Malgrat les lesions, els constipats vírics i el bon grapat de irregularitats per poder entrenar ... mai hem perdut el fil de la grupetta. Respirar tots plegats d'aquell ambient previ a la Maratona. Els dubtes, les ànsies, aquell neguit que invadeix qualsevol estómac abans del gran moment. El Whapps alertava que s'apropava el gran dia. Dissabte marxaven cap a Barcelona amb aquelles bosses plenes d'il-lusions . Amb aquell protocol d'actes exhaustivament cuidat i detallat per no deixar res a l'atzar. Els tenim dins de l'escena. Com aquell artista instants abans de sortir a l'escenari per tocar la perfecció. A l'altre cantó ... el públic impacient esperant. L'espectacle està servit, la feina feta i el foc al seu punt per coure l'excel.lència en format esportiu. L'obra és acabada. Els protagonistes buits d'ànima per aquell esforç inhumà provinent dels espartans històrics d'una altra època. Tots son a Meta. Els 42 mtrs i algun metret més, ja formen part d'aquell desgast d'unes sabatilles justificables un com van ser comprades. No perdem detall, això de les noves tecnologies ens permet tenir l'actualitat en el moment mínim. Avui m'heu fet emocionar! Sou autèntics, valents, persistents i per damunt de tot ... els meus bons amics. Enhorabona, és la frase que serveix per expressar aquest gran treball mentre el vostre públic rebenta insaciablement a cop d'aplaudiments.
"Los Hombres de Cánovas" un matí per Barcelona:
Ferran; 2h56'24'', JoseMa; 2h59'10'', Robert; 3h14'53'' i Ginés; 3h16'01''
També menció especial per la Fina Masip i filla de Flix que també aconsegueix cruspir-se la Marató en 5h 9'54'' i escriure el seu nom en aquell llistat virtuós de fèmines que s'enfronten al mite de la llarga distància. Enhorabona per la Fina!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada