Màxima de 15ºC i mínima de 7ºC. Quin goig, poder aixecar persianes i comprovar que el sol és protagonista. Enrere han quedat les boires i les humitats persistents. Amb prou feines bufa el vent, la temperatura és perfecta i solament ens queda posar de la nostra part. Així que passem a buscar els compis més fidels del món Mundial (sempre són apunt per pegar la volta) i ens anem de trekking pel "monte". Pugem fins la Punta l'Home a bon ritme. Charly ens porta collats i la Jana decideix anar al meu costat sense separar-se massa. Quins bufits! Això de pujar a tota velocitat és duríssim i fins i tot el "pistó" pots posar-lo dalt de tot. A mida que pugem disfrutem del magnífic dia on les vistes són increibles. La garriga la tenim guapa, molt recuperada de capítols de sequera, on la verdor predomina amb matollades tendres. La tranquil.litat ens acompanya en forma de silenci. Respirem aire renovat envoltats de pedra seca, pins, sabines i bolets impacients per deixar-se veure. El sender fins dalt, el tenim força practicable. Va notar-se la feina de l'any passat desbrossant i obrint pas que vam invertir a cop de xurrac i tisorada. Bon treball de cames i cardio molt recomanable per tot tipus de públic. Sense massa temps i a cop de pito ... directes a la dutxa i dinar d'amics. La visita de l'amic Ambel no passa de llarg i aprofitem per retrobar-nos amb tota la family. Al tard optem per fer baixar fricandó i altres assumptes culinaris ... Un partit de tennis de gairebé 2h i tanquem setmana com els de la Copa Davis. Pel que fa l'actualitat esportiva dels runners ... Teniem Cross a Valls. Tot i no estar massa motivats per anar-hi; els "compis" de mil batalles fan un bon paper. El nen destaca i aconsegueix fer 3è. A l'igual que la Marce fent primera i el Joan 2on en les seves respectives curses de veterans. La Carla, Júlia, Laia, José complint com a ningú. Enhorabona! I una abraçada per Tonyo per patir una lesió a pocs metres de la sortida. Tota una llàstima pel de Riba-roja que s'ha vist obligat a una retirada en contra de la seva voluntat. Ànims màquina! I no ens deixem a Pantani, que ja comença a fer de les seves. aquesta vegada a prop de casa i per la Fatarella a una mena de Cursa de l'Oli, juntament amb Mario i Sebastià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada