El bloc d'Albi

Dream Team

La pólvora dels francotiradors

Màxima de 14ºC i mínima de 6ºC. Ja tenim el canvi de temps al carrer! Aquest matí com aquell que es cola dins una càmera de fruita dels Gines ... la sensació de fred era total. Tornem a matinar i continuar amb horaris de doctrina. Potser vam pecar un pelet el divendres ... però el nostre sensei ens ho perdona tot (no quedria equivocarme Mister!). Tenim un Run dominical dels bons lluny de Sebes, Valletes i raconades del poble. Convocatòria a Miravet amb els atletes de la Ribera Sud. Ens falta el Gines gran, però ha preferit anar a veure dones. Ja ja ja! També el Robert que estava més pendent de nosaltres que una mare primerenca. Per aquella plaça teniem el valent del Gines junior juntament amb l'hereu del poble el Josep Anton. El bus de Flix recollia Ferran i Trepa amb puntualitat britànica. Cares de son, mal despertar ... la qüestió era fer cap a aquest bonic poble. Uns cafetons per encetar tertúlia amb els anfitrions i rumbo. Aquesta vila arrelada al riu com si formes part tot d'una peça. Les seves cases de pedra ubicades en carrers impossibles pel desnivell. Aquelles masies immaculades oferint la venta de ceràmiques. I el seu Castell com a màxim vigilant del municipi donant calma, pau i tranquil.litat.  Un itinerari paral.lel al transcurs del Riu Ebre partint de Miravet i fer cap a Benifallet. Fer mitja volta i continuar pel mateix lloc que ens conduïa aquest GR magnífic per les seves vistes al riu. Aquestes façanes fluvials, camps de mandariners, garrofers i algun "auliver" despistat, com a companys de recorregut.  El sol era esplèndid, l'aire es deixava notar i la companyia impossible de millorar. Llàstima d'aquest traça trenca-cames! A priori teniem entés que es tractava d'un itinerari totalment pla ... Però amics! Aquest de Miravet i montañero de vocació, no te massa clar que és això del pla. L'únic element pla del trajecte era la llossa de pedra que indicava el GR.

22 kms totals en 2h i 5' a ritme de 5'40''/km de mitja. Ens notem alts de cardio, però millor a mida de cremar kms. El pas del sender( guapíssim i tècnic al mateix temps), les rampes amb fort pendent i la irregularitat del terreny ens anaven posant madurets. I a partir del km 15, tot anava canviant. Les potes pesavem cada cop més. La rigidesa a les cames era un fet i per si no hi ha prou ... el pitjor desnivell era pujar dalt del poble per enfilar-nos direcció els cotxes. Trepa i Josep Antón, els tenim prou sueltos. Dirigint l'orquestra i disfrutant del moment. El Gines junior és un bou. Ell patia però anava fent a cop de geni  Ferran anava fos, porta més tralla que ningú durant la setmana i això penalitza. I un servidor; gestionava la misèria a cop de puny i fent veure que anava mig mig com podia. Tornem a sentar-nos de nou i el vermouth esperat. Mirar de proposar noves convocatòries i agrair als cracks pel matí que ens han ofert. I com no podia ser d'una altra manera; també felicitar a les dones que avui han complert el seu objectiu per Barcelona a la Cursa de la dona. La Laia, Elena i la Yoli eren per aquells carrers guarnits de malles apretadetes. Enhorabona xiques, sou unes cracks amb majúscules!!! Avui video dels The Cure amb el tema: Just Like Heaven en rotllo acústic.



I un altre per les xiques que segur que lis agrade. Fairground Attraction amb el tema Perfect. Com la seva cursa!