Màxima de 22ºc i mínima de 13ºC. Cerç a la vista i sol, però a baix rendiment. Avui és un gran dia. I ho dic de debò! De bon matí ens toca matinar per començar amb els preparatius de la Festa dels Quintos de l'any 71 (Ep, l'any de naixement, cuidado!). Una trobada d'un bon grapat d'amics, coneguts i amistats que vam compartir molts moments d'adolescència per aules, patis, pistes, carrers i un llarg etc ... Un caliu molt especial, ja que feia molt de temps que no veia als: Pochi, Pera, Flores, Jose, Kim i algun que altre més. Esmorzar al camp de futbol, partidet inclòs, curses de sacs (Big Bags), d'ous, esquis-abel, remullades amb "globos" d'aigua i partit de beisbol. Quin fart de riure! Tot com abans. Els cracks mostrant que malgrat passa el temps el cop de calitat és present. Els Off i empentats per la tribu, no s'escapavem de participar en els actes. I tot això mentre's la Clotxa es feia lloc dins un estómac compartit per brots de rialles. Més tard vermouth a la plaça Major. Dinar a casa Castro. I les visites pel Refugi antiaeri de la Guerra, Marges del riu i Castell. CONTINUARÀ...
La traca final està per arribar ... una dutxa, manquejats de dalt a baix i cap a l'Escala per desfilar direcció els baixos de la Social. La festa continua amb un sopar de luxe i una tirada de fotos prehistòriques on els Roper no eren gaire lluny. Ball de la mà del extraordinari discjockey Lambretta i actuació de Michael Jackon i molts altres més. Bon entrenament de potes, caderes, bessons i tot allò que pot posar-se en moviment de forma independent l'una a l'altra. Ressaca? Abel està en crisi i amb prou feines va omplir les neveres d'aigües Minerals!!! Retirada a quatre grapes i practicant exercicis de percepció amb la finalitat d'arribar vius a casa.
2 comentaris:
ELI
La veritat es que si, ressaca, molta, mal de peus, molt, i la rialla que no deixa d'estar present en la meva cara quan ho recordo tot, gràcies a tots per la vostra complicitat, per les ganes, gràcies de debó.
I a tu Albi que saps que et tinc un carinyo molt especial gràcies m'ho vaig passar molt be amb tu amb la teva actuació de Michael Jackson, cantant (que per això no tenim veu), que bonic ens hem fet grans i cadascu em fet el nostre camí, però quan els camins es creuen allí estem tots feliços i amb ganes de trobar-nos. Gràcies i com deia Neyo "que be que ens ho hem passat".
Ah Eli! Quin goig de dia!!! Tots els símptomes de ressaca del món mundial a l'interior de la persona. Una rialla a l'hora d'anar recordant els detalls i les imatges. Tornar a fer un convocatòria per Dijous ... Això no pot aturar-se!!! I descobrir que el Limoncello no té el mateix grau que el Pulco! Quin mal de cap...
Publica un comentari a l'entrada