Ens posem en marxa aviat, gairebé a les fosques tot i que el cel anunciava l'entrada d'un bon dia. Toca el torn a la bici. A la nova Bianchi que anirem ajustant fent quilòmetres i disfrutant al mateix temps. Ja feia setmanes que teniem previst fer cap a Àger. Aquell indret màgic per tots els amants de l'astrologia, parapent i tot allò relacionat amb les mil meravelles del millor cel del món (això diuen els entesos). Monty i Maria eren puntuals a la convocatòria. Calia preparar l'equipatge i les "flakes" per traslladar-se a la Serra del Montsec amb el cotxe. Tenim sol, una mica de vent i una temperatura agradable abans de sobrepassar els 1000 mtrs de cota. Arranquem d'Àger, amb calma, però sense perdre massa temps. Decidim pujar al Coll d'Àres direcció el Centre d'observació de l'Univers. Una pista asfaltada amb bon ferm durant els primers 5 kms que es va deteriorant a mida que anem pujant. 14,1 kms per davant amb una rampa mitja del 6,63% i un desnivell acumulat de 935 mtrs fins la cota 1534 mtrs. Un cop dalt, mirem de gaudir de l'espectacular postal que ens ofereix el Coll. Aquí tothom puja amb cotxe, moto... però de ciclistes ... ni rastre! Prohibit romandre massa espai de temps aturats. Aquí la temperatura és ven diferent a la de baix i cal posar-se a pedalar per evitar majors conseqüències. Aquesta vegada ho fem per la cara Nord, directes a Sant Esteve de la Sarga per un descens molt i molt: Dangerous. Gairebé tot és obagós i la gravilla va suelta per tot arreu. Beniure, Alzina, Moror i Guàrdia de Noguera. Unes petites poblacions enllaçades amb un ferm força irregular i de molt poca qualitat per anar amb bicicletes de carretera. De totes maneres, les raconades que ens ofereixen aquestes petites vil-les són esplèndides. Aquí la calma i la pau van arrelades a la terra. Els camps de sembrat recolzen la Serralada del Montsec expectants a qualsevol canvi. La C-13 es divisa d'aprop. Cal canviar el xip que aquí la civilització et dona la benvinguda. Castell de Mur i Cellers vigilen l'embassament de Terradets. De sobte el trànsit es converteix en una plaga i caldrà anar en compte. Tenim el vent a la contra, poca energia i un mal de potes considerable. El Noguera Pallaresa el tenim en òptimes condicions, que de forma amistosa el deixarem per agafar el creuament que ens portarà al lloc de la sortida. Anem tous, fosos i malmesos lluitant amb un vent en contra que ens acomoda al seient de l'agonia. La pujada no ajuda gens i les ganes per se-hi al cotxe són indescriptibles. Però aquí la grupetta ajuda i molt. Sort de la parella de ciclistes que s'encarreguen de donar cops de ronyó i fer que la sortida de diumenge; fos una veritable matinal de ciclisme. Quins cracks! O em maten o acabarant per posar-me al "puesto". No massa lluny dels 70 kms envoltant aquesta Serralada. Xafardejant els seus llocs més amagats i respirar aquest caliu màgic que ens ofereix el seu entorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada