dissabte, 30 d’octubre de 2010

Marxem de boda!


Au pues! Ja els tenim casats. Una jornada amb un bon recull d' emocions. Avui es casa el "mano", aquell que un dia "x" va decidir abandonar la "megua" (o la nostra) habitació i fotre el camp per compartir amb l'Emma la nova vida. Més de dos anys de convivència, fent una mena de "simulacre" matrimonial. Tot sembla ser que han superat la prova, ja que, precissament, avui han donat un SI davant un testimoni representant de l'esglesia (així ho deia, el capellà i convençut del tot!). Ojo amb montar un número!!! Treiem les etiquetes de tot allò que estrenem, no sigui cosa que durant la lectura del vers, una mena de cartronet ens rasca l'orella. Netejem el cotxe dels Diumenges i el guarnim rotllo "carro" del Rocio. Fotografs, flors, regals i tota la family en conjunt. No falta res, tot és llest. El jefe (mun pare; sembla Montilla) i ma mare ... collons! Està bonota i tot. Jo semblava un xofer d'autobus. Una mica molest amb això de portar una mena d'obstrucció al coll en forma textil (la corbata), però sobrevivint. Tenim màxima de 17ºC i mínima de 9ºC, plujims molt insignificants i el sol ... amb prou feines treu el cap. Bon menjar, rialles i abraçades. Quin goig aglutinar tanta gent directa al teu entorn en un àpat de 5 estrelles. Tot perfecte, correcte i emotiu. El Josep i l'Emma, a partir d'avui jugen una altra lliga. I possiblement, el padrí també (ep! per les obligacions en un futur...). Enhorabona i felicitats per aquest parell!!!

5 comentaris:

Pau Carranza ha dit...

Que vagi perfecta i recuperat d'una vegada que ja tenim ganes de veure dades dels teus entrenaments per aqui...!

Anònim ha dit...

pren mostra del mano i espavila que ja tens una edad

que tot surto be


caminant sharribe llun

Albi ha dit...

Jo també Pau! Estic fet un potro. Cal tenir paciència amb el genoll i tranquil... que tornarem a treurer fum al Garmin.
Ho tens clar, que és la mostra bona?

Robert ha dit...

enhorabona i felicitats per la part que toque al padrinet!!!
això sí, los teus seguidors volem que penjos al bloc lo video del vers a la novia, segur que vas deixar lo pabelló ben alt!!!
una abraçada mestre!!!

Albi ha dit...

Ostic Robert! No vaig fer cap video. La feinada que tenia per no perdre el "pergamino" aquell i soltar 4 paraules tendres a la cunyadeta. Ah! i no compros el Lecturas ni el Pronto que no sortim. Ja ja ja.