Portem uns dies que tornem a posar en marxa esbufecs runners. No anem fent massa kms, però trotant tres cops per setmana amb la finalitat de trobar l'adaptació al minimalisme és una realitat. Avui era un dia especial per recuperar aquelles sensacions que et permeten comprovar com estem vius. Que patim com veritables "indios" darrera una presa difícil de vencer malgrat les adversitats. Tinc al Ferran convençut per fer-me de motxiller. I cal aprofitar-lo, que la solvència al seu diccionari està a primera plana. A les 7:20h del matí sortim del Barri i ens dirigim direcció Aubal per direccionar-nos a l'antic camí que ens porta fins Ascó. El ritme és troton, amb coneixement i gestionant com veritables experts per no trobar-me amb una fallida i fracasar durant l'intent. La xafogor està a l'ordre del dia, no corre ni l'aire i la calor és considerable. La calma ens dona la benvinguda a la localitat asconera. La major part del veinatge dorm, mentre els carrers estrets i tranquils ens ofereixen una agradable percepció de pau. Directes al GR99 i mirar de passar per aquell Pas de l'Ase tanc característic del nostre meravellós territori ebrenc. Baix; un Ebre en forma, posar color deixant unes façanes fluvials d'autèntiques postals d'estanc. Mòra ens espera amb 24 kms a les cames i comprovant en persona; que la corda per trotar s'acaba. Un peu encetat, mal de potes i algun que altre moviment buscant la rampa al muscle. Mig trotant, mig caminant Benissanet ens ensenya els seus camps de nectarines a plena temporada de recollida. Sembla ser que un petit mercat dona ambient pels carrers sota una mirada incrèdula dels habitants a l'observar com aquell parell de "frikis" invassors passejaven per la plaça mig despitolats. En aquest punt un servidor va tou i justet. Però no és així per Ferran. Que amb el seu estat pletòric sembla que me dona les forçes justes per no decaure fins el final. Miravet es divisa al fons. És el seu sobervi castell que ens alerta que som a un tret de no re. Però el tret és de fogueig, ja que a partir d'aquest moment, la feina és meva per anar jugant amb el "coco". Farem mitja volta i tornarem per on hem vingut. Arribar fins Benifallet ens suposa massa kms i millor fer mitjavolta. Arribar fins Mòra ens comptabilitza un total de 42 kms. La distància triada i la que toca en aquest feliç dia més que especial. Tota una feinada arribar de Benissanet fins la capital de la Ribera de l'Ebre. Les potes parlen davant la fatiga amb una miqueta més de 6h que haviem sortit de casa. La calor és incontestable, agobiant i posar-se al rebufo del "specialment" de Ferran ... ja no ens aporta res de res. 42 kms de minimalisme amb l'incombustible i inseparable. Tot un matí petant xerrada, reben instruccions i posant-me canya per no llançar la toallola. El gran artífex i responsable per portar la nau a bon port.
 |
| La son és protagonista! |
 |
| Camí de sirga |
 |
| Pas de l'Ase |
 |
| Quin bèstia! |
 |
Sincerament: Magnífic cansament!!!
Merci Ferran per enèsima vegada!!!! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada