El bloc d'Albi

Aquest any SI! Després de la fallida de l'any passat per problemes de logística ... enguany no podiem fallar. La 4a edició de la marxa ciclista entre Montserrat i l'ermita Verge del Remei de Flix en commemoració de la Novena va ser una realitat. És cert, que cada cop ens costa més aglutinar un bon nombre de ciclistes. Tothom té les seves obligacions, agendes i prioritats. Però la finalitat segueix indemne. Aquest gruix d'amics, companys que aprofitem el moment per trobar-nos i fer una activitat esportiva, continua en forma i seguiex perdurant les ànsies de sempre. Aquest any amb: Ferran, Joan i un servidor donant pedals i la Sandra fent de suport vital per poder donar continuïtat a l 'event (sense la seva aportació hagués estat impossible). També el Pau i Mario van ser protagonistes, ja que ens van venir a buscar fins passat Vilanova de Prades. Un recolzament agraït de tot cor, ja que ens facilita molt el treball (merci cracks). Aquest any tot va ser diferent. Teniem programat no aturar-nos gens i solament carregar líquid dalt de Santa Coloma de Queralt i fer cap a Vimbodí per dinar. A partir d'allí fer temps dalt de Bellaguarda, ja que aquesta vegada anem sobrats de temps i arribàvem massa d'hora. La visita a Montserrat va ser espectacular. La boira  imponent baix la vall oferia una imatge indescriptible. Les muntanyes característiques de la Serralada vestides de verdor viu i latent (la nit anterior va caure un bon aiguat).  Aquella plaça brillava amb llum pròpia sota un sol de justícia. Temps suficient per anar muntant bicis i posar-se la roba de treball. No ens deixem de visitar el testimoni de la nostra visita. El Monjo de sempre, fins i tot ens coneix i ens saluda novament. Tot és llest, ens disposem a pedalar direcció Flix, uns 156 kms amb un desnivell positiu de 2060 mtrs i 2615 mtrs de negatiu. Un itinerari atractiu per la seva calma transitòria. Gairebé tot per carreteres secundàries on la climatologia ens oferia la seva millor versió. Poc vent i de vegades favorable i tot. La nota màxima d'esforç la va posar la calor. Tot va anar sobre rodes. No vam patir cap entrebanc significatiu i fins i tot arribem més sencers que mai. 6h i una mica més de mitja hora per posar magnitud entre la distància. Un bon ritme i una immillorable companyia. I es que ... fer allò que tant t'agrada i amb qui ho fàs ... no té preu amics!!!