El bloc d'Albi

Ja portem un munt de temps sentint de tot, del cas Armstrong. L'exciclista texà ha estat imputat a perpetuïtat i ser desqualificat de totes les competicions que va prendre part a partir de l'1 d'Agost de 1998. És sancionat per ús o intent de substancies prohibides o mètodes incloent  EPO, transfusions de sang, testosterona, corticoides i agents enmascaradors. També per posseir substàncies prohibides al seu abast. Tràfic d'EPO, testosterona i corticoides. Administració o intent amb altres persones d'aquestes substàncies. I prestar assistència, incitar, contribuir, instigar, encobrir i altres complicitats en la violació de les normes antidopatge o intent de fer-ho. La USADA ha anunciat la seva intenció de sancionar-lo de per vida. Perdre els 7 Tours, el bronze Olímpic de Sidney 2000... Resumint: un follon amb majúscules! La pilota és a la teulada de la UCI. Una entitat que haurà de barallar-se amb la USADA per mirar de rebre 10 mil explicacions per aquesta polseguera caduca. Un cop més el ciclisme és sacsejat violentament. Algú pot veure com guanyarà un Tour que va perdre fa uns anys colze a colze amb l'americà, i ara, tombat a casa llegint el Pronto pujà al lloc més alt. És a partir d'aquests moments quan una mena de suor freda el posarà en un estat neguitós. Probablement ell també va tastar les "palometes" d'aquest teatre que miraculosament et donaven el plus per estar al mateix nivell del paquet ciclista. Amb el tranquil que era sent segon! Sincerament aquí hi ha molta feina per poder reconduir aquest negoci. Tinc molt clar que per molt pinxo que fosa ... jo també hauria pogut caure en aquest protocol d'arts dopants. No per voluntat pròpia precisament, però sí per víctima d'aquest protocol.  La professionalitat ho té aquestes coses. Per aquest motiu val la pena fer unes Boveres, o donar pedalades per un Pas de l'Ase amb els amics a cop de macarrons de Manoli i un grapat d'ametlles de Valletes. La resta; pot sembla un somni, ser molt bonic, molt "pro", però lluny d'anar amb mans netes i polit d'ànima amb consciencia d'un nen. Visca el ciclisme; malgrat ser com és!!!

Màxima de 34ºC i mínima de 22ºC. De moment tot va molt lentament. Aquest canvi esperat és fa valdre i la calor continua sent un fet. Tenim jornada de fartrullada per les terres properes a Cervera. Aquells dinars familiars on el temps no corre damunt una taula. Aquests de Lleida són uns mestres de les caragolades i el bon menjar. La companyia és inigualable, l'estada perfecta i la cordialitat i pau flueixen com la calor que estem passant. Descans? I tant ... demà esperem posar-nos en marxa de nou.