dissabte, 31 de desembre del 2011




Màxima de 15ºC i mínima de 7ºC. Darrer dia de l'any i bona "meteo" per acomiadar-nos del 2.011. Sol a primeres hores, una mica de Cerç i una temperatura més que agradable. Aprofitem el clima per fer una mica d'esporga d'ametllers. El matí per Valletes és magnífic, on la tranquil·litat marcava la tònica a cop de xurrac. Dinem d'hora i posem en marxa l'autobus runner. Tenim la Sant Silvestre de Lleida amb un paquet important de flixancos i atletes del Club. Una abraçada per Ferran que feia un bon grapat de dies que no ens veiem i directes cap a la capital de la Terra Ferma. Quin goig companys, coincidir de nou amb: Camil, Robert, Amadeu, Trepa, Ferran, Pau, Solo, el "nen", Cristian i el gruix dels maquinilles del Club d'Atletisme. L'ambient és de festa total, tots amb la mateixa finalitat de poder acabar l'any amb gambades per carrers lleidatans.  Tenim els més joves competint a la cursa de 3000 mtrs. El "nen" aconsegueix la victòria en una disputa emocionant i demostrant que aquest funciona a un altre nivell. El seu Currículum va fent-se gran i poc a poc va posant curses de força renom al seu mèrit esportiu. La resta i sense perdre temps, ens posem a la sortida de la dels 10000 mtrs. Som una collada important i petant xerrada ens acollim en grupets per mirar de no fer-la sols. El Cristian, Pau i el menda decidim compartir ritme. La sortida és molt ràpida, anem molt "ligeros" i amb terreny favorable. La comoditat és òptima i ràpidament vec que avui podem disfrutar. El Pau no troba el ritme i es deixa anar uns metres enrere. Cristian al meu costat i anant comentant sensacions a més de 170 ppm. A partir del km 6,5 els dubtes són més grans. Notem que el rendiment cal regular-lo si no volem pujar el Carrer Cavallers a 4 grapes. El Cristian em treu uns metres i poc a poc el vaig perdent de vista entre el paquet de cracks del davant. Ara toca patir de valent, tot i que aquest cop ens concentrem directament amb la cursa. No desviem atenció enlloc com altres vegades per mirar de suavitzar l'agonia i llençar toallola . Val a dir que dins d'aquells objectius, una mica massa esplèndids, la idea era poder acabar l'any una cursa per davall de 4'/km de ritme. I mira per on ... avui ha estat el dia. Llàstima que la temuda pujada ens ha penalitzat i molt. Però a cop d'agonia i patiment portem l'ànima als 39'14'' totals. Un ritme de 3'59''/km amb 179 ppm de mitja i fer els 9,82 kms segons el Garmin. 2a millor marca personal d'aquesta cursa i més que content davant la notable progressió que anem observant del dia a dia. Aquests ritmes eren prohibits fa un parell de mesos amb 6 kgs de més i poca capacitat a l'hora de portar un control alimentari d'acord a les circunstàncies. Enhorabona a tots els presents pel vostre paper a la Cursa. Agraïments a tots plegats per aquest caliu que vam montar. I una abraçada pel "nen"; que per culpa d'ell i algú més ... allò que era un impossible; ara ja no ho és tant. Feliç entrada d'any i Salut amb kms pel 2012!!! 

1 comentari:

Anònim ha dit...

igualment senyor