L'aigua fins al coll!

30 i pletòric!!!

Fot fred, ei Maria?

L'Ebre ofereix la imatge d'aquell riu poderós. Portem un bon grapat de dies veien com les gasta. Comportes obertes, nivell dalt de tot i velocitat de vertigen d'una aigua que corre que se les pela per arribar al Delta. Un enrenou molt lligat a les conseqüències climatològiques. Temporal de pluja pel Nord de la península i embassaments deixant anar aigua. Per aquí també la pluja fa acte de presència. És cert que les quantitats registrades no son res de l'altre món ... però importants per tractar-se d'un mes de Gener. La inestabilitat ha estat un fet evident. Hem passat per episodis de sol i bon temps, de fort vent amb un fred del bo i de cel grisos acompanyat de nuvolades amenaçadores. Sembla ser que per la setmana vinent tot canvia una mica. Torna la calma i possiblement descansar una estona amb tanta irregularitat. Una setmana dedicada al món dels peixos. Ens hem posat 3 cops a l'aigua per fer unes piscines. No amb massa càrrega però complint els mínims establerts per l'esperat. De moment descans de Run. No hi han gambades ni per Barranc ni en grupetta. Decidim descansar de ple i encetar tractament amb el fisio aquesta setmana entrant per mirar de poder trobar la llum al túnel  Hem disfrutat veient com les gasta la parella de Maria-Ferran per aquesta cursa de MTB per teritori de Benissanet. I poder visitar casa dels "Ginesos" que son tant grans com és la distància entre els braços que tenen quan et veuen. Avui videos del Robbie Williams amb el tema Candy, Rihanna amb Diamonds i The Cranberries amb un fantàstic Tomorrow.

Els canvis de temps mig sobtats ja són aquí. Aigua a dojo per un Ebre farcit a petar per allò d'inundacions pel Nord de la península. Un temporal de pluja, més aviat feble que ens deixa un total de 10 ltrs/m2 i uns episodis de vent de component Cerç que pentina l'atmosfera. Les temperatures són més aviat suaus i solament l'aire és qui s'encarrega d'oferir una sensació més freda. Tanquem una setmana més d'aquest Gener, amb un peu aixecat i un "freno" de mà posat. Un parell de jornades de natació i un dia de run suau sense força massa. No perdem detall per oferir una mossada en festivitat de Sant Antoni, on possiblement ho hem allargat un pel més del compte. Ha estat noticia l'afer Amstrong per l'esperada entrevista on es despulla  admetent el seu joc de trampes en el tema dopatge. Era la "crònica d'una muerte anunciada" que novament sacseja el món de l'esport i el ciclisme en aquest cas. També els galgos del Club els teniem per Tarragona a buscar registres i sensacions per aquells 10 kms. Gairebé tots han estat a l'alçada i mostrant que per aquell Barranc los hombres de Canovas van creixent com les canyes als marges del Riu. La nota negativa la protagonitzat Robert que s'ha vist obligat a aturar-se per una punxada al bessó de la cama. El nen no ha pogut satisfer les seves aspiracions en el control dels 1500 mtrs de Pista Coberta a Sabadell, però va apropant-se a la mínima. I no ens deixarem al tros de triatleta del Xavi Méndez; que amb una lesió més, ens el deixarà tocat durant un temps a l'espera de la seva recuperació. Una salutació per ell i el màxim recolzament per superar aquesta nova "Trans".

La marea Verda invadeix Tarraco!

Quin fideuà Maria! La bona digestió és clau ...

Avui uns videos per posar actualitat a les tendències musicals. Un del Mika. Aquest jove libi-anglès amb el seu treball Celebrate que va sonant desenfrenadament per locals musicals sense pietat. I l'altre de l'experimentada Alicia Keys (per allò de 14 Grammys). Més de 30 milions de discos venuts per culpa de la seva veu potent i elegant. I un altre de la Carly Rae Jepsen amb la cançó: Call Me Maybe. La cantautora canadenca és caracteritza per aquest rock clàssic amb pinzellades de bandes alternatives.

El temps passa depresa, gairebé corre tant com els mateixos atletes. Molts cops massa ràpid, altres un espai de temps és tot un món. Una magnitud surrealista que ens obliga a evolucionar si no vols perdre el fil a l'actualitat. Però malgrat tot; tenim la sort dels records. D'aquells grans moments de la història que ens marquen i s'instal-len definitivament dins el nostre propi disc dur del cervell. És precisament en aquest moment quant tot queda aturat. Quan la memòria (quina gran eina) actua  i ens porta al punt en el moment que un vol. Avui he rebut un gran regal. Un element que en rememora dins un oceà d'adolescència. Aquells anys de jugador de bàsquet, de fanàtic, malalt, boig per l'esport de la cistella. Teniem poquets anys; 13,14,15 primaveres com a molt, on un poster del mite ens mostrava els seus llargs braços a tot el llarg del capçal del llit. I quin sarau vam tenir per casa a l'hora de treure aquella Mare de Deu de porcellana que penjava de la pared. Era el torn pel Michael. El Jordan. Aquell: crack, atleta, Number One, que teniem d'espill com a font d'inspiració. Tot ho feia de forma genial. No fallava mai. La seva musculatura movent-se per les canxes d'NBA. El bàsquet personificat. Era el millor. Qualsevol cosa que portava ho transformava en moda. I d'aquí les seves sabatilles. Un 16 de Setembre del 1985 arribaven a les botigues dels USA les Air Jordan I. La multinacional Nike va confiar en aquell jove el seu art com a jugador de l'NBA dins la formació dels Chicago Bulls. Un disseny atrevit per Peter Moore amb aquells colors millorats posteriorment. Fins i tot el propi Jordan va deixar anar: "no puedo ponerme esto, son los colores del diablo!". El primer cop que les vaig veure en directe va ser un hivern a la pista d'EGB. Un jugador visitant de Reus o Tarragona era el protagonista indiscutible del moment. Les Jordan!!! porte les Air Jordan!!! Amb el temps; "Tof", "Tote", Guillem, Sarri ...van afegir-se a la moda. Una tendència que de ben segur va marcar un abans i un després amb tot aquest frenètic món del merchandising actual en altres disciplines de l'esport. Així que després de molt i molt temps. Quant aquella au transformada en esser humà i amb cognom Jordan ... es penjava de les cistelles com un geni inhumà ... on aquells marrecs de genolls pelats, somiàvem desperts amb aquella cistella impossible al darrer segon per pistes de formigó ... que tancaven els ulls abans de dormir somiant amb aquelles sabatilles Nike Air Jordan I, al costat del llit, per ser calçades i no treure-les durant tota la jornada... Gairebé 28 anys després, no caldrà somiar. Les tindré preparades al primer prestatge. Molt a prop, al meu abast, a mà. Per si de cas: Robert, Bertoni, o Hipp me venen a buscar per fer un 1 contra 1. Quin regal companys. Merci al mano i Emma!!! De vegades els somnis... es converteixen en realitat.

Un parell de videos de Train:

Llàstima parella!!!

Tenim una meteo amb un cert canvi d'actitud. Trencant una mica amb la bonança dels darrers dies per posar més ritme a un Gener pacífic fins  aleshores.  Una mica de pluja durant el passat cap de setmana i ara entrant el fred amb ganes. La sensació per culpa del vent ajuda i l'airet talla de valent si decidim fer un passeig pel carrer. Alguna petita enfarinadeta per les cotes més elevades del veïnatge territorial; com la serralada del Montsant i Massis dels Ports. El Piri va rebent neu nova i això es nota al respirar ambient hivernal. Tanquem la setmana amb tres jornades de natació, un parell de run i un simulacre de bicicleta. Ahir vam haver de girar cua, davant l'aigua i el fred que ens deixava groguis fent moure les bieles. Poc a poc ens posem de nou en marxa. Les molèsties i el dolor continuen en la zona gluti, sempre i quan la modalitat és el run. L'aigua ens posa tot al seu lloc i fins i tot disfrutem amb les sèries curtes i ràpides per aquella piscina coberta. Hem tret llargs, però ho reemplacem per calitat.  

Avui uns videos més actuals de la música del moment: 

Avui el Rod passa al Club dels 68. Un dinosaure amb majúscules de la música, on la seva veu aspra encara continua pegant virtuosament. Aquí una actuació PreNadal que va desplegar el passat Desembre. Hem tornat a posar-nos en remull després de 10 dies sense fer-ho. No ens passem massa i ho trampegem amb sèries més llargues a bon ritme. També ens posem a fer gambades amb els dos "galgos" que tinc mig abandonats. Ha estat bé, però continuem amb les molèsties eternes.

Com ho veus, Sam?

Sempre assumia qualsevol paper! 

Si alguna cosa ha caracteritzat aquest bloc, ha estat la seva fidelitat del dia a dia. Aquest espai que va nàixer de la proposta del meu "mano". Transmet com un personatge "normal" i corrent va fent esport aprofitant: els espais, horaris i estonetes per engreixar un estil de vida molt saludable i força enriquidor. Voler publicar com Albi té; unes obligacions laborals, familiars, va fent de pagès a ratos, surt de festa i comparteix esport de la mà dels seus increïbles amics. Pulsacions, ritmes, kms, sensacions ... tot al detall per si de cas algú, vol prendre nota i distanciar-se de manuscrits de professionals. A fi de contes ... no deixem de ser amateurs totals. Submergir-se per aquest bloc, on les dosis poc formals reflecteixen per si soles. Molts cops hem aconseguit treure una rialla. Altres, posar la carn de gallina i experimentar com uns ulls plorosos fan força per no anar a més. Temporades amb reptes, gaudir de marques, altres mirant de recuperar lesions i moltes somiant desperts en futurs objectius. Molts dies interrompudament escrivint l'actualitat. Sempre o gairebé sempre relacionada amb tot allò de posar-se en marxa per suar un bon ratet. Ara correm, demà anem en bici i ahir feiem natació. Hem respirat temporades de tots els colors. De vegades sofrint per culpa d'un procés llarg, llastimats per certes irregularitats dins un món de lesions. Altres, disfrutant com a nens  de la multitud d'actes organitzades pel col.lectiu en Trifestes, curses, entrenaments o sortides en bici. Tanquem l'any 2012 fosos. Potser és cert que l'aigua ens estova com diria el Mister! Les preocupacions, cert ritme frenètic laboral i les maleïdes lesions. Aquí tot suma  amics! Així que després d'haver participat a la Sant Silvestre de Lleida i veient com teniem el percal ... vam decidir canviar d'estil. No no, tranquils ... No ens passem a la boxa ni al taekwondo. Senzillament hem rebut algun que altre cop i necessitàvem aire. Estar d'aprop amb un dels èssers que més cops ha sortit fotografiat per aquest bloc. El "funcionari", el meu estimat gos anomenat Charly. Aquest tros d'atleta que tantes i tantes milles m'ha fet corre al seu costat. Que tants moments fantàstics va regalar-me i que tant m'omplia. Charly no estava bé. Ni ell, ni jo veient com patia. Aquest passat dimecres vaig haver de prendre aquella decisió que mai voldria que arribés. Una resposta a un veterinari esperant el moment tràgic. Un moment per acomiadar-me d'algú tant proper com important. De tot el meu cercle d'amistats és coneguda l'estima pels meus "peluts". Mai a la vida donaria cap opció de fer passar un mal moment als meus fidels companys canins. Calia valor, coratge, seny i ser just. Recordo perfectament com ens miravem dins aquell consultori. Aquella mirada de patiment, pena i estima. Un fins sempre i donar-li les gràcies per tot el que va donar-me. Que gran que ets CHARLY!!!

I no acabavem precisament la setmana per aquest mal tràngol. Tots sabem com tenim l'actualitat pel poble. Sobren les paraules, comentaris i altres. També una abraçada per Marina.

Tenim la responsabilitat de la continuïtat. D'anar endavant, de mirar al voltant i comprovar com algú t'espera tot i no estar massa motivat com per fer un Run. El temps acompanya en un Diumenge dia de Reis amb un sol esplèndid. Fa fred, gens de vent i el cel és d'un blau gairebé elèctric. El Sam i la Jana ens esperen. Una mica més de 8 kms en 45' de circuit trenca-cames a ritme "fondon". Les sensacions són lamentables. Anem alts de cardio i mig rovellats per tot arreu. Ens faltava el "jefe", però el portavem mig amagat aprop del nostre abast. Tanquem una etapa d'aquest bloc diari. Probablement ja no tindrem el dietari com anavem narrant habitualment. Anirem transmetrem qualsevol concepte de la nostra activitat física. Propers objectius, fites, reptes o el que surti. Posar-nos a escriure quan realment pensem que és important. O potser, quan tenim un argument més distret o sucós. És a dir; que farem campana més d'una, dues o ... varies vegades. Anirem a classe quan voldrem o podem. Però continuarem, tot i estar més enrere. Potser ja no tindrem el peix més fresc del mercat... però el  continuarem tenint. No tenir aquella responsabilitat d'actualitzar la jornada ... per que de vegades ... no hi ha massa cosa per contar. Gràcies a tots i salut per tothom!!!  

Els rojos ens han fet la festa!

Quins cracks!

Màxima de 14ºC i mínima de -1ºC. Tanquem l'any amb una geladeta de bon matí. Una mica de boira i fred de nou per recordar a la memòria que estem a l'hivern. El sol també ha fet acte de presència, tot i fer-ho amb poca força. Mirem de recuperar el cos a ritmes frenètics. Aquesta mena de "passa" que ens  a declarat la guerra  ens deixa fosos per tot arreu. Però com indica la tradició dins els manuscrits dels runners ... la Sant Silvestre s'ha de fer com es pugui. Aquest cop ha estat els companys d'expedició qui s'han encarregat de posar-nos el dorsal i compartir amb els tres les gambades per Lleida. Evidentment, no anem a cop de crono, ni sensacions. Un trote suau i pendents de la Sandra que ha patit més del compte. Aquest ritme de vida frenètic la de malmetre! Però ple d'orgull veure com s'esprema fins al darrer metre.  Per un altre cantó; la Laia i el Ramón han desplegat la seva millor versió. Han fet una bona cursa i han acabat més que contents i amb bon ritme. Sort d'això, perquè l'enredada de posar-los allí era important.  Així que una més  al registre. Aquest cop diferent per haver pogut viure la cursa d'una altra manera. No les teniem totes ... després d'aquest patètic estat de salut. Possiblement gràcies a ells hem fet Meta! també cal felicitar a tot el desplegatall de companys que tenim repartits per les diferents curses. El nen ha guanyat la Sant Silvestre de Reus en un autèntic carreron. També el Ferran ha fet una bona cursa amb una 9a posició, on l'Enric, el Joan i la Júlia no han estat menys. El Robert per Vinebre fent podium seguit per un Salvador Vilà dur de pelar. Ginés per Tarragona soltant cames i volant. I Monty per la cursa dels Homens dels Nassos apretant els dents de valent. A nivell de Pro's, l'Ayad queda segon a la de Vallecas  darrera del Tariku Bekele. Sol ens queda felicitar l'any a tots. Que passeu una bona vetllada de Cap d'any i Salut per tots en aquest 2013!!!

Màxima de 13ºC i mínima de 7ºC. Ens apareix el Cerç a primeres hores. La temperatura no és massa freda, però amb aquest brot de vent la sensació és diferent. Un dia d'aquells on ens aixequem com podem ja que alguna cosa ens deixa OFF. La "passa", alguna cosa que ens ha assentat fatal ... La qüestió és que hem tingut que volar literalment i abandonar el gruix d'atletes que teniem per l'Avinguda de Catalunya. Haurem d'estar en repòs total mirant quan podem el-liminar definitivament aquest mal estar indesitjable. De totes maneres sort de la grupetta que ens ha passat fotos i tota la informació en el moment de la cursa. Bones carreres en general, mostrant que els tenim en forma malgrat la festivitat de Nadal.

Els peixos i el pato.

Màxima de 8ºC i mínima de 2ºC. La boira s'instal-la per jornada completa. El sol apareix a partir de les 16:30h i aquest fet origina un daltabaix de temperatures. No tenim vent de cap tipus de component  i la nit és lluenta mirant un cel ple d'estels. Tornem a matinar per posar-nos en marxa a tot gas. Ens anem a piscina per prendre part en una activitat que el company Xavi Méndez ens te preparada. Una mena de Sant Silvestre de 10 kms nadant per una piscina. És a dir; una grillamenta de jutjat de guàrdia amb totes les de la llei. 400 piscines o 100 sèries de 100 mtrs com ell ho anomena! Sincerament, me venia molt de gust provar el repte. Després de l'estiu vaig decidir fem soci a l'Aqua de Mòra per poder fer natació un parell de dies a la setmana i així no perdre el lligam amb l'aigua. Aquest fet m'obligava moralment a posa'm en mans del mestre amfibi  i participar d'aquesta iniciativa força engrescadora. Iván, Xavi, Inco, Cristina, Lidia, Enric i jo mateix preparats per passar unes horetes en remull. S'han format grups per poder fer més planer o menys ensopit la feina. Jo he decidit anar a la meva. Soc el que tinc menys nivell  i millor no fer anar malament a ningú. Arrenquem amb sensacions prou bones. Gestionem ritme que la revetlla és llarga. Vaig parant cada 1000 mtrs per beure i menjar algun mosset de barreta. No perdem massa temps, aquests del costat van que volen i si ens adormim una mica sortirem a les tantes. A partir dels 7000 mtrs tot es capgira. Potser és el muro, tot i que aquesta vegada ha estat més psicològic que físic. Ja estavem fins dalt de tanta aigua, teniem dubtes de la capacitat per sobreposar-nos i feina rai per desconnectar de dimonis i tornar a donar braçades.  Finalment ens apliquem i aconseguim l'objectiu. Notem hombros contents i espatlles maduretes. Contents per imposar-nos i arrugats de valent després de gairebé 4h dins l'aigua. Val a dir que hem sortit uns segons per fer la foto. Aquest personal ja havia posat fi al negoci i jo encara tenia 600 mtrs per davant. Quins màquines companys!!! De totes maneres ... avui i salvant les distàncies me sentit una nadador. Ja ja ja. Una abraçada a la mare de la iniciativa. El Xavi ens ha obsequiat amb una gran matinal aquàtica i sent al mateix temps ... una de les bones de l'any.

Màxima de 17ºC i mínima de 4ºC. Uns Nadals plàcids per poder fer un vol sense patir massa fred. Aquestes temperatures estan més properes a temps de tardor que del propi hivern. No tenim gelades, ni massa boires de llarga durada, ni vents siberians, gens de pluja ... Un bon sol que ens alegra el dia durant la totalitat de la jornada i que comença a allargar de mica en mica les tardes. Avui descansem de nou. Aquest famós dinar de col·legues és prou argument com per aparcar la resta d'activitats. El darrer divendres de l'any, un 28 de Desembre, on ens trobem per argumentar les nostres olles i posar data, hora i lloc a nous objectius. Enguany, o millor dit, per l'any vinent ... ja tenim cita a un lloc de l'agenda 2013.  Salut i Bon Profit nois!!! Video Retro dels Pet Shop Boys amb el tema It's a Sin.