Per aquí tot corre sense descans. La feina, la gent, el tràfic, el temps. Tot ha d'estar fet per ahir. Pràcticament no hi ha lloc pel descans. I a la mínima de canvi ... ja perds el tren. Enguany portem una temporada d'activitat física força irregular. Els episodis de les lesions no ens deixen de banda. És cert que molta part d'aquest entrebanc és per culpa nostra. Per no fer les coses com toquen. Per fer-ho tot a l'ample, posant a prova la maquinària perfecta anomenada cos humà. És aquí quan actua, reivindicant-se i posant fre per no anar a pitjor. Aquestes sobrecàrregues de glutis per culpa d'una descompensació muscular són el resultat de la quantitat de metres i metres nadant. Unes molèsties que solament apareixen a l'hora d'anar a runnejar. Quant l'impacte entra en joc amb aquell conjunt de fibres curtides dins a l'aigua. És a dir; molt treball sense cap adaptació correcta i estructuralment graduada. Aquestes velocitats que tenim per voler fer-ho tot ràpid!!! Molts sou els que fins i tot em pregunteu que està passant, com anem i que està passant. Com és que no faig tants kms, curses, entrenaments ni objectius declarats ... I la resposta és clara i evident: Temps de cert relax, mirant d'anar posant tot al lloc sense matxucades esbogerades. Invertim el temps en altres. I tranquils que no es tracta de cap festeig ... ja ja ja. D'aquí un "plis" tornarem. Però aquesta vegada a velocitats "lesives" com diria Trepa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada