El bloc d'Albi

Fins i tot buscavem un bolígraf, un full i mirar de fer bona lletra. Massa temps distant, allunyat de l'activitat física i pràcticament teniem oblida't del tot. Aquest bloc, l'espai on abans de posar-me dins el llit, deixava anar com havia anat la jornada. Un conjunt de circumstàncies ens ha obligat a seguir una linea. Un paràmetre marcat per un servidor, amb la finalitat de fer punta a un llapis en altres afers que teniem en el desert de l'oblit. Voliem aprofitar el fet d'invertir treball per una banda per poder fer repòs per una altra. Aquesta maleïda molèstia, lesió  o impediment és altament culpable. Aquests glutis que han estat palpats per fisioterapeutes, professionals de la materia i que encara  ens recorden que són allí després d'uns minutsd de run. Una mena de contractura que d'una forma o una altra; ens impossibilita; fer, disfrutar o somniar com voldriem anar. Hem mirat de donar respir al cos. No em corregut; però hem fet de paleta. No em anat  massa en bici; però em pintat. No em nadat gens; però em fet de pagès. Sort dels cracks i magnífics companys que me vigilen sense descans. Ells a cop de reiteració profunda t'obliguen a posar-te les piles. A posar velocitat al que vaig fent per no allargar massa el període de descans. Amb prou feines tenim el formigó sec que ja ens convoquen per runejar. Així que retornem amb la intenció d'anar fent poc a poc. De mirar de corregir errors del passat que ens portavem a certs "andurrials" lesius. Encetem programa, posem marxa al rovell i mirem de calçar-nos amb aquelles Asics enyorades. 30' de trote suau per territori de seves. Ens trobem pesats, desfasats, no tenim rellotge ni vigilant que ens controlo. Tot un manuscrit ens acompanya amb un cocket de recomanacions. Uns estris molt recomanables per mirar de fer petit aquest entrebanc en format de contractura. Cal disfrutar, si es pot dir així, és clar! Estiraments, exercicis d'elasticitat  i un bon grapat d' uns exercicis anomenats abdominals. Un video dels R.E.M amb el tema Losing My Religion.