poder aprofitar millor l'estada, un cop pugem a les pistes) . Aquesta singular disciplina va nàixer als Paisos Nòrdics fa un bon grapat d'anys. Concretament als anys 30.  Ho feien servir per desplaçar-se pels carrers en temps hivernal els veïns de les poblacions d'alta muntanya. Anys enrere, va ser adaptat pels esquiadors de fons. Va ser a Itàlia, on l'equip nacional d'esquí de fons el va treure a la llum com a activitat esportiva. Una mena de complement per poder entrenar a l'estiu i no perdre la forma. L'any 1975 es va organitzar la primera competició a les localitats d'Asiago i Sandrigo. A l'any 1979 es crea la primera federació i actual entitat italiana d'Skiroll, que s'encarrega d'organitzà i regularitzà les competicions, campionats italians i la prestigiosa "Copa Italiana".  Actualment existeixen un bon nombre de competicions i les federacions d'esquí poc a poc van tenint en compte aquest tipus de patinatge. A nivell Internacional es desenvolupa la Copa Mundial pels diferents paisos d'Europa i  a partir de l'any 2000 i cada dos anys, el FSI Rollerski World Championships. Un esport complert i exigent al mateix temps. Cal esbufegar molt i sentir picor a les cames si vols tenir solvència. Avui ha estat el meu primer dia. Hem triat una d'aquelles carreteres on no passa ni Deu. No per res ... però millor amagar-se per evitar escàndol públic a la via urbana. Sensacions? De moment: còmiques. Malgrat tot el divertiment per poder mantenir-se dret i evitar fer cap al terra... ha estat força bé. El meravellós dia ens acompanyava amb un sol radiant. La calma era total i solament quedava interrompuda un cop aterravem com podiem; a un terra reconvertit en una pista d'aterratge.
Posem un vídeo de l'equip d'esquí de fons Francés en una estada de concentració per fer dos cèntims d'aquest esport.

Deu ni do com les gasta el temps! Portem un bon grapat de dies on el sol no treu el cap ni per casualitat. La boira és la protagonista de posar ambient purament londense amb un fred que s'endinsa fins el fons dels ossos.  Un termòmetre abonat a registrar aquell rang de 0ºC fins 6ºC. Amb un desig fora de lloc per tornar a rebre l'estiu amb braços oberts. I aquesta tarda ... sense volta ni troca ... rebem un canvi certament espectacular. 

No deixen passar l'oportunitat per poder fer un entrenament amb aquesta treva al mal temps. Per fi es visualitza el cel amb els seus núvols. L'oest presenta un horitzó amb pigmentació rogenca; com si obris portes a un episodi de vent. La Garbinada entra de forma feble i fins i tot ... la roba ens estorbava com a   conseqüència de la calor. Els galgos ens esperen per fer unes milles. Territori de Sebes (tot un clàssic) per rememorar el bon grapat de quilòmetres que hem pogut compartir tots plegats. 12 kms a ritme en progressió per fer mitja de 5'/km amb uns esbufecs prou alarmants. I es que la dita aquella: "Dis-me amb qui vas i et diré com ets" no lliga massa precisament. Quins besties!!!

Si si, podrien vendre alfombres també!

Avui documental del bo!

Anem acusant el fred persistent dels darrers dies. Aquesta mena de teranyina anomenada boira, que no permet deixar passar el sol ens té claudicats. Ambient de humitat, temperatures força baixes i les tonalitats de l'entorn no pugen per falta de pigmentació solar. El gluti avisa i caldrà escoltar-lo. Els entrenaments van transcorrint i el cos va perjudicant-se. Ja no tenim les mateixes condicions climàtiques. Ja no podem anar recuperant maquinària com ho feiem fa unes setmanes. Aquella calma meteorològica de sol i bon temps ha passat a la història. Haurem d'evitar impacte i buscar noves alternatives. Avui descans. Una escapada de les típiques abans de les festes nadalenques i poder gaudir d'un sol hivernal però lluent.  El País dels Pirineus sempre ens mostra la seva millor versió. Avui vídeo del Tim Bergling, conegut artísticament com a Avicii. Un jove crack disc jockey, remixer i productor discogràfic suec.

Boira i més boira. Fred i més fred. Kms i més kms ... Bon entrenament i tous de valent cap casa!

Després d'una jornada de descans, tornem a recuperar el ritme d'entrenaments. Avui fem cap a Ascó, tenim un bon grapat de runners i les cròniques del cap de setmana  per contar. El personal va pujant esglaons, amb quilòmetres i més quilòmetres. Altres amb curses i més curses. Aquí tothom penca de valent, treballa sense fer soroll i competeix com a veritables "jefes". El nivell de la gent puja a bon ritme. L'evolució dels anys que respirem ambient atlètic per aquestes instal·lacions; és evident. Fins i tot els més jovenets treuen "ales" per aquell tartà. Dona gust trobar per qualsevol racó de l'estadi com aquell atleta es va fent lloc. Fins i tot els incombustibles continuen amb aquella doctrina sense deixar res a l'atzar. Ja parlen de Març per la Marató de Barcelona. Altres van analitzant la temporada de Cross que acaba de començar. I la resta mirem de gestionar la maquinària de la millor de les maneres per poder esquivar noves lesions. Avui, algú el tenim mig fos per culpa dels aires Navarrencs.

Tenim un Diumenge d'aquells; col·lapsats d'agenda. Fa un parell de setmanes per aquell tartà d'Ascó ja van deixar caure que podriem fer cap a la Cursa de 5Km de Lleida. Una distància bona per no caure a l'agonia profunda, per no arribar contracturat per tot arreu i per disfrutar-la d'una manera diferent.  El sol ens rebia a la capital de la terra ferma. Fa fred, no tenim vent i el sol escalfa de valent un cop surts de l'ombra. Ferran, Sandra, Felip ... també Joan Ramón, Joan Roca... Va ser fàcil decidir-se. És cert que això d'anar a tot drap, ara per ara, no es massa coherent. Però valia la pena acudir i gaudir de l'excel·lent organització de l'event, tot i fer-ho a un altre ritme. A darrera hora van poder convencer a la compi d'Ada. Aquesta malalta del tennis que no es deixa la raqueta una estona  ni de casualitat. Tot a anat força bé. Ferran a mostrat el seu nivell de "galgo" malgrat no estar en el seu millor moment. Felip queda segon de la seva categoria, aprofitant aquest estat de forma òptim i impressionant. Les fèmines no són menys amb un paper més que digne. I un servidor decideix fer de llebre a la debutant per poder posar marca al seu primer 5 km. També destacarem com les gasta el "nen". El teniem per Navarra per poder prendre part en el seu Cross juntament amb Cristian. Tots dos han estat brillants. L'Àlex ha fet primer de la cursa de Juvenils amb una bona cursa. I el gran dels "Guti's"; tornar a recuperar aquella classe d'atleta posant-se dins el ball dels seniors amb bon ritme. Enhorabona a tots dos!!!

Expedició Riberenca

Sembla ser que la jornada d'avui ha estat més suau metereològicament parlant. El fred descansa una mica, tot i tornar a treure el cap a partir del tard. Portem un parell de dies de descans per mirar de no anar carregant massa aquest gluti rebel. Un matí d'aquells migs barallats amb unes estisores per podar i posar una mica d'ordre a un ramatge desperdigat. El camp està al seu punt. Encara tenim rogles amb humitat i la terra està esponjosa després de les pluges. Avui un vídeo de la supercursa de la Marató de Zegama-Aizkorri 2.013. L'ambient, el paratge, el desnivell, la dificultat ... Un conjunt tot plegat per un gran somni!!! 

Boira i fred per aquí baix

I neu a tope per Llanos!!!

El fred ha arribat de forma contundent. Ni els mateixos elements del conjunt Natura estaven massa preparats. Els arbres van perden les fulles a tota velocitat. Curiosa la imatge en directe de la pluja del fullam que deixava nuets als aubes aquest matí. Per un altre cantó; el Riu. Aquest corrent d'aigua desprenent aquell vapor com a conseqüència del contrast de temperatura amb la de l' ambient. -2C a primera hora del matí amb una catifa de blancor al parabrises i un fred de mil dimonis. Possiblement la Tardor no ha existit ... i ens trobem submergits al mig de l'hivern en un tres i no res. Les malles ja no poden fallar per fer els entrenaments. Afegirem guants, gorret i aquella braga força útil per mirar de construir una bona defensa davant la frescor de l'ambient. La veritat es que costa Déu i ajuda per sortir a fer milles! Sort dels cracks de la matèria, que no s'acaben la pila i que d'una manera o un altra ens empenyen a compartir gambades.
Avui un video per trencar amb tot lo convencional. Els Maná construeixen una versió del tema "el rey" (aquella cançó escrita per  José Alfredo Jiménez i tota una clàssica de la cultura mexicana). Gairebé disfressats de Mariachis però sense perdre la potència del pop rock.

L'incombustible Eliseo, també ho va presenciar!

Aquest proper cap de setmana es disputarà el XXI Cross Internacional "Hiru-Herri"- Trofeo Reyno de Navarra. Una prova on va donar la volta al món per aquell gest de "fair-play" de l'atletà vitorià Iván Fernàndez. El medallista olímpic kenià Abel Mutai va baixar el ritme abans de l'arribada ja que pensava que havia creuat la linea de Meta. Fou en aquell precís moment, quan un fenomen d'atleta que anava segon classificat... el va mig empentar i gesticular com podia al camí de la victòria. Tot això sense sobrepassar posició i otorgant la plaça de l'èxit al "despistat" corredor africà. Sincerament; digne d'elogi i admiració total.