El bloc d'Albi

Els nostres galgos tenen les curses a les 18:50 (Robert) i 19:55 (Trepa). Màxima de 29ºC i mínima de 14ºC. Garbinada, sol i calor en un 1 d'Octubre on els canvis, tampoc són presents. Avui ens tocava matinar i força. El Campionat Estatal de Veterans és l'acte transformat en festa pels fanàtics i atletes. Aquest Club on amics, coneguts i malalts fem cap per entrenar, petar xerrada i conviure les fites tots plegats. Uns mesos enrere vam coneixer les intencions del Mister. Volia portar un acte de caire nacional i ho va complir. A partir d'aquell moment Trepa ja va comentar-me les intencions sobre l'event. I com no podria ser d'una altra manera ... ell volia ser present. Per part meva, era una tasca complicada. El dubte era gran tot i quedar plenament enlluernat per fer-li costat i omplir la participació en representació del Club. Finalment no va poder ser, tot i que l'amic Robert va optar per acompanyar-lo. Així que ja ens veieu "chupant" campionat per la vena amunt i avall. Amb una il.lusió especial per fer-ho davant la seva gent i capficats en gaudir d'un objectiu en un dia com avui. La Marce i el Felip, també i són. Dos trossos d'atletes i grans companys de gambades. 4 esportistes de la terra competint amb les màquines d'arreu de l'estat. La jornada ha estat excitant. Respirar l'ambient atlètic d'aquests veterans no té preu. Veure com veritables llegendes de més de 80 tacos fan un 10.000 mtrs. La qualitat dels cracks de pentatló on són capaços de combinar proves de llançament, velocitat i salt al mateix temps. Aquí no val sentir-se vell! Però anem per pams que val la pena. Robert ha fet un 39'32'' a ritme de 3'57''/km. Un registre molt lluny del seu nivell. No ha estat el seu dia, tot i que jo no necessito marca per valorar i admirar la seva evolució impressionant. És difícil pair aquest cop, Robert és una persona ambiciosa, d'aquelles que quan mouen fitxa no fan de qualsevol manera. Ell va posar-se dins al ball per fer-ho amb les millors vestimentes. Però avui l'orquestra no anava acord amb la partitura. No va trobar les sensacions i feina rai per anar fent i mostrar-nos que malgrat les dificultats cal portar el cos fins Meta. Robert està en deute amb ell mateix. Així ho pensa i així ens ho demostrarà en forma de marca. La mitja, la Marató ... sortim de dubtes d'aquí un parell de mesos. Més tard li tocava el torn a Trepa. 36'37'' a ritme de 3'39''/km en una cursa molt ben gestionada i gaudint d'una bona marca. La salsa de la competició juntament amb el formigueig de la tensió formen part del seu ADN. Poques paraules i reafirmant el que tots coneixem d'ell. Un referent de l'esport donant 25 voltes per un tartà amb la finalitat d'extreure el màxim d'ell mateix. Solsament felicitar a tots dos. Ha estat un orgull vetllar per vosaltres i oferir recolzament el millor que hem pogut. Les fotos són del mano. Tot un detall que no ha volgut deixar-ho de banda i inmortalitzar un gran dia.