El bloc d'Albi

Aquest cop no venia del Pakistan; però com si ho fos!

Màxima de 22ºC i mínima de 10ºC. El dia s'aixeca amb estabilitat. El sol comença a deixar anar les primeres notes en un dia sense vent i una temperatura extraordinàriament perfecta. Després de la tempesta retorna la calma! Encara tenim els camps amb la humitat de les pluges derivant una petita cursa per fer brotar la verdor perduda. No les teniem totes per sortir a rodar o associar-nos a un descans. Finalment sortim a soltar cames. 5,02 kms de forma suau per mirar de donar oxigen i  d'anar recuperant unes potes rígides com a pals d'ecombra. 26'35'' de feina a ritme de 5'18''/km. Uns estiraments obligatoris treballant la flexibilitat i elasticitat ... i directes a dutxa. No perdem temps! Horaris de nens per allò d'anar pronte al llit. Un sopar amb la family Estela-Ripoll per celebrar el seu vuitè Ironman. Entaulats petant xerrada amb Lothar, Emma, Cristina i el "super". El tenim prou sencer, llest per la pròxima. Si més no ... el vec xuclat de cara.  La llarga distància et menja fins les celles! Un glopet de Moscatell i fins la propera d'aquí no gaire. La setmana vinent ja començarà amb la delia dels entrenaments, les programacions i el quelcom on millorar per anar més solvent (més ràpid per la resta de mortals). L'hora del llit arriba per tothom. És l'excusa perfecta per anar a fer salut. Uns per anar al cole i altres a "costura".