Cursa de les escales!

Un matí amb núvols, lleuger vent i una sensació de fred de collons (perdó pel mot utilitzat, tot i sortir-me de l' ànima). Màxima de 14ºC i mínima de 8ºC. Al tard tempesta amb pincellades tropicals i precipitació de locos. Sort que les escales ja estaven passades i acabades. A la tarda; La Cursa de les 1000 Escales Flixanques, una activitat que complia, justament els seus 2 anys de vida. Tot ha estat perfecte, bon ambient, excel.lent organització, extraordinària participació del run i bona temperatura per suar amunt i avall recorrent carrers i llocs emblemàtics del poble (Casc antic, Punteta, Casetes, Plaçeta de la Música ...). Mantenint converses amb alguns dels participants, ha estat genial. Traçat de trenca-cames, llocs bonics de la vila i un bon caliu d'amics i coneguts donant suport als atletes que lleugeraven la duresa del traçat. L'any vinent tornen. Dades finals pròpies: 40'40'' (2on local) per darrera de Trepa amb 38'26'' (1er local). Distància de 7,72 kms a ritme mig de 5'16''/km amb 172 ppm de mitja i 184 ppm de màxima. Les sensacions no han estat les més bones de la vida. Al sortir, ja he patit amb el ritme exigent als primers trams d'escales (Correus i Casetes). Controlava la figura de Trepa, però poc a poc he anat perdent-lo de vista. La segona volta anava fundit i calia recuperar-me per posar fi a la cursa de la forma més digna possible. Així que "mono" de treball i al rotllo. Casetes 2a volta, s'ha convertit en l'Angliru i la punteta, el mític Tourmalet. Apretem dents i sense mirar polsòmetre donem la resta. Carrer Amassadora finiquitat i baixant per Larrosa, posem tot el que tenim. Com es nota que aquest ball no diu amb mí. A tots els llocs on les pujades demanen opinió ... m' arrossego com una serp i a patir com un dimoni. També la motivació dels últims dies no era la més "I love this game", però no és excusa. De totes formes he disfrutat com un nen corrent pel meu poble i rebent els ànims dels compis i coneguts. Però no voldria acabar la crònica sense remarcar el protagonisme d'aquest event de l' amic Trepa. 1er felicitar-lo per la victòria com a local i després pel treball desplegat a la cursa. Ha estat la mare i culpable d' incorporar una cursa d'aquestes caracterísitiques dins un calendari amb una cursa diferent i a tenir en compte. Són moltes les hores de preparatius, logística i un bon grapat de mals de cap que solsament ell ha tingut que combatre. I per si això no és poca cosa, renuncia a un escalfament òptim per facilitar a l' organització qualsevol dubte fins l'últim moment. Tot i que no he pogut fer-li ombra per guanyar-lo, com a mínim estic orgullós per haver perdut davant el culpable d'aquesta cursa i a més: el meu germà esportivament parlant, ja ja ja. També per la Crack d'Eli, que sense ella aquest muntatge no tindria aquest color. Per Gemma, per fer 2a en dones (tota la vida ens sorprendrà). També; menció especial per Pau. Qui ho hauria de dir que patiria una metamorfosi de chasis i que disputes les escales amb una "facilitat" impensable fa uns dies. Oi Pau? I a la fi i com sempre, al meu mano, pel recull fotogràfic i la seva paciència per trampejar dins un món d'inútils o poc hàbils de la informàtica.

Preparats; 4 dies de festes.

Setmana laboral al sac! Com apreta la penya; un dia que ens deixem de posar màximes i mínimes i sortim al TN. Avui màxima de 20ºC i mínima de 6ºC. Ha sortit un sol de novel.la, repós a les plujes i de vent poca cosa fins al tard. Aquest matí ja respiravem ambient de festa pels carrers del poble. Molt de moviment, tot i ser dijous (ho dic pel mercat), molt de tràfic de cotxes, fills de Flix que ja aparèixen de nou, els caballitos (ja porten uns dies fen tombs) ... tot apunt per la Setmana Santa. Respecte a l'activitat física, val a dir que estem col.lapsats. Un intercanvi de pilotes al tennis i poca cosa més. Arriba el bon temps, justament amb unes jornades laborals exigents i perdem la devoció per fer kms. És cert que portem 7 mesos sense descans, amb més de 1.400 kms de córrer. Una evolució ascendent i positiva amb un treball constant i coherent. Els ritmes han estat ràpids en general, poca competició, tot i gaudir dels moments de forma fantàstica. Necessitem un "aixecar el peu", sense deixar de fer kms, però amb una altra òptica. Potser alternant Bianchi i baixar dels 55 kms setmanals de run. Aquest any ens han respectat les lesions i aixó era el primer objectiu. No posarem fi a la temporada, però cal donar respir a les cames i a la ment. Demà toca cursa de les escales, una idea de Trepa i sense cap mena de dubte; tot un encert. Sortirem a comprovar com anem i si la cosa funciona, posarem la 6a. Ja m'ho va dir un conegut que per Abril arribaria fos. I com gairebé sempre: no s'ha equivocat! Així que: paciència i bon treball que la cosa no acaba aquí. Barça de bàsquet a la Final Four de Berlin, victòria davant el Tau i xapó per Xavi Pasqual (tècnic de la secció, que ha reconduït i donar la xispa guanyadora a un bon equip). La foto pertany un any al Tibidabo, on pot comprovar-se que també pujavem als caballitos. Per cert la rèplica dels Zipi i Zape (i es que Manoli ... era una artista en aixó de la roba!!!). Bona Setmana Santa a tots guapets i guapetes!!!

Trote nocturn!

Després de gairebé un dia sencer de pluja, ens aixequem amb un cel més prometedor. La matinada ha estat marcada per l'aigua (13 ltrs/m2) de precipitació, però a mig matí els nuvols escampaven la boira. A la tarda, shopping per Lleida i ràpidament cap al poble per veure el Barça-Bayer. Recital del joc blaugrana i enfront els "Kaisers". Encara queda un partit i ja ho veurem! A la nit, he fet un running amb Trepa per donar una volta al circuit de les escales. Estic com a cansadot i no hi ha "alma" per continuar amb entrenaments exigents. Hem aprofitat per pendre les mides del circuit, tot i que el Gps a l'interior dels carrerons estrets no és gens fiable cent per cent. Uns 22' el temps en fer una volta i mitja de 158 ppm. Sensacions d'agonia, tot i tenir present un sopar recent. Trepa s'ha marcat una volta més, però jo he passat de mostrar-li totes les cartes, ja ja ja. És broma! Tot perfecte, malgrat bufar molt escales amunt. Potser faig massa plà i pocs canvis de ritme en el conjunt d'entrenaments. Personalment, un circuit exigent i tècnic, on la varietat d'escales et posa a tope per anar amb els 5 sentits. La foto d'avui; un colibri cansat i cansat... gairebé com ara!

La pluja ens té dominats!

Portem tot el dia plovent i aixó pinta igual. Uns 24 ltrs/m2 a les 20:30h, gens de fred, tot i començar a estar tips d'aigua. Avui, teòricament tocava córrer, tot i que la motivació no és precisament la més adient. No hi ha voluntat per posar-te les bambes i anar xop al 1er minut. En canvi Pau, un rider de 5 estrelles, li ha faltat temps per trucar-me i dir que marxava a donar un tomb amb la MTB. Quina moral! Segons ¨meteocat¨, demà toca sol i l'altre també... que fem? Creure o no creure. Saps que passa? Que els acollonits dels meteomens, estan condicionats per allò que pronostiquen. Vacançes a tiro, l'hosteleria esmolant caixes, sector coster i de muntanya fent càbales... No us cregueu re de re. Qui va ser el pinxo, en anomenar que avui la pluja podia ser abundant? Ningú! ni Picó, ni Molina, ni Ramírez, ni Mauri ni Manolo el del Bombo; NINGÚ. No, si Isidro (mun pare), ja ho va dir el Diumenge veient el F-1. Plou allí dalt? (Malasia, saps!). Au pues per aquí aigua la setmana que ve. Quin avorriment! La foto, un grupet d'atletes sota les condicions atmosfèriques més adverses pel meu gust (moralment, clar!).

D'aquí una 7mana: Ermita!

Aquest matí tocava diana, despertador sonant i amb prou feines trobem botó per aturar-lo. No tenim sol, però tampoc fa fred. Màxima de 16ºC i mínima de 10ºC. A partir del tard plujims de nou i un cel negre com el carbó. Ah mareee, quins dies de Setmana Santa ens esperen! Després dels kms d'ahir i les 4 jornades seguides avui donarem un respir a les potes. Dia laboral a tope i encara més tenint en compte sent dilluns. A la tarda he vist la Volta a Euskal Herria de ciclisme. Tot un clàssic, juntament amb el Tour de Flandes, que ahir vam gaudir com a locos. Cal reconèixer que no tinc equilibri d'afeccions entre la pràctica de la bici pròpiament i la passió que sento mirant-ho darrera la tele. Fotos del dia; moments del Tour de Flandes. Algú sap qui son? La tercera foto no té desperdici, un bon grapat remolcant la bici pel carril de vianants. Que dur!!!

Diumenge de Rams!

Bon sol per obrir un Diumenge de Rams. Bona temperatura per lluir nens i pares els seus vestits flamants pel moment. Qui no recorda aquell protocol amb passejades pel Passeig de l'Ebre per captar una imatge en forma de fotografies. Per aquí teniu un exemple; la meva cosina i un servidor amb un supersònic vestit al més pur estil turbopaquet. Ah! I que consti: que encara me parlo amb ma mare ... Ens hem aixecat, ben dormidets, més tard de l'habitual i ens posem a veure la F-1. Uf! quina cursa, nois. Més al tard, ens hem xupat el Tour de Flandes, on un fanàtic del pedal, trencava el silenci de l'habitació una i altra vegada. Era Trepa, un flipat del tema que per deixar anar les seves ànsies trucava per telèfon per comentar la cursa. A la tarda volteta al Mas amb family i Charly per arroplegar herbes aromàtiques (tot és cuento de la padrina i Manoli). I per fí; entrenament d'avui. Veient el panoràma del vent (aquest cop Garbinada), la cosa no estava clara del tot. Voliem fer llarg, malgrat discutir el traçat. Farém mixte terra-asfalt i desnivells combinats amb trams plans. Polígon-Mas cigonyes-Asfaltat i baixar a Cloratita-Polígon-Carretera a l'ermita i tornar per acabar al Polígon els últims 5 kms. Total: 21,21 kms en 1h 33'59'' a ritme mig de 4'25''/km amb 160 ppm i màxima 175 ppm. 1ers 10 kms en 45'6'' a ritme de 4'30''/km i segona part d' 11,21 kms en 48'53'' a ritme de 4'21''/km. Content pel resultat final. Una mena de mitja marató, sense aigua, vent molest i circuit amb un desnivell temible (costa del darrera del Mas de les cigonyes fins enllaçar tram d'asfalt). Tot sol, sense algún compi per comentar la jugada, però objectiu cumplit. Muscularment castigat, tot i no arribar als nivells d'acabar un mitja de debó. Voliem posar un final de setmana amb 50 kms mínim i ho hem fet. Balanç setmanal de 3h i 55' aprox. i 54,31 kms a ritme mig de 4'19''/km. Per cert, tenim al col.lectiu a plé rendiment. Ñoño ha sorprés algún entés del tema per la seva progressió al damunt la bici, Pantani amb més d' 11h aquesta setmana (part important de la preparació per colmar els seus objectius), Pollo com els del circo (menjen i entrenen i tú tranquil que els demés montem la carpa, ja ja ja), Trepa fent algún dia triple sessió (està més prim que Guardiola), Bull barallant-se amb el sillín a la seva Massi (jo li vaig recomanar que provés de posar-se un parell de "salvaslip" aquells), Ramonet fent kms i ballant amb la més rebelde de la pista i els tennistes convinant la seva habilitat de la pala amb tandes de multiesport. I per si no teniu clar, que el sentit del ridícul no hauria d'existir ... posem la foto d'un Diumenge de Rams a l'estudi de Foto Mestres.

Bon sol de nou!

Un matí amb sol barallant-se al mig una boirina alta, ha dit la seva al migdia. Temperatura màxima de 22ºC i mínima de 7ºC, gens de vent i adeu a les plujes. Aprofitem per fer tasques rústiques al Mas amb el jefe i donar la volta a Charly. A la tarda, entrenament de nou. Aquesta vegada hem coincidit amb Xavier (Pollo) i hem compartit els primers 5,5 kms junts a ritme mig de 4'46''/km. El circuit per la carretera de Bovera, amb un total d' 11,07 kms en 48'49'' a ritme mig de 4'24''/km amb 156 ppm de mitja i 176 ppm de màxima. Més comoditat, que els darrers dies, tot i notar sobrecàrrreges diverses. No apretarem la màquinària que avui toca sopar amb els compis de junta del bàsquet de Flix. Per fí Chaquet, Pollo i Colibri compartint taula!!! La foto dels tres ximplets per un fronton d'aquells de Zarautz un estiu per recordar.

Treva als plujims?

Enganyaria aquell que mirant el "parte" dels meteomens, convençut de la vida creuria allò que diuen. Segons els mapes, canvi del temps i tornar la bonança. Ja tenim el festival de l'armari treient i posant roba i no encertar amb la peça adequada. Matí amb frescoreta de 6ºC i màxima de 16ºC. Aquest cop el sol volia guanyar-se posició entre una teranyina de nuvols i cel gris. Tot i perdre la batalla i tímidament saludant a la tarda amb prou feines. "Per fí divendres", hem quedat amb Trepa per fer el running junts. Aquest ja porta 2 entrenaments fets. Natació pel matí i bici per la tarda amb Ñoñoamstromg. A les 18:30h sortim de casa seva. 10,02 kms en un temps total de 41'48'' a ritme mig de 4'10''/km amb 164 ppm de mitja i 178 ppm de màxima. Desglossament del treball: 2,85 kms progressius per entrar en acció a ritme mig de 4'26''/km. A continuació 6 kms de ritme ràpid; parcials del pas per km: 4'4'', 4'7'', 4'6'', 4'2'', 3'49''i 3'50''. Retorn a la calma de 1,11 kms a ritme mig de 4'19''. Sensacions idèntiques a les d'ahir. Molt pesat, tot i anar passant els kms la cosa anava funcionant millor. Traçat d'avui carretera de Riba-roja fins km 3 i fer dos tombs per posar fí al tema a la Bassa les Clotxes. Muscularment malmetut. Veient el Cor de la ciutat, en un d'aquells badalls de Champions Leage, el bessó dret encavallat i fent peripècies per posar-lo al puesto. Quina setmana companys! Avui dos fotos del dia. La logísitica per captar els moviments i desenvolupament de la posta de les Cigonyes (pur estil National Geographic) i l'altra: el compi de mil i una guerrilles. Salut crack, que l'Ironcat està al cantó del carrer!!!

Olé, a trotar un ratet!

Matí de plujim finet, una temperatura agradable tot i dir la seva un Cerç tímid corrent riu avall. Avui màxima de 16ºC i mínima de 6ºC, sol: per enlloc! Com aquell adicte a qualssevol materia i persona neguitosa de mena ... d'avui no passem, sense anar a trotar. Bambes, calça curta, samarreta llarga i gps en acció. Carrera progressiva per asfalt i un recorregut tant conegut com a típic. Depuradora direcció Bovera i tornar enrera per fer 12,01 kms en 50'21'', sota una fina pluja. Ritme mig de 4'11''/km amb 161ppm de mitja i 171 ppm de màxima. La pujada a ritme de 4'25''/km i la baixada a 3'57''/km. Sensacions no gaire bones, pesat de cos per culpa d'una digestió difícil (el menjar d'avui no tocava per fer els kms al ritme de la jornada). També ratllat per la pluja i els cotxes que paraven per pujar amb ells i evitar acabar més xop (gràcies a tots, malgrat provocar-me un increment en el ritme). Cardiovascularment anava més alt de l'habitual, tot i tenir en compte els consells del mestre Pantani "el cos no està cada dia igual". Ara toca Tau-Barça, on segur, que avui matxaquem als vitorianos. La foto, és de la Trifesta del passat estiu, envoltat de triatletes ballant el "Baile de los Pajaritos".

Uff! 3 dies sense lligam les bambes

Un cop més, i ja portem 3, 3 maleïdes jornades sense anar a trotar. Tot esdevé per problemes laborals. Uns entrebancs, que s'han allargat més del compte o molt més del que voldriem. Però millor ara, que per Setmana Santa. La part positiva; el fet de donar-li un respir al "cuerpo" (bessons, abductors i peus) i també l'evolució de la feina a la depuradora. La meteo d'avui, ha estat com la dels darrers dies. Nuvols, pluja (5ltrs/m2), un sol tímid al tard i una frescoreta primaveral (mínima de 6ºC i màxima de 14ºC). Hem aprofitat per posar-nos al dia dels Pantani, Ramón i Chaquet (tots tres, a tope, "en su linea"). On últimament ens tenen abandonats ... ja ja ja. Pantani posant-se de peus directament per arrancar amb la part més exigent de la preparació i combatre els seus objectius de la temporada (possible finisher d'Ironman). Ramón, s'haurà de carregar les piles i fer voltar les bieles per enmagatzenar kms, després d'un temps de tourist( la Quebranta, l'està esperant). I Chaquet, fa 3 trimestres que no fot re de bó (té agulletes per jugar amb la Wii aquesta i poca cosa més). Au pues, demà i si tot gira com toca: RUNNING!!! La foto; Un trio estival per un llit de Zarautz en acte de "salamenta". Ens estimem massa!!!