El bloc d'Albi

Màxima de 14ºC i mínima de -2ºC. Ja es veia vindre. Aquell vapor que s'enlairava dalt del cel provinent de les xemeneies de refrigeració de la central ho delataven. Uns vidres glaçats del cotxe, una enfarinadeta amb una textura de gel al fullam dels pins, un cel ras i clar ... Però un fred que pelava! El sol a la seva bola continua fent companyia a la segona quinzena del Gener. Avui el Cerç descansa, el termòmetre cau en picat, un cop marxa l'astre i les butxaques són reclamades per unes mans faltades de calor. Un run en progressió suau amb una company magnífic, dels que mai es queixen i que tot ho troba bé. La qüestió es treure'l de passeig, ensumar rastres i moure cua tot cofoi marcant ritme. 11,01 kms per territori de Sebes. 54'39'' a rime mig de 4'58''/km amb 147 ppm de mitja. Trobem comoditat, agilitat i bones sensacions. Ja no anem tan contracturats i comprovem que l'entrenament d'ahir està assimilat. Però no deixarem passar per alt com trobo a faltar al pinxo del "nen". Aquest procés víric de constipat ens l'ha deixat fora de combat. El tenim per casa seva, dopat de fàrmacs amb la finalitat de recuperar-lo el més aviat possible. Segurament amb els pels de punta (per variar, ja ja ja) veient que el transcurs no va al seu ritme. Ell que tenia una il.lusió especial per poder colzajar-se amb els cracks, al campionat de Cross de Catalunya a Mataró durant aquest cap de setmana. No t'enganyaré noi ... però hauràs de tenir paciència. No passa res si ens perdem alguna cursa. Ja els agafaràs. Ho potser dubtes d'allò que dic? Au va ninot, millora't i fes bondat que el teu carril de Sebes el tinc immaculat pel teu retorn. Avui una foto d'aquelles que guardava per un moment motivador, ja ja ja. Quina tarda fent de Michael Phelps.