 |
| Finalistes fèmines del Torneig |
 |
| Guanyadors i bons amics |
Màxima de 24ºC i mínima de 14ºC. La cosa canvia i la calor ens deixa de moment. Un matí rústic, continuant amb feines pendents i passeig pel monte amb Charly i Jana. Avui ens toca descans total i cal seguir instruccions a peu de la lletra de Marc, per no tornar a consulta abans d'hora. Sense massa temps per dinar ... fem cap a pistes de Tennis. Les finals del Social amb un parell d'enfrontaments interessants ens desxifraran el guanyador de l'edició 2.011. Marina-Ada; posava en marxa una final força disputada. 1 set per cadascuna i el determinant a favor per Ada. Bon partit de totes dues davant les adversitats per molèsties físiques de les dues fèmines del club. Ada confirmant que volia guanyar i mostrant el seu tennis ascendent i potent. La Marina fent el seu partit amb aquella classe de "nena" prodigi i dominadora del torneig durant els darrers temps. Carranza-Pitoi ; tancaven la paradeta i aquesta vegada sense massa equilibri. Victòria pel petit dels Pitoi davant un desdibuixat Josep Maria sense trobar aquell feeling de mestre que tantes tardes hem admirat. De totes formes, enhorabona per tots quatre. Per ser els dominadors actuals del nostre tennis del poble. Felicitar als campions pel guardor i encaixar una abraçada d'admiració per ser bons tennistes i grans i molt grans amics. També un espai per Tarragona. Ha estat triada com a Seu dels Jocs del Mediterrani del 2.017 amb tota justícia i molt de mèrit.
2 comentaris:
Tu sempre a l'agüait de l'actualitat esportiva local i de tot 'ambit!!! Efectivament molta alegría per la confirmació de Tarragona 2017, tinc bons amics que han treballat molt per fer-la realitat. Enhorabona a Ada, s'ho mereix per creure en ella mateixa (lliçó per la resta de la vida...)i jo doncs... que t'he de dir, probablement la final mes dificil de jugar, sense puger relaxar-me i sense puger emprar-me a fons, es dificil de descriu-re, pero a la compe es tracta de vençer la dificultat que es té al devant, tant si es gran com si no...
Gracies a tots els asistents, al menys les xiques us han fet xalar...
Pitoi
Ah!! si senyor, amics !!!
Els anys passen per tothom i això es veu. De vegades la manca de cabells o aquelles canes interessants ens desperten la realitat del recorregut que té la vida. També els quilets de més i aquell kit aerodinàmic d'alerons poblat per la cintura i papada del coll són signes evidents de com passa el temps. La veritat es que els nostres tennistes no s'escapen de la realitat. Però, malgrat tot i com aquells rockers inmortals ... ells continuen oferint espectacle pur i tennistic. És com aquell que obre la caixa una vegada a l'any per muntar el pessebre. Les figures sempre són les mateixes. De vegades amb més marques i ratllades. Però sempre lluint damunt el moble. Potser sou els àngels del tennis local. I aquest cop, lluny de fer la pilota ... així ho indica l' estadística. Pitoi-Carranza Carranza-Pitoi dos rokers que mai moren. Enhorabona a tots dos mestres!
Publica un comentari a l'entrada