dimarts, 2 de desembre del 2008

Tranquil.litat i bons aliments!


Segon dia de vacances i més del mateix. Protocol de la recollida d'auliva i descans d'activitat física. Avui notem les cames una mica carregades (l'entrenament d'ahir, segur!). També val a dir, que el passat Diumenge vaig fer un peloteig amb Pau i va matar-me de banda a banda. Com diuen els experts: tot suma. Així que farem repòs i combinarem les taules d'abdominals. M'ha fet il.lusió trobam amb Joel i comentar la jugada (jugador del club bàsquet Mòra i el capità de la formació). Diu: si trobo a faltar el bàsquet? Uffff, no Joel, no. Gens ni mica. Tot i que recordo perfectament l'últim partit que vaig dirigir. Aquí tenim la instantànea del moment.

dilluns, 1 de desembre del 2008

Primer dia de vacances


Una mica menys de fred, no hi han gelades a la vista, Isidro, ja fa girar la cullera dins el carajillo. Bon dia! Esmorzar suau i cap a l'auliva. El jefe va cremant rama, Aleandra va dient la seva per la radio i jo, enfilat dalt de l'arbre. Màquines d'excavació a uns metres, 4x4 i furgonetes de topografs a munt i avall donant voltes (estàn de treballs relacionats amb el reg Montredons). Ostic paios!: Sembla que fessim aulives al mig de la diagonal de Barcelona... Per fí, i a la tarda hem pogut anar a entrenar. Avui 1h 2' 57'' de carrera progressiva a ritme suau. Els compis d'entrenament; el Jordi i el Cristian (tots dos a la seva, un amb les valles i l'altre amb les sèries).Total 13,27 kms a un ritme de 4'44''/km, a una freq. card. mitja de 157 ppm i màx de 171 ppm. Bones sensacions (dic bones per no sentir molèsties en lloc), 5º C i una mica de vent. Circuit plà per l'exterior de la pista d'atletisme. Estiraments i sèries d'abdominals per donar com a fet, el plannig de la jornada.

La foto és una gentilesa de Laia, Mark Knofler a la flixanca dedicant una cançoneta a Ñoño i Trepa. La canço diu així: "Yo tengo un amigo que me ama, me ama, me aaaama!!!". Venga ara tos junts ...

diumenge, 30 de novembre del 2008

Sou uns cracks!


Benvolguts amics: Avui cal remarcar en MAJUSCULES el treball de Trepa i Ñoño per aconsseguir finalitzar les seves proves on prenien part. Un ho feia a prop de casa; Tarragona, a la Mitja Marató, l'altre, es passejava corrent-barallant-se amb un estat físic no del tot òptim per fer 42 kms, contemplant la platja de la Conxa a Dosnosti, a la seva Marató. Ñoño a fet 3h i 31'56'' per posar fí, una Marató duríssima. Amb fred, plujims i un dolor anomenat lumbalgia. Finalitzar la prova ha estat un èxit i fer el registre final, una veritable proesa. A Tarraco també teniem al Cristian, Camilo, Miquel Terré i segurament algún que altre flixanco més. Cristian 1h 26' 38'', Camil 1h 27' 52'' i Miquel no trobem el seu temps ( tiempazos sense cap mena de dubte). Però sense menynsprear a ningú, aquest Diumenge hem de brindar homenatge a l'amic Trepa. Un temps d' 1h 23' 45'' és sen's dubte, la marca de la temporada. Tots aquells que compartim la passió per el runnin, valorem un ritme de 3'59''/km. Fer-ho durant 21,097 mtrs ens rendim en elogis. Trepa és un personatge farçit d'orgull, amor propi i una capacitat de sofriment lluny de qualsevol conegut. De vegades ha pecat d'extremada soberbia a l'hora d'apostar per una fita abans de fer-la. Una persona toçuda, però al mateix temps convençuda. No trontollar per qualsevol cosa. Un doctorat en el món del ciclisme, master sobre les adversitats de l'alpinista, són les bases de identitat d'aquest conegut. Forma part de l'escola autodidacta del mateix Pantani (Joan per als responsables). Una capacitat de treball impressionant i uns coneixements de cada centímetre del seu cos excel.lents. Dominen amb la ment, tota mena estímul del seu cos. Tenen la solució per a qualsevol moment, en el pitjor quadre. Disposen dels arguments més adients per combatre les irregularitats més inoportunes. I el més mitificable; convivència amb les més pèssimes sensacions de l'esser humà dins una fase de pur patiment i angoixa física. Potser ens ha madurat, potser gestiona les curses amb més experiència ... Però malgrat, convinar les tres disciplines de la triatló (no treballen el runnin solsament!!!) , avui i precissament a Tarragona, ha estat capaç d'aturar l'electrònic en un temps, solsament, a l'abast dels més extraordinariament imprevissibles. Com diu ell: "Indio solo anda mas deprisa" . I com aquell fidel que no marxa mai de la tangent, deu ni do la raó que té. Felicitats màquina! Felicitats Àlex!!!

dissabte, 29 de novembre del 2008

Tot el dia d'aulives!


Dissabte amb matí i tarda per el tros amb el tema "auliva". Sembla ser que la fred ha posat el fré de mà, tot i que a les nits, encara li pega. Seguim sense fer res de bó amb el running, tot i no ser per falta de ganes. Demà segur que farém alguna cosa! A la nit sopar al Mas d'Isidro amb els cracks. Tot ha estat boníssim, hem jalat com a romans, hem rigut, hem cantat i fins i tot hem begut una miqueteta ...

divendres, 28 de novembre del 2008

Megacap de Setmana!!!


Després de fer el comput total de vacançes i veient que tenia la tira ... hem decidit per unanimitat absoluta; fer-les abans d'acabar l'any. Així que a partir de l'1 de Desembre fins al 15 Holidays a la vista. Potser algún dia tocarà acudir a la feina per alguna cosa, però la idea és aquesta. Seguim amb temporada d'aulives, continuem amb la fred i romandrem cansats sense entrenar en acabar la jornada. Avui per a postres ... una cua al Moli d'Oli que gairebé arrivaba a la Trullola. L'objectiu és posar fí al tema pagès. A partir d'aquí entrenar de debó per al Cross de Valls (tot i no ser 100% segur). Fer el Cross de Cambrils i per últim el d'Ascó. Per l'any vinent farem el "tiento" a la Mitja (un cop passat el virus, amb 12 dies de repòs i irregularitats d'entrenaments per el tema "auliva", hem decidit variar el calendari). De totes formes, aquest finde és important per a molta més gent. Jose (Ñoño), el tenim a Donosti per a la Marató del diumenge. Trepa, Cristian, Barbero i segur que més flixancos a la Mitja de Tarragona. La Gemma i Xavier, no podran pendre part per problemes logísitics (però segur, que aniràn a Vilanova). Esperem omplir aquestes linees amb alguna cosa més esportiva, que seguint aquest pas sembla el Calendari del Pagès. La foto d'avui és per comprovar que alguns dels meus col.legues son Urbaaaaaanooooss!

dijous, 27 de novembre del 2008

Frescoreta matinera!


Matí amb gelada de "5 estrelles", rasquem parabrises, vidres dels costats i "trata de arrancar-lo". Paissatge blanquinós, boira baixa però poc consistent, quin freeeed. Segón dia de feina de locos, avui hem plegat a les 20:15h. Un cop més sense entrenar, sense desconectar i carregar piles ... i a més; amb aquest temps! Com desitjo l'estiu, amb la meva samarreta, les xancles tanga i les bermudetes del Prenatal. Oih mare!!! (Com diria el nostre amic Ñoño). A l'artiste de cine li manquen 3 dies per la Marató de Donosti. Aquest any la seva 2a participació i per aquest motiu fem un manifest en forma de suport per assolir el seu repte. Com veieu a la foto, el paio està descansan de valent. Necessitarà tanta i tanta energia, que de moment el tenim clapan. Au pues Ñoño, que tot vagi bé i a trencar pronòstics champeau!!!

dimecres, 26 de novembre del 2008

Aturats per motius laborals

Com ja vam avançar ahir, aquest matí ens hem trobat amb els termòmetres marcant els -2º. Sort del sol de bon matí, que permetia enganyar l'ambient i tenir la sensació de menys fred. Demà gelada del 15, cel clar, gens de vent i a 2 º a les 22h... De l'entrenament d'avui, re de re. Hem plegat a les 20:30h i precissament no quedaven ganes per calzar-nos les bambes i fer unes milles. Sort que la resta de components del sempre patint, ja ho han fet de part meva. Trepa ha doblat; matí bici i tarda pista d'atletisme, Xavier més del mateix; matí natació i tarda running amb Gemma, Pantani i Ñoño, segur que han fet alguna coseta i Ramón o gimnàs, piscina o bici ... Esperem poder fer algún entrenament divendres, ja que demà pinta difícil.
Avui posarem un video de la cursa de 1500m del 92 a les Olimpiades de Barcelona. Fermín, va fer un canvi d'antologia i sen dur una victòria d'ofici. .

dimarts, 25 de novembre del 2008

Avui; simulacre de rajola!



Aquests últims dies, una de les primeres coses que faig a l'aixecam és mirar el temps. Miro el cel per la finestra, escolto les previsions de la meteo i fins i tot xafardejo les dades de l'estació metereològica del col.legi. Aquest protocol és fruit de les irregularitats tant i tant variades de les darreres jornades. Les boires, el sol, plujims, vent ... de tot!. També cal reconèixer, que no m'agrada gens entrenar amb fred, boira i com no ... vent. Com molt bé saben els meus, soc una persona de rajola (així van batejar-me, per les hores i hores que passó els estius a les piscines sentat a les rajoles amb els peus dins l'aigua). Tenint en compte totes aquestes consideracions, el Xavier (pollo), m'ha venut la moto i hem fet cap a Mòra per anar de rajola. Entrenament de natació, 1000 mtrs totals variant estils (o el que podem per aguantar-nos i no montart el número donant feina al SOS). Els primers llargs semblo Michael Phellps, més tard Romai a "mira quien baila" i finalment el famós Musambani. De totes formes, un bon entrenament, hem soltat cames i si tenim sort demà ... esperem i desitjem; poder posar-nos la xaqueta que segur que fotra fred!!!

dilluns, 24 de novembre del 2008

D'aquí un mes ...


Matí típic de la zona del Pais Basc. 4 gotes i sol de sobte. Bufa una mica el vent i 4 gotes més. Ara xaqueta, ara jersei, ara tinc fred, ara anem xopets. Ni que estessim a Port Aventura! Finalment els núvols han pactat amb el cel i han contractat un vent de collons. L'entrenament d'avui ha patit una variació d'última hora. Cansat de la jornada laboral i de quarteraire, hem decidit fer uns 30' de running i els típics exercicis d'estiraments. Heu de pensar que el fet de fer "aulives" i esporgar dalt d'un arbre induiex un treball a la sensibilitat propioceptiva del turmell (ostic, potser m'he passat..). Per aquest motiu cal no forçar la maquinària i arribar fresc a la feina a l'endema. Si no és així ... podeu comprovar que pot passar si el teu gos et veu amb signes de debilitat ( Charly me fa la festa!!!). Finalment carrera continua progressiva de 7,29 kms a mitja de ritme de 4'18''/km. Temps total de 31'22'' amb un frec. card. mitja de 161 ppm i màx. 181 ppm. El vent ha estat el meu company d'entreno i sort de l'Isidre que també participava en la tècnica de distracció per no acabar boig donant voltes a una pista. Per cert, feliçitar a Jordi (fill de l'Isidre i bon element, a més de ser el meu compi els dilluns) per anar convocat a la selecció. S'ho mereix el nano!

diumenge, 23 de novembre del 2008

Els quarteraires, a la feina!


Deu ni do el temps d'aquest cap de setmana. Bon sol i temperatura agradable. El vent amb poca intensitat i les boires; ni rastre. Al matí cap a "l' auliva", borrasses, "churrac", rasclets ... tot a punt per la collita del fruit més emblemàtic de les nostres contrades. A la tarda festa, tennis de Copa Davis per la Tv i exercicis de gomes, més sèries d'abdominals. Un rodatge suau, sense crono ni polsòmetre i fins demà.

Els compis que prenien part a la duatló de Monzón han assolit bons resultats. Trepa ha fet el 10è de la general i Enric Pros (encara desconeixem la classificació final oficial), segons Trepa; el 17è aprox. A primer cop d'ull, semblen bones posicions. Enhrabona a tots dos. El Xavi Benet, finalment no ha pogut pendre part per altres compromisos i segur que havés fet un gran paper. A més; aquest Diumenge han fet la Milla Urbana de Tortosa i els atletes de l'A.T.E. han arrasat. El Cristian (el compi de fatiges runners d'Ascó), ha fet 3er en la general senior i el Joan Roca (un integrant més dels fanàtics runners de la zona) 2on en veterans. Molt bé cracks!

Per un altre cantó, aquesta setmana que encetem demà, s'inicia el compte enrera per la Mitja Marató de Tarragona i la Marató de Donosti. Totes dues es fan el proper Diumenge, juntament amb la Jean Bouin. On un bon grapat de coneguts es desplegarán per totes elles amb la il.lusió runner a flor de pell.

La foto d'avui està relacionada amb l'entorn rústic-pagès, el Mas d'Isidro. Sen's dubte una obra d'art made in Albiac's. O no?