dilluns, 24 de febrer del 2014

Ahir tocava matinar de valent i no tenir en compte que era Diumenge. La ocasió ho requeria i per aquest motiu la "perea" matinal no era present per enlloc. La VI edició de la Cursa de Muntanya de La Cameta Coixa era l'esdeveniment de la jornada d'un matinal de sol i magnífic temps. Miravet obre els braços a tots els runners trail. Tothom té cabuda! Els valents i potents ho farien per la Cursa llarga. Altres disfrutarien de la marxa mentre respiren terme adherit a l'Ebre. La Garriga està immillorable. Les pluges registrades durant Gener i Febrer han conquerit l'ànima de la verdor. Els ametllers florits obren les portes al bon temps. Tot i que una bona gelada matinera ens alertava que encara estem a l'hivern. A l'igual que l'any passat ens oferim a donar un cop de mà a l'organització. Fer d'avituallament i logística de transport  per deixar tot com estava. Aquesta gent sap el que fa. Sense cap mena de dubte disposa del millor col.lectiu humà per oferir totes les facilitats a l'atleta. Tots els detalls queden coberts. No hi ha lloc per la improvisació. Aquí tothom penca! Jo diria que gairebé tot el poble. L'ambient és insuperable. El nivell dels runners és bestial I les postals del paisatge son recordatoris per tos aquells que han disfrutat competint, trotant o senzillament caminant. Un bon grapat d'amics han participat a la Cursa. Fins i tot el Roger i Blanch han "volat" per aquest terreny escarpat. També l'incombustible Felip oferia la seva millor versió. I el Joan, Ferran, Sandra, Ginés, Sales ... quins cracks! Però reincidir és sinònim de subratllar. Posar en majúscules aquest poble. Aquest municipi màgic que a l'igual que s'arrela al Riu; obre els seus braços a tots els fanàtics del run 4x4. Veure com les padrines posen el seu art per cuinar les delicatessen de la casa i servir a tots els participants. Respirar aquest caliu atlètic per aquella plaça acollidora atapida d' amics, acompanyants i canalla... Uff ... que difícil és triar!!! O sortir a corre o continuar posant granet de sorra. Sense cap mena de dubte; tota una senyal d'aquesta excel·lència transformada en Cursa.