dissabte, 11 d’octubre del 2014


Ja puc mirar ja ... ho veus bé!

No se com s'ho fa... sempre hem treu els colors i hem porta a casa carregat de grans moments


Encara tenim aquell regust Pirinenc que et deixen els esforços dins el teu cos i la ment. Avui ens hem mogut una mica per anar recuperant ànima. El gran nombre de pedalades amunt i avall per tota aquella contrada de la regió francesa de l'alta Garona no deixa indiferent a ningú. No vaig tenir el millor dia damunt la Bianchi ... però puc assegurar que ho vaig disfrutar de forma total. Molta culpa o gairebé tota la te l'amic Pantani. No ha estat la primera vegada precisament que m'ha tret al carrer per viure en directe l'esplendor que ens ofereix anar al límit i poder disfrutar al mateix temps. Tot això en un entorn únic, exclusiu i incomparable. A l'igual que un àngel  de la guarda ... sempre és allí! Fins i tot fa les fotos. Jo prou feina tinc en pedalar, xalar i anar resant que no sigui la darrera. Que no es cansi dels meus numerets i que la paciència l'acompanyi tota la vida. Posem un vídeo del company Morrissey d'ahir actuant a Barcelona i així ens emocionem una mica més. Merci crack!!!


1 comentari:

joan ha dit...

bueno, lo d eth portilhon , queda com a assignatura pendent, a vore si a la propera podem pujar amb millor cara !