El bloc d'Albi

Els petits pel terra

Ens haurem de deixar "clencha"

Un parell d'atletes de Champions

Màxima de 17ºC i mínima de 13ºC. Tenim un cel ple de dubtes amb una certa amenaça de pluja. Finalment 0,5 ltrs/m2 i continuant dins una dinàmica d'un dia humit. Un matí aprofitat per fer un tomb per Lleida i mirar d'evitar aglomeracions pre-nadals amb això de les compres. La tarda invertida en l'esport. Fem d'aficionats, suporters i fins i tot de managers. Lluny de ser atletes per evitar tornar a caure en les mateixes errades. La Milla del Perelló, la cursa, que segons l'ex-entrenador Rafa Flores, l'anuncia com la que posa en marxa la temporada d'atletisme. Home! Per aquí dins a la Ribera d'Ebre els "galgos" ja porten unes quantes doblegades per Curses i altres. Tenim un bon grupet en representació del Club d'Atletisme d'Ascó. No som massa colla, però pocs i bons. La Laia Soler fa segona, El nen (Àlex Mèndez) guanya de nou, La Marce imposa la seva llei de mestra i victòria en veteranes. Les chiquis (Julia i Carla), 1a i 2a respectivament. Joan i José oferint aquella classe incombustible dins una cursa força ràpida de veterans. I els màquines de "Solo" i Ferran embolicats fins les celles ja que corrien amb els "pro" en una de les Milles més ràpides que he vist mai. El Llorenç Sales amb autoritat s'emporta la cursa  seguit dels marroquins. I els nostres complint amb el paper i donant prestació al Club per posar 2 atletes dins una Milla de molt nivell. Enhorabona a tots!!! Però també vaig gaudir de tornar a encaixar una abraçada amb el Sr. Rafa Flores. Aquell personatge que va ser el meu primer entrenador i que sempre és un moment especial el fet de trobar-nos. També una emoció sincera cada cop que puc veure-la en directe a la nostra Ingrid. Aquesta atleta de 5 estrelles que té Benissanet on tots els antics companys d'entrenaments ens quedem admirats de la seva trajectòria cada cop que la veiem. I per si no hi ha prou ... tot això regat amb la companyia d'un esportista (triatleta) amb una cordialitat i dosi de bon jan difícil de trobar. Donant consignes tàctiques, mirant de posar objectius a la propera temporada i fotent-nos un bocatta en un lloc privilegiat i sense suar ni el més mínim.  Avui no portavem dorsal. Ni ell, ni jo. Dificil de creureu però cert. Bona tarda Xavi, malgrat l'aigua, no participar entre els nostres companys ... però emmagatzemant aquella adrenalina per la propera.

Un parell de vividors de mil collons