Màxima de 14ºC i mínima de 5ºC. Ja es veia venir i així ha estat. La nit increïble de run d'ahir al tard parlava per si sola. Es notava una certa millora de temperatures, on el vent s'alçava espitós netejant boires de l'atmosfera. Aquest matí, no hi han gelades. El sol surt entre un cel vermellós i el Cerç acompanya la jornada. Ens toca descans d'activitat física. Demà la Sant Silvestre de Lleida ho requereix i cal gestionar maquinària. L'actualitat ha estat amenitzada pel famós darrer dinar de l'any dels companys. Com gairebé sempre ens falten unitats, però el gruix és important. Aquests del 71 convocats al Restaurant de l'Ebre. La crisi, la salut i els nous reptes per la nova temporada. El caliu és esportiu. Com sempre. El mateix que per passadissos d'institut o zones de recreo on deixavem anar converses uns anys enrere. Canes, manca de pel, feixos de desgast ... però la mateixa ambició de nens. Els anys passen, el temps corre, la vida s'accelera ... però tot queda aturat sentats a la taula i disfrutant de les nostres olles. L'orgull de tenir una extraordinària familia és un fet. I el privilegi de forma part d'una amistat eterna és una realitat.
1 comentari:
Molt pinxos esteu per tenir 40 primaveres. Sembla ser que tenir una malaltia pel esport no és cap tara. Una abraçada quintos i felicitacions pel tros de bloc de l'amic Albi. Bon any i endavant amb els 41!
Publica un comentari a l'entrada