Marxem de boda!

Au pues! Ja els tenim casats. Una jornada amb un bon recull d' emocions. Avui es casa el "mano", aquell que un dia "x" va decidir abandonar la "megua" (o la nostra) habitació i fotre el camp per compartir amb l'Emma la nova vida. Més de dos anys de convivència, fent una mena de "simulacre" matrimonial. Tot sembla ser que han superat la prova, ja que, precissament, avui han donat un SI davant un testimoni representant de l'esglesia (així ho deia, el capellà i convençut del tot!). Ojo amb montar un número!!! Treiem les etiquetes de tot allò que estrenem, no sigui cosa que durant la lectura del vers, una mena de cartronet ens rasca l'orella. Netejem el cotxe dels Diumenges i el guarnim rotllo "carro" del Rocio. Fotografs, flors, regals i tota la family en conjunt. No falta res, tot és llest. El jefe (mun pare; sembla Montilla) i ma mare ... collons! Està bonota i tot. Jo semblava un xofer d'autobus. Una mica molest amb això de portar una mena d'obstrucció al coll en forma textil (la corbata), però sobrevivint. Tenim màxima de 17ºC i mínima de 9ºC, plujims molt insignificants i el sol ... amb prou feines treu el cap. Bon menjar, rialles i abraçades. Quin goig aglutinar tanta gent directa al teu entorn en un àpat de 5 estrelles. Tot perfecte, correcte i emotiu. El Josep i l'Emma, a partir d'avui jugen una altra lliga. I possiblement, el padrí també (ep! per les obligacions en un futur...). Enhorabona i felicitats per aquest parell!!!

Pau, d'estreno!

Quina feinada! Estem liats de dalt a baix. Això dels preparatius de boda pot arribar a degradar a una persona molt més, que fent 80 kms setmanals. Ep, ojo! Jo no soc el "novio", aquesta vegada casarem al "chino" i l'Emma, que per cert ... ja tocava. Tenim màxima de 19ºC i mínima de 6ºC, un cel carregat de dubtes i una Garbinada amenaçant pluja. Tanquem una setmana laboral de moltíssima feina feta. Ens posem en un cap de setmana de cert rebumbori domèstic. Familiars, amics i festa a disbauxa per "lligar" d'una vegada oficial al mano i la cunyadeta. Per part meva, en la mateixa linea. Continuem amb repòs esportiu, tot i que avui sentir més molèsties. Aquest ritme sense descans està cobrant el seu tribut i caldrà fer bondad un cop el Sí més esperat de la dècada. La foto per la nova màquina del Pau. Un quadre Canyon de 5 estrelles amb uns components al detall (com no podia ser d'una altra manera, dins la creativitat del nostre amic). 6,4 kgs; no apta per còrrer el Tour de França!

Paciència, la reina de la ciència!

Quant vaig començar aquest bloc, ho feia per plasmar aquells detalls d'entrenaments i jornades esportives. Aquelles sensacions, aquells moments captats amb els companys i amics redactat amb aquell lleguatge d'anar per casa i molt propi. En aquestes linees, podem observar: evolucions, daltabaixos, adaptacions en progressos i convivències amb lesions. Sense cap mena de dubte ... el pitjor dels moments per qualssevol esportista tot i ser amateur. Malgrat tot i a l'igual que aquells entrenaments de qualitat (on de vegades treiem el fetge per no perdre la gambada...), cal treure la paciència i amb aquella dosi de patiment anar passant etapes per arribar a la fí amb èxit. Pitoi, gran amic i referent particular, va ensenyar-me el camí de la part positiva de tot allò maleït. Potser la seva experiència o potser la seva manera d'entendre les coses tal com venen. Portem uns quants dies sense posar: kms, polsacions i ritmes. Però aquesta vegada conscients del fet, no ens posem cap neguit al cos. El metge va dir: 10 dies de repòs esportiu i 10 dies que ho portarem al peu de la lletra. De ben segur, quan les bambes guarneixin els nostres peus ... els ritmes siran més lents. Les sensacions més desagradables i les polsacions sortiran per la gola. Però, com deia Pitoi ... "de tot s'aprent Albi"; i  aquest cop; també tenia raó!!! Màxima de 21ºC i mínima de 3ºC, una mica de dubte al matí per fer la ullada el sol, però dia esplèndid novament. La foto d'avui pel Victor. Guardiola el té lligat i ben lligat!

Primera gelada!

Aquest matí feia fred. I de quina manera! La màxima ha estat de 20ºC i la mínima de 0ºC. El sol, abundant i de vent poca cosa. A les 7:30h teniem una capa fineta de gel pels voltants del marge del riu de dalt. La matinada brillant i el cel ras han propiciat aquest daltabaix tèrmic. Solsament calia veure la quantitat de fum que deixaven anar les xemeneis de la C.N.Ascó i la boirina que expulsava el corrent del riu. Una jornada carregada de feina a nivell laboral. La setmana és infatigable i sort que encara romandrem aturats per lesió. Avui primers exercicis de rehabilitació amb el recolzament de gomes. No anem a pitjor, tot i evolucionar lentament. Poc a poc i bona lletra, ja que tot és massa recent com per perdre el cap i sortir a rodar. Tenim "cita" amb el bàsquet del Barça. Aquests visiten territori françès i enfront el Cholet. Un dels escenaris europeus amb més sarau a les grades. Xaranga, ambientazo i disbauxa garantitzades. Ah si patirem!!!

NBA en marxa!

Avui es posa a rodar la lliga nordamericana de bàsquetball més reconeguda mundialment. Aquella mena de campionat particular encarat dins l'excitant espectacle del bàsquet, en el seu estat més pur. Els nostàlgics rememorem aquells jugadors com Jordan, Magic, Bird, Ewing, Drexler, Wilkings, Pippen, Malone, Mullin, Barkley, Robinson, Stockton ... i un bon grapat més. Un joc amb una dualitat formada pel talent i el físic. La creativitat d'aquells jugadors MVP, sense deixar indiferent a ningú. Després d'un bon grapat d'anys passats amb fanatisme ... encara no deixem de banda l'inici del campionat. Tenim els Gasol i al Rudy guanyant posició dins la zona més temible del món. I tot això ... tenint en compte el canvi de joc que s'ha produït durants els últims campionats. El joc físic, poderós i potent: aigualint la poca creativitat existent.  Sort, que encara amb el recolzament de la Playstation, podrem digirir els mites de la meva era. Tenim màxima de 17ºC i mínima de 7ºC, el vent afluixa i de pluja ni rastre. Justament 7 dies sense fotre brot. Portem 6 amb l'esquinç del genoll i l'organisme comença a demanar "canya". Mentre's ... omplint de paciència el subconscient i no tirar-nos de la moto abans d'hora. Demà tornem amb exercicis de rehabilitació i estimulació ... per ganes no sirà!!!

Un vent que s'ho emporta tot ...

Ja tenim la Cerçada a la vista. Els "meteomens" van anunciar un descens de les temperatures i una arribada d'aquest vent. De moment, el xiuleig, ja el tenim i les temperatures ... encara van aguantant certa regularitat. Màxima de 18ºC i mínima de 9ºC, ratxes de vent a més de 60 km/h i sol durant gran part del dia. Una setmana que encetem amb motivació especial. Aquesta és l'última, on les tardes són més llargues. On el sol ens posa la llum fins les 7:15h aprox. A partir de Diumenge a la matinada; tot canvia. Cal canviar l'hora i endarreir-la 1 hora. Darrers dies d'Octubre, darrers moments per compartir el sol fins bona part d'una tarda de tardor. "Naltros" continuem amb el repós esportiu. Portem 6 dies sense polsòmetres en marxa. 6 dies sense gambades ni pedals. És cert que pràcticament, no hi ha inflamació ... tot i que encara estem a la fase de reparació fibroblàstica ( aquella on els teixits van cicatritzant de forma natural). Aquest matí, un cop posem el primer peu al terra ...El dolor era mínim! A mida que anem passant el dia, la cosa canvia. Les molèsties continuen, tot i poder caminar amb certa normalitat. Ens "armem" de paciència i continuem amb l'espera que tots els rodaments del genoll recobrin la seva posició habitual. Donar les gràcies a tots els que mostreu interés i responsabilitzar-me, que guardeu kms per compartir tots plegats en un run, d'aquí no gaire. Avui foto pels superpantalons de les koreanes de la F-1. 

Un Video dels Guns en l'estada a Barcelona  i fent afició! Quin crack Ashba!

Ciclocross a Flix!

La penya està a tope! Aquest grapat de fanàtics dels pedals, no tenen prou amb la: MTB, ni tampoc amb la de ciclisme i menys amb la "cabra". Calia provar, i de fet, feia temps ho remenaven ... adquirir la cicla per Ciclocross. Una bici molt semblant a les de carretera (ciclisme), tot i presentar alguna que altra petita variant. La geometria del quadre varia un pelet. Els frens, son de tipus Cantilever, per evitar els problemes amb el fang. I les rodes, com no podia ser d'una altra manera, son més gruixudes i amples. Tot aquest coktel forma una mena de màquina per fer-la anar per aquell terreny impossible i carregar-la al coll per sortejar els obstacles més indesitjables. Aquest matí, els Pau i Pantani ... ja han fet de les seves. Falta donar forma al circuit, tot i tenir-lo en ment i homologat pels cracks del negoci. Ah, i per si de cas! Aquí teniu la resta:

La temporada catalana de ciclocross ja té tot el calendari definit. La Copa Catalana arrencarà el 7 de novembre a Les Franqueses del Vallès i s´ estendrà quasi un parell de mesos fins Mataró el 2 de gener. Per mig s´ hauran disputat vuit curses tot i que encara no estan definides les dates de dues proves. A més la temporada presenta un parell de novetats en el seu aspecte tècnic. Per un costat s´ haurà de fer pre- inscripció a través de www.ciclisme.cat i el cronometratge serà per xip.

Copa Catalana de ciclocross 2010-11




7 de novembre: Les Franqueses del Vallès

14 de novembre: Sant Joan Despí

21 de novembre: Bellpuig

28 de novembre: Lleida

5 de desembre: Tortosa

6 de desembre: Amposta

19 de desembre: Sant Julià de Vilatorta (Campionat de Catalunya)

2 de gener: Mataró

Màxima de 22ºC i mínima de 8ºC, aquesta vegada nuvolades al matí i sol al migdia. Plujims al tard i de vent ni rastre ... Una continuació de les darreres jornades. Fent bondad i amb repòs esportiu, tot i fer un passeig pel monte curtet i sense forçar massa. La foto: pels ciclocrossmens del poble. Convocatòria històrica per tractar-se de la 1a d'aquesta modalitat.

Milla del Perello.

Tenim una mica de boira, uns nuvols pendents de donar la benvinguda al sol i un airet que talla amb ganes. Màxima de 19ºC i mínima de 8ºC. Un matí amb preparatius d'aquells per a un gran dia. Tenim la totalitat de la family amb el mateix guió i poc a poc ens apropem per deixar-ho tot llest. La tarda invertida per territori de vent i mel. La Milla del Perelló posava l'interés a l'agenda del cap de setmana. Una cursa que haviem de pendre part i on finalment, pel culpa del genoll ... ho presenciarem des d'una altra òptica. Així que marxem amb Mario i "Solo" i directes a fer club. Bon paper dels atletes d'Ascó. Gairebé hem "sucat" a totes les categories. La Laia, fent quarta darrera de nenes més grans i amb un nivell contrastat. L'Àlex de Gandesa fent segon del calaix. Mèndez i "Solo" (els masais), guanyant les seves curses a l'ample. L'Arnau amb un meritòri quart lloc en un canvi de ritme fulminant i buidant-se. La Carla i La Julia, primera i segona respectivament i fent cohesió d'equip. I els veterans dels Gutierrez (Marce i Jose) i Joan Roca, com sempre ... fent de cracks i mostrant a tothom que l'edat no passa per ells i optenim unes brillants posicions. Enhorabona a tots i llàstima de no poder compartir aquests moments amb un dorsal al pit amb vosaltres. Mentre's; el malmetut genoll fent sèries de gel i repós esportiu. El dolor més persistent el tenim al reincorporar-nos un cop sortim de cotxe. La posició de conducció ha de ser terrible per aquest quadre, ja que veiem les "estrelles".

Anem de Rally!

Aquells éssers inactius que habiten la terra, no són precissament bona companyia per la resta de mortals, un cop les coses van tortes. Tenir la "pota" minvada de moviment", amb certes molèsties i fins i tot amb un quadre de  dolor ... no ofereixen la millor oferta lúdica, com per fer "coses". És cert, que tot va anant prou bé i que aquest temps de recuperació segueix una bona evolució. Però ... portem tres dies sencers sense soltar cames, sense pujar a la bici i sense fer-ni alguna d'aquelles que posem la maquinària de fulminar les calories en marxa. Un fet, evident, com per pujar per parets sense necessitat de cordades. Tenim màxima de 21ºC i mínima de 8ºC, una boira al més pur estil Britain i un sol a partir de migmatí encantador. Que podem veure, estant asseguts i amb la cama estirada? Avui, el Rally Catalunya passa molt a prop de casa. Un moment perfecte per copçar en directe les filigranes dels Loeb, Ogier, Solberg, Sordo ... i altres per aquest territori d'auliveres i espones. Home! Flipant   i amb cares de incredulitat raonant com poden anar a velocitats impossibles per aquest traçat. Aquí teniu un recull de fotos i "valtros" mateixos.

Haurem de tenir paciència!

Seguint les instruccions del Sr. Buera i portar-les al peu de la lletra ... Ibuprofeno cada 8h, gel i repós esportiu total. Distenció del lligament lateral intern (esquinç de tota la vida) amb un quadre de fort dolor i una important inestabilitat del genoll. És cert, que un cop, dopats i després del gel ... la cosa pinta millor, però... caldrà paciència i bons aliments. Màxima de 20ºC i mínima de 5ºC, poc vent i sol durant tot el dia. Evitem els embenatges funcionals, de moment, tot i tenir dificultats en alguna que altra maniobra rutinària. No deixem de banda fer la visita a la grupetta. Els comentaris són agraïts i divertits per tot aquest enrenou. I es que ... no ens enganyarem ... caure dins un forat!!! Sense perdre temps, ahir a la tarda les màquines netejaven ell lloc de l'incident. Una mena de galeria soterrada d'obra, que travesa la carretera d'un extrem a un altre, amb la funció d'evacuar les aigües pluvials. Tot i que cal anar en compte, ja que encara no ha quedat totalment visible. La foto de la "pota" en qüestió.