Fins i tot una pastera pot servir de jacuzzi.

Màxima de 30ºC i mínima de 20ºC. Estabilitat per donar i vendre. Tenim sol, bon temps i temperatures més que agradables. La Garbinada va bufant de forma suau i la xafogor continua fent de les seves. Un matí per Valletes mirant de perfilar aquells projectes que mai trobés lloc per posar-te. La calor apreta i de valent, on una ombra és sol.licitada de mica en mica. A la tarda ens posem a fer de banyistes. No donem braçades, ja que mirem de posar un descans, després d'una setmana passada amb un bon inici d'entrenaments. 

Sandra i la finalista.

Màxima de 31ºC i mínima de 18ºC. Aquelles possibles pluges remotes han estat un somni no complert. És cert que a mitja tarda alguna que altra tronada és deixava sentir. Una negror persistent s'aixecava per damunt serralades del Priorat mirant la costa. Finalment, tot ha estat una falsa alarma. Ens ha quedat un dia esplèndid amb una mica de Garbinada i una xafogor important en alguns moments del dia. El matí la contrada de Valletes ha estat el territori requerit per invertir unes hores a l'estil pagès. La tarda la piscina no ha tingut el protagonisme necessari. La mandra era evident com per posar-nos dins de l'aigua i fer unes milles. Sort del Ferran que ens ha engrescat una mica i ens a obligat, pràcticament, a fer el tomb per tornar a casa. Les sabatilles a punt, el pulsòmetre i a la feina. 10,02 kms totals per fer cap a l'ermita sortint de la Depuradora i pujar per la carretera per girar cua i tornar pel camí de la creueta. Un run en progressió, esbufant a les pujades, suant com a dimonis a les vallades més amagades i disfrutant de la gambada a les baixades. Un ritme de 5'/km a 158 ppm de mitja. Avui posem un video de la Sandra Bages dins del Reto Berlin. Aquell concurs on la Sandra va ser elegida com a reserva pel cetament La Bolsa del Corredor i sembla ser, que en els entrenaments li posen canya a l'assumpte.

Avui contarem una història sentida, admirable i una veritable mina d'aprenentatge de lluita i superació. Molts dels aficionats per l'esport, presenten un ADN paral.lel en tendències i gustos per les coses. Un bon grapat els encanta la natura, tot allò que guarda referència amb el paradís que ens ofereix la varietat de paisatges per multitud d'indrets diferents. Els runners respiren harmonia i pau per corriols, senders envoltats de pinars o cingleres salvant tarteres. Molts cops, ho fem amb la presència de la nostra mascota. Aquell gos que forma part de la família per la  seva estima amb els animals. En el meu cas, hem sento forçament identificat amb aquest vincle. Primer vaig començar amb un exemplar de Pastor Alemany i després d'unes generacions i sense canviar de raça ... hem trobo amb una autèntica família canina. El Charly, el pare, el veterà, el meu gran gos per tot. Un portent de 50 kgs, que si fos boig ... m'hagés haviat a l'altre barri en qüestió d'uns segons.Va néixer davant meu i durant 9 anys hem compartit un bon nombre de kms entrenant tots plegats. L'altre exemplar és la Jana. Una gossa preciosa, obedient i de bona pasta amb unes mides de top-model. La vaig acollir amb els braços ven oberts un cop el Xavier (un amic) va optar per donar-me-la, ja que ell no podia fer-se càrrec, com requereix aquesta raça. Fruit d'aquest lligam entre aquest parell va venir el Sam. Un menut fosc, esquifit i "milhomens". Un homenatge a  l'especie D.O. dels meus gossos. El Sam va rebre el nom en la memòria del seu avi. És germà de dues femelles més. Encara no ha complert els 9 mesos i ja porte més vida viscuda que qualsevol mortal experimentat en mil batalles. Amb dos mesos, va patir la desgracia de ser atropellat per un Mitsubishi L-200. Jo mateix vaig ser el culpable  d'aquell terrible incident. Encara el vec tombat al terra cridant bocaterrosa amb un aspecte esgarrifós. Trencament de la capseta del fèmur amb un parell d'operacions minucioses i delicades. Van ser molts, els que van aconsellar-me que havia de sacrificar-lo. Ja ho sé que no ho feien per cap motiu destructiu d'alterar-me ... però jo i pocs, molt pocs, vam confiar. Tenia molt clar que mai a la vida el deixaria tirat i menys tenint en compte que jo havia estat el seu agressor. Per si no hi havia prou amb aquest coixet ... Al cap d'uns dies va agafar el "parvo". Una terrible malaltia amb tots els números per anar-te'n de forma fulminant. Però Sam era fort com un roure. Ja ho vaig comprovar com venia a rebrem a l'entrada després de fer més de 100 metres amb una cama trencada. També com era capaç de donar un vot i venir a buscar el seu amo  enganxat per tot arreu de vies amb sèrums dins l'hospital veterinari. Quin grapat de kms vam fer a Lleida amunt i avall, seguint manipulacions veterinàries. Durant els darrers mesos ha estat ell precisament qui m'ha transmet l'empenta de tirar endavant de la manera que fos. Comprovar en viu i en directe com malgrat les adversitats l'instint de superació és a flor de pell. I pensar que nosaltres ens ofeguem amb un got d'aigua? Encara no portem una setmana de recuperació, amb exercicis i altres. I avui, ha estat el primer dia on el Sam, juntament amb els seus pares; ha pogut compartir Run. Després de tants i tants cops que presidia al damunt el cotxe ganyolant per no poder fer-ho amb ells. El tenim descoordinat, amb una certa atrofia de l'articulació, però amb una il-lusió sense límits. Enrere van quedant els dubtes i les pors. I per fí apareix l'esperança i la satisfacció de veure com aquest valent et retornar la confiança que vas depositar. De vegades "Samet"; va bé trobar-te amb un cap quadrat i tossut de collons.  Si tot va bé Sam, me penso que farem molts kms tu i jo!

Màxima de 31ºC i mínima de 17ºC. Tot continua amb el mateix patró. El clima és estable, amb la Garbinada, el sol i unes temperatures més que agradables. El matí el passem per Valletes, malgrat no matinar massa. Tinc una colla de vigilants que me tenen controlat i avui m'han "pillat" que no hi era a primera hora. Encara perdura la recollida d'ametlles i no precisament per la quantitat. La tarda hem posat els peus a la piscina. 1100 mtrs totals amb varietat i unes sèries ràpides de 6x25 mtrs. A continuació un tennis, tot i que no ha estat un encontre per recordar. Bueno! Almenys hem vibrat amb  la Vuelta. Contador, Valverde i "Purito" ens han ofert un recital de valentia i coratge en una de les rondes més atractives dels darrers anys.

Màxima de 32ºC i mínima de 17ºC. Poc a poc les temperatures altes van recuperant el seu esplendor estival. Aquella treva que hi havia declarada per uns dies va aigualint-se lentament. La calor és sufocant en un dia de sol i cel net com una patena de nuvolades. Tornem a doblar en quan a activitat física. 1100 mtrs de natació totals buscant varietat, sense matxucar massa les potes. Sortir de l'aigua ens anem a buscar els músics del Run. Ferran i el "nen" són a punt per posar gambades a cop de partitura dirigida pel Mister. Avui un escalfament de 3 kms en 15'52'' a ritme de 5'17''/km. Tot seguit i sense renunciar a un treball d'estiraments ... un exercici de canvis de ritme amb costes. 30'2'' en un circuit de dues rampes. Calia fer 15' per un recorregut i 15' per un altre amb un desnivell a cada itinerari. 6,04 kms en total per posar un ritme mig de 4'58''/km i fer anar el pistó a una mitja de 165 ppm. Aquesta vegada ens hem associat amb Ginés amb la finalitat d'anar gestionant la misèria. La primera setmana amb Antonio ja és a la dispensa. Uns primers dies de força canya, tractant-se de l'inici de la temporada. Avui la foto pel Kilian Jornet a 4810 metres dalt del Montblanc, un cop ascendeix dalt del cim després d'entrenar. 

Màxima de 33ºC i mínima de 19ºC. Una mica més de calor ja es deixa notar. De bon matí el termòmetre  ja no reflexava  les mínimes dels dies anteriors. La Garbinada ens porta una mica de xafogor i l'estiu va allargant-se una mica més. El sol és agraït i les nuvolades reposen per uns moments. Avui decidim doblar activitat. Cal aprofitar les piscines i mirar de fer uns llargs més. 1100 mtrs en total amb treball de tronc superior  amb pull-boy per descongestionar cames. L'aigua és més suportable, no és tant freda ni de bon tros. Sense perdre massa el temps, marxem cap Ascó. Tenim la grupetta esmolant soles amb un Mister impacient per fer-nos patir. Un escalfament de 15'36'' per fer uns 3 kms i directes al treball generós. Un exercici de canvis pel tartà força distret distret. 6 canvis de 300 mtrs recuperant 100 mtrs més al trote suau. Un parell de voltes per recobrar ànima i 6 canvis més de 200 mtrs recuperant 200 mtrs a ritme suau. Els canvis de 300 mtrs a ritme de 3'36''/km i els de 200 mtrs a 3'12''/km. 6,20 kms en total i 30'8'' de marxeta tropical per un tartà desconegut totalment. No hem posat massa marxes de galgos, però tampoc no les tenim com per gripar motors. Els maratonians estan forts com a toros i el nen va sobrat de la vida soltant ales. Enguany el nivell és molt alt, les rebufades són cares d'aspirar i deu ni do com patirem amb aquests animals. Avui un video més dels Rebeldes. Dias de Lluvia és la cançó dels catalans: Carles Segarra, Aureli Morata i Moisés Sorolla que van fundar la banda l'any 1979.

Màxima de 31ºC i mínima de 18ºC. Aquest cop no tenim vent a primera hora. El cel està ras completament i el dia promet estabilitat. A partir de mitja tarda és quan la Garbinada torna a entrar de forma feble. Les temperatures continuen sent agradables i de pluges ni en somnis per a nens. Tornem a treure el cap per la piscina. Aquests dies, són els més fidels qui no perdonen i decideixen posar els ous en remull, malgrat la fredor de l'aigua. Cal més que paciència i altres ... per anar suportant els inicis de les primeres braçades. Sort que el greix suma i això és un avantatge que es nota.  La temperatura de l'aigua és lluny a la de fa uns 10 dies i cal anar carregat de moral. 2000 mtrs en total per fer 1000 mtrs de crol a ritme i la resta treball de complements i una mica d'esquena (haurem d'invertir en retrovisors). Aquesta vegada erem 4. I ho dic de debó. Cal afegir que l'amic Pitoi ja torna a fer piscines amb la màxima seriositat possible. Probablement es prepara per la Tri-Festa. Important: Previsió pel 22 de Setembre!!! Avui una més dels Pet Shop Boys amb la cançó: Go West. Un tema dels Village People llançada al mercat a l'any 1979. Va ser a partir del 1993 quan els Pet Shop Boys van crear la versió electrònica, gaudint d'un èxit important.

Màxima de 29ºC i mínima de 16ºC. El temps continua en la mateixa dinàmica que els darrers dies. El Cerç s'imposa i va marcant el ritme a seguir. Podem gaudir de temperatures agradables, una mica de frescor a primeres hores i al tard. Ahir ens trobavem certament sotmesos dins aquell mar de nostàlgia per comprovar com la traca final de l'estiu va esclatant a tota velocitat. Avui ja erem per l'estadi amb la grupetta nombrosa d'atletes. Una clara senyal que encetem la temporada d'entrenaments i el retorn d'una entrada a la tardor-hivern. L'Antonio ja ho té tot controlat. Repartir la feina no ha estat difícil i sense adornar-nos massa ... ja erem per les illes esbufant de nou. 10 kms en 48'53'' a ritme de 4'53''/km amb 161 ppm de mitja. Molta feina tenim per mirar d'afinar pistonada i poder compartir rodatges amb els maratonians. La penya està forta i el llistó molt alt. Encaixades de mans, abraçades i sincerament ... ganes pel retorn a la feina.

Màxima de 29ºC i mínima de 14ºC. El Cerç no es massa intents, però ens deixa el segell a l'ambient. De bon matí la fresqueta era més que notable. Durant el dia, el termòmetre no s'agosarat massa i ens ha ofert una temperatura agradable. Al tard, un cop el sol amagava ales, tornava a sentir-se frescor. Uns símptomes molt clarificadors i simbòlics que deriven a la fí de la temporada estival. Tornem amb els torns de jornada partida. Demà encetem temporada d'atletisme per l'estadi amb el Mister Antonio Cánovas. I per a postres ... anar a piscina era com fer-ho a destemps. L'aigua era gelada com una mala cosa. Molt útil per poder recuperar cames ciclistes de pacotilla trinxades després de tants kilòmetres. Tenim sort i podem enganyar a Ferran. Volem esquivar impacte i donar descans a un cul castigat per un seient ridícul. 1200 mtrs a ritme i molt recolzats per un pullboy útil i necessari. Avui un video dels Pet Shop Boys amb el tema Always On My Mind. Una cançó americana originalment interpretada per Brenda Lee a l'any 1972. Les versions han estat nombroses i una és aquesta: 

Encara tenim el regust de la magnífica jornada d'ahir! 

Màxima de 27ºC i mínima de 13ºC. Tenim el canvi de temps establert. La matinada ha estat fresqueta amb ganes i fins i tot hem recuperat roba per tapar-nos una mica més. El Cerç bufa amb coneixement, tenim sol i el cel net de nuvolades. Ens aixequem mitjanament bé, no hi han sobrecàrregues importants tot i sentir les cames contentes. Decidim posar-nos en marxa a primeres hores del matí. Avui el Sam (el més petit de la family canina), comença la seva particular rehabilitació de la cama operada. Una bona caminata amb irregularitat de terreny i unes sèries de pujar i baixar escales per mirar de coordinar el seu cos llarg descompensat. Així que ja anem tous abans de dinar, per si no hi havia prou. El tema piscina l'evitem com podem. L'aigua és gelada amb ganes i amb prou feines fem una braçada. Ho deixarem per a més tard i soltar cames fent un run a ritme molt suau. Ens trobem cansats, sense massa Fuel, però esperançats per comprovar una notable recuperació de la desfeta d'ahir. 7 kms totals en 40'27'' a ritme de 5'45''/km amb 145 ppm de mitja. Altíssims, però molt coherent després de l'esforç invertit per aquestes carreteres donant pedals.

Màxima de 26ºC i mínima de 15ºC. Ja tenim aquest dissabte esperat a punt per disfrutar amb amics i companys de fatigues. La 3a Marxa de Montserrat -Flix ens espera per poder prendre part un any més en aquesta particular jornada ciclista. Sortir d'aquella plaça del Monestir amb el segell del monjo Emili (ja el coneixem i fins i tot, s'enrecorda de nosaltres després de portar 3 edicions) i posar-nos en ruta per fer cap al Remei ... és algo molt i molt especial. Aquest any la logística ha estat complicada, costa molt trobar xofers per sumar-se al peloton i fins darrera hora les coses no eren massa clares. Finalment el "mano" i la Sandra han estat els pilots de les naus on: material, roba, menjar i tot allò relacionat en el benestar ciclista era transportat pel mateix itinerari. El paquet d'aquest any el formen els clàssics de: Pantani, Ramón, Pau, Ferran, Ñoño i un servidor.  També les supporters: Maria José, Tamara i la Laia ens han donat el punt de suport en els moments més compromesos. Enguany un factor duríssim ens ha fet acte de presència. El vent, aquest agent maleït que ens penalitzava de forma violenta deixant-nos més castigats de l'habitual ha estat clau, per poder lluitar colze a colze amb un rellotge que no esperava. Haviem de ser a les 19:30h a la plaça de l'ermita i ho vam fer amb 3 minuts menys! Justet justet, però objectiu complert!!! Així que un cop la banda signada per l'amic Emili era al nostre abast ens decidim a sortir sense perdre temps. Aquest any ens rendim a la memòria del Juanjo Prunera. L'oncle de Ferran i company del món de l'esport flixenc ha estat recordat aquest dia.  A les 10:19h les bieles ja donavem els primers girs contemplant el fantàstic escenari que presenta l'encant de Montserrat. Trobar-te dins aquest caliu amb els amics més íntims i fent allò que disfrutes, no té preu possible. Sense adonar-nos ... ens plantem a Igualada. El mestre Pantani té la memòria dels elefants i no li comporta cap mena d'esforç fer de d'GPS humà. Ens posem a pencar de valent per pujar el Port moderat però sense descans que ens porta a Santa Coloma de Queralt. Uns prats amb el bestià pasturant i uns camps arreglats i productius pam per pam. Els esbufecs van deixant-se anar i les primeres senyals de cansament van posant-se a flor de pell. És a Solivella on Pau decideix posar peu a terra. Porta més d'un any sense xalera esportiva i això és nota.  Vimbodi és a tiro, aquest poble a peus del Port de Vallclara ens espera per dinar. El Restaurant la Clau és el lloc de cada any. La amabilitat dels seus propietaris  i les facilitats plasmades, ens obliguen a repetir any darrera any. No val dormir que anem justets de rellotge. Ens queda el Port més dur i feina rai per pedalar amb la panxa plena i els kms acumulats. A partir de les Crestes de la Llena l' impuls d'energia moral és imprescindible. Vaig tou de quàdriceps amb intents de rampes. Sort del paper de Pau Carranza i Xavi Mataró que s'encarreguen de donar aire fresc per posar-nos al rebufo  necessari  i obligat. Aquest parell han decidit sortir del poble per mirar de trobar-nos pel camí i fer-nos de bons samaritans.  La  resta la posa el Ramon i Ferran que surten a socorrem per poder fer cap a l'ermita al temps esperat. Les forces van justes, però la fita un cop més a la butxaca. Més de 155 kms en unes 7h de feina davant un vent a la contra que ens deixarà madurets uns dies. Donar les gràcies a tots aquells que heu fet possible aquesta aventura i que fins i tot ens munteu aquest reportatge que perdurarà en el record d'aquest col.lectiu ciclista una mica peculiar. Ara cal esperar quan tindrem la primícia en viu i directe de la marxa ciclista. Pantani amb tota la seva tecnologia ha estat capaç de fabricar alguna de molt bona. Properament al Bloc de Sempre Patint!!!