Un cop més una trucada de telèfon trencava la normalitat d'un divendres laboral. Ñoño ens informa d'una trista noticia i d'una pèrdua d'un bon home molt enganxat a la zona per la seva contribució en un conjunt d'afers. El Josep Anton; Fortunyo per tots nosaltres, ens sorprent amb la tràgica pèrdua de la seva persona. Aquest veterà atleta no tornarà a deixar anar les seves gambades per aquell tartà d'Ascó, per aquells carrers, solsament aptes per velocistes. Vam coincidir per Vilafranca en un dels controls del passat mes de Gener. Ell amb els 60 mtrs i jo amb els 1.500 mtrs. Recordo aquells consells que deixava anar de la seva extensa experiència. Un clar esportista referent dins el meu gremi, per això calia escoltar i agrair el seu gest. Aquella frase: "Que dius, company", sempre tenia bones paraules per tothom. Sempre anava ràpid (dins la pista i fora), amunt i avall neguitós i mirant el rellotge. Amb tant sols tres temporades per aquell estadi, he pogut copçar les dimensions d'aquest atleta. Josep Anton! Aquesta tarda tot s'ens feia costa amunt. Era una jornada trista per la totalitat de la grupetta. Un d'aquells entrenaments que desitjes tornar als vestidors per fer mitja volta i escapar-te d'aquell sentiment de ràbia. Però aquest negoci continua, a l'igual que les curses. Avui una, demà una altra. Com la pròpia vida determina els moments: alguns durs, altres bons i un bon grapat pel calaix del record. Uns moments a la teva memòria en una rodona enllaçant una abraçada entre tots nosaltres, després de compartir els kms. I deixar anar un: Fortunyo, descansa en Pau company!!!
Màxima de 17ºC i mínima de 6ºC, tenim Cerç del guapo a mitja tarda i fins i tot sentiem frescor. Entrenament de la jornada pel Barranc de la Peixera. 6,00 kms en 32'11'' a ritme de 5'22''/km amb 134 ppm de mitja i 148 ppm de màxima. Uns estiraments amb uns exercicis de tècnica i les sèries de costes. 10x50 mtrs amb una recuperació al trote de 30'' i anant en progressió fins l'última. La foto del dia pertany al mateix Josep Anton, on al darrera, com no podia ser d'una altra manera ... la seva pista d'atletisme.
4 comentaris:
Ostia si que ho sento,Fortunyo descansa en pau alla on estiguis .
jo no vaig tindre la sort de poder-lo disfrutar molt...
el coneixia des d'aquesta mateixa temporada, va ser precisament pel fet d'introduir-me a la junta del club atletisme ascó RIBERA D'EBRE (ell sempre ficava l'accent a la nostra comarca) i perque el seu amic raül va fitxar aquesta temporada pel nostre club, que ell es va apropar a mi mostrant-me la seva estima per l'entitat i proposant-me un regitzell de propostes, iniciatives i projectes...
jo estava molt content de tenir una personalitat del seu nivell tan ilusionada amb el club, això em transmitia empenta, tranquilitat, il·lusió i seguretat.
ara ens quedem una mica coixos amb la seva irreparable pèrdua, però a la vegada això ens donarà més força per agafar el seu relleu i lluitar per continuar desenvolupant aquest esport a les nostres comarques com a ell li hagués agradat.
gràcies JOSEP ANTON!! mai t'oblidarem...
Una Gran Persona, un Gran Atleta, un Gran Pare i Espòs i un Gran Amic... la meva filla Aixa (8 anys)ha fet un comentàri que li hagués agradat molt i li faig arribar: "ere un molt bó Monitor d'Atletisme". I tant que ho era!!
Pitoi.
Vosaltres el coneixieu com atleta, jo com a monitor de ioga, però els valors els transmetia a tot arreu on anava: esforç, paciència, superació..., i sobretot bon humor per encarar tot el que venia. Era una persona excel·lent que ha deixat petjada en tots els que l'hem conegut.
Des d'aquí molts ànims a la seua família i a tots els que l'enyoraran.
Montserrat Estela Carreras
Publica un comentari a l'entrada