Estem justament a la tercera setmana d'aquest curs de natació de tecnificació. Unes jornades d'entrenament dirigides per l'Enric Gratovill on la "canya" abunda per tot arreu. Varietat d'exercicis amb un complement d'explosibilitat i multitud de jocs carregats d'exigència. La fatiga apareix un dia darrera de l'altre, un fet que ens condiciona a no fer res més, que anar a nedar única i exclusivament. Avui ens han visitat la Cristina, sense cap mena de dubte; la millor nadadora de les nostres contrades. També els nedadors Toni Pérez-Portabella i el Joan Baiges (fill d'Ascó) del Club natació Cambrils. Hem compartit braçades, sensacions i rebre una autèntica Master Class d'aquests "peixos" sense escames. Personatges amb molt treball dins el sector d'aigües obertes amb unes increïbles travesses. Fa uns mesos van presentar El Creuament del Golf de Sant Jordi. Una travessa de 45 kms de Deltebre a Salou i amb un al·licient solidari per recaptar diners per la prevenció del Càncer de mama. Finalment no va poder aconsseguir-se la totalitat del traçat  com a conseqüència del mal temps. 30 kms en total i deixant l'objectiu per la propera vegada. Quines màquines!!! Aquí mostrem un vídeo de la presentació del projecte.

La calor ja és aquí i l'estiu sembla que s'instal·la definitivament. Ja ens va alertar la setmana passada que la xafogor, juntament amb episodis de sol, eren presents. Les temperatures anaven pujant, el vent anava remitent i el termòmetre ens presenta registres per damunt dels 32ºC. L'aigua de la piscina va escalfant-se poc a poc ... tot i desconèixer si el motiu esdevé de  les "pallisses" de l'amic Enric amb els seus  exercicis del Curset de Tecnificació. La grupetta de nadadors es de bona pasta. Tothom s'entrega davant l'exigència del mestre. Cada cop marxem més madurets cap a casa i les braçades van sumant i sumant metres. Realment és un món això de la natació. Queda tant i tant per millorar!!! Segurament normal, tenint en compte les condicions força distants entre el nostre medi terrestre. Però al mateix temps gratificant. Sense cap mena de dubte terapèutic 100 per 100. Avui un vídeo molt recomanable per perdre el temps una i altra vegada i poder esbrinar "como lo hacen???"  

Gratoteamaquatic's

Familia Guti's + Vividors

Juliol ja és aquí! Una icona, i ara sí, de l'estiu present. Els dies llargs, amb força hores de sol són arguments significatius per poder entrenar més estona. O per alguns, senzillament, poder tenir més marge per triar el millor horari. De vegades tant si val si la nit ens sorprèn. La bona temperatura, la manca de vent i la bona germanor et permeten allargar la rutina.

     Ja tenim la Bianchi a punt de "caramelo". Ara sí que les mides són les correctes. Hem canviat la potència i la tija del seient. Com així ens sortia reflectit a l'informe d'Atilla. Ens ha quedat una bona màquina, mirant de no trencar amb el segell italià. Campagnolo, FSA, Deda, Elite, San Marco, llàstima de les rodes Reynolds que són nord-americanes ... però aquí prevalia l'estètica per buscar un aire més de "tri" . Ara toca pedalar i pedalar. La bicicleta està a un altre nivell, molt lluny del ciclista en qüestió. Mai a la vida arribarem al seu nivell, tot i que com a mínim, la motivació serà present cada vegada. 

Encetem l'estiu com aquell qui diu; i ens trobem amb un conjunt de núvols, plugims i poc sol, dignes de tancar un període estival. Encara no hem xafat piscina a l'aire lliure. Aquest sector el tenim reservat per la coberta que d'aquesta manera s'aprofita millor per poder anant sumant metres. També s'aprofita el viatge per anar al gimnàs i mirar de posar continuïtat a un treball exclusivament del tronc inferior. Un cop  per setmana fer les gambades de run (on sincerament ens costa i molt, retrobar sensacions, ja que ens trobem molt poc àgils i pesats). I mirar de donar voltes a les bieles de la Bianchi i Cube. De moment poques o mínimes però que anirem incrementant a mida que tinguem a punt les màquines. Ens hem posat en mans de professionals per fer un estudi biomecànic de la posició a la bicicleta. Un Bikefitting per sortir de dubtes sobre les mides que cal portar de forma adequada a la bici. El Sr. Atilla Ozkan juntament amb el seu sofisticat equip RETÜLL ens ha analitzat de cap a peus. Un anàlisi amb la finalitat d'evitar lesions o senzillament no incrementar-les. Tenir aquells consells pràctics d'un professional de la materia  i poder tenir la certesa gairebé segura que anem com cal. Tot un plaer poder coneixer en persona aquesta figura experimentada dins el món de l'esport d'alta competició. Sincerament; molt recomanable!!! 

Bullits per culpa del ritme d'aquest parell

Flamant medalla de bronze als 1500 de Catalunya (el de blanc!!!)

Tornem a fer gambades, posar-se les Minimus NB, pantalonets d'atletisme i tenir d'estímul aquest figura i millor company. Estem de sort, el tenim en fase de recuperació després d'haver fet segon a la Cursa de Port Aventura en el 10 mil amb un 35'50'' darrera del Pedro Ortega. Un registre més que bo tenint en compte que el seu treball, està planificat per distàncies no superiors de 3000 mtrs i per pista. Així que el segrestem per fer una volta i mirar de tenir algú amb cara i ulls per si cal remolcar-me. Avui un terreny amb bon desnivell per asfalt i sota un ambient purament grisós com a conseqüència de la fumejada de l'incendi de Tivissa que fins i tot, ens arribava pel terme deixant restes de cendra. Uns 58 minuts en total amb un parell d'intervals de peu per poder recuperar i agafar aire. Les vistes que ens mostra Berrús son dignes de postals. L'Ebre com a protagonista i aquells pinars que pentinen desordenadament una carretera plena de tombs impossibles. Sempre és complicat canviar de disciplina. Adaptar-se al run després de tant de temps i amb un pes més elevat. Però content al mateix temps. El treball del Gimnàs ens assenta bé. I el gruix de milles nadant ens fa veure que cal arrossegar més tronc superior. Sol cal veure la foto!!! El nen com aquell que tornar de comprar el pà ... i un servidor amb tota la tonalitat de colors possibles al rostre. "Ma de matar"

Avui un vídeo dels Blaumut per posar caliu musical amb unes lletres plenes d'imatges amenitzades d'una música arranjada per diferents instruments de corda i vent amb reminiscències clàssiques. sincerament un coktel  interessant.

Uffff! Quin grapat de dies sense escriure "literatura" esportiva... Això de tenir arraconat el tema Run ens afecta més del que voldríem. Les molèsties, dolències, aquell conjunt d'entrebancs arrelats de la zona gluti ens va condemnà a la misèria. Calia fer una gestió o un pacte amistós amb el nostre cos per mirar com es podia oxigenar la zona. Això d'anar contracturat fins les celles no mola massa. Que si la xafada, que si la postura de corre, que si la manca de flexibilitat ... Aquí tothom diu la  seva i fins i tot els metges tenen varietat de diagnòstic. STOP i punto!!! Ens hem passat al GIM i la piscina. Freqüentem les sales dels ferros i fem metres i més metres  nadant. Portem 4 mesos mirant si ens surten escames amb tanta aigua. No aspirem a ser culturistes i menys encara peixos. La qüestió és fer una bona base de cames i adreçar esquena, conjunt d' espatlla i deslliberar tensions a cervicals. Les recomanacions pels tècnics per mirar de minimitzar lesions i aprofitar per no romandre massa aturats. Més de cinquanta dies sense fer gambades. Molts dies sense la companyia de Ferran i el nen a l'hora d'esbufar camins per Sebes tots plegats. Alguna sortideta de BTT i Bianchi per no oblidar com l'aire sacseja el rostre... i esperant el moment.

La calor apreta!

I mira per on! Avui retorn amb 6  kms a ritme suau i per terreny planet planet planet. Comprovar que ens diu el cos i verificar que la feina fins ara va acompanyant de forma òptima. Tenim molt clar que no podrem sumar kilòmetres com ho feiem antigament. Que haurem de donar continuïtat a les jornades d'aigua dins la piscina. I que signarem un compromís amb les màquines del gimnàs per guanyar per cuidar aquesta lesió molt relacionada amb el síndrome piramidal i guanyar en equilibri muscular. També les bicis hauran d'estar netes de teranyines i preparades pel moment. En definitiva; un canvi de xip!!! Menys run i més varietat esportiva amenitzada amb uns quants kilets més a un xasís més treballat. Mirarem de trobar benestar i salut. I evitar com podem les prestacions que tant i tant ens agraden. Com a mínim ... fins uns mesets!!!

Preparats per fer soroll amb els ferros

Retorn de nou al Run

Ja podem anar escrivint a l'agenda que toca fer el 10 de Maig. Una cursa d'allò més distreta per poder runejar o anar a peu per la Reserva Natural de Sebes. Aquests marcs plens d'encant en mig de la Natura més viva i latent possible. Mas del Director, Mas de Pitoia, Mas de Cigonyes, Vall de Sant Joan... Unes gambades amenitzades sota les mirades dels imponents cavalls de la Camarga. Viure en viu i directe com les gasten els nous nascuts pollets de les cigonyes. Tot això en tant sols un sospir d'esbufecs durant 5 kms plens de sorpreses propiciades per aquest racó fantàstic a peus de l'Ebre.No hi ha excusa possible... apunta't ja!!!

Fotos cedides pel mestre Pere Josep que va tenir més paciència ell, que els mortals de calça curta per anar repetint instantànies.

Foto de family

A mida que passa el temps, tenim el privilegi d'aprendre i copsar de totes aquelles sensacions que anem ensumant durant la pràctica esportiva. Posar-se a entrenar, competir en una cursa, sentir com el teu cos creix en rendiment, aconseguir els objectius marcats, veure't en mig d'aquell col.lectiu atlètic, desplegar el teu treball, la gestió del transcurs d'una lesió per poder superar-la ... Però no acaba aquí la llarga llista de signes positius. També es disfruta i molt; acompanyant a un novell en una cursa, tenir la responsabilitat de fer-li de mitjà de suport per porta'l a Meta i com no! ...... Presenciar en directe com les gasten durant les seves curses o competicions, tot aquell esser proper, capaç de tenir-te dins el seu conjunt d'amistats. Tant si val ser espectador, motxiller o supporter. La qüestió és gaudir en primera persona com aquell personatge del teu entorn treu del seu interior, tot allò i més, per complir amb les expectatives. Enrere queden; entrenaments inhumans, multitud d'hores de sacrifici i unes quantes més de dolor i patiment. Sempre vaig valorar moltíssim aquella companyia del mestre Pantani quan "me treia" a passejar per aquelles curses de muntanya. Veure com Pollo i Ferran son al costat en el meu debut de Triatló. I tenir aquell suport logístic pel que "convingo" d'un bon grapat d'amics en els moments necessaris. Això se'n diu: privilegi!!! Avui hem pogut estar al costat de Monty, Blanch i Xavi. Tres veritables jabalinots riberencs, on dos d'ells debutaven a una Ultra Trail. Aquesta Cursa de Xerta anomenada de les Fonts recorren raconades impossibles de la Serralada dels Ports. Ahir ho feien amb una 1a etapa nocturna de 23 kms, avui una altra de 70 kms i demà la traca final amb la de 27 kms. He arribat a casa impressionat per tot allò que havia vist. Comprovar com van exprimint el seu cos fins el darrer ingredient del seu organisme. Aquella inflamenta de cames que porten després de runejar per indrets amb 4000 mtrs de desnivell positiu. I  com no!  Rebre aquell agraïment sincer per ser amb ells durant aquella jornada. Ja sigui per donar un bidó d'aigua o mirar de descontracturar un quadríceps  rígid com el de Mazinguer Z. Aquell gest content malgrat anar destruïts quan et veuen. O aquella "chocala" al passar per un dels avituallaments. Deu ni do quina tarda nois. 70 kms a les cames i un sac ple de bons  moments per remarcar. Enhorabona cracks!!! Aquí un vídeo del darrer quilòmetre registrat pel mestre Joan Farnós:

Trio de 6 cilindros

La nit és perfecta. El vent ha perdut intensitat, la temperatura és agradable i la lluna gairebé plena ens ensenya amb la seva claror brillant el recorregut. Territori de Sebes per variar. Cigonyes festejant dalt dels nius observant un parell de runners petant xerrada. El nen està a una altra lliga. El tenim en període de recuperació després de la Final del Campionat d'Espanya dels 1500 mtrs de pista coberta. I sort d'això ... perquè m'ha portat amb el ganxo des de el primer minut. Ens trobem prou bé de cames. Pràcticament sense contractures de gluti i amb bona gambada. El treball de gimnàs i piscina va dient la seva; un fet significatiu tenint en compte els pocs quilòmetres que anem sumant. La darrera setmana: 2 jornades de run i 3 de gimnàs juntament amb piscina. Continuem evitant l'impacte i tonificant potes amb els ferros dins al Gim. La piscina ens descontractura i al mateix temps treballem el cardio. De moment la fórmula funciona o almenys minimitzant les molèsties reincidents. Avui un video dels The Cranberries en un acústic senzill però sense perdre la essència màgica de la banda irlandesa.  

)