De vegades les persones volem tot allò que no tenim i després ... resulta que quan ho tenim a l'abast; passem de tot. Una mica ha estat la crònica de la jornada. Gaudiem d'un sol esplèndid, poc vent i una temperatura alta. Avui era tot idílic per treure la Bianchi o sencillament per fer un running. Però la mandra s'ha recolzat a 4 dies sense descans per declinar-nos per un Stop and Go. Feines agrícoles, altres de domèstiques en alguna que altra terrassa, veure Tv i aclucar l'ull tombat pel sofà. Sort que Charly, ha cumplit amb el seu entrenament i no com altres... Per cert! He pogut parlar amb Pantani i sentir les seves impressions de la Tri de Zarauzt. Ha estat Finisher (com sempre), tot i que ha nadat força aclaparat com a conseqüència d'arribar dins del temps de tall que marca l'organització. Amb la bici la cosa ha estat diferent i ha donat tot allò que tenia i més. Passant una i altra vegada a un bon grapat de triatletes. Al run, ha sortit finet tot i que ha tingut que anar regulant per evitar "el hombre del mazo". Possiblement no estirà content del tot, però és Finisher un cop més. Un mot molt respectable dins una prova com la Zarauzko triatloia (una competició molt diferent a la resta). Cal pensar que som de la secta on els dilluns ens aixequem per anar a treballar. Que pertanyem al grup d'aquells, on de vegades, no es pot entrenar per la sencilla raó que no hi ha alè per culpa de la feina. Un respecte senyors, que com molt bé diria aquell il.luminat on cada cop està més i més gras ... "que no estamos tant mal". Així que Enhorabona a Pantani i molta sort per Ñoño, ja que d'aquí no re... toca Roth.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada