Un bon ramat de gent pujant al Ferry flixanco. Foto de Josep María Navarro

Tot preparat per sortir!

Tornar-se a posar un dorsal sempre és una icona de ben estar. Aquell pitrall enganxat al pit amb quatre imperdibles que tant difícil se'ns fa a l'hora que s'apropa el moment. Nervis, emoció, alegria, dubtes ... un conjunt d'elements tot plegat! La 1 Cursa del Meandre ja era una realitat. Aquest passat Diumenge un bon gruix de corredors i caminadors van tenir el plaer de patir i disfrutar. De correr o trotar. De caminar o conviure amb aquell paratge inigualable. La qüestió era participar primer de tot. Després mirar de posar marxes i anar recremant calories i tot allò que qualsevol caldera mig a atrotinada aprofitaria. El company Pau s'encarregaria d'anar-me encoratjant. Vam sortir com els "galgos", vam continuar amb el que teniem i vam acabar gestionant la misèria. Ho vam donar tot! No estem com anys enrere ... però vam xalar de la mateixa manera! Felicitar a tot el personal encarregat i creador de la iniciativa. Una cursa més al poble mai està de més. I si serveix per guarnir de runners o caminadors aquest aparador fluvial ... el resultat de tot plegat és d' excel·lent. 

Encarna! Et vas espantar veient aquesta cara ... jajaja Al Face d'Ekna més fotos.

Arribada amb Pau fent lo peixet! Foto de Josep María Navarro.

Anava més content que un nen amb Play nova .... el maïllot del Fausto és tot un regalasso!!!

Bianchi Milano comercialitza autèntiques relíquies.  

Ahir vam tancar una setmana d'aquelles on vam tenir diversitat de sensacions. Estem retornant al món del run. De vegades per escenaris exigents, però ja ens va bé per trobar motivació i oblidar agonies per uns instants. Disfrutar del paisatge i aparcar esbufecs amb la finalitat de desviar l'atenció. Un parell de dies per diferents indrets de les nostres contrades. La pujada dalt del Tormo amb els "montañeros" va ser increïble. I ho afirmo en veu alta... ja que als 500 metres de trotar darrere d'aquells "jabalins" ja anava fos de potes. Sort que van posar seny i m'anaven esperant pels diferents punts que podia presentar dubte a l'hora de seguir la ruta. Probablement, sino hagés estat així; podrien haver fet cap a Falset buscant-me. Una segona jornada de run la vam invertir per Sebes. Ritme controlat i darrers quilòmetres en progressió. I també un parell de dies vam tocar ferros i piscina. Mirarem de pujar volum al tema aquàtic i tenir continuïtat amb el treball complementari del gimnàs seguint instruccions de l'amic Pollo. S'ha notat el cansament de la setmana anterior per aquells ports pirinencs. Vam tornar buits però farcits d'emoció amb aquella estada per Balès i Portillon. Però també és cert que trobem a faltar les sortides amb la Bianchi més sovint. Ens condiciona molt el tema horaris per qüestions laborals i més ara que cada cop la nit va entrant més d'hora. Així que encetem setmana nova amb una pujada a la Fatarella. Mirant de pujar a bon ritme fins on podiem. El fatídic quilòmetre 7 ens ensenya com les gasta i gairebé mosseguem el manillar per no anar enrere. Uff!! quina socarrada ... Sort que aquest port, "tant sols fa 9 km".

Ja puc mirar ja ... ho veus bé!

No se com s'ho fa... sempre hem treu els colors i hem porta a casa carregat de grans moments

Encara tenim aquell regust Pirinenc que et deixen els esforços dins el teu cos i la ment. Avui ens hem mogut una mica per anar recuperant ànima. El gran nombre de pedalades amunt i avall per tota aquella contrada de la regió francesa de l'alta Garona no deixa indiferent a ningú. No vaig tenir el millor dia damunt la Bianchi ... però puc assegurar que ho vaig disfrutar de forma total. Molta culpa o gairebé tota la te l'amic Pantani. No ha estat la primera vegada precisament que m'ha tret al carrer per viure en directe l'esplendor que ens ofereix anar al límit i poder disfrutar al mateix temps. Tot això en un entorn únic, exclusiu i incomparable. A l'igual que un àngel  de la guarda ... sempre és allí! Fins i tot fa les fotos. Jo prou feina tinc en pedalar, xalar i anar resant que no sigui la darrera. Que no es cansi dels meus numerets i que la paciència l'acompanyi tota la vida. Posem un vídeo del company Morrissey d'ahir actuant a Barcelona i així ens emocionem una mica més. Merci crack!!!

Espectacular la pujada a Balès

Hem passat frontera i ens hem anat a fer un tomb pel "Piri" Francés. Així ho requeria l'etapa que ens havia preparat l'amic Pantani. Un recorregut sortint de Lles i direcció França. Allí pujarem el Port de Balès, una cota de categoria especial, on Andy Schleck va perdre un Tour per problemes amb la seva cadena. D'allí directes a Bagneres de Luchon per pujar el Port del Portillon i baixar per l'altra part per retornar a l'hotel que ens espera amb una dutxa com a icona de resurrecció. Uns 93 kms de recorregut disfrutant de la mateixa manera que patint. La veritat que tot va anar prou bé. Una mica fora de lloc a nivell de rendiment, ja que sincerament ... vaig anar finiquitat amb tanta duresa i continuïtat d'aquests dos super ports de Tour. Al final i amb empentes i rodolons vam culminar la gesta. Jo com a mínim, ja que el company de fatigues anava tant sencer com abans de sortir de Lles.

Camí de bestioles asfaltat per a l'audiència ciclista

 Però ens quedem amb aquella atmosfera, aquells moments on l'acceleració del teu cor et fa sentir viu batallant per les rampes guarnides de tanta natura viva. No hi havia ni un metre pel desperdici  visual. Mai a la vida havia experimentat tanta admiració per la meravellosa estampa pujant una cota. Balès ho té tot, et posar al teu lloc i t'ensenya que cal fer per no anar-te'n a la misèria. Continuïtat, duresa, progressió, impacte, bellesa, brutalitat paisatgística, sacrifici, concentració.

Afegeix la llegenda

El setembre acaba i de quina manera. Feia molt de temps que un episodi de pluges de molt bon caure no feia acte de presència per aquestes contrades. Els camps vesteixen mudats els seus aulivers, els pins d'un verd radiant, la terra mullada presenta tonalitats rogenques dignes de renovació... El paisatge està xulo amb ganes. És respira certa humitat però acompanyada d'aromes hipersemblants que desprent la vegetació veïna que esperava impacient, el torrent caigut del cel. Són jornades perfectes per fer quilòmetres amb la "flaca", MTB o senzillament anar a trotar per senders envoltats de natura. La temperatura és immillorable. D'aquells períodes de l'any on deixem anar: És un luxe aquesta "meteo"! No tenim vents indomables. Lluny de calorades inaguantables. Fresqueta a primeres hores i fresqueta també a partir del tard.  I tot això en mig d'un escenari passat per aigua fent recordatori que l'estiu ja acabat. Aprofitem el tancament de la temporada per anar al Gim. Fer una mica de peixets dins a l'aigua amb poc volum. També trotem de vegada molt en quan. Les sortides amb la Bianchi buscant bona companyia. I mirant de sortir ben parats dels inicis de "patinador" amb això del Roller ski. Octubre ens espera al cantó del carrer. Esperem que la bonança climàtica pugui tenir constància. No tant sols pels pagesos ... és clar!

Ambient aquàtic

Roller ski

Després de l' etapa ciclista de Montserrat i comprovant que aquest cop, vam acabar prou sencers ... la setmana ha estat dedicada a mimar una mica la maquinària. Ens hem trobat cansats de potes i també notem com la son i la gana necessiten cert plus adicional. Aquesta vegada no tenim contractures ni tampoc arribem buits del tot, podem baixar escales i caminar amb normalitat ... però si cansats com per anar posant llenya al foc. Hem tornat a pujar al vagó de l'activitat, buscant varietat de disciplines i disfrutant com a nens. Sortida en bici, tornem a treure el nas pel gimnàs, nedem una miqueta, sessió de roller ski, suport logístic amb piragua i unes milles de run. Tot sense buscar ritmes ni volums. Donant oxigen i al mateix temps aconseguir una rutina  regular amb la finalitat de mantenir-la. Llàstima no poder compartir braçades amb la travessa que l'amic Jordi ens va organitzar per l'entorn incomparable de Riba-roja. Una bona grupetta de nedadors van ser convocats per disfrutar d'un matí dominical perfecte. Les ganes hi eren, no cal enganyar a ningú, tot i que també vam veure que calia recolzament per poder controlar al paquet de nedadors. Així que piragua al riu i aprofitar per captar fotos al mateix temps que continuar amb la línia de no acumular volums per no sobrepassar-nos amb dos cafrades en una setmana. 

Peixets a l'aigua

Avui pengem el vídeo que el Sr. Pantani ens ha regalat dels moments del passat dissabte. Un treball amb una cura especial buscant amb tota la intencionalitat el caliu que es respira dins aquesta particular grupetta ciclista. Aquelles carreteres de poc trànsit dins un marc incomparable fent ciclisme  entre dos punts equidistants com son: Montserrat i l'ermita del Remei. És especialista en captar el moment, la situació, l'esdeveniment, les cares de l'individu reflectint de quina manera ho viu. Per si no té prou amb donar pedals ... també es dedica a la filmació. Ara es posa davant, ara al darrera, ara marxa per registrar aquell punt de pas ... deu ni do quin rosari d'acrobàcies es capaç de dur a terme al damunt la seva Argon.  I tot això a més de completar els 156 kms i al mateix ritme que la resta dels mortals. De totes maneres i veient el resultat final ... podem dir: Gràcies pel vídio mestre i enhorabona per donar l'oportunitat a la ment de poder rememorar de nou, aquests increïbles moments.  No solament als ciclistes, sinó a tots vosaltres que ens aneu seguint.

Aquest any SI! Després de la fallida de l'any passat per problemes de logística ... enguany no podiem fallar. La 4a edició de la marxa ciclista entre Montserrat i l'ermita Verge del Remei de Flix en commemoració de la Novena va ser una realitat. És cert, que cada cop ens costa més aglutinar un bon nombre de ciclistes. Tothom té les seves obligacions, agendes i prioritats. Però la finalitat segueix indemne. Aquest gruix d'amics, companys que aprofitem el moment per trobar-nos i fer una activitat esportiva, continua en forma i seguiex perdurant les ànsies de sempre. Aquest any amb: Ferran, Joan i un servidor donant pedals i la Sandra fent de suport vital per poder donar continuïtat a l 'event (sense la seva aportació hagués estat impossible). També el Pau i Mario van ser protagonistes, ja que ens van venir a buscar fins passat Vilanova de Prades. Un recolzament agraït de tot cor, ja que ens facilita molt el treball (merci cracks). Aquest any tot va ser diferent. Teniem programat no aturar-nos gens i solament carregar líquid dalt de Santa Coloma de Queralt i fer cap a Vimbodí per dinar. A partir d'allí fer temps dalt de Bellaguarda, ja que aquesta vegada anem sobrats de temps i arribàvem massa d'hora. La visita a Montserrat va ser espectacular. La boira  imponent baix la vall oferia una imatge indescriptible. Les muntanyes característiques de la Serralada vestides de verdor viu i latent (la nit anterior va caure un bon aiguat).  Aquella plaça brillava amb llum pròpia sota un sol de justícia. Temps suficient per anar muntant bicis i posar-se la roba de treball. No ens deixem de visitar el testimoni de la nostra visita. El Monjo de sempre, fins i tot ens coneix i ens saluda novament. Tot és llest, ens disposem a pedalar direcció Flix, uns 156 kms amb un desnivell positiu de 2060 mtrs i 2615 mtrs de negatiu. Un itinerari atractiu per la seva calma transitòria. Gairebé tot per carreteres secundàries on la climatologia ens oferia la seva millor versió. Poc vent i de vegades favorable i tot. La nota màxima d'esforç la va posar la calor. Tot va anar sobre rodes. No vam patir cap entrebanc significatiu i fins i tot arribem més sencers que mai. 6h i una mica més de mitja hora per posar magnitud entre la distància. Un bon ritme i una immillorable companyia. I es que ... fer allò que tant t'agrada i amb qui ho fàs ... no té preu amics!!!

Avui l'hem vist per tots cantons

Poc a poc la Bianchi va veient la llum de forma més continuada. La sortida de Montserrat fins l'ermita  del Remei en commemoració de la Novena, ens obliga a posar-nos les piles. Anem fent punta al llapis o pica pedra com diria un bon amic. Els quilòmetres van sumant, tot i no ser res de l'altre món. No cal perdre el coneixement i arribar saturats de potes. Ahir matinal amb Ferran per pujar a la Granadella i avui amb Pau per visitar La Fatarella. 75 kms amb 1779 mtrs de desnivell positiu pujant per Modorres, Ascó i les Camposines. 3 pujades i totes diferents, sense massa trànsit, amb calor de la bona i amb una fatiga important a la darrera ascensió. Fins i tot hem disfrutat (si es pot dir així...) de l'esplendor del paisatge. Aquella Vallada de les Modorres que amaga encants edificats amb pedra seca. La pujada d'Ascó ens mostra els camps plens d' ametllers esperant el moment per plegar el seu fruit d'aquí res. I la darrera "costeta" venint de les Camposines que fins i tot entrant la Garbinada ens ajudava a fer el darrer esforç. També val a dir la fantasmagòrica presència dels molins de vent. Els tenim per tot arreu, fins i tot, sembla que tenen llaor i és multipliquen. Un bon entrenament per un magnífic entorn! 

L'ncombustible Blanch

Un cop acabat el famós curset de la natació dirigida per l'Enric ... les propostes per participar a diverses activitats o compes eren damunt la taula. La idea era posar continuïtat a l'activitat, poder coincidir en diversos events  aquàtics i al mateix preu;  disfrutar de la grupetta formada pels nedadors riberencs. Avui la  1a convocatòria per fer braçades per l'Ebre. L'escenari era al Riu de Baix (com així anomenem els flixancos) entre l'embarcador i estació de bombament de reg Vingalis. Viure en estat pur tot l'encant d'una aigua impecable. Visualitzar com la Roca el Tormo, els xops i marges del Riu et conviden a ser integre en aquest entorn. Temps suficient per comprovar com es pot veure el fons del riu. Com la presència de silurs no és  prou senyal d'alerta. I es que ... vam veure uns quants i algun d'ells XXL. L'experiència va ser molt enriquidora. El nombrós grup va estar a l'alçada de les circumstàncies i fins i tot el suport logístic; va posar un punt de protecció (gràcies als: Jordi, Enric i Àlex). Els diferents nivells dels nedadors no van ser obstacle per xalar tots plegats. Aquí tothom va al seu ritme, uns pendents dels altres i els altres pendents del company del costat. 4200 mtrs, 4000 mtrs, 2500 mtrs tots vam anar sumant. Ens reagrupem de nou al sortir de l'aigua i  "fins la propera"!!!

Grupetta 

Quin crack l'Iván!

Naufrags?